Juízes 11
rifa (RIFA) vs NAA
1 يَافْثَاحْ، زِي ثمُّورْثْ ن جِيلْعَاذْ، ثُوغَا-ث ذ إِجّْ ن بُو-ثغْرُوضْثْ إِمحْضنْ، مَاشَا نتَّا ثُوغَا ذ مِّيسْ ن إِشْثْ ن ثمْغَارْثْ ن فَارْقْ-شّْغڒْ. جِيلْعَاذْ أَقَا إِجَّا-د يَافْثَاحْ غَارسْ.
1 Jefté, o gileadita, era homem valente, porém filho de uma prostituta. O pai dele se chamava Gileade.
2 ؤُڒَا ذ ثَامْغَارْثْ ن جِيلْعَاذْ ثُورُووْ أَسْ-د إِحنْجِيرنْ. ؤُمِي إِحنْجِيرنْ ن ثمْغَارْثْ-أَ مْغَارنْ، ؤُژّْڒنْ خْ يَافْثَاحْ، نَّانْ أَسْ: ”شكْ وَارْ ثتّطِّيفذْ شَا ثَاسْغَارْثْ ذِي ثَادَّارْثْ ن بَابَاثْنغْ، مَاغَارْ شكْ ذ مِّيسْ ن إِشْثْ ن ثمْغَارْثْ نّغْنِيثْ.“
2 Gileade também teve filhos da sua esposa. Esses filhos cresceram e expulsaram Jefté, dizendo: — Você não herdará nada na casa de nosso pai, porque é filho de outra mulher.
3 ؤُشَا يَارْوڒْ يَافْثَاحْ زڭْ وُوذمْ ن أَيْثْمَاسْ ؤُ نتَّا إِقِّيمْ إِزْذغْ ذِي ثمُّورْثْ ن طُوبْ. ؤُشَا إِشْثْ ن ثوْرَاوْثْ ن يرْيَازنْ خْوَانْ ؤُسِينْ-د غَارْ يَافْثَاحْ، فّْغنْ-د أَكِيذسْ.
3 Então Jefté fugiu da presença de seus irmãos e foi morar na terra de Tobe. Ali alguns homens sem valor se juntaram a ele e o seguiam.
4 أَوَارْنِي أَطَّاسْ ن وُوسَّانْ إِمْسَارْ، كَّارنْ أَيْثْ ن عَامُّونْ مّنْغنْ أَكْ-ذ إِسْرَائِيل.
4 Passado algum tempo, os filhos de Amom entraram em guerra contra Israel.
5 ؤُشَا إِمْسَارْ، ؤُمِي أَيْثْ ن عَامُّونْ مّنْغنْ أَكْ-ذ إِسْرَائِيل، أَقَا إِمْغَارنْ ن جِيلْعَاذْ طّْفنْ أَبْرِيذْ حِيمَا أَذْ أَوْينْ يَافْثَاحْ زِي ثمُّورْثْ ن طُوبْ.
5 Quando os filhos de Amom atacaram, os anciãos de Gileade foram buscar Jefté na terra de Tobe.
6 نِيثْنِي نَّانْ إِ يَافْثَاحْ: ”أَسْ-د، إِڒِي ذ أَكُومَانْذَارْ نّغْ ؤُ أجّْ أَنغْ أَذْ نمّْنغْ أَكْ-ذ أَيْثْ ن عَامُّونْ.“
6 E disseram a Jefté: — Venha ser o nosso chefe, para podermos lutar contra os filhos de Amom.
7 يَافْثَاحْ إِنَّا إِ إِمْغَارنْ ن جِيلْعَاذْ: ”مَا وَارْ ذ أَيِي ثْعِيفّمْ ؤُ ثُوژّْڒمْ خَافِي زِي ثَادَّارْثْ ن بَابَا؟ مَايمِّي إِ د غَارِي ثُوسِيمْ ڒخُّو، ڒخُّو ؤُمِي ثدْجَامْ ذِي ڒحْصَارثْ؟“
7 Porém Jefté disse aos anciãos de Gileade: — Vocês não são aqueles que me odiaram e me expulsaram da casa de meu pai? Por que vêm a mim agora, quando estão em aperto?
