Ester 9

rifa (RIFA) vs NVI

Sair da comparação
NVI Nova Versão Internacional
1 ذڭْ ؤُيُورْ وِيسّْ ثنْعَاشْ، ونِّي ذ أَيُورْ ن أَذَارْ، ذڭْ وَاسّْ وِيسّْ ثْڒطَّاشْ زڭْ ؤُيُورْ نِّي، ؤُمِي د-ثِيوضْ ڒْوقْثْ إِ ذِي ثُوغَا أَذْ ڭّنْ أَوَاڒْ ن ؤُجدْجِيذْ ذ ؤُزرْفْ نّسْ، ذڭْ وَاسّْ إِ ذِي ثُوغَا تّْرَاجَانْ ڒْعذْيَانْ ن وُوذَاينْ أَذْ خَاسنْ مّنْضَارنْ، ثُوغَا ڒْحَاڒْ س ڒْعكْسْ، مَاغَارْ ؤُذَاينْ مّنْضَارنْ خْ يِينِّي ثنْ إِشَارْهنْ.
1 No décimo terceiro dia do décimo segundo mês, o mês de adar, entraria em vigor o decreto do rei. Naquele dia os inimigos dos judeus esperavam vencê-los, mas aconteceu o contrário; os judeus dominaram aqueles que os odiavam,
2 سّْمُوننْ ؤُذَاينْ ذِي ثْندَّامْ نْسنْ ذِي مَارَّا لْعَامَالَاثْ ن ؤُجدْجِيذْ أَحَاشْوِيرُوشْ، مَاحنْذْ أَذْ وْثنْ إِنِّي ثُوغَا إِتّخْسنْ أَذْ ذَايْسنْ ڭّنْ ڒْغَارْ، ؤُشَا ؤُڒَا ذ إِجّْ إِزمَّارْ أَذْ إِقِّيمْ إِبدّْ زَّاثْسنْ، مِينْزِي مَارَّا ڒڭْنُوسْ ثُوغَا فشْڒنْ س ثِيڭّْوُوذِي زڭْ وُوذَاينْ.
2 reunindo-se em suas cidades, em todas as províncias do rei Xerxes, para atacar os que buscavam a sua destruição. Ninguém conseguia resistir-lhes, porquanto todos os povos estavam com medo deles.
3 مَارَّا ڒْحُوكَّامْ ن لْعَامَالَاثْ ذ إِجدْجِيذنْ إِ إِدْجَانْ سَاذُو ؤُجدْجِيذْ ذ لْوُولَاثْ ذ إِمْسخَّارنْ ن ؤُجدْجِيذْ وْشِينْ أَفُوسْ إِ وُوذَاينْ، مِينْزِي ثِيڭّْوُوذِي ن مُورْذَاخَايْ ثوْضَا خَاسنْ،
3 E todos os nobres das províncias, os sátrapas, os governadores e os administradores do rei apoiaram os judeus, porque o medo que tinham de Mardoqueu havia se apoderado deles.
4 مِينْزِي مُورْذَاخَايْ ثُوغَا غَارسْ شَّانْ ذِي ثَادَّارْثْ ن ؤُجدْجِيذْ ؤُشَا ڒخْبَارْ نّسْ إِفّغْ غَارْ مَارَّا لْعَامَالَاثْ، مِينْزِي أَرْيَازْ مُورْذَاخَايْ ثُوغَا صُّولْطَا نّسْ ثَارنِّي عَاذْ.
4 Mardoqueu era influente no palácio; sua fama espalhou-se pelas províncias, e ele se tornava cada vez mais poderoso.
5 غڒْبنْ وُوذَاينْ مَارَّا ڒْعذْيَانْ نْسنْ أَمْ ثنْ شَّاثنْ س سِّيفْ، س ونْغَايْ ذ ؤُهلّكْ. ڭِّينْ أَكْ-ذ يِينِّي ثنْ إِشَارّْهنْ أَمْ مَامّشْ خْسنْ نِيثْنِي.
5 Os judeus feriram todos os seus inimigos à espada, matando-os e destruindo-os, e fizeram o que quiseram com os seus inimigos.
6 ذِي لْقلْعَا ن شُوشَانْ نْغِينْ ؤُ هلّْكنْ ؤُذَاينْ خمْسَا-مْيَا ن يرْيَازنْ.
