Mateus 26

rup (RUP) vs VC

Sair da comparação
VC Versão Católica
1 Cãndu Isusul bitisi tuti aesti zboari, lã dzãsi a ucenitsilor a lui:
1 — ausente —
2 “Voi shtits cã dupã doauã dzãli easti Pashtili, sh-deapoea Hiljiu a omlui va s-prida ti crutsisiri.”
2 Ye know that after two days the passover takes place, and the Son of man is delivered up to be crucified.
3 Atumtsea mãrilji a preftsãlor, sh-aushilji a popului s-adunarã tu uborlu a arhipreftului tsi s-acljima Caiafa.
3 Then the chief priests and the elders of the people were gathered together to the palace of the high priest who was called Caiaphas,
4 Sh-apofãsirã s-lu acãtsa Isusul cu tirtipi shi s-lu vatãmã,
4 and took counsel together in order that they might seize Jesus by subtlety and kill him;
5 ma dzãtsea: “Nu tu sãrbãtoari, tsi s-nu s-facã vãrã mintiturã tu popul.”
5 but they said, Not in the feast, that there be not a tumult among the people.
6 Cãndu Isusul eara tu Betania, tu casa al lebroslu Simon,
6 — ausente —
7 s-apriuche unã muljeari cu un vas di alabastru cu untulem di njir multu scumpã, shi lji-lu virsã pri caplu a lui, cãndu elu ma shidea andupirat la measã.
7 a woman, having an alabaster flask of very precious ointment, came to him and poured it out upon his head as he lay at table.
8 Cãndu ucenitsilji a lui vidzurã aestã, s-nãrãirã shi ntribarã: “Cãtse tut aestu hãrgiuiri geaba?
8 But the disciples seeing it became indignant, saying, To what end {was} this waste?
9 Aestu untulem, putea si s-vindea multã scumpu sh-pãradzili si s-dea a niavutsãlor.”
9 for this might have been sold for much and been given to the poor.
10 Ma Isusul lu achicãsi aestã sh-lã dzãsi a lor: “Cãtse u tulburatsã aestã muljeari? Ea featsi un lucru bun trã mini.
10 But Jesus knowing {it} said to them, Why do ye trouble the woman? for she has wrought a good work toward me.
11 Cã oarfãnjlji va li avetsi totãna cu voi, ma mini nu va mi avets totãna.
11 For ye have the poor always with you, but me ye have not always.
12 Cã, virsãnda aestu untulem njirusit pri truplu a meu, ea lu ndreapsi truplu a meu trã ngrupari.
12 For in pouring out this ointment on my body, she has done it for my burying.
13 Dealihea mini ma vã dzãc cã iutsido tsi va s-hibã predicat aestu evanghelu tu tutã lumea, va si aspunã cã tsi featsi aestã muljeari, trã amintirea a ljei.”
13 Verily I say to you, Wheresoever these glad tidings may be preached in the whole world, that also which this {woman} has done shall be spoken of for a memorial of her.
14 Atumtsea un di atselji doisprãdzatsi, cu numa Iuda Iscariotul, s-dusi la mãrilji a preftsãlor,
14 — ausente —
15 sh-lã dzãsi a lor: “Cãti va nji dats tsi mini s-vã lu prida?” Sh-elji lj-misurarã treidzãtsi pãradzã, sicli di asimi.
15 and said, What are ye willing to give me, and *I* will deliver him up to you? And they appointed to him thirty pieces of silver.
16 Sh-di atumtsea elu cãfta oara s-lu prida.
16 And from that time he sought a good opportunity that he might deliver him up.
17 Tu prota dzuã a Adzãmilor, ucenitsilji s-apruchearã a Isusului sh-lu ntribarã: “Iu vrei s-ndridzem trã mãcari Pashtili?”
17 — ausente —
18 Sh-elu apãndisi: “Dutsets-vã tu cãsãbã la fileanlu sh-dzãtsets-lji: ‘Nvitsãtorlu dzãtsi: Chirolu a meu easti aproapi. Va s-facã Pashtili la casa a ta deadun cu ucenitsilji a melji.’”
18 And he said, Go into the city unto such a one, and say to him, The Teacher says, My time is near, I will keep the passover in thy house with my disciples.