8 أَرِّينْ-د إِمْغَارنْ ن جِيلْعَاذْ خْ يَافْثَاحْ: ”س ؤُيَا إِ د غَاركْ نُوسَا ڒخُّو، حِيمَا شكْ أَكِيذْنغْ ثُويُورذْ أَذْ ثمّنْغذْ أَكْ-ذ أَيْثْ ن عَامُّونْ. شكْ أَذْ غَارْنغْ ثِيڒِيذْ ذ أَزدْجِيفْ خْ مَارَّا إِمزْذَاغْ ن جِيلْعَاذْ.“
8 Os anciãos de Gileade responderam a Jefté: — É por isso que agora estamos voltando a você. Venha conosco e lute contra os filhos de Amom. Seja o nosso chefe sobre todos os moradores de Gileade.
9 خنِّي إِنَّا يَافْثَاحْ إِ إِمْغَارنْ ن جِيلْعَاذْ: ”مَاڒَا كنِّيوْ ثَارِّيمْ أَيِي غَارْ ؤُمنْغِي أَكْ-ذ أَيْثْ ن عَامُّونْ ؤُ سِيذِي إِسلّمْ إِ-ثنْ زَّاثْ إِ وُوذمْ إِنُو، أَذْ ذوْڒغْ ذ أَزدْجِيفْ نْومْ!“
9 Então Jefté perguntou aos anciãos de Gileade: — Se vocês me fizerem voltar para combater os filhos de Amom, e o
10 إِمْغَارنْ ن جِيلْعَاذْ نَّانْ إِ يَافْثَاحْ: ”أَذْ يِيڒِي سِيذِي ذ ونِّي إِتّسْڒَانْ جَارْ أَنغْ. ؤُشْثْ خَانغْ مَاڒَا وَارْ نتّڭّْ عْلَاحْسَابْ أَوَاڒنْ نّشْ.“
10 Os anciãos de Gileade responderam: — O
11 خَاسْ ؤُشَا يُويُورْ يَافْثَاحْ أَكْ-ذ إِمْغَارنْ ن جِيلْعَاذْ ؤُ ڒْڭنْسْ إِڭَّا إِ-ث ذ أَزدْجِيفْ ذ أَكُومَانْذَارْ خْ يِيخفْ نّسْ. ؤُشَا إِسِّيوڒْ يَافْثَاحْ مَارَّا أَوَاڒنْ نّسْ زَّاثْ إِ وُوذمْ ن سِيذِي ذِي مِيصْفَا.
11 Então Jefté foi com os anciãos de Gileade, e o povo o pôs por cabeça e chefe sobre si. E Jefté proferiu todas as suas palavras diante do Senhor , em Mispa.
12 ؤُشَا إِسّكّْ يَافْثَاحْ إِرقَّاسنْ غَارْ ؤُجدْجِيذْ ن أَيْثْ ن عَامُّونْ، إِنَّا: ”مِينْ ذِينْ جَارْ أَيِي ذ شكْ، أَقَا شكْ ثفّْغذْ، حِيمَا أَذْ ثمّنْغذْ ضِيدّْ إِ ثمُّورْثْ إِنُو؟“
12 Jefté enviou mensageiros ao rei dos filhos de Amom, dizendo: — O que você tem contra mim, para vir e atacar a minha terra?
