Ester 6
rifa (RIFA) vs NTLH
1 ذِي دْجِيڒثْ نِّي سِيمَانْثْ نّسْ ثُوغَا يُوڭِي أَذْ إِكّْ إِضصْ خْ ؤُجدْجِيذْ ؤُشَا إِنَّا أَذْ أَسْ د-أَوْينْ أَذْلِيسْ ن ڒِيذَارثْ ن إِمزْرُوينْ ؤُشَا غْرِينْ زَّايْسنْ زَّاثْ إِ وُوذمْ ن ؤُجدْجِيذْ.
1 Naquela mesma noite, o rei não conseguiu pegar no sono; então mandou buscar o livro em que se escrevia o que acontecia no reino e ordenou que os seus funcionários lessem para ele.
2 إِتّْوَافْ ؤُرَانْ ذَايسْ، أَقَا مُورْذَاخَايْ إِخبَّارْ خْ بِيغْثَانَا ذ ثَارَاشْ، ثْنَاينْ ن إِمْسخَّارنْ إِشنّْعنْ ن ؤُجدْجِيذْ، زڭْ إِعسَّاسنْ ن ثوَّارْثْ، إِنِّي ثُوغَا يَارزُّونْ أَذْ وْثنْ أَفُوسْ ن ؤُجدْجِيذْ أَحَاشْوِيرُوشْ.
2 A parte que leram contava como Mordecai tinha descoberto o plano para matar o rei, plano este preparado por Bigtã e Teres, os dois eunucos que eram guardas do palácio.
3 خنِّي إِنَّا ؤُجدْجِيذْ: ”مَانْ شَّانْ ذ ڒمْغَارثْ إِ إِتّْوَاڭّنْ إِ مُورْذَاخَايْ خْ مَانْ أَيَا؟“ إِمْسخَّارنْ إِحُوضْرِييّنْ ن ؤُجدْجِيذْ نِّي ثُوغَا إِ ذ أَسْ إِتّْسخَّارنْ، نَّانْ: ”وَارْ ذ أَسْ إِتّْوَاڭّْ وَالُو ذِي طّْوعْ نّسْ!“
3 Aí o rei perguntou: — Que homenagens foram prestadas e que prêmios foram dados a Mordecai por ter feito isso? — Nada se fez a esse respeito! — responderam os funcionários.
4 خنِّي إِنَّا ؤُجدْجِيذْ: ”وِي ذِينْ بَارَّا ذڭْ وَازَّايْ؟“ هَامَانْ ثُوغَا عَاذْ مَامّشْ د-إِتَّاذفْ غَارْ وَازَّايْ ن ثَادَّارْثْ ن ؤُجدْجِيذْ إِ إِدْجَانْ غَارْ بَارَّا قَاعْ حِيمَا أَذْ يِينِي إِ ؤُجدْجِيذْ حِيمَا أَذْ يَايڒْ مُورْذَاخَايْ غَارْ ثْحنَاشْثْ ن وَايَاڒْ، ثنِّي إِ ذ أَسْ إِسّوْجذْ.
4 Justamente nesse instante, Hamã entrou no pátio que ficava ao lado dos quartos do rei para lhe pedir que mandasse enforcar Mordecai na forca que ele, Hamã, havia mandado construir. O rei perguntou: — Quem está no pátio?
5 إِمْسخَّارنْ ن ؤُجدْجِيذْ نَّانْ أَسْ: ”أَقَا ذ هَامَانْ إِ ذَا إِبدّنْ ذڭْ وَازَّايْ.“ خنِّي إِنَّا ؤُجدْجِيذْ: ”أجّْ إِ-ث أَذْ يَاذفْ!“
5 — É Hamã! — responderam os servidores. — Mandem que entre! — ordenou o rei.
6 خْمِي يُوذفْ هَامَانْ، إِنَّا أَسْ ؤُجدْجِيذْ: ”مِينْ غَا إِتّْوَاڭّنْ أَكْ-ذ ورْيَازْ إِ ؤُمِي إِخْسْ ؤُجدْجِيذْ أَذْ ث إِشنّعْ؟“ إِخمّمْ هَامَانْ ذڭْ وُوڒْ نّسْ: ”مَانْ ونْ إِخْسْ ؤُجدْجِيذْ أَذْ إِشنّعْ كْثَارْ زَّايِي؟“
6 Hamã entrou, e o rei lhe disse: — Eu quero ter o prazer de prestar homenagens a um certo homem. Diga-me o que devo fazer por ele. Hamã pensou assim: “Quem será esse homem a quem o rei tanto quer honrar? É claro que sou eu!”
7 س ؤُينِّي يَارَّا-د هَامَانْ خْ ؤُجدْجِيذْ: ”أَرْيَازْ إِ إِخْسْ ؤُجدْجِيذْ أَذْ ث إِشنّعْ،
7 E Hamã disse ao rei:
8 أَذْ أَسْ إِمّوْشْ ثْشَامِيرْ إِڭلّْذنْ إِ زِي إِنُّومْ ؤُجدْجِيذْ أَذْ يَارْضْ ؤُڒَا ذ أَيِيسْ إِ خفْ إِنُّومْ ؤُجدْجِيذْ أَذْ إِنِييْ ؤُشَا أَذْ سَّارْسنْ إِجّْ ن تَّاجْ إِڭلّْذنْ خْ ؤُزدْجِيفْ نّسْ.
8 — Mande trazer as roupas que o senhor usa e também o cavalo que o senhor monta e mande colocar uma coroa real na cabeça do cavalo.
