Zacarias 5
rifa (RIFA) vs ARA
1 سّْڭعّْذغْ ثِيطَّاوِينْ إِنُو ثْوَاڒَا نّغْنِي ؤُشَا ژْرِيغْ، ؤُ خْزَارْ، أَقَا ذِينْ إِجّْ ن وذْلِيسْ إِتّْوَانّْضنْ إِطَّاوْ.
1 Tornei a levantar os olhos e vi, e eis um rolo voante.
2 نتَّا إِنَّا أَيِي: ”مِينْ ثتّْوَاڒِيذْ شكْ؟“ نشّْ نِّيغْ: ”نشّْ تّْوَاڒِيغْ إِجّْ ن وذْلِيسْ إِتّْوَانّْضنْ إِطَّاوْ س يِيجّْ ن ثُوزّڭَّارْثْ ن عِيشْرِينْ ن إِغَادْجنْ ذ إِشْثْ ن ثِيرُو نعشْرَا ن إِغَادْجنْ.“
2 Perguntou-me o anjo: Que vês? Eu respondi: vejo um rolo voante, que tem vinte côvados de comprimento e dez de largura.
3 خنِّي إِنَّا أَيِي: ”ثَا ذ نّعْڒثْ نِّي إِ غَا إِفّْغنْ خْ مَارَّا ثَامُّورْثْ، مَاغَارْ مَارَّا ونِّي إِ غَا يَاشَارنْ، أَذْ إِتّْوَاقْضعْ زِي سِّيبّثْ ن مِينْ يُورَانْ خْ ؤُغزْذِيسْ-أَ ؤُ كُوڒْ إِجّْ ونِّي إِ غَا إِجَّادْجنْ ژُورْ أَذْ إِتّْوَاقْضعْ زِي سِّيبّثْ ن مِينْ يُورَانْ خْ ؤُغزْذِيسْ نّغْنِي.
3 Então, me disse: Esta é a maldição que sai pela face de toda a terra, porque qualquer que furtar será expulso segundo a maldição, e qualquer que jurar falsamente será expulso também segundo a mesma.
4 نشّْ أَذْ أَرّغْ نّعْڒثْ أَذْ د-ثفّغْ، أَمُّو إِ إِقَّارْ سِيذِي ن ڒْعسْكَارَاثْ، حِيمَا أَذْ د-ثَاسْ ذِي ثَادَّارْثْ ن ؤُشفَّارْ ؤُ ذِي ثَادَّارْثْ ن يِينِّي إِتّْجَادْجَانْ ژُورْ س يِيسمْ إِنُو. نتَّاثْ أَذْ ثسّنْسْ ذِي ڒْوسْثْ ن ثَادَّارْثْ نّسْ ؤُ نتَّاثْ أَذْ ت يشّْ س ؤُكشُّوضْ نّسْ ذ إِژْرَا نّسْ.“
4 Fá-la-ei sair, diz o Senhor dos Exércitos, e a farei entrar na casa do ladrão e na casa do que jurar falsamente pelo meu nome; nela, pernoitará e consumirá a sua madeira e as suas pedras.
5 إِفّغْ-د لْمَالَاكْ نِّي كِيذِي إِسَّاوَاڒنْ، إِنَّا أَيِي: ”سْڭعّذْ ثِيطَّاوِينْ نّشْ ؤُ خْزَارْ مِينْ ذِينْ د-إِتّْبَاننْ!“
5 Saiu o anjo que falava comigo e me disse: Levanta, agora, os olhos e vê que é isto que sai.
6 نشّْ نِّيغْ: ”مَانَاوْيَا؟“ نتَّا إِنَّا: ”وَا ذ ڒْْمُوذْ ن إِفَا نِّي د-إِتّْبَاننْ.“ خنِّي إِنَّا: ”ثَا ذ فُورْمَا نْسنْ خْ مَارَّا ثَامُّورْثْ.“
6 Eu perguntei: que é isto? Ele me respondeu: É um efa que sai. Disse ainda: Isto é a iniquidade em toda a terra.
7 ؤُ خْزَارْ، أَقَا ثتّْوَاسّْڭعّذْ ثْقبَّارْثْ ن ڒخْفِيفْ ذ ثَاقُورَارِيرْثْ ؤُ ثقِّيمْ إِشْثْ ن ثمْغَارْثْ ذِي ڒْوسْطْ ن إِفَا.
7 Eis que foi levantada a tampa de chumbo, e uma mulher estava sentada dentro do efa.
8 نتَّا إِنَّا: ”ثَا ذ ثَاعفَّانْثْ!“ ؤُشَا إِنْضَارْ إِ-ت عَاوذْ ذڭْ إِفَا نِّي ؤُشَا إِنْضَارْ أَژْرُو ن ڒخْفِيفْ خْ ؤُقمُّومْ نّسْ.
8 Prosseguiu o anjo: Isto é a impiedade. E a lançou para o fundo do efa, sobre cuja boca pôs o peso de chumbo.
9 نشّْ سّْڭعّْذغْ ثِيطَّاوِينْ إِنُو ؤُشَا ژْرِيغْ، ؤُ خْزَارْ ثْنَاينْ ن ثمْغَارِينْ ؤُسِينْثْ-إِ-د غَارْ زَّاثْ ؤُ أَسمِّيضْ إِشُّورْ أَفْرِيونْ نْسنْثْ. نِيثنْثِي ثُوغَا غَارْسنْثْ أَفْرِيونْ أَمْ وَافْرِيونْ ن ؤُبلَّارْجْ ؤُ نِيثنْثِي سّْڭعّْذنْثْ إِفَا نِّي جَارْ ثمُّورْثْ ذ ؤُجنَّا.
9 Levantei os olhos e vi, e eis que saíram duas mulheres; havia vento em suas asas, que eram como de cegonha; e levantaram o efa entre a terra e o céu.
10 خنِّي نِّيغْ إِ لْمَالَاكْ نِّي كِيذِي إِسَّاوَاڒنْ: ”مَانِي غَا رَاحنْثْ أَكْ-ذ إِفَا-يَا؟“
10 Então, perguntei ao anjo que falava comigo: para onde levam elas o efa?
11 نتَّا إِنَّا أَيِي: ”مَاحنْذْ أَذْ أَسْ بْنَانْ إِشْثْ ن ثَادَّارْثْ ذِي ثمُّورْثْ ن شِينَارْ. مَاڒَا ثتّْوَاكمّڒْ، أَذْ ثتّْوَاسّْبدّْ ذِينْ ذڭْ ومْشَانْ نّسْ.“
11 Respondeu-me: Para edificarem àquela mulher uma casa na terra de Sinar, e, estando esta acabada, ela será posta ali em seu próprio lugar.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Zacarias 5, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.