13 إِنَّا ؤُجدْجِيذْ ن أَيْثْ ن عَامُّونْ إِ إِرقَّاسنْ ن يَافْثَاحْ: ”مِينْزِي إِسْرَائِيل ثُوغَا إِطّفْ ثَامُّورْثْ إِنُو زڭْ أَرْنُونْ أَڒْ يَابُّوقْ ؤُ أَڒْ لْ-ؤُرْذُونْ، ؤُمِي د-إِفّغْ زِي مِيصْرَا. أَرّْ أَيِي-ت ڒخُّو س ڒهْنَا!“
13 O rei dos filhos de Amom respondeu aos mensageiros de Jefté: — É porque, quando Israel saiu do Egito, tomou a minha terra desde o Arnom até o Jaboque e até o Jordão. Devolva-me agora essa terra, pacificamente.
14 إِسّكّْ يَافْثَاحْ عَاوذْ إِرقَّاسنْ غَارْ ؤُجدْجِيذْ ن أَيْثْ ن عَامُّونْ.
14 Porém Jefté tornou a enviar mensageiros ao rei dos filhos de Amom,
15 إِنَّا أَسْ: ”أَمُّو إِ إِقَّارْ يَافْثَاحْ: ’إِسْرَائِيل وَارْ إِطِّيفْ شَا ثَامُّورْثْ ن مُوآبَ ذ ثمُّورْثْ ن أَيْثْ ن عَامُّونْ،
15 dizendo: — Assim diz Jefté: “Israel não tomou nem a terra dos moabitas nem a terra dos filhos de Amom.
16 مِينْزِي ؤُمِي د-فّْغنْ زِي مِيصْرَا، يُويُورْ إِسْرَائِيل ذِي ڒخْڒَا أَڒْ ڒبْحَارْ ن ثلْڭَا ؤُشَا غَارْ ؤُنڭَّارْ يُوسَا-د غَارْ قَاذَاشْ.
16 Porque, quando Israel saiu do Egito, andou pelo deserto até o mar Vermelho e chegou a Cades.
17 خنِّي إِسّكّْ إِسْرَائِيل إِرقَّاسنْ غَارْ ؤُجدْجِيذْ ن إِذُومْ، إِنَّا: ’أجّْ أَيِي أَذْ شُوقغْ ذِي ثمُّورْثْ نّشْ!‘ مَاشَا أَجدْجِيذْ ن إِذُومْ وَارْ إِسْڒِي شَا. إِسّكّْ عَاوذْ إِرقَّاسنْ غَارْ ؤُجدْجِيذْ ن مُوآبَ ؤُشَا ؤُڒَا ذ نتَّا وَارْ إِوْشْ تّسْرِيحْ. أَمُّو إِقِّيمْ إِسْرَائِيل ذِي قَاذَاشْ.
17 Então Israel enviou mensageiros ao rei dos edomitas, dizendo: ‘Peço que você me deixe passar pela sua terra.’ Porém o rei dos edomitas não lhe deu ouvidos. Israel mandou pedir a mesma coisa ao rei dos moabitas, mas ele também não quis atender. E, assim, Israel ficou em Cades.
18 ؤُشَا يُويُورْ ڒْْڭنْسْ ذِي ڒخْڒَا، إِنّضْ إِ ثمُّورْثْ ن إِذُومْ ذ ثمُّورْثْ ن مُوآبَ ؤُشَا يُوسَا-د أَمُّو غَارْ ؤُغزْذِيسْ ن ثمُّورْثْ ن مُوآبَ إِ إِدْجَانْ غَارْ مَانِي ثْنقَّارْ ثْفُوشْثْ ؤُشَا نِيثْنِي وْثِينْ إِقِيضَانْ نْسنْ أَغِيرِينْ إِ أَرْنُونْ، مَاشَا وَارْ د-ؤُسِينْ ذَاخڒْ إِ ويْمِيرْ ن ثمُّورْثْ ن مُوآبَ، مَاغَارْ أَرْنُونْ ذ أَيْمِيرْ ن مُوآبَ.
18 Depois, andou pelo deserto, e rodeou a terra dos edomitas e a terra dos moabitas, e chegou a leste da terra destes, e acampou do outro lado do Arnom. Não entrou no território dos moabitas, porque o Arnom é a fronteira deles.
19 خنِّي إِسّكّْ إِسْرَائِيل إِرقَّاسنْ غَارْ سِيحُونْ، أَجدْجِيذْ ن إِمُورِييّنْ، أَجدْجِيذْ ن حَاشْبُونْ، ؤُشَا إِنَّا أَسْ إِسْرَائِيل: ’أجّْ أَنغْ أَذْ نْشُوقْ ثَامُّورْثْ نّشْ أَڒْ أَمْشَانْ إِ غَارْ إِ غَا ؤُيُورغْ.‘
19 Então Israel enviou mensageiros a Seom, rei dos amorreus, rei de Hesbom. Israel lhe disse: ‘Por favor, deixe-nos passar pela sua terra até o nosso destino.’
20 مَاشَا سِيحُونْ وَارْ إِتِّيقّْ إِسْرَائِيل أَڒْ إِ غَا إِشُوقْ ثَامُّورْثْ نّسْ وَاهَا. ؤُ سِيحُونْ إِسّْمُونْ مَارَّا ڒْڭنْسْ نّسْ ؤُشَا نِيثْنِي وْثِينْ إِقِيضَانْ نْسنْ ذِي جَاهَاصْ. ؤُشَا خنِّي إِمّْنغْ نتَّا أَكْ-ذ إِسْرَائِيل.
20 Porém Seom, não confiando em Israel, recusou deixá-lo passar pelo seu território; pelo contrário, reuniu todo o seu povo, acampou em Jaza, e lutou contra Israel.
21 سِيذِي، أَربِّي ن إِسْرَائِيل، إِڭَّا خنِّي سِيحُونْ ذ مَارَّا ڒْڭنْسْ نّسْ ذڭْ ؤُفُوسْ ن إِسْرَائِيل ؤُشَاغڒْبنْ خَاسنْ. مَارَّا ثَامُّورْثْ ن إِمُورِييْينْ، إِنِّي ثُوغَا إِزدّْغنْ ذِي ثمُّورْثْ نِّي، إِطّفْ إِ-ت إِسْرَائِيل ذ ڒْوَارْثْ.
21 O Senhor , Deus de Israel, entregou Seom e todo o seu povo nas mãos de Israel, que os derrotou. E Israel tomou posse das terras dos amorreus, que moravam naquele lugar.
22 نِيثْنِي طّْفنْ مَارَّا ثَامُّورْثْ ن إِمُورِييْينْ ذ ثَاسْغَارْثْ، زڭْ أَرْنُونْ أَڒْ يَابُّوقْ ؤُ زِي ڒخْڒَا أَڒْ لْ-ؤُرْذُونْ.
22 Os israelitas tomaram posse de todo o território dos amorreus, desde o Arnom até o Jaboque e desde o deserto até o Jordão.
23 خنِّي ڒخُّو، أَقَا يُوژّڒْ سِيذِي، أَربِّي ن إِسْرَائِيل، خْ إِمُورِييْينْ زَّاثْ إِ وُوذمْ ن ڒْڭنْسْ ن إِسْرَائِيل زِي ڒْوَارْثْ نْسنْ ؤُ مَا شكْ خنِّي أَذْ ت ثطّْفذْ ذ ثَاسْغَارْثْ؟
23 Assim, o Senhor , Deus de Israel, expulsou os amorreus de diante do seu povo de Israel. E você pretende ser dono desta terra?
24 مَا وَارْ ثطِّيفذْ شَا ذ ثَاسْغَارْثْ مِينْ ذ أَشْ غَا إِوْشْ أَربِّي نّشْ كَامُوشْ ذ ڒْوَارْثْ؟ أَمُّو إِ غَا نطّفْ مَارَّا ذ ڒْوَارْثْ مِينْ ذ أَنغْ غَا إِوْشْ سِيذِي، أَربِّي نّغْ، ذ ڒْوَارْثْ.