9 أَذْ ڭّنْ ثْشَامِيرْ ذ ؤُيِيسْ ذڭْ ؤُفُوسْ ن إِجّْ زِي ڒْحُوكَّامْ ن ؤُجدْجِيذْ، إِجّنْ زِي ثَارْوَا ن ثَاصِيڒثْ، ؤُشَا أَذْ زَّايسْ سّْيَارْضنْ أَرْيَازْ نِّي إِ إِخْسْ ؤُجدْجِيذْ أَذْ إِشنّعْ ؤُشَا أَذْ ث سّْنذْهنْ خْ ؤُيِيسْ ذڭْ وَازَّايْ ن ثنْذِينْثْ، ؤُشَا أَذْ بَارّْحنْ: ’أَمُّو إِ غَا إِتّْوَاڭّْ أَكْ-ذ ورْيَازْ، ونِّي إِخْسْ ؤُجدْجِيذْ أَذْ ث إِشنّعْ!‘ “
9 Então entregue as roupas e o cavalo a um dos mais altos funcionários do reino e ordene que ele vista as roupas no homem que o senhor deseja honrar. Depois, que ele leve o homem, montado a cavalo, pela praça principal da cidade e que diga em voz alta o seguinte: “É isto o que o rei faz pelo homem a quem ele quer honrar!”
10 خنِّي إِنَّا ؤُجدْجِيذْ إِ هَامَانْ: ”قدْجقْ، كْسِي ثْشَامِيرْ ذ ؤُيِيسْ أَمْ مَامّشْ ثنِّيذْ ؤُشَا أڭّْ أَمنِّي أَكْ-ذ مُورْذَاخَايْ ونِّي إِقِّيمنْ ذِي ثوَّارْثْ ن ؤُجدْجِيذْ ؤُ وَارْ تّجِّي ؤُڒَا ذ إِجّْ ن وَاوَاڒْ أَذْ إِوْضَا زِي مَارَّا مِينْ ثسِّيوْڒذْ.“
10 Então o rei disse a Hamã: — Vá depressa, e pegue as roupas e o cavalo, e faça com o judeu Mordecai tudo o que você acaba de dizer. Ele costuma ficar sentado na entrada do palácio. Não deixe de fazer nenhuma das coisas que você disse.
11 إِكْسِي هَامَانْ ثْشَامِيرْ ذ ؤُيِيسْ ؤُشَا إِسّْيَارْضْ مُورْذَاخَايْ س ثْشَامِيرْ ؤُ إِسّْنذْهْ إِ-ث خْ وَازَّايْ ن ثنْذِينْثْ ؤُشَا إِسّكَّارْ أَبَارّحْ قِيبَاتْشْ نّسْ: ”أَمُّو إِ غَا إِتّْوَاڭّْ أَكْ-ذ ورْيَازْ ونِّي ؤُمِي إِخْسْ ؤُجدْجِيذْ أَذْ أَسْ إِشنّعْ!‘“
11 Hamã foi, pegou as roupas e o cavalo e vestiu as roupas em Mordecai. Depois levou Mordecai, montado a cavalo, pela praça principal da cidade e disse em voz alta: “É isto o que o rei faz pelo homem a quem ele quer honrar!”
12 أَوَارْنِي أَيَا إِعْقبْ مُورْذَاخَايْ عَاوذْ غَارْ ثوَّارْثْ ن ؤُجدْجِيذْ، مَاشَا هَامَانْ يُويُورْ ذغْيَا غَارْ ثَادَّارْثْ، إِحْزنْ ؤُ ثُوغَا أَزدْجِيفْ نّسْ إِڒحّفْ.
12 Depois disso, Mordecai voltou para a entrada do palácio, enquanto que Hamã, envergonhado e triste, correu para casa, escondendo o rosto.
13 إِعَاوذْ هَامَانْ إِ زَارَاشْ، ثَامْغَارْثْ نّسْ، ؤُ إِ مَارَّا إِمدُّوكَّاڒْ نّسْ مَارَّا مِينْ إِ ذ أَسْ إِمْسَارنْ. خنِّي نَّانْ أَسْ إِمِيغِيسنْ نّسْ ذ زَارَاشْ، ثَامْغَارْثْ نّسْ: ”مَاڒَا مُورْذَاخَايْ، ونِّي زَّاثْ إِ وُوذمْ نّسْ ثبْذِيذْ أَذْ ثوْضِيذْ، زِي زَّارِيعثْ ن وُوذَاينْ إِ يدْجَا، وَارْ ذ أَسْ ثْزمَّارذْ، مَاشَا س ثِيذتّْ أَذْ ثوْضِيذْ زَّاثْ إِ وُوذمْ نّسْ.“
13 Contou à esposa e aos amigos tudo o que tinha acontecido com ele. Então ela e os seus amigos, que eram tão sabidos, disseram: — Você já começou a perder a luta com Mordecai. Ele é judeu, e você não vai ganhar de jeito nenhum. Você vai perder na certa.
14 ؤُمِي نِيثْنِي سِّيوْڒنْ عَاذْ أَكِيذسْ، ؤُسِينْ-د إِمْسخَّارنْ إِشنّْعنْ ذ ؤُجدْجِيذْ ؤُشَا قدْجْقنْ أَذْ أَوْينْ هَامَانْ غَارْ زَّارْذثْ نِّي ثسّوْجذْ إِسْثِيرْ.
14 Eles ainda estavam falando quando os eunucos que estavam ao serviço do rei chegaram e levaram Hamã imediatamente ao banquete que Ester tinha preparado.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Ester 6, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.