19 Atumtsea ucenitsilji featsirã ashã cum lã avea dimãndatã Isusul shi itimãsirã Pashtili.
19 And the disciples did as Jesus had directed them, and they prepared the passover.
20 Sh-cãndu ntunicã, elu shidzu la measã deadun cu doisprãdzatslji.
20 And when the evening was come he lay down at table with the twelve.
21 Cãndu ma mãca, dzãsi: “Dealihea mini ma vã dzãc, cã un di voi va mi prida.”
21 And as they were eating he said, Verily I say to you, that one of you shall deliver me up.
22 Elji si nvirinarã multu sh-cathiun di nãshi ahurhi s-dzãcã: “Nacã escu mini, Doamne?”
22 And being exceedingly grieved they began to say to him, each of them, Is it *I*, Lord?
23 Sh-elu apãndisi: “Atsel tsi ari muljeatã deadun cu mini mãshcãtura tu cãtsãn, elu va mi prida.
23 But he answering said, He that dips his hand with me in the dish, *he* it is who shall deliver me up.
24 Ashã cum easti scriatã trã nãsu, Hiljiu a omlui s-dutsi. Ma cavai di atsel om tsi prida Hiljiu a omlui! Trã nãsu va eara ma ghini s-nu eara amintat pute.”
24 The Son of man goes indeed, according as it is written concerning him, but woe to that man by whom the Son of man is delivered up; it were good for that man if he had not been born.
25 Sh-Iuda, atsel tsi va lu pridea, lu ntribã sh-lji dzãsi: “Rabbi, nacã escu mini atsel?” Elu lji dzãsi: “Tini ma dzãtsi!”
25 And Judas, who delivered him up, answering said, Is it *I*, Rabbi? He says to him, *Thou* hast said.
26 Sh-iarã elji ma mãca, Isusul lo pãnea, u-ghinicuvãntã, u frãmsi, sh-u deadi a ucenitsilor a lui sh-dzãsi: “Loats shi mãcats, aestã easti truplu a meu.”
26 — ausente —
27 Deapoea lo cupa, sh-hãrãstãsi, sh-u-deadi a lor dzãcãnda: “Bets di aestã tuts.
27 And having taken {the} cup and given thanks, he gave {it} to them, saying, Drink ye all of it.
28 Aestu easti sãndzili a meu a pistiligãturãljei, tsi easti virsatã trã multsã trã ljirtarea a amãrtiilor.
28 For this is my blood, that of the {new} covenant, that shed for many for remission of sins.
29 Sh-mini ma vã dzãc, cã di tora sh-nclo mini nu va s-beau ma di aestu carpo a ayitãljei, pãnã tu atsea dzuã cãndu deadun cu voi, va s-beau di nou tu Amirãriljea a Tatãlui a meu.”
29 But I say to you, that I will not at all drink henceforth of this fruit of the vine, until that day when I drink it new with you in the kingdom of my Father.
30 Sh-dupã tsi cãntarã himnul, ishirã nafoarã la muntili a Masnjlilor.
30 Depois do canto dos Salmos, dirigiram-se eles para o monte das Oliveiras.
31 Atumtsea Isusul lã dzãsi a lor: “Aestã noapti tuts voi va s-mi apãrãsits, cã easti scriatã:
31 Disse-lhes então Jesus: Esta noite serei para todos vós uma ocasião de queda; porque está escrito: Ferirei o pastor, e as ovelhas do rebanho serão dispersadas {Zc 13,7}.
32 Ma dupã tsi s-hiu nyiatã, va mi duc nãinti di voi tu Galilea.”
32 Mas, depois da minha Ressurreição, eu vos precederei na Galiléia.
33 Atumtsea Petrul apãndisi: “Sh-canda tuts s-vã apãrãtseascã, mini nu va s-vã apãrãtsescu pute!”
33 Pedro interveio: Mesmo que sejas para todos uma ocasião de queda, para mim jamais o serás.
34 Isusul lj-dzãsi a lui: “Dealihea ma tsã dzãcã cã tu noaptea aestã, ma nãinti tsi s-cãntã cucotlu, tini va mi aleapidz di trei ori.”
34 Disse-lhe Jesus: Em verdade te digo: nesta noite mesma, antes que o galo cante, três vezes me negarás.
35 Petrul lji dzãsi: “Sh-ca s-prindi s-mor cu tini, nu va ti aleapid pute.” Ashã dzãsirã sh-tuts ucenitsilji.
35 Respondeu-lhe Pedro: Mesmo que seja necessário morrer contigo, jamais te negarei! E todos os outros discípulos diziam-lhe o mesmo.
