Lucas 22

rifa (RIFA) vs NAA

Sair da comparação
NAA Nova Almeida Atualizada 2017
1 إِقَارّبْ-د ڒْعِيذْ ن وغْرُومْ بْڒَا أَنْثُونْ ؤُمِي قَّارنْ ڒْعِيذْ ن ثَاغَارْصْثْ ن ؤُسعْذُو.
1 Estava próxima a Festa dos Pães sem Fermento, chamada Páscoa.
2 ثُوغَا إِمقّْرَاننْ ن إِكهَّاننْ ذ إِمْسڒْمَاذنْ ن إِذْلِيسنْ أَرزُّونْ إِشْثْ ن ثوَّارْثْ، حِيمَا أَذْ ث نْغنْ، مَاشَا نِيثْنِي ڭّْوذنْ زڭْ إِوْذَانْ.
2 Os principais sacerdotes e os escribas procuravam uma forma de matar Jesus; porque temiam o povo.
3 خنِّي يُوذفْ شِّيطَانْ ذِي يَاهُوذَا ونِّي ؤُمِي قَّارنْ إِسْخَارِييُوطِي. نتَّا ثُوغَا ذ إِجّنْ زِي ثنْعَاشْ ن إِمحْضَارنْ.
3 Ora, Satanás entrou em Judas, chamado Iscariotes, que era um dos doze.
4 إِرُوحْ، إِسِّيوڒْ أَكْ-ذ إِمقّْرَاننْ ن إِكهَّاننْ ذ إِمْسڒْمَاذنْ ن إِذْلِيسنْ ذ إِمْڭوَّاذنْ ن إِعسَّاسنْ ن زَّاوشْثْ ثَامقّْرَانْثْ مَامّشْ ث إِ غَا إِسلّمْ إِ نِيثْنِي.
4 Judas foi entender-se com os principais sacerdotes e os capitães sobre como lhes entregaria Jesus.
5 فَارْحنْ ؤُشَا تَّافْقنْ أَذْ أَسْ وْشنْ ثِينْعَاشِينْ ن نُّوقَارْثْ.
5 Eles se alegraram e combinaram em lhe dar dinheiro.
6 نتَّا إِوْشَا أَسنْ أَوَاڒْ ؤُشَا يَارْزُو إِشْثْ ن ثوَّارْثْ، حِيمَا أَذْ أَسنْ ث إِسلّمْ بَارَّا إِ ڒْغَاشِي.
6 Judas concordou e buscava uma boa ocasião para lhes entregar Jesus, longe da multidão.
7 يِيوضْ-د وَاسّْ ن وغْرُومْ بْڒَا أَنْثُونْ إِ ذِي ثُوغَا إِتّْخصَّا أَذْ ثتّْوَاغَارْصْ إِ ثْغَارْصْثْ ن ؤُسعْذُو.
7 Chegou o dia da Festa dos Pães sem Fermento, em que era necessário fazer o sacrifício do cordeiro pascal.
8 يَاسُوع إِسّكّْ-د بُوطْرُوسْ ذ يُوحَانَّا، إِنَّا أَسنْ: ”رُوحمْ، ثسّْوجْذمْ أَنغْ إِ ؤُمنْسِي ن ؤُسعْذُو حِيمَا أَذْ نشّْ.“
8 Então Jesus enviou Pedro e João, dizendo:
9 نَّانْ أَسْ: ”مَانِي ثخْسذْ أَذْ نسّوْجذْ؟“
9 Eles lhe perguntaram: — Onde o senhor quer que a preparemos?
10 إِنَّا أَسنْ: ”خْزَارْ، خْمِي غَا ثَاذْفمْ غَارْ ثنْذِينْثْ أَذْ كنِّيوْ إِڒْقَا إِجّْ ن ورْيَازْ، يَارْبُو إِشْثْ ن ثقْبُوشْثْ ن وَامَانْ. ضْفَارمْ ث!
10 Jesus lhes explicou:
11 إِنِيمْ إِ بَابْ ن ثَادَّارْثْ: ’أَمْسڒْمَاذْ نّغْ إِسّقْسَا: مَانِي إِدْجَا وخَّامْ ن إِنوْجِيونْ إِ ذِي إِ غَا شّغْ ؤُمنْسِي ن ؤُسعْذُو أَكْ-ذ إِمحْضَارنْ إِنُو؟‘
11 e digam ao dono da casa: “O Mestre pergunta: ‘Onde fica o aposento no qual comerei a Páscoa com os meus discípulos?’”
