Ester 3
rifa (RIFA) vs VC
1 أَوَارْنِي مَانْ أَيَا إِكَّارْ ؤُجدْجِيذْ أَحَاشْوِيرُوشْ، إِڭَّا شَّانