João 4

Holi Baibul (ROP) vs NTLH

Sair da comparação
NTLH Nova Tradução na Linguagem de Hoje 2000
1 Bambai na detlot serramonimen gulum Ferasi bin irrim det nyus weya Jisas bin meigim loda pipul go langa im, en deibin irrim imbin beptaisimbat bigmob pipul. Jon Beptis bin beptaisim loda pipul. Bat Jisas bin beptaisim mowa langa im.
1 Os fariseus ouviram dizer que Jesus estava ganhando mais discípulos e batizava mais pessoas do que João.
2 Bat Jisas miselp nomo bin beptaisim detlot pipul. Detlot wekinmen blanga im bin beptaisim olabat.
2 (De fato, não era Jesus quem batizava, e sim os seus discípulos.)
3 Wal wen Jisas bin irrim detlot serramonimen bin sabi im en im wekinmen olabat bin beptaisimbat pipul, im en im wekinmen olabat bin gowei brom det kantri Judiya, en deibin gobek langa Gelali.
3 Quando Jesus ficou sabendo disso, saiu da Judeia e voltou para a Galileia.
4 Wal bifo Jisas en im wekinmen olabat bin kamat langa Gelali, deibin lafta go thru langa det kantri gulum Sameriya,
4 No caminho, ele tinha de passar pela região da Samaria.
5 en deya na deibin kamat langa wan taun gulum Saika. Det taun nomo bin longwei brom det pedik weya Jeikob bin baiyim longtaim blanga im san Josef,
5 Ele chegou a uma cidade da Samaria, chamada Sicar, que ficava perto das terras que Jacó tinha dado ao seu filho José.
6 en det wel weya Jeikob bin oldei yusum bin deya du.
6 Ali ficava o poço de Jacó. Era mais ou menos meio-dia quando Jesus, cansado da viagem, sentou-se perto do poço.
7 — ausente —
7 Uma mulher samaritana veio tirar água, e Jesus lhe disse:
8 — ausente —
8 (Os discípulos de Jesus tinham ido até a cidade comprar comida.)
9 Wal det gel bin tok, “Mi Sameriya gel, en yu Juwish men. Wal wotfo yu askim mi blanga woda?” Lagijat na det gel bin tok, dumaji ola Juwish pipul nomo oldei wandi joinin langa detlot pipul brom det kantri Sameriya.
9 A mulher respondeu: — O senhor é judeu, e eu sou samaritana. Então como é que o senhor me pede água? (Ela disse isso porque os judeus não se dão com os samaritanos.)
10 Wal Jisas bin tok, “God wandi gibit yu samting. Bat yu nomo sabi. En yu nomo sabi hu askimbat yu blanga woda. En if yu bina sabi, wal yu bina askim mi blanga gibit yu woda, en ai bina gibit yu brabli gudwan woda.”
10 Então Jesus disse:
11 — ausente —
11 Ela respondeu: — O senhor não tem balde para tirar água, e o poço é fundo. Como é que vai conseguir essa água da vida?
12 — ausente —
12 Nosso antepassado Jacó nos deu este poço. Ele, os seus filhos e os seus animais beberam água daqui. Será que o senhor é mais importante do que Jacó?
13 Wal Jisas bin tok, “Ebribodi hu dringgim woda brom dijan wel garra thesti igin.
13 Então Jesus disse:
14 Bat enibodi hu dringgim det woda weya ai garra gibit im kaan neba thesti, dumaji det woda weya ai garra gibit im garra meigim miselp jis laiga springwoda insaid langa im, en det springwoda garra oldei boilap brabliwei en meigim im jidan laibala olagijawan.”
14 mas a pessoa que beber da água que eu lhe der nunca mais terá sede. Porque a água que eu lhe der se tornará nela uma fonte de água que dará vida eterna.
15 Wal det gel bin tok, “Bos, yu gibit mi det woda wulijim ai kaan jidan thestibala igin. Yu gibit mi det woda wulijim ai kaan oldei kipgon kambek langa dijan wel blanga gajimbat woda.”