12 نتَّا أَذْ أَومْ إِسّْشنْ إِشْثْ ن ثْغُورْفثْ ثْمِيرِيوْثْ سنّجْ، يسُّو س إِبَايَاسنْ. سْوجْذمْ ذِينْ كُوڒْشِي!“
12 Ele lhes mostrará um espaçoso cenáculo mobiliado; ali façam os preparativos.
13 نِيثْنِي رُوحنْ، ؤُفِينْ مَارَّا أَمْ مَامّشْ ثُوغَا ذ أَسنْ إِنَّا ؤُشَا سّْوجْذنْ إِ ؤُمنْسِي ن ؤُسعْذُو.
13 E, indo, acharam tudo como Jesus lhes tinha dito e prepararam a Páscoa.
14 ؤُمِي د-ثِيوضْ ثْسَاعّثْ، يُوسَا-د يَاسُوع، إِقِّيمْ غَارْ طَّابْڒَا ذ ثنْعَاشْ ن رُّوسُولْ أَكِيذسْ.
14 Chegada a hora, Jesus se pôs à mesa, e os apóstolos estavam com ele.
15 إِنَّا أَسنْ: ”نشّْ ثُوغَا وحّْشغْ أَطَّاسْ أَذْ شّغْ أَمنْسِي-يَا ن ؤُسعْذُو أَكِيذْومْ قْبڒْ إِ غَا ودّْبغْ.
15 Então Jesus lhes disse:
16 مِينْزِي أَذْ أَومْ إِنِيغْ، أَقَا وَارْ زَّايسْ تّتّغْ عَاذْ أَڒْ غَا ثتّْوَاكمّڒْ ذِي ثْڭلْذِيثْ ن أَربِّي.“
16 Pois eu lhes digo que nunca mais a comerei, até que ela se cumpra no Reino de Deus.
17 خنِّي إِطّفْ إِجّْ ن ڒْكَاسْ ؤُشَا إِقَاذَا، إِنَّا: ”كْسِيمْ وَا، بْضَامْ ث جَارْ أَومْ!
17 E, pegando um cálice, depois de ter dado graças, disse:
18 مِينْزِي نشّْ أَذْ أَومْ إِنِيغْ، وَارْ سسّغْ شَا زِي ڒْغِيدْجثْ ن ثْزَايَارْثْ أَڒْ د ثُوسَا ثْڭلْذِيثْ ن أَربِّي.“
18 Pois eu digo a vocês que, de agora em diante, não mais beberei do fruto da videira, até que venha o Reino de Deus.
19 إِكْسِي أَغْرُومْ، إِقَاذَا، يَارْژَا إِ-ث ؤُشَا إِوْشَا أَسنْ ث، إِنَّا: ”ثَا ذ أَرِّيمثْ إِنُو ثنِّي خَاومْ إِمّوْشنْ. ڭّمْ أَيَا إِ ڒِيذَارثْ إِنُو.“
19 E, pegando um pão, tendo dado graças, o partiu e lhes deu, dizendo:
20 أَمُّو إِ إِنَّا عَاوذْ خْ ڒْكَاسْ أَوَارْنِي إِ ؤُمنْسِي: ”ڒْكَاسْ-أَ ذ ڒْعَاهْذْ ن جْذِيذْ س إِذَامّنْ إِنُو إِنِّي إِ خَاومْ إِ غَا إِتّْوَاسِّيزّْڒنْ.
20 Do mesmo modo, depois da ceia, pegou o cálice, dizendo:
21 مَاشَا أَقَا ذَا، أَفُوسْ ن ونِّي ذ أَيِي غَا إِغْذَارنْ أَقَا-ث أَكِيذِي غَارْ طَّابْڒَا.
21 — Mas eis que a mão do traidor está comigo à mesa.
