Êxodo 5
rifa (RIFA) vs VC
1 أَوَارْنِي مَانْ أَيَا يُوذفْ مُوسَا ذ هَارُونْ غَارْ فِيرْعُونْ، نَّانْ أَسْ: ”أَمُّو إِ إِقَّارْ سِيذِي، أَربِّي ن إِسْرَائِيل: ’أجّْ أَذْ إِرَاحْ ڒْڭنْسْ إِنُو، حِيمَا أَذْ أَيِي إِعيّذْ ذِي ڒخْڒَا!‘ “
1 Depois disso, Moisés e Aarão dirigiram-se ao faraó e disseram-lhe: "Assim fala o Senhor, o Deus de Israel: deixa ir o meu povo, para que me faça uma festa no deserto".
2 مَاشَا فِيرْعُونْ إِنَّا: ”مِينْ إِعْنَا سِيذِي ؤُمِي غَا سْڒغْ إِ وَاوَاڒْ نّسْ ؤُشَا أَذْ جّغْ إِسْرَائِيل أَذْ إِفّغْ. نشّْ وَارْ سِّينغْ سِيذِي ؤُ وَارْ تّجِّيغْ أَذْ إِرَاحْ إِسْرَائِيل.“
2 O faraó respondeu: "Quem é esse Senhor, para que eu lhe deva obedecer, deixando partir Israel? Não conheço o Senhor, e não deixarei partir Israel".
3 نِيثْنِي نَّانْ: ”أَربِّي ن إِعِيبْرَانِييّنْ إِمْسَاڭَارْ أَكِيذْنغْ، أجّْ أَنغْ خنِّي أَذْ نْرَاحْ ثِيشْڒِي ن ثْڒَاثَا ن وُوسَّانْ ذِي ڒخْڒَا، أَذْ نْقدّمْ ثَاغَارْصْثْ إِ سِيذِي، أَربِّي نّغْ، حِيمَا وَارْ ذ أَنغْ إِڒقّفْ س طَّاعُونْ نِيغْ س سِّيفْ.“
3 Eles prosseguiram: "O Deus dos hebreus nos apareceu. Deixa-nos ir ao deserto, a três dias de caminho, para oferecer sacrifícios ao Senhor, para que não nos fira ele pela peste ou pela espada".
4 ڒخْذنِّي إِنَّا أَسنْ ؤُجدْجِيذْ ن مِيصْرَا: ”مَايمِّي، أَ كنِّيوْ، مُوسَا ذ هَارُونْ، ثسّْبدّمْ ڒْڭنْسْ خْ ڒْخذْمثْ نّسْ؟ رُوحمْ كنِّيوْ، ذوْڒمْ غَارْ دّْقُوڒَاثْ إِ خَاومْ إِدْجَانْ!“
4 O rei do Egito disse-lhes: "Moisés e Aarão, por que quereis desviar o povo do seu trabalho? Ide às vossas ocupações".
5 إِنَّا فِيرْعُونْ: ”خْزَارْ، أَقَا ڒخُّو ڒْڭنْسْ ن ثمُّورْثْ ذ أَطَّاسْ ؤُ كنِّيوْ ثخْسمْ أَذْ ثنْ ثسّْبدّمْ خْ وَارْبَارْ ن دّْقُوڒَاثْ إِ خَاسنْ تّْوَاڭّنْثْ.“
5 E ajuntou: "O povo é, atualmente, numeroso, e vós o faríeis interromper seus trabalhos!"
6 يُومُورْ فِيرْعُونْ ذڭْ وَاسّْ نِّي إِ إِمْزيَّارنْ ن ڒْڭنْسْ ؤُ إِ إِوقَّافنْ نْسنْ، إِنَّا:
6 Naquele mesmo dia, deu o faraó ao inspetor do povo e aos vigias esta ordem:
7 ”زِي سَّا ذ ثْسَاونْثْ وَارْ تِّيشمْ عَاذْ ڒُومْ إِ ڒْڭنْسْ مَاحنْذْ أَذْ زَّايسْ ڭّنْ لَّاجُورْ أَمْ يِيضنَّاضْ ذ فَارِيضنَّاضْ. جّمْ ثنْ أَذْ رَاحنْ نِيثْنِي، أَذْ يْرُونْ ڒُومْ إِ يِيخفْ نْسنْ.
7 "Não fornecereis mais, como dantes, a palha ao povo para fazer os tijolos: irão eles mesmos procurá-la.
8 ڒْقدّْ ن لَّاجُورْ إِ ڭِّينْ إِضنَّاضْ ذ فَارِيضنَّاضْ أَذْ خَاسنْ ث ثڭّمْ عَاوذْ، وَارْ زَّايسْ ثسّْنقِّيسمْ وَالُو، مِينْزِي نِيثْنِي ذ إِفِينْيَاننْ. خْ ؤُيَا سْغُويُّونْ أَمُّو، قَّارنْ: ’أجّْ أَنغْ أَذْ نْرَاحْ أَذْ نْقدّمْ ثَاغَارْصْثْ إِ أَربِّي نّغْ.‘
8 Entretanto, exigi deles a mesma quantidade de tijolos que antes, sem nada diminuir. São uns preguiçosos. É por isso que clamam: queremos ir oferecer sacrifícios ao nosso Deus.
9 إِتّْخصَّا ڒْخذْمثْ أَذْ ثِيڒِي ثذْقڒْ خْ إِرْيَازنْ-أَ، حِيمَا أَذْ ذَايسْ ڒْهَانْ أَمُّو ؤُشَا وَارْ تِّيشنْ عَاذْ ثَايْنِيثْ إِ وَاوَاڒنْ إِخَارِّيقنْ.“
9 Que sejam sobrecarregados de trabalhos ocupem-se eles de suas tarefas e não dêem ouvidos às mentiras que se lhes contam!"
10 ڒخْذنِّي رُوحنْ إِمْزيَّارنْ ن ڒْڭنْسْ ذ إِوقَّافنْ نْسنْ ڭّْوجنْ خْ فِيرْعُونْ ؤُشَا سِّيوْڒنْ أَكْ-ذ ڒْڭنْسْ، نَّانْ: ”أَمُّو إِ إِقَّارْ فِيرْعُونْ: ’نشّْ وَارْ ذ أَومْ تِّيشغْ شَا عَاذْ ڒُومْ.‘
10 Os inspetores e os vigias do povo foram dizer-lhes:
11 رُوحمْ كنِّيوْ أَذْ ثْيَارْومْ ڒُومْ مَانِي ث غَا ثَافمْ، مَاغَارْ وَارْ خَاومْ ثتّْوَاكّسْ وَالُو زِي ڒْخذْمثْ نْومْ.“
11 "o faraó manda-vos dizer que já não vos fornecerá palha; e que vós mesmos devereis procurá-la onde houver, mas nada se diminuirá de vosso trabalho".
12 ڒخْذنِّي إِمْبزّعْ ڒْڭنْسْ خْ مَارَّا ثَامُّورْثْ ن مِيصْرَا، حِيمَا أَذْ يْرُونْ إِغدْجْ ذڭْ ومْشَانْ ن ؤُڒُومْ.
12 Espalhou-se, pois, o povo por todo o Egito para ajuntar restolhos em lugar de palha.
13 إِمْزيَّارنْ زِييَّارنْ خَاسنْ، نَّانْ: ”كمّْڒمْ ڒْخذْمثْ نْومْ، كُوڒْ أَسّْ مِينْ د-إِتَّاسنْ إِ كُوڒْ أَسّْ، أَمْ مَامّشْ ثُوغَا ذِينْ ڒخْذنِّي ڒُومْ.“
13 Os inspetores instavam com eles, dizendo: "Aprontai vossa tarefa diária, como quando se vos fornecia palha."
14 تّْوَافَارْشنْ إِوقَّافنْ ن أَيْثْ ن إِسْرَائِيل، إِنِّي خَاسنْ ڭِّينْ إِمْزيَّارنْ ن فِيرْعُونْ، نَّانْ أَسنْ: ”مَايمِّي وَارْ ثْكمّْڒمْ ثَاسْغَارْثْ نْومْ ن لَّاجُورْ أَمْ ڒبْذَا، إِضنَّاضْ لَّا ؤُ عَاوذْ أَسّْ-أَ لَّا؟“
14 Açoitavam até os vigias israelitas que os inspetores do faraó tinham estabelecido sobre eles. Diziam-lhes: "Por que não terminastes, ontem e hoje, como antes, o que se vos havia fixado de tijolos a fazer?"