24 Não é fato que você considera como sua propriedade aquilo que Quemos, seu deus, lhe dá? Assim nós possuiremos o território de todos os que o Senhor , nosso Deus, expulsou de diante de nós.
25 خنِّي ڒخُّو، مَا شكْ خَارْ س وَاطَّاسْ خْ بَالَاكْ، مِّيسْ ن صِيفُّورْ، أَجدْجِيذْ ن مُوآبَ؟ مَا نتَّا عمَّارْصْ مَا إِمْشُوبّشْ أَكْ-ذ إِسْرَائِيل؟ مَا عمَّارْصْ مَا إِمّْنغْ أَكِيذْسنْ؟
25 Você pensa que é melhor do que Balaque, filho de Zipor, rei dos moabitas? Será que alguma vez ele entrou em conflito com Israel ou lutou contra ele?
26 إِسْرَائِيل ثُوغَا إِزْذغْ عَاذْ ثڒْثْ-مْيَا ن إِسڭّْوُوسَا ذِي حَاشْبُونْ ؤُ ذِي ثْندَّامْ إِ غَارسْ د-إِقّْننْ ؤُ ذِي عَارُوعِيرْ ذ ثْندَّامْ إِ غَارسْ د-إِقّْننْ ؤُ ذِي مَارَّا ثِيندَّامْ نِّي إِدْجَانْ غَارْ ثْمُووَّا ن أَرْنُونْ. مَايمِّي وَارْ ثنْثْ ثْفكّمْ خنِّي ذِي مَارَّا ڒْوقْثْ نِّي؟
26 Enquanto Israel morou durante trezentos anos em Hesbom e nas suas vilas, e em Aroer e nas suas vilas, e em todas as cidades que ficam às margens do Arnom, por que vocês, amonitas, não as recuperaram durante esse tempo?
27 نشّْ وَارْ كِيكْ خْضِيغْ، مَاشَا شكْ ثڭّذْ أَيِي ڒْغَارْ ؤُمِي أَكِيذِي ثمّنْغذْ. سِيذِي، ونِّي ذ ڒْقَاضِي، أَذْ إِحْكمْ أَسّْ-أَ جَارْ أَيْثْ ن إِسْرَائِيل ؤُ جَارْ أَيْثْ ن عَامُّونْ!“
27 Portanto, não sou eu quem pecou contra você! Porém você faz mal em lutar contra mim. O Senhor , que é juiz, julgue hoje entre os filhos de Israel e os filhos de Amom.”
28 مَاشَا أَجدْجِيذْ ن أَيْثْ ن عَامُّونْ وَارْ إِسْڒِي غَارْ وَاوَاڒنْ نِّي ذ أَسْ د-إِسّكّْ يَافْثَاحْ س ؤُفُوسْ ن إِجّْ ن ؤُرقَّاسْ.
28 Porém o rei dos filhos de Amom não deu ouvidos à mensagem que Jefté lhe havia mandado.
29 ؤُشَا إِهْوَا-د أَرُّوحْ ن سِيذِي خْ يَافْثَاحْ ؤُ نتَّا إِژْوَا جِيلْعَاذْ ذ مَانَاسَّا. نتَّا إِژْوَا عَاوذْ خْ مِيصْفَا ذِي جِيلْعَاذْ ؤُشَا إِژْوَا خنِّي غَارْ أَيْثْ ن عَامُّونْ.
29 Então o Espírito do Senhor veio sobre Jefté. Ele atravessou Gileade e Manassés e, passando por Mispa de Gileade, foi até os filhos de Amom.
30 ؤُشَا إِوَاعْذْ يَافْثَاحْ إِجّْ ن لْوَاعْذْ إِ سِيذِي، إِنَّا: ”مَاڒَا شكْ أَذْ ثڭّذْ أَيْثْ ن عَامُّونْ قَاعْ ذڭْ ؤُفُوسْ إِنُو،
30 Jefté fez um voto ao Senhor , dizendo: — Se, de fato, entregares os filhos de Amom nas minhas mãos,
31 خنِّي، مَاڒَاعقْبغْ-د ذِي ڒهْنَا زڭْ أَيْثْ ن عَامُّونْ، مِينْ إِ د غَا إِفّْغنْ زِي ثوُّورَا ن ثَادَّارْثْ إِنُو حِيمَا أَذْ كِيذِي إِمّڒْقَا، أَذْ يِيڒِي إِ سِيذِي ؤُ نشّْ أَذْ أَسْ ث قدّْمغْ ذ ثَاسْغَارْثْ ن وشْمَاضْ.“
31 quem primeiro sair da porta da minha casa para se encontrar comigo, quando eu voltar vitorioso sobre os filhos de Amom, esse será do Senhor , e eu o oferecerei em holocausto.
32 خَاسْ ؤُشَا إِژْوَا يَافْثَاحْ غَارْ أَيْثْ ن عَامُّونْ حِيمَا أَذْ كِيسنْ إِمّْنغْ ؤُشَا سِيذِي إِڭَّا إِ-ثنْ ذڭْ ؤُفُوسْ نّسْ.
32 Assim, Jefté foi de encontro aos filhos de Amom, para lutar contra eles, e o Senhor os entregou nas mãos de Jefté.
33 نتَّا إِغْڒبْ خَاسنْ زِي عَارُوعِيرْ أَڒْ مَانِي ثِيوْضذْ غَارْ مِينِّيثْ، عِيشْرِينْ ن ثْندَّامْ، أَڒْ أَبَالْ-كُورُومْ، أَقَا-ت ذ إِشْثْ ن ثشْثِي ذ ثَامقّْرَانْثْ أَطَّاسْ. أَمُّو إِ د-تّْوَاسّهْوَانْ أَيْثْ ن عَامُّونْ زَّاثْ إِ وُوذمْ ن أَيْثْ ن إِسْرَائِيل.
33 Ele os derrotou desde Aroer até as proximidades de Minite — vinte cidades ao todo — e até Abel-Queramim. Foi uma grande derrota para os filhos de Amom, que, assim, foram subjugados pelos filhos de Israel.
34 ؤُمِي د-يُوسَا يَافْثَاحْ غَارْ مِيصْفَا غَارْ ثَادَّارْثْ نّسْ، خْزَارْ، ثفّغْ-د غَارسْ يدْجِيسْ حِيمَا أَذْ ث-إِ-د ثڒْقَا بَارَّا س إِبنْذِيرنْ ذ شّْضِيحْ س نُّوبْثَاثْ. نتَّاثْ ثُوغَا ذ أَينِّي غَارسْ ن يدْجِيسْ، نتَّا ثُوغَا وَارْ غَارسْ أَحنْجِيرْ ؤُڒَا ذ ثَاحنْجِيرْثْ نّغْنِيثْ.
34 Quando Jefté voltou para a sua casa, em Mispa, a filha saiu ao seu encontro, tocando o tamborim e dançando. E ela era filha única; ele não tinha outro filho nem filha.
35 ؤُمِي ت إِژْرَا، إِشَارّڭْ أَرُّوضْ نّسْ، إِنَّا: ”أَ وَايَّاوْ، يدْجِي، شمْ ثسّهْوِيذْ أَيِي-د أَطَّاسْ ؤُ ثْذوْڒذْ غَارْ يِينِّي إِ ذ أَيِي إِتّڭّنْ ڒحْڒِيقْ مِينْزِي نشّْ أَرْزْمغْ أَقمُّومْ إِنُو إِ سِيذِي، وَارْ زمَّارغْ أَذْ د-ذوْڒغْ عَاذْ.“
35 Quando Jefté a viu, rasgou as suas roupas e disse: — Ah! Minha filha! Você me prostra por completo! Você passou a ser a causa da minha ruína, porque fiz um voto ao
36 نتَّاثْ ثنَّا أَسْ: ”بَابَا إِنُو! مَاڒَا شكْ ثَارْزْمذْ أَقمُّومْ نّشْ إِ سِيذِي، خنِّي أڭّْ كِيذِي عْلَاحْسَابْ أَوَاڒْ إِ د-إِفّْغنْ زڭْ ؤُقمُّومْ نّشْ، مَاغَارْ إِنْثَاقمْ سِيذِي قَاعْ ذِي طّْوعْ نّشْ خْ ڒْعذْيَانْ نّشْ، خْ أَيْثْ ن عَامُّونْ.“
36 E ela lhe disse: — Meu pai, você fez um voto ao
37 ؤُ نتَّاثْ ثنَّا عَاوذْ إِ بَابَاسْ: ”إِڒِي أَذْ كِيذِي إِتّْوَاڭّْ عْلَاحْسَابْ أَوَاڒْ-أَ. أجّْ أَيِي ثْنَاينْ ن إِيُورنْ، مَاحنْذْ نشّْ أَذْ ؤُيُورغْ، أَذْ د-هْوِيغْ مَاحنْذْ أَذْ رُوغْ خْ إِذُورَارْ خْ ثُوعزْرِييَا إِنُو، نشّْ أَكْ-ذ ثْمدُّوكَاڒْ إِنُو.“
37 E ela disse mais ao seu pai: — Que me seja concedido isto: deixa-me por dois meses, para que eu vá, e desça pelos montes, e chore a minha virgindade, eu e as minhas companheiras.
38 نتَّا يَارَّا-د خَاسْ: ”ؤُيُورْ!“ ؤُشَا إِجَّا إِ-ت أَذْ ثْرَاحْ ثْنَاينْ ن إِيُورنْ. نتَّاثْ مَاشَا ثطّفْ أَبْرِيذْ أَكْ-ذ ثْمدُّوكَاڒْ نّسْ ؤُشَا ثْرُو خْ ثُوعزْرِييَا نّسْ ذڭْ إِذُورَارْ.
38 E o pai consentiu, dizendo: — Vá. Deixou-a ir por dois meses. Então ela se foi com as suas companheiras e chorou a sua virgindade pelos montes.
39 إِمْسَارْ، ؤُمِي قفْڒنْ ثْنَاينْ ن إِيُورنْ، ثَارڭّْوّحْ-د غَارْ بَابَاسْ ؤُ نتَّا إِقْفڒْ لْوَاعْذْ إِ إِوَاعْذْ. نتَّاثْ ثُوغَا عمَّارْصْ وَارْ ثسِّينْ ؤُڒَا ذ إِجّْ ن ورْيَازْ. أَمُّو إِذْوڒْ ذ لْعَاذَا ذِي إِسْرَائِيل،
39 Ao fim dos dois meses, ela voltou para seu pai, que lhe fez segundo o voto que tinha feito. Assim, ela nunca teve relações com homem algum. Daqui veio o costume em Israel
40 أَقَا أَسڭّْوَاسْ أَوَارْنِي إِ ؤُسڭّْوَاسْ يسِّيسْ ن إِسْرَائِيل أَذْ طّْفنْثْ أَبْرِيذْ، حِيمَا أَذْ إِذَارنْثْ إِ يدْجِيسْ ن يَافْثَاحْ، أَجِيلْعَاذِي، أَربْعَا ن وُوسَّانْ ذڭْ ؤُسڭّْوَاسْ.
40 de as filhas de Israel saírem por quatro dias, todos os anos, a chorar pela filha de Jefté, o gileadita.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Juízes 11, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.