15 Então a mulher pediu: — Por favor, me dê dessa água! Assim eu nunca mais terei sede e não precisarei mais vir aqui buscar água.
16 Wal Jisas bin tok, “Yu go en gajim yu hasbin en kambek.”
16 — Vá chamar o seu marido e volte aqui! — ordenou Jesus.
17 Wal det gel bin tok, “Ai nomo garram eni hasbin.”
17 — Eu não tenho marido! — respondeu a mulher. Então Jesus disse:
18 En det men weya yu garram tudei im nomo blanga yu hasbin. Trubala tharran yubin tok. Yu nomo bin laiya weya yubin dalim mi yu nomo garram hasbin.”
18 pois já teve cinco, e este que você tem agora não é, de fato, seu marido. Sim, você falou a verdade.
19 Wal det gel bin tok, “Bos, ai sabi na hu yu. Yu speshalwan mesinja brom God.
19 A mulher respondeu: — Agora eu sei que o senhor é um
20 Wal ola grengrenfatha blanga melabat bin oldei weship God iya langa dijan hil. Bat yumob Juwish pipul oldei tok wi garra weship God oni langa Jerusalem.”
20 Os nossos antepassados adoravam a Deus neste monte , mas vocês, judeus, dizem que Jerusalém é o lugar onde devemos adorá-lo.
21 Wal Jisas bin tok, “Gel, trubala ai dalim yu. Det taim garra kaman weya ola pipul kaan weship wi Dedi langa dijan hil en langa Jerusalem.
21 Jesus disse:
22 Ai dalim yu. Yumob Sameriya pipul nomo sabi langa hu yumob oldei weshipbat. Bat melabat Juwish pipul sabi hu melabat oldei weshipbat, dumaji God bin pramis blanga seibum pipul thru langa ola Juwish pipul.
22 Vocês, samaritanos, não sabem o que adoram, mas nós sabemos o que adoramos porque a salvação vem dos judeus.
23 En ai dalim yu. Det taim garra kaman weya detlot pipul hu weship wi Dedi garra weship im garram olabat spirit trubalawei, en brabliwei dei garra weship oni im na. En det taim bin kaman olredi,
23 Mas virá o tempo, e, de fato, já chegou, em que os verdadeiros adoradores vão adorar o Pai em espírito e em verdade. Pois são esses que o Pai quer que o adorem.
24 en wi Dedi lukabat detkain pipul hu weship im brabliwei garram olabat spirit trubalawei, dumaji God im Spirit, en detlot pipul hu weship im garra weship im brabliwei garram olabat spirit trubalawei.” Lagijat na Jisas bin tok.
24 Deus é Espírito, e por isso os que o adoram devem adorá-lo em espírito e em verdade.
25 Wal det gel bin tok, “Ai sabi det Boswan gulum Masaiya garra kaman, en wen im kaman, im garra dalim wi ebrijing.”
25 A mulher respondeu: — Eu sei que o
26 Wal Jisas bin tok, “Mi im na jandapbat iya toktok langa yu.”
26 Então Jesus afirmou:
27 Wal wen Jisas bin tok lagijat, streidawei detlot wekinmen blanga im bin kambek brom det taun, en wen deibin luk Jisas toktok langa det gel, deibin hatjamp nomo lilbit. Bat dei nomo bin tok enijing. Dei nomo bin askim det gel wanim imbin wandim, en dei nomo bin askim Jisas du wotfo im toktok langa det gel.
27 Naquele momento chegaram os seus discípulos e ficaram admirados, pois ele estava conversando com uma mulher. Mas nenhum deles perguntou à mulher o que ela queria. E também não perguntaram a Jesus por que motivo ele estava falando com ela.
28 Wal det gel bin ranawei na. Imbin libum im woda jag deya gin langa det wel, en imbin gobek langa taun, en imbin dalimbat im kantrimen olabat blanga Jisas,
28 Em seguida, a mulher deixou ali o seu pote, voltou até a cidade e disse a todas as pessoas:
29 “Yumob kaman en luk wan men deya. Imbin dalim mi ebrijing weya aibin dumbat. Wanim yumob reken? Maitbi im na det Boswan gulum Masaiya.”