36 Atumtsea Isusul s-dusi deadun cu nãshi tu un loc, tsi s-acljima Ghetsemani, sh-lã dzãsi a ucenitsilor: “Shidets aoa, iarã mini ma mi duc aclo s-mi pãrãcãlsescu.”
36 Retirou-se Jesus com eles para um lugar chamado Getsêmani e disse-lhes: Assentai-vos aqui, enquanto eu vou ali orar.
37 Sh-lo cu nãsu Petrul sh-doi hiljilji al Zevedeu, sh-apãrnji si nvirineadzã shi s-aibã mari sicleti.
37 E, tomando consigo Pedro e os dois filhos de Zebedeu, começou a entristecer-se e a angustiar-se.
38 Atumtsea elu lã dzãsi a lor: “Suflitlu a meu easti multu nvirinat, pãnã tu moarti. Armãnets aoa shi stats dishtiptat deadun cu mini.”
38 Disse-lhes, então: Minha alma está triste até a morte. Ficai aqui e vigiai comigo.
39 Sh-cum s-dusi niheam ma nãinti, cãdzu cu fatsa pri loc shi s-pãrãcãlsi dzãcãnda: “Tatãl a meu, macã easti putut, dipãrteadz-u di la mini aestã cupã, cu tutã atsea, nu cum voi mini, ma cum vrei tini.”
39 Adiantou-se um pouco e, prostrando-se com a face por terra, assim rezou: Meu Pai, se é possível, afasta de mim este cálice! Todavia não se faça o que eu quero, mas sim o que tu queres.
40 Deapoea s-turnã la ucenitsilji shi lji aflã durnjinda, sh-lji dzãsi al Petru: “Ma cum, nu putut s-vigljeats cu mini macari unã oarã?
40 Foi ter então com os discípulos e os encontrou dormindo. E disse a Pedro: Então não pudestes vigiar uma hora comigo...
41 Stats dishtiptat sh-pãrãcãlsits-vã, s-nu cãdets tu cãrtiri, cã duhlu easti etimu, ma truplu easti niputut.”
41 Vigiai e orai para que não entreis em tentação. O espírito está pronto, mas a carne é fraca.
42 S-dusi a doaua oarã shi s-pãrãcãlsi dzãcãnda: “Tatãl a meu, macã nu easti putut tsi aestã cupã s-fugã di la mini fãrã si s-bea di mini, si s-facã vrearea a ta!”
42 Afastou-se pela segunda vez e orou, dizendo: Meu Pai, se não é possível que este cálice passe sem que eu o beba, faça-se a tua vontade!
43 Deapoea s-turnã sh-lji aflã nãpoi tsi durnjea, cã ocljilji a lor eara somnusiti.
43 Voltou ainda e os encontrou novamente dormindo, porque seus olhos estavam pesados.
44 Sh-dupã tsi lã alãsã, s-dusi nãpoi shi s-pãrãcãlsi di-a treia oarã, dzãcãnda idyili zboari.
44 Deixou-os e foi orar pela terceira vez, dizendo as mesmas palavras.
45 Deapoea s-turnã la ucenitsilji a lui sh-lã dzãsi a lor: “Tora ninga durnjits sh-vã discurmats? Ia vini oara, sh-Hiljilu a omlui va s-prida tu mãnjilji a amãrtioshilor.
45 Voltou então para os seus discípulos e disse-lhes: Dormi agora e repousai! Chegou a hora: o Filho do Homem vai ser entregue nas mãos dos pecadores...
46 Sculats-vã, s-nidzem. Ia, atsel tsi ma mi prida easti aproapi.”
46 Levantai-vos, vamos! Aquele que me trai está perto daqui.
47 Sh-iarã Isusul ma grea, ia Iuda, un di doisprãdzatslji, vini sh-deadun cu nãsu unã multsãmi mar cu spãtsi sh-cu ciumãdzi, pitricuts di mãrilji a preftsãlor sh-di aushilji a popului.
47 Jesus ainda falava, quando veio Judas, um dos Doze, e com ele uma multidão de gente armada de espadas e cacetes, enviada pelos príncipes dos sacerdotes e pelos anciãos do povo.