22 مِّيسْ ن بْنَاذمْ أَذْ إِرَاحْ أَمْ مَامّشْ خَاسْ إِتّْوَاكّسْ، مَاشَا ؤُشْثْ خْ بْنَاذمْ نِّي إِ ث غَا إِغْذَارنْ!“
22 Pois o Filho do Homem vai segundo o que está determinado, mas ai daquele por quem ele está sendo traído!
23 بْذَانْ تّمْسّقْسَانْ جَارْ أَسنْ، مَانْ ونْ زَّايْسنْ إِ غَا يڭّ مَانْ أَيَا.
23 Então começaram a perguntar entre si qual deles seria o que estava para fazer isso.
24 ثُوغَا جَارْ أَسنْ عَاوذْ أَمْشُوبّشْ خْ مَانْ ونْ زَّايْسنْ إِدْجَانْ ذ أَمقّْرَانْ قَاعْ.
24 Houve também entre eles uma discussão sobre qual deles parecia ser o maior.
25 خنِّي إِنَّا أَسنْ يَاسُوع: ”إِجدْجِيذنْ ن ڒڭْنُوسْ صلّْطنْ خَاسنْ، ؤُ إِنِّي خَاسنْ إِصلّْطنْ تّْوَاڒَاغَانْ ’ثَارْوَا ن رجْوَاذْ!‘
25 Mas Jesus lhes disse:
26 كنِّيوْ مَاشَا وَارْ تّڭّمْ أَمُّو، مَاشَا أَمقّْرَانْ ذَايْومْ أَذْ يِيڒِي أَمْ ؤُمَاژُوژْ، ؤُ أَمزْوَارْ أَذْ يِيڒِي أَمْ ؤُمْسخَّارْ.
26 Mas vocês não são assim; pelo contrário, o maior entre vocês seja como o menor; e aquele que dirige seja como o que serve.
27 مِينْزِي مَانْ ونْ إِدْجَانْ ذ أَمقّْرَانْ؟ مَا ذ ونِّي إِقِّيمنْ غَارْ طَّابْڒَا نِيغْ ذ ونِّي إِتّْسخَّارنْ؟ مَاشَا نشّْ ذِي ڒْوسْطْ نْومْ أَمْ ونِّي إِتّْسخَّارنْ.
27 Pois qual é maior: aquele que está à mesa ou aquele que serve? Não é verdade que é aquele que está à mesa? Pois, no meio de vocês, eu sou como quem serve.
28 أَقَا كنِّيوْ ذ إِنِّي أَكِيذِي إِقِّيمنْ ذڭْ إِجَارِّيبنْ إِنُو.
28 Vocês são os que têm permanecido comigo nas minhas tentações.
29 نشّْ أَذْ أَومْ وعْذغْ إِشْثْ ن ثَاڭلْذِيثْ أَمْ مَامّشْ إِ ذ أَيِي ت إِوَاعْذْ بَابَا،
29 E eu confio a vocês um reino, assim como o meu Pai confiou a mim,
30 حِيمَا أَذْ ثشّمْ أَذْ ثسْومْ خْ طَّابْڒَا إِنُو ذِي ثْڭلْذِيثْ إِنُو ؤُشَا أَذْ ثقِّيممْ خْ ڒكْرَاسِي ن ثْڭلْذِيثْ، أَذْ ثْحكْممْ خْ ثنْعَاشْ ن ثْقبَّاڒْ ن أَيْثْ ن إِسْرَائِيل.“
30 para que comam e bebam à minha mesa no meu Reino; e vocês se assentarão em tronos para julgar as doze tribos de Israel.
31 إِنَّا يَاسُوع إِ شِيمْعُونْ: ”شِيمْعُونْ، شِيمْعُونْ، أَقَا شِّيطَانْ ثُوغَا يَارزُّو أَذْ كنِّيوْ إِزُّوزَارْ أَمْ يِيرْذنْ.
31 — Simão, Simão, eis que Satanás pediu para peneirar vocês como trigo!