6 Na cidadela de Susã os judeus mataram e destruíram quinhentos homens.
7 ؤُڒَا ذ فَارْشَانْذَاثَا ذ ذَالْفُونْ ذ أَشْفَاثْ
7 Também mataram Parsandata, Dalfom, Aspata,
8 ذ فُورَاثَا ذ أَذَالْيَا ذ أَرِيذَاثَا
8 Porata, Adalia, Aridata,
9 ذ فَارْمَاشْثَا ذ أَرِيسَايْ ذ أَرِيذَايْ ذ وَايْزَاثَا،
9 Farmasta, Arisai, Aridai e Vaisata,
10 عشْرَا ن إِحنْجِيرنْ ن هَامَانْ، مِّيسْ ن هَامَاذَاثْ، ڒعْذُو ن وُوذَاينْ، نْغِينْ ثنْ، مَاشَا وَارْ سّْوِيژّْضنْ شَا إِفَاسّنْ نْسنْ غَارْ ثْكشَّاضْثْ.
10 os dez filhos de Hamã, filho de Hamedata, o inimigo dos judeus. Mas não se apossaram dos seus bens.
11 ذڭْ وَاسّْ نِّي ذ إِجّْ إِوْينْ-د قدَّا ن إِمتَّانْ زَّاثْ إِ وُوذمْ ن ؤُجدْجِيذْ ذِي لْقلْعَا ن شُوشَانْ.
11 Naquele mesmo dia o total de mortos na cidadela de Susã foi relatado ao rei,
12 إِنَّا ؤُجدْجِيذْ إِ ثْجدْجِيذْثْ إِسْثِيرْ: ”ذِي لْقلْعَا ن شُوشَانْ ؤُذَاينْ نْغِينْ ؤُ هلّْكنْ خمْسَا-مْيَا ن يرْيَازنْ ؤُڒَا ذعشْرَا ن إِحنْجِيرنْ ن هَامَانْ. مِينْ غَا يِيڒِي ڭِّينْ عَاذْ ذِي لْعَامَالَاثْ نّغْنِي ن ؤُجدْجِيذْ؟ مِينْ ذِينْ عَاذْ غَارمْ ذ أَسِيثمْ؟ أَذْ أَمْ إِمّوْشْ! مِينْ ثسِّيثِيمذْ؟ أَذْ غَارمْ يِيڒِي!“
12 que disse à rainha Ester: "Os judeus mataram e destruíram quinhentos homens e os dez filhos de Hamã na cidadela de Susã. Que terão feito nas outras províncias do império? Agora, diga qual é o seu pedido, e você será atendida. Tem ainda algum desejo? Este lhe será concedido".
13 خنِّي ثنَّا إِسْثِيرْ: ”مَاڒَا مْلِيحْ إِ ؤُجدْجِيذْ، أجّْ أَذْ إِمّوْشْ تّسْرِيحْ إِ وُوذَاينْ إِ إِدْجَانْ ذِي شُوشَانْ ؤُڒَا ذ ثِيوشَّا مَاحنْذْ أَذْ ڭّنْ عْلَاحْسَابْ أَزرْفْ ن وَاسّْ-أَ، ؤُشَا أجّْ أَذْ أَيْڒنْعشْرَا ن إِحنْجِيرنْ ن هَامَانْ غَارْ ثحْنَاشْثْ.“
13 Respondeu Ester: "Se for do agrado do rei, que os judeus de Susã tenham autorização para executar também amanhã o decreto de hoje, para que os corpos dos dez filhos de Hamã sejam pendurados na forca".
14 خنِّي إِنَّا ؤُجدْجِيذْ مَاحنْذْ أَذْ ڭّنْ أَمنِّي. ڒخْذنِّي إِتّْوَاسُّوفّغْ-د إِجّْ ن ؤُزرْفْ ذِي شُوشَانْ ؤُشَا ؤُيْڒنْعشْرَا ن إِحنْجِيرنْ ن هَامَانْ.
14 Então o rei deu ordens para que assim sem fizesse. O decreto foi publicado em Susã, e os corpos dos dez filhos de Hamã foram pendurados na forca.
15 ؤُذَاينْ نِّي إِدْجَانْ ذِي شُوشَانْ، مُوننْ عَاوذْ ذڭْ وَاسّْ وِيسّْ أَرْبعْطَاشْ ن ؤُيُورْ ن أَذَارْ ؤُشَا نْغِينْ ثڒْثْ-مْيَاثْ ن يرْيَازنْ، مَاشَا وَارْ سّْوِيژّْضنْ شَا إِفَاسّنْ نْسنْ غَارْ ثْكشَّاضْثْ.