48 Tora atsel tsi lu pridea lã avea datã a lor un semnu, dzãcãnda: “Atsel tsi mini va l-bashu, elu easti, acãtsats-lu.”
48 O traidor combinara com eles este sinal: Aquele que eu beijar, é ele. Prendei-o!
49 Shi trãoarã s-apruche la Isusul sh-lji dzãsi: “Salut, Nvitsãtore!”, sh-lu bãshe.
49 Aproximou-se imediatamente de Jesus e disse: Salve, Mestre. E beijou-o.
50 Isusul lji dzãsi: “Oaspe, tsi ai tu minti s-fats?” Atumtsea elji s-apruchearã, bãgarã mãnjili pri Isusul sh-lu acãtsarã.
50 Disse-lhe Jesus: É, então, para isso que vens aqui? Em seguida, adiantaram-se eles e lançaram mão em Jesus para prendê-lo.
51 Shi ia, un di atselji tsi eara cu Isusul, timsi mãna, scoasi spata a lui, agudi huzmichearlu a arhipreftului sh-lji tãlje ureacljea.
51 Mas um dos companheiros de Jesus desembainhou a espada e feriu um servo do sumo sacerdote, decepando-lhe a orelha.
52 Atumtsea Isusul lji dzãsi: “Toarnã spata tu loclu a ljei, cã tuts atselji tsi ljea spata, di spata va moarã.
52 Jesus, no entanto, lhe disse: Embainha tua espada, porque todos aqueles que usarem da espada, pela espada morrerão.
53 Minduits voi, cã mini nu pot s-mi pãrãcãlsescu a Tatãlui a meu, dinãoarã s-nji pitreacã ma multã di doisprãdzats di legiunji di anghilji?
53 Crês tu que não posso invocar meu Pai e ele não me enviaria imediatamente mais de doze legiões de anjos?
54 Ma atumtsea cum va s-mplineascã Scriturili, cã dupã eali ashã prindi s-facã?”
54 Mas como se cumpririam então as Escrituras, segundo as quais é preciso que seja assim?
55 Tu atsea oarã Isusul lã dzãsi a multsãnjilor: “Voi ishit s-mi acãtsats mini cu spãtsi sh-cu ciumãdzi, ca un fur. Ia, cathi dzuã shideam cu voi nvitsãnda tu templu, sh-voi nu mi acãtsat.
55 Depois, voltando-se para a turba, falou: Saístes armados de espadas e porretes para prender-me, como se eu fosse um malfeitor. Entretanto, todos os dias estava eu sentado entre vós ensinando no templo e não me prendestes.
56 Ma tuti aesti s-featsirã tsi si mplineascã Scriturili a prufitsilor.” Atumtsea tuts ucenitsilji lu alãsarã sh-fudzirã.
56 Mas tudo isto aconteceu porque era necessário que se cumprissem os oráculos dos profetas. Então os discípulos o abandonaram e fugiram.
57 Sh-atselji tsi lu avea acãtsatã Isusul, lu dusirã la Caiafa, arhipreftulu iu eara adunatã scriblji sh-aushlji.
57 Os que haviam prendido Jesus levaram-no à casa do sumo sacerdote Caifás, onde estavam reunidos os escribas e os anciãos do povo.
58 Sh-Petrul lu urmã di diparti pãnã tu uborlu a arhipreftului, shi-dupã tsi intrã atsia, s-apunã deadun cu vigljitorlji s-veadã tsi va s-undzeascã.
58 Pedro seguia-o de longe, até o pátio do sumo sacerdote. Entrou e sentou-se junto aos criados para ver como terminaria aquilo.
59 Tora mãrilji a preftsãlor, sh-tut sinedriul cãfta vãrã mãrtirii arãdioasã contra al Isus, ti vãtãmari,
59 Enquanto isso, os príncipes dos sacerdotes e todo o conselho procuravam um falso testemunho contra Jesus, a fim de o levarem à morte.
60 ma nu aflarã tsiva, cu tutã cã vinirã multsã martiri arãdioshi. Ma napoi vinirã doi altsã martiri arãdioshi,
60 Mas não o conseguiram, embora se apresentassem muitas falsas testemunhas.
61 tsi dzãsirã: “Aestu ari dzãsã: ‘Mini pot s-aspargu templul a Dumnidzãlui shi s-lu adar ti trei dzãli.’”
61 Por fim, apresentaram-se duas testemunhas, que disseram: Este homem disse: Posso destruir o templo de Deus e reedificá-lo em três dias.
62 Atumtsea arhipreftul si s-culã sh-lji dzãsi: “Nu ma apãndiseshti dip ti atseali tsi ma mãrtirsescu aeshti contra tini?”