32 مَاشَا نشّْ ژُودْجغْ خَاكْ حِيمَا وَارْ إِفنِّي لْ-إِيمَانْ نّشْ. ؤُڒَا ذ شكْ، ثُوبْ ذِي ڒْوقْثْ إِتّْوَاڭّنْ، سْثبّثْ أَيْثْمَاشْ.“
32 Eu, porém, orei por você, para que a sua fé não desfaleça. E você, quando voltar para mim, fortaleça os seus irmãos.
33 إِنَّا أَسْ شِيمْعُونْ: ”أَ سِيذِي، نشّْ أَقَا وجْذغْ حِيمَا أَذْ كِيكْ رَاحغْ ؤُڒَا غَارْ ڒحْبسْ ذ ڒْموْثْ.“
33 Porém Pedro respondeu: — Estou pronto para ir com o Senhor, tanto para a prisão como para a morte.
34 مَاشَا يَاسُوع إِنَّا أَسْ: ”نشّْ أَذْ أَشْ إِنِيغْ، أَ شِيمْعُونْ، وَارْ إِسّْقُوقُوعْ ؤُيَاژِيضْ أَسّْ-أَ قْبڒْ مَا أَذْ أَيِي ثنْكَارذْ ثْڒَاثَا ن ثْوَاڒَاوِينْ بلِّي أَقَا ثسّْنذْ أَيِي.“
34 Mas Jesus lhe disse:
35 إِنَّا أَسنْ: ”ڒَْامِي كنِّيوْ سّكّغْ بْڒَا ثَاشْيَارْثْ، بْڒَا تّسْطِيمْ نِيغْ سَانْذَالِييَاثْ، مَا ثُوغَا إِتّْخصَّا أَومْ شَا؟“ نَّانْ أَسْ: ”وَالُو!“
35 A seguir, Jesus perguntou aos discípulos: Eles responderam: — Não faltou nada!
36 خَاسْ ؤُشَا إِنَّا أَسنْ: ”مَاشَا ڒخُّو ونِّي غَارْ إِدْجَا ثشْيَارْثْ، أَذْ ت إِكْسِي، أَمُّو ؤُڒَا ذ تّسْطِيمْ، ؤُشَا ونِّي وَارْ غَارْ إِدْجِي سِّيفْ، أَذْ إِزّنْزْ أَرُّوضْ نّسْ ؤُشَا أَذْ زَّايسْ إِسغْ سِّيفْ إِ يِيخفْ نّسْ.
36 Então Jesus lhes disse:
37 مِينْزِي نشّْ أَذْ أَومْ إِنِيغْ، أَقَا إِتّْخصَّا أَذْ تّْوَاكمّْڒنْثْ ثِيرَا-يَا ذَايِي: ’أَقَا إِتّْوَاحْسبْ أَكْ-ذ إِنِّي وَارْ إِسڭّْذنْ!‘، مِينْزِي مَارَّا مِينْ خَافِي يُورَانْ، أَذْ إِتّْوَاكمّڒْ.“
37 Pois eu lhes digo que é preciso que se cumpra em mim o que está escrito: “Ele foi contado com os malfeitores.” Pois o que a mim se refere está sendo cumprido.
38 نَّانْ أَسنْ: ”أَ سِيذِيثْنغْ، أَقَا ذَا ثْنَاينْ ن ڒسْيُوفْ!“ إِنَّا أَسنْ: ”إِكْفَا!“
38 Então lhe disseram: — Senhor, aqui estão duas espadas! Jesus lhes respondeu:
39 إِفّغْ، إِرُوحْ غَارْ وذْرَارْ ’ثَادَّارْثْ ن زِّيثُونْ‘ أَمْ مَامّشْ ثُوغَا إِنُّومْ، ؤُشَا ضْفَارنْ ث عَاوذْ إِمحْضَارنْ نّسْ.
39 E, saindo, Jesus foi, como de costume, para o monte das Oliveiras; e os discípulos o acompanharam.
40 ؤُمِي إِخشّْ غَارْ ومْشَانْ نِّي، إِنَّا أَسنْ: ”ژَتدْجمْ حِيمَا وَارْ د-ثتِّيذْفمْ ذڭْ ؤُجَارّبْ.“
40 Chegando ao lugar escolhido, Jesus lhes disse:
41 إِفكّْ إِخفْ نّسْ زَّايْسنْ عْڒَاحَاڒْ ثِيشْثِي ن إِجّْ ن ؤُحجَّارْ ن وژْرُو، يُوضَارْ خْ إِفَادّنْ نّسْ، إِژُّودْجْ،
41 Ele, por sua vez, se afastou um pouco, e, de joelhos, orava,
42 إِنَّا: ”أَ بَابَا، مَاڒَا ثخْسذْ، أجّْ ڒْكَاسْ-أَ أَذْ خَافِي إِعْذُو. مَاشَا وَارْ إِتِّيڒِي مِينْ خْسغْ نشّْ مَاشَا مِينْ ثخْسذْ شكْ.“
42 dizendo:
43 خنِّي إِضْهَارْ أَسْ-د إِجّْ ن لْمَالَاكْ زڭْ ؤُجنَّا، إِوْشَا أَسْ جّهْذْ.