15 Os judeus de Susã ajuntaram-se no décimo quarto dia do mês de adar e mataram trezentos homens em Susã, mas não se apossaram de seus bens.
16 مُوننْ عَاوذْ وُوذَاينْ نّغْنِي ذِي لْعَامَالَاثْ ن ؤُجدْجِيذْ حِيمَا أَذْ كَّارنْ ذِي طّْوعْ ن ثُوذَارْثْ نْسنْ ؤُ حِيمَا أَذْ طّْفنْ ڒهْنَا زِي غَارْ ڒْعذْيَانْ نْسنْ. نْغِينْ خمْسَا ؤُ-سبْعِينْ-أَڒفْ ن يرْيَازنْ جَارْ إِنِّي ثنْ إِشَارّْهنْ، مَاشَا وَارْ سّْوِيژّْضنْ شَا إِفَاسّنْ نْسنْ غَارْ ثْكشَّاضْثْ.
16 Enquanto isso, ajuntou-se também o restante dos judeus que viviam nas províncias do império, para se protegerem e se livrarem dos seus inimigos. Eles mataram setenta e cinco mil deles, mas não se apossaram de seus bens.
17 مَانْ أَيَا إِمْسَارْ ذڭْ وَاسّْ وِيسّْ ثْڒطَّاشْ ن ؤُيُورْ ن أَذَارْ ؤُ ذڭْ وَاسّْ وِيسّْ أَرْبعْطَاشْ زَّايسْ أَريّْحنْ ؤُشَا ڭِّينْ ث ذ إِجّْ ن وَاسّْ ن زَّارْذثْ ذ ڒفْرَاحثْ.
17 Isso aconteceu no décimo terceiro dia do mês de adar, e no décimo quarto dia descansaram e fizeram dessa data um dia de festa e de alegria.
18 ؤُذَاينْ نِّي إِدْجَانْ ذِي شُوشَانْ، مُوننْ ذڭْ وَاسّْ وِيسّْ ثْڒطَّاشْ ن ؤُيُورْ ؤُڒَا ذڭْ وَاسّْ وِيسّْ أَرْبعْطَاشْ ؤُشَا نِيثْنِي أَريّْحنْ ذڭْ وَاسّْ وِيسّْ خمّسْطَاشْ ؤُشَا ڭِّينْ ث ذ إِجّْ ن وَاسّْ ن زَّارْذثْ ذ ڒفْرَاحثْ.
18 Os judeus de Susã, porém, tinham se reunido no décimo terceiro e no décimo quarto dias, e no décimo quinto descansaram e dele fizeram um dia de festa e de alegria.
19 خْ ؤُيَا ؤُذَاينْ، إِنِّي إِدْجَانْ ذِي ڒْكَامْپُو، إِنِّي إِزدّْغنْ ذڭْ ثْندَّامْ بْڒَا ڒحْيُوضْ، ڭِّينْ أَسّْ وِيسّْ أَرْبعْطَاشْ ن ؤُيُورْ ن أَذَارْ ذ إِجّْ ن وَاسّْ ن ڒفْرَاحثْ ذ زَّارْذثْ ذ ڒْخَارْ، أَسّْ إِ ذِي سّكَّانْ أَرِّيغَالُوثْ إِجّْ إِ ونّغْنِي.
19 Por isso os judeus que vivem em vilas e povoados comemoram o décimo quarto dia do mês de adar como um dia de festa e de alegria, um dia de troca de presentes.
20 إِزمّمْ مُورْذَاخَايْ إِمزْرُوينْ-أَ ؤُشَا إِسّكّْ ثِيبْرَاثِينْ إِ مَارَّا ؤُذَاينْ نِّي إِدْجَانْ ذِي مَارَّا لْعَامَالَاثْ ن ؤُجدْجِيذْ أَحَاشْوِيرُوشْ، إِ يِينِّي إِدْجَانْ يُوذْسنْ ذ إِنِّي إِدْجَانْ إِڭّْوجنْ،
20 Mardoqueu registrou esses acontecimentos e enviou cartas a todos os judeus de todas as províncias do rei Xerxes, próximas e distantes,
21 مَاحنْذْ أَذْ ثنْ أَرّنْ أَذْ حْضَانْ أَسّْ وِيسّْ أَرْبعْطَاشْ ن ؤُيُورْ ن أَذَارْ ؤُڒَا ذ وَاسّْ وِيسّْ خمّسْطَاشْ زَّايسْ زڭْ ؤُسڭّْوَاسْ أَڒْ أَسڭّْوَاسْ نّغْنِي
21 determinado que anualmente se comemorassem os dias décimo quarto e décimo quinto do mês de adar,
22 - عْلَاحْسَابْ ؤُسَّانْ إِ ذِي طّْفنْ ؤُذَاينْ أَرَّاحثْ زِي ڒْعذْيَانْ نْسنْ، ؤُ عْلَاحْسَابْ أَيُورْ نِّي ثُوغَا إِ ذ أَسنْ إِبدّْڒنْ زِي ڒحْزنْ غَارْ رفْرَاحثْ ؤُ زڭْ وشْضَانْ غَارْ وَاسّْ أَصبْحَانْ - حِيمَا أَذْ ثنْ أَرّنْ ذ ؤُسَّانْ ن زَّارْذثْ ذ ڒفْرَاحثْ ؤُ حِيمَا كُوڒْ إِجّْ أَذْ إِسّكّْ أَغِيرَالُوثْ إِ ونّغْنِي ؤُ حِيمَا أَذْ وْشنْ إِ إِمزْڒَاضْ.