62 Levantou-se o sumo sacerdote e lhe perguntou: Nada tens a responder ao que essa gente depõe contra ti?
63 Iarã Isusul tãtsea. Sh-arhipreftul grãi: “Mini ma ti spigiuru pri Dumnidzãlu atsel yiulu s-nã dzãtsi macã tini eshti Hristolu, Hiljiu a Dumnidzãlui.”
63 Jesus, no entanto, permanecia calado. Disse-lhe o sumo sacerdote: Por Deus vivo, conjuro-te que nos digas se és o Cristo, o Filho de Deus?
64 Isusul lji dzãsi: “Tini ma dzãtsi! Sh-mini ma vã dzãc cã di tora sh-ma nclo voi va lu videts Hiljiu a omlui tsi sheadi di nandreapta a Puteariljei, sh-yininda pri niorilji a tserlui.”
64 Jesus respondeu: Sim. Além disso, eu vos declaro que vereis doravante o Filho do Homem sentar-se à direita do Todo-poderoso, e voltar sobre as nuvens do céu.
65 Atumtsea arhipreftul arupsi stranjili a lui, dzãcãnda: “Elu blãstimã! Trã tsi nã lipsescu tora martirilji? Ia, tora lu avdzãtã blãstemlu a lui.
65 A estas palavras, o sumo sacerdote rasgou suas vestes, exclamando: Que necessidade temos ainda de testemunhas? Acabastes de ouvir a blasfêmia!
66 Cum vã si pari a voaua?” Sh-elji apãndisirã: “Elu easti cãbatar trã moarti!”
66 Qual o vosso parecer? Eles responderam: Merece a morte!
67 Atumtsea lu scuchearã pri fatsã, lu agudirã cu shupleacã, shi niscãntsã altsã lji-l-deadirã cu bushlu,
67 Cuspiram-lhe então na face, bateram-lhe com os punhos e deram-lhe tapas,
68 dzãcãnda: “Hristose, prufitipsea! Cai ti agudi?”
68 dizendo: Adivinha, ó Cristo: quem te bateu?
69 Iarã Petrul shidea nafoarã, tu ubor unã huzmichearã s-apruche dzãcãnda: “Sh-tini earai cu Isus Galileanlu.”
69 Enquanto isso, Pedro estava sentado no pátio. Aproximou-se dele uma das servas, dizendo: Também tu estavas com Jesus, o Galileu.
70 Ma elu lu alipidã nãinte a tutulor dzãcãnda: “Nu shtiu tsi dzãtsi!”
70 Mas ele negou publicamente, nestes termos: Não sei o que dizes.
71 Sh-cãndu elu ma ishea la poartã, vidzu unã altã huzmichearã sh-lã dzãsi atsilor tsi eara aclo: “Sh-aestu eara cu Isus Nazareanlu!”
71 Dirigia-se ele para a porta, a fim de sair, quando outra criada o viu e disse aos que lá estavam: Este homem também estava com Jesus de Nazaré.
72 Ma Petrul lu alipidã nãpoi spigiurãnda: “Mini nu lu cunoscu atsel om.”
72 Pedro, pela segunda vez, negou com juramento: Eu nem conheço tal homem.
73 Dupã putsãn s-apruchearã sh-atselji tsi shidea aclo, sh-lji dzãsirã a Petrului: “Dealihea, sh-tini eshti un di atselji, cã grailu a tãu ti spuni!”
73 Pouco depois, os que ali estavam aproximaram-se de Pedro e disseram: Sim, tu és daqueles; teu modo de falar te dá a conhecer.
74 Atumtsea elu ahurhi s-blastimã shi si spigiurã, dzãcãnda: “Mini nu lu cunoscu atsel om!” Sh-tu oara atsea cãntã cucotlu.
74 Pedro então começou a fazer imprecações, jurando que nem sequer conhecia tal homem. E, neste momento, cantou o galo.
75 Atumtsea Petrul adusi aminti atsea tsi lji avea dzãsã Isusul: “Ma nãinti tsi s-cãntã cucotlu, va s-mi aleapidz di trei ori.” Shi elu ishi afoarã sh-plãmsi cu amãreatsã.
75 Pedro recordou-se do que Jesus lhe dissera: Antes que o galo cante, negar-me-ás três vezes. E saindo, chorou amargamente.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 26, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.