43 Então lhe apareceu um anjo do céu que o confortava.
44 ثُوغَا نتَّا إِڭّْوذْ أَطَّاسْ، إِتّْژَادْجْ أَطَّاسْ ؤُشَا ثِيذِي نّسْ ثُوغَا ثتّڭّْ أَمْ ثْنقِّيضِينْ ن إِذَامّنْ وطَّانْثْ غَارْ ثمُّورْثْ.
44 E, estando em agonia, orava mais intensamente. E aconteceu que o suor dele se tornou como gotas de sangue caindo sobre a terra.
45 خنِّي إِكَّارْ زِي ثْژَادْجِيثْ، يُوسَا-د غَارْ إِمحْضَارنْ نّسْ ؤُشَا يُوفَا إِ-ثنْ طّْصنْ س وشْضَانْ.
45 Levantando-se da oração, Jesus foi até onde os discípulos estavam, e os encontrou dormindo de tristeza.
46 إِنَّا أَسنْ: ”مَايمِّي ثطّْصمْ؟ كَّارمْ، ثژَّادْجمْ حِيمَا وَارْ ثتِّيذْفمْ ذڭْ ؤُجَارّبْ.“
46 E disse:
47 أَمْ ثُوغَا عَاذْ إِسَّاوَاڒْ، خْزَارْ، أَقَا يُوسَا-د إِجّْ ن ڒْغَاشِي أَكْ-ذ ونِّي إِ ذ أَسْ قَّارنْ يَاهُوذَا، ونِّي ذ إِجّنْ زِي ثنْعَاشْ، ؤُشَا نتَّا ثُوغَا إِزْوَارْ أَسنْ، إِقَارّبْ-د غَارْ يَاسُوع، إِسُّوذمْ إِ-ث، مَاغَارْ أَقَا إِوْشَا أَسنْ إِجّْ ن وسْشَانْ: ”ونِّي إِ غَا سُّوذْمغْ، ذ ونِّي نتَّا!“
47 Enquanto Jesus ainda falava, eis que chegou uma multidão. E um dos doze, que se chamava Judas, vinha à frente deles e se aproximou de Jesus para o beijar.
48 إِنَّا أَسْ يَاسُوع: ”أَ يَاهُوذَا، مَا س ؤُسُوذمْ أَذْ ثغْذَارذْ مِّيسْ ن بْنَاذمْ؟“
48 Jesus, porém, lhe disse:
49 ؤُمِي ژْرِينْ إِنِّي ذ أَسْ د-إِنّْضنْ مِينْ إِمْسَارنْ، نَّانْ أَسْ: ”أَ سِيذِيثْنغْ، مَا أَذْ ث نوّثْ س ڒسْيُوفْ؟“
49 Os que estavam ao redor de Jesus, vendo o que estava por acontecer, perguntaram: — Senhor, devemos atacar com as espadas?
50 إِجّنْ زَّايْسنْ ثُوغَا إِوْثَا أَمْسخَّارْ ن أَرَّايْسْ ن إِكهَّاننْ، إِقسّْ أَسْ أَمزُّوغْ أَفُوسِي.
50 Um deles golpeou o servo do sumo sacerdote e cortou-lhe a orelha direita.
51 إِطّفْ يَاسُوع ذڭْ وَاوَاڒْ، إِنَّا: ”صَافِي، بَارَاكَا!“ خنِّي إِحَاذَا أَسْ أَمزُّوغْ ؤُشَا إِسّْڭنْفَا إِ-ث.