15 ڒخْذنِّي ؤُسِينْ-د إِوقَّافنْ ن أَيْثْ ن إِسْرَائِيل، سْغُوينْ غَارْ فِيرْعُونْ، نَّانْ: ”مَايمِّي ثتّڭّذْ أَمُّو أَكْ-ذ إِسمْغَانْ نّشْ؟
15 Os vigias israelitas foram queixar-se ao faraó: "Por que, perguntaram eles, procedes desse modo com os teus servos?
16 وَارْ إِتّْموْشِي بُو ؤُڒُومْ إِ إِسمْغَانْ نّشْ، وَاخَّا قَّارنْ أَنغْ: ’ڭّمْ لَّاجُورْ!‘ ؤُ خْزَارْ، أَقَا إِسمْغَانْ نّشْ تّتّنْ أَعْمُوذْ، وَاخَّا ڒْعِيبْ أَقَا-ث ذِي ڒْڭنْسْ نّشْ!“
16 Não se nos fornece mais a palha e se nos diz: fazei tijolos. E chegam até a nos açoitar {como se} teu povo estivesse em falta".
17 نتَّا يَارَّا-د: ”كنِّيوْ ذ إِفِينْيَاننْ، ذ إِفِينْيَاننْ أَطَّاسْ. خْ ؤُيَا ثقَّارمْ: ’جّمْ أَنغْ أَذْ نْرَاحْ مَاحنْذْ أَذْ نْقدّمْ ثَاغَارْصْثْ إِ سِيذِي.‘
17 O faraó respondeu: "Vós sois uns preguiçosos, sim, uns preguiçosos! É por isso que dizeis: queremos ir oferecer sacrifícios ao Senhor.
18 رُوحمْ ڒخُّو أَذْ ثْخذْممْ. وَارْ ذ أَومْ تِّيشنْ عَاذْ أَڒُْومْ، وَاخَّا إِتّْخصَّا كنِّيوْ أَذْ ثقِّيممْ ثْسبّْڒمْ ڒعْبَارْ ن لَّاجُورْ!“
18 E agora, ao trabalho! Não se vos fornecerá a palha, mas deveis entregar a mesma quantidade de tijolos."
19 ڒخْذنِّي ژْرِينْ إِوقَّافنْ ن أَيْثْ ن إِسْرَائِيل، أَقَا-ثنْ حَاڒَا، مِينْزِي إِتّْوَانَّا: ”كنِّيوْ وَارْ سّْنقْصمْ وَالُو زِي لَّاجُورْ إِ د-إِتَّاسنْ إِ كُوڒْ أَسّْ.“
19 Os vigias israelitas aos quais diziam: "Nada diminuireis da entrega diária de tijolos", viram-se em um cruel embaraço.
20 ؤُمِي د-فّْغنْ خْ فِيرْعُونْ، مّْصَاذَافنْ أَكْ-ذ مُوسَا ذ هَارُونْ، إِنِّي ثُوغَا ذِينْ إِبدّنْ حِيمَا أَذْ ثنْ رَاجَانْ.
20 Saindo da casa do faraó, encontraram Moisés e Aarão que os esperavam.
21 نَّانْ أَسنْ: ”ذ سِيذِي، ذ ونِّي كنِّيوْ إِتّْوَاڒَانْ، ذ ونِّي خَاومْ إِ غَا إِحكْمنْ، مِينْزِي كنِّيوْ أَقَا ثسَّارْزْڭمْ أَنغْ غَارْ فِيرْعُونْ ذ إِمْسخَّارنْ نّسْ ؤُمِي ذ أَسنْ ثڭِّيمْ سِّيفْ ذڭْ إِفَاسّنْ نْسنْ مَاحنْذْ أَذْ أَنغْ نْغنْ.“
21 Disseram-lhes: "Que o Senhor vos veja e vos julgue, vós, que atraístes sobre nós a aversão do faraó e de sua gente, e pusestes em suas mãos a espada para nos matar".
22 ڒخْذنِّي إِذْوڒْ مُوسَا غَارْ سِيذِي، إِنَّا: ”أَ سِيذِي إِنُو، مَايمِّي ثڭّذْ ڒْغَارْ ذِي ڒْڭنْسْ-أَ، مَايمِّي ذ أَيِي ثسّْقَاذذْ خنِّي؟
22 Moisés voltou-se de novo para o Senhor: "Ó Senhor, disse-lhe ele, por que fizestes mal a este povo? Por que me enviastes?
23 زڭْ وَامِي ؤُذْفغْ غَارْ فِيرْعُونْ حِيمَا أَذْ سِّيوْڒغْ س يِيسمْ نّشْ، إِذدْجْ فِيرْعُونْ ڒْڭنْسْ-أَ ؤُ شكْ قَاعْ وَارْ ثْفكِّيذْ شَا ڒْڭنْسْ نّشْ.“
23 Desde que fui falar ao faraó em vosso nome, ele maltrata o povo, e vós não o livrastes de maneira alguma."
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Êxodo 5, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.