22 pois nesses dias os judeus livraram-se dos seus inimigos, e nesse mês a sua tristeza tornou-se em alegria, e o seu pranto, num dia de festa. Escreveu-lhes dizendo que comemorassem aquelas datas como dias de festa e de alegria, de troca de presentes e de ofertas aos pobres.
23 قبْڒنْ وُوذَاينْ مِينْ بْذَانْ أَذْ ضْفَارنْ عَاذْ ؤُ مِينْ ذ أَسنْ يُورَانْ س ؤُفُوسْ ن مُورْذَاخَايْ،
23 E assim os judeus adotaram como costume aquela comemoração, conforme o que Mardoqueu lhes tinha ordenado por escrito.
24 مِينْزِي هَامَانْ، مِّيسْ ن هَامَاذَاثَا، أَجَاجِي، ڒعْذُو ن مَارَّا ؤُذَاينْ، ثُوغَا إِتّْخَارّصْ إِجّْ ن ونْوَايْ ضِيدّْ إِ وُوذَاينْ مَاحنْذْ أَذْ ثنْ إِهلّكْ، ؤُ نتَّا ثُوغَا إِنْضَارْ ’بُورْ‘، أَقَا-ث ذ ثَاقدُّوحْثْ، حِيمَا أَذْ ثنْ يَاردّدْجْ ؤُ أَذْ ثنْ إِهلّكْ.
24 Pois Hamã, filho do agagita Hamedata, inimigo de todos os judeus, tinha tramado contra eles para destruí-los e tinha lançado o pur, isto é, a sorte para a ruína e destruição deles.
25 مَاشَا ؤُمِي د-ثُوسَا إِسْثِيرْ زَّاثْ إِ وُوذمْ ن ؤُجدْجِيذْ، يُومُورْ نتَّا س ثِيرَا مَاحنْذْ أَذْ يَارّْ خْ ؤُزدْجِيفْ نّسْ أَنْوَايْ-أَ ذ أَعفَّانْ، ثنِّي ثُوغَا إِخَارّصْ ضِيدّْ إِ وُوذَاينْ، ؤُشَا ؤُيْڒنْ ث، نتَّا ذ إِحنْجِيرنْ نّسْ، غَارْ ثحْنَاشْثْ.
25 Mas quando isso chegou ao conhecimento do rei, ele deu ordens escritas para que o plano maligno de Hamã contra os judeus se voltasse contra a sua própria cabeça, e para que ele e seus filhos fossem enforcados.
26 خْ ؤُيَا ڒَاغَانْ ؤُسَّانْ-أَ ’بُورِيمْ‘، زڭْ إِسمْ ن ’بُورْ‘. خْ ؤُيَا، زِي سِّيبّثْ ن وَاوَاڒنْ ن ثبْرَاثْ-أَ ؤُ زِي سِّيبّثْ ن مِينْ ژْرِينْ س يِيخفْ نْسنْ زِي مَانْ أَيَا ؤُ زِي سِّيبّثْ ن مِينْ ذ أَسْ إِمْسَارنْ،
26 Por isso aqueles dias foram chamados Purim, da palavra pur. Considerando tudo o que estava escrito nessa carta, o que tinham visto e o que tinha acontecido,
27 كَّارنْ أَذْ حْضَانْ ؤُسَّانْ-أَ ؤُشَا قبْڒنْ وُوذَاينْ إِ يِيخفْ نْسنْ ؤُ إِ زَّارِيعثْ نْسنْ ؤُ إِ مَارَّا إِنِّي غَارْسنْ د-إِقّْننْ، مَاحنْذْ وَارْ سّْعدُّونْ شَا أَذْ حْضَانْ ثْنَاينْ ن وُوسَّانْ-أَ أَمْ مَامّشْ يُورَا ؤُ عْلَاحْسَابْ ڒْوقْثْ إِ غَارْسنْ إِتّْوَاڭّنْ إِ كُوڒْ أَسڭّْوَاسْ،
27 os judeus decidiram estabelecer o costume de que eles e os seus descendentes e todos os que se tornassem judeus não deixariam de comemorar anualmente esses dois dias, na forma prescrita e na data certa.