51 Mas Jesus interveio, dizendo: E, tocando na orelha do homem, o curou.
52 إِنَّا يَاسُوع إِ إِمقّْرَاننْ ن إِكهَّاننْ ذ إِمْغَارنْ ن ڒْڭنْسْ ذ إِمْڭوَّاذنْ ن إِعسَّاسنْ ن زَّاوشْثْ ثَامقّْرَانْثْ، إِنِّي ثُوغَا غَارسْ د-يُوسِينْ: ”مَا ثفّْغمْ-د غَارِي أَخْمِي د-ثفّْغمْ غَارْ إِجّْ ن ؤُخوَّانْ، س ڒسْيُوفْ ذ إِعُومَاذْ، مَاحنْذْ أَذْ أَيِي ثتّْفمْ؟
52 Então Jesus disse aos principais sacerdotes, capitães do templo e anciãos que vieram prendê-lo:
53 أَسّْ خْ وَاسّْ ثُوغَا أَيِي أَكِيذْومْ ذِي زَّاوشْثْ ثَامقّْرَانْثْ، كنِّيوْ وَارْ غَارِي ثسّْوِيژّْضمْ س إِفَاسّنْ، مَاشَا ثَا ذ ثَاسَاعّثْ نْومْ ذ صُّولْطَا ن ثَادْجسْثْ.“
53 Todos os dias, estando eu com vocês no templo, vocês não tentaram me prender. Esta, porém, é a hora de vocês e a hora do poder das trevas.
54 طّْفنْ ث، نذْهنْ ث ؤُشَا سِّيذْفنْ ث ذِي ثَادَّارْثْ ن أَرَّايْسْ ن إِكهَّاننْ. ؤُشَا إِضْفَارْ إِ-ث شِيمْعُونْ زِي ڒَاڭّْوَاجْ.
54 Então, prendendo Jesus, levaram-no e o introduziram na casa do sumo sacerdote. Pedro seguia de longe.
55 نِيثْنِي سَّارْغنْ ثِيمسِّي ذِي ڒْوسْطْ ن ڒمْرَاحْ، خنِّي قِّيمنْ ذڭْ ونّضْ نّسْ. ؤُشَا شِيمْعُونْ إِقِّيمْ جَارْ أَسنْ.
55 Quando acenderam um fogo no meio do pátio e se assentaram juntos, Pedro tomou lugar entre eles.
56 ثژْرَا إِ-ث إِشْثْ ن ثَايَّا أَمْ إِقِّيمْ غَارْ ثْمسِّي ؤُشَا ثخْزَارْ ذَايسْ مْلِيحْ، ثنَّا: ”ؤُڒَا ذ وَا ثُوغَا-ث أَكِيذسْ.“
56 Uma empregada, vendo-o sentado perto do fogo, fixou os olhos nele e disse: — Este também estava com ele.
57 مَاشَا نتَّا إِنْكَارْ ث، إِنَّا: ”أَ ثَامْغَارْثْ، نشّْ وَارْ ث سِّينغْ!“
57 Mas Pedro negou, dizendo: — Mulher, não o conheço.
58 وَارْ ذِينْ مِينْ إِعْذُونْ إِژْرَا إِ-ث ونّغْنِي، إِنَّا: ”ؤُڒَا ذ شكْ ذ إِجّنْ زَّايْسنْ.“ مَاشَا بُوطْرُوسْ إِنَّا: ”وَارْ إِدْجِي بُو ذ نشّْ!“
58 Pouco depois, outro homem, ao ver Pedro, disse: — Você também é um deles. Mas Pedro disse: — Homem, eu não sou um deles.
59 ؤُمِي ثعْذُو عْڒَاحَاڒْ إِشْثْ ن ثْسَاعّثْ، إِبْذَا ونّغْنِي أَذْ إِقَاشحْ، إِنَّا: ”س ثِيذتّْ، ؤُڒَا ذ وَا ثُوغَا-ث أَكِيذسْ، مِينْزِي ؤُڒَا ذ نتَّا ذ أَجَالِيلِي.“
59 E, tendo passado cerca de uma hora, outro afirmou, dizendo: — Com certeza este também estava com ele, porque também é galileu.
60 إِنَّا بُوطْرُوسْ: ”أَ بْنَاذمْ، نشّْ وَارْ سِّينغْ مِينْ خفْ ثسَّاوَاڒذْ!“ ڒخْذنِّي، أَمْ ثُوغَا عَاذْ إِسَّاوَاڒْ، إِسّْقُوقعْ ؤُيَاژِيضْ.