29 — Venham ver o homem que disse tudo o que eu tenho feito. Será que ele é o Messias?
30 Wal bigmob pipul bin bilib langa Jisas wen deibin irrim det gel weya imbin tok, “Det men bin dalim mi ebrijing weya aibin dumbat.” En deibin go langa Jisas deya langa det wel.
30 Muitas pessoas saíram da cidade e foram para o lugar onde Jesus estava.
31 Wal bifo detlot pipul bin kamat langa Jisas, detlot wekinmen blanga im bin dalim im blanga dagat det daga weya deibin baiyim, en deibin tok, “Titja, yu dagat na.”
31 Enquanto isso, os discípulos pediam a Jesus: — Mestre, coma alguma coisa!
32 Bat Jisas bin tok, “Ai garram daga olredi weya yumob nomo sabi.”
32 Jesus respondeu:
33 Wal detlot wekinmen blanga im bin toktok miselp na, “Enibodi bin bajimap daga blanga im?”
33 Então os discípulos começaram a perguntar uns aos outros: — Será que alguém já trouxe comida para ele?
34 Wal Jisas bin dalim olabat, “God bin jandim mi iya, en ai wandi dum wanim im wandim mi blanga dum, en ai wandi binijim det wek blanga im, dumaji tharran na jis laik main daga.
34 — A minha comida — disse Jesus — é fazer a vontade daquele que me enviou e terminar o trabalho que ele me deu para fazer.
35 “Wal yumob jinggabat det wed weya detlot fama oldei tok wen dei binij plentimbat ola sid. Dei oldei tok, ‘Blendi taim blanga abum spel na, dumaji im longtaim yet bifo wi garra gajimbat ola kukwan daga.’ Bat ai dalim yumob. Im det rait taim na.
35 Vocês costumam dizer: “Daqui a quatro meses teremos a colheita.” Mas olhem e vejam bem os campos: o que foi plantado já está maduro e pronto para a colheita.
36 “Wal yumob jinggabat det najawan wed weya detlot fama oldei tok, dumaji det wed im trubala. Dei oldei tok, ‘Wan men oldei plentimbat sid, en najawan men oldei gajimbat det kukwan daga.’
36 Quem colhe recebe o seu salário, e o resultado do seu trabalho é a vida eterna para as pessoas. E assim tanto o que semeia como o que colhe se alegrarão juntos.
37 “Yumob sabi wanim mi toktok? Wal yumob luk gudwei langa ol detlot pipul deya kaminap brom det taun. Olabat jis laik detlot kukwan daga langa gadin weya redi blanga gajimbat, en tudei na im taim blanga gajimbat detlot pipul blanga abum det olagijawan laif. En God garra peiyim detlot wekinmen hu gajimbat olabat garram det olagijawan laif du.
37 Porque é verdade o que dizem: “Um semeia, e outro colhe.”
38 “Yumob sabi? Aibin jandim yumob blanga gajimbat pipul blanga abum det olagijawan laif. Bat sambodi bin dalimbat olabat det wed olredi. Nomo yumob. Sambodi bin dum ola adwek bifo yumob, en yumob garra jis gajimbat ebrijing brom im wek. En wen yumob binijim, ai garra gudbinji garram yumob brabliwei.” Lagijat na Jisas bin tok langa im wekinmen olabat.
38 Eu mandei vocês colherem onde não trabalharam; outros trabalharam ali, e vocês aproveitaram o trabalho deles.
39 — ausente —
39 Muitos samaritanos daquela cidade creram em Jesus porque a mulher tinha dito: “Ele me disse tudo o que eu tenho feito.”
40 — ausente —
40 Quando os samaritanos chegaram ao lugar onde Jesus estava, pediram a ele que ficasse com eles, e Jesus ficou ali dois dias.
41 Wal blendibala pipul mowa bin bilib langa Jisas, dumaji deibin irrim im toktok,
41 E muitos outros creram por causa da mensagem dele.
42 en deibin dalim det gel, “Basdam melabat bin bilib langa im, dumaji melabat bin irrim yu toktok. Bat tudei na melabat bilib langa im, dumaji melabat bin irrim im toktok, en melabat sabi im na tharran hu garra seibum ebribodi.” Lagijat na detlot Sameriya pipul bin tok.