28 ؤُشَا أَذْ إِذَارنْ ؤُ أَذْ حْضَانْ ؤُسَّانْ-أَ ذِي كُوڒْ جِّيڒْ، ذِي كُوڒْ ڒَادْجْ، ذِي كُوڒْ لْعَامَالَا ؤُ ذِي كُوڒْ ثَانْذِينْثْ ؤُ وَارْ سّْعدُّونْ شَا ؤُسَّانْ-أَ ن بُورِيمْ جَارْ وُوذَاينْ ؤُ وَارْ إِتّتّْوَاڭّْ ؤُنڭَّارْ غَارْ ڒِيذَارثْ نْسنْ س زَّارِيعثْ نْسنْ.
28 Esses dias seriam lembrados e comemorados em cada família de cada geração, em cada província e em cada cidade, e jamais deveriam deixar de ser comemorados pelos judeus. E os seus descendentes jamais deveriam esquecer-se de tais dias.
29 ثُورَا ثْجدْجِيذْثْ إِسْثِيرْ، يدْجِيسْ ن أَبِيحَايِيلْ، إِشْثْ ن ثْوَاڒَا نّغْنِي جْمِيعْ أَكْ-ذ وُوذَايْ مُورْذَاخَايْ، س مَارَّا ثِيزمَّارْ نْسنْ، حِيمَا أَذْ ڭّنْ أَسشْنِي ذِي ثبْرَاثْ-أَ وِيسّْ ثْنَاينْ خْ ثْمسْڒَاشْثْ ن بُورِيمْ.
29 Então a rainha Ester, filha de Abiail, e o judeu Mardoqueu, escreveram com toda a autoridade uma segunda carta para confirmar a primeira carta acerca do Purim.
30 إِسّكّْ ثِيبْرَاثِينْ إِ مَارَّا ؤُذَاينْ ذِي مْيَا ؤُ-سبْعَا ؤُ-عِيشْرِينْ ن لْعَامَالَاثْ ن ثْڭلْذِيثْ ن أَحَاشْوِيرُوشْ، جْمِيعْ أَكْ-ذ وَاوَاڒنْ ن ڒهْنَا ذ ڒَامَانْ،
30 Mardoqueu enviou cartas a todos os judeus das cento e vinte e sete províncias do império de Xerxes, desejando-lhes paz e segurança,
31 حِيمَا أَذْ نيّْشنْ ؤُسَّانْ-أَ ن بُورِيمْ ذِي ڒْوقْثْ نْسنْ إِتّْوَاڭّنْ، أَمْ مَامّشْ ذ أَسنْ يُومُورْ وُوذَايْ مُورْذَاخَايْ، جْمِيعْ أَكْ-ذ ثْجدْجِيذْثْ إِسْثِيرْ، ؤُ أَمْ مَامّشْ ڭِّينْ خْ يِيخفْ نْسنْ ؤُ خْ زَّارِيعثْ نْسنْ، أَكْ-ذ ڒُومُورَاثْ خْ ؤُژُومِّي ذ ؤُوطُّو نْسنْ ن ؤُڭجْذُورْ.
31 e confirmando que os dias de Purim deveriam ser comemorados nas datas determinadas, conforme o judeu Mardoqueu e a rainha Ester tinham decretado e estabelecido para si mesmos, para todos os judeus e para os seus descendentes, e acrescentou observações sobre tempos de jejum e de lamentação.
32 خْ ڒُومُورْ ن إِسْثِيرْ بدّنْ وَاوَاڒنْ-أَ خْ ڒْْعِيذْ ن بُورِيمْ ؤُشَا مَانْ أَيَا إِتّْوَارَا ذڭْ إِجّْ ن وذْلِيسْ.
32 O decreto de Ester confirmou as regras do Purim, e isso foi escrito nos registros.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Ester 9, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.