60 Mas Pedro insistiu: — Homem, não sei do que você está falando. E logo, enquanto Pedro ainda falava, o galo cantou.
61 إِنّقْڒبْ يَاسُوع ؤُشَا إِخْزَارْ غَارْ بُوطْرُوسْ. ؤُشَا إِعْقڒْ شِيمْعُونْ خْ وَاوَاڒْ إِ ذ أَسْ إِنَّا سِيذِيثْنغْ: ”قْبڒْ إِ غَا إِسّْقُوقعْ ؤُيَاژِيضْ، أَذْ أَيِي ثنْكَارذْ ثْڒَاثَا ن ثْوَاڒَاوِينْ!“
61 Então, o Senhor voltou-se e fixou os olhos em Pedro. E Pedro se lembrou da palavra do Senhor, como lhe tinha dito: “Hoje, antes que o galo cante, você me negará três vezes.”
62 ؤُشَا إِفّغْ-د شِيمْعُونْ بَارَّا، إِرُو إِمطَّاونْ إِمرْزَاڭنْ.
62 E Pedro, saindo dali, chorou amargamente.
63 إِرْيَازنْ نِّي إِطّْفنْ يَاسُوع، ثُوغَا سْثْهزَّانْ زَّايسْ،
63 Os homens que detinham Jesus zombavam dele, davam-lhe pancadas e,
64 ذْڒِينْ ثِيطَّاوِينْ نّسْ، خنِّي وْثِينْ ث غَارْ ؤُغمْبُوبْ، نَّانْ: ”نَابّْ، مَانْ ونْ إِ شكْ إِوْثِينْ؟“
64 colocando uma venda sobre os olhos dele, diziam: — Profetize! Quem foi que bateu em você?
65 س وَاطَّاسْ ن ثْمسْڒَايِينْ نّغْنِي ثُوغَا تّْشقَّافنْ ذَايسْ، سَّاوَاڒنْ ضِيدّْ نّسْ.
65 E muitas outras coisas diziam contra ele, blasfemando.
66 ؤُمِي د-يِيوضْ ؤُزِيڒْ، مُوننْ إِمْغَارنْ ن ڒْڭنْسْ ذ إِمقّْرَاننْ ن إِكهَّاننْ ذ إِمْسڒْمَاذنْ ن إِذْلِيسنْ ؤُشَا نذْهنْ ث غَارْ وخَّامْ ن جْمَاعثْ نْسنْ.
66 Logo que amanheceu, reuniu-se a assembleia dos anciãos do povo, tanto os principais sacerdotes como os escribas, e o conduziram ao Sinédrio, onde lhe disseram:
67 نَّانْ أَسْ: ”مَاڒَا شكْ ذ لْمَاسِيحْ، خنِّي إِنِي أَنغْ ث.“ إِنَّا أَسنْ: ”مَاڒَا نِّيغْ أَومْ ث، وَارْ ذَايِي ثتِّيمْنمْ،
67 — Se você é o Cristo, diga-nos. Então Jesus lhes respondeu:
68 ؤُ مَاڒَا سّقْسِيغْ كنِّيوْ، وَارْ خَافِي د-ثَارِّيمْ نِيغْ وَارْ ذ أَيِي ثَارخُّومْ.
68 E, se eu perguntar, vocês não me darão resposta.
69 زِي ڒخُّو ذ ثْسَاونْثْ أَذْ إِقِّيمْ مِّيسْ ن بْنَاذمْ خْ ؤُفُوسْ أَفُوسِي ن جّهْذْ ن أَربِّي.“
69 Desde agora, o Filho do Homem estará sentado à direita do Deus Todo-Poderoso.
70 نَّانْ مَارَّا: ”مَا شكْ ذ مِّيسْ ن أَربِّي؟“ إِنَّا أَسنْ: ”كنِّيوْ س يِيخفْ نْومْ ثقَّارمْ، أَقَا ذ نشّْ!“
70 Todos perguntaram: — Então você é o Filho de Deus? Jesus respondeu:
71 نَّانْ: ”ؤُمِي نحْذَاجْ عَاذْ ڒشْهُوذْ؟ مِينْزِي أَقَا نشِّينْ س يِيخفْ نّغْ نسْڒَا ث زڭْ ؤُقمُّومْ نّسْ.“
71 Eles disseram: — Que necessidade ainda temos de testemunho? Porque nós mesmos ouvimos o que ele falou.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 22, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.