42 Eles diziam à mulher: — Agora não é mais por causa do que você disse que nós cremos, mas porque nós mesmos o ouvimos falar. E sabemos que ele é, de fato, o Salvador do mundo.
43 Wal afta wen Jisas bin jidan garram detlot Sameriya pipul tudeis, im en im wekinmen olabat bin gowei brom deya, en deibin go langa im ron kantri gulum Gelali,
43 Depois de ficar dois dias ali, Jesus foi para a região da Galileia.
44 en imbin dalim im wekinmen olabat, “Pipul nomo oldei teiknodis langa speshalwan mesinja blanga God langa im ron kantri.”
44 Pois, como ele mesmo disse: “Um profeta não é respeitado na sua própria terra.”
45 Bat wen Jisas bin kamat langa im ron kantri, ola pipul deya bin gudbinji langa im, dumaji deibin luk ola ebrijing weya imbin dumbat deya langa Jerusalem wen deibin abum det serramoni gulum Pasoba.
45 Quando chegou à Galileia, os moradores dali o receberam bem. É que eles tinham ido à Festa da Páscoa , em Jerusalém, e tinham visto tudo o que Jesus havia feito lá.
46 Wal Jisas en im wekinmen olabat bin go langa det taun gulum Keina weya imbin meigim det woda meigim miselp wain, en wan gabman bos bin deya hubin abum brabli sikwan san langa det najawan taun gulum Kapeniyam,
46 Jesus voltou a Caná da Galileia, onde havia transformado água em vinho. Estava ali um alto funcionário público que morava em Cafarnaum. Ele tinha em casa um filho doente.
47 en wen imbin irrim det nyus weya Jisas bin kambek brom Judiya, imbin go langa Jisas, en imbin askim im blanga go garram im en meigim im san gudbala, dumaji im san bin gulijap dai.
47 Quando ouviu dizer que Jesus tinha vindo da Judeia para a Galileia, foi pedir a ele que fosse a Cafarnaum e curasse o seu filho, que estava morrendo.
48 Wal Jisas bin dalim im, “Yumob kaan bilib langa mi if yumob nomo luk mi dum brabli klebabala ting.”
48 Jesus disse ao funcionário:
49 Wal det gabman bos bin tok, “Bos, yu kaman garram mi bifo main san dai.”
49 Ele respondeu: — Senhor, venha depressa, antes que o meu filho morra!
50 Wal Jisas bin dalim im, “Yu go na, dumaji yu san im gudbala.”
50 — Volte para casa! O seu filho vai viver! — disse Jesus. Ele creu nas palavras de Jesus e foi embora.
51 Wal neksdei na wen det gabman bos bin gobek langa det taun weya im san bin jidan, imbin midim sambala wekinmen blanga im hafwei langa roud, en deibin dalim im, “Yu san im gudbala na!”
51 No caminho encontrou-se com os seus empregados, que disseram: — O seu filho está vivo!
52 Wal det gabman bos bin askim detlot wekinmen blanga im wotaim det siknis bin gowei brom im san, en detlot wekinmen bin tok, “Det siknis bin gowei brom im yestadei aftanun afta dina.”
52 Então ele perguntou a que horas o filho havia começado a melhorar. Os empregados responderam: — Ontem, à uma da tarde, a febre passou.
53 Wal det gabman bos bin jinggabat na. Imbin det seim taim na weya Jisas bin dalim im, “Yu san im gudbala.”
53 Aí o pai lembrou que havia sido naquela mesma hora que Jesus tinha dito: “O seu filho vai viver.” Então ele e toda a família creram em Jesus.
54 Wal lagijat na Jisas bin dum det sekanwan speshalwan klebabala ting wen imbin kaman brom Judiya langa Gelali.
54 Esse foi o segundo milagre que Jesus fez depois de ter ido da Judeia para a Galileia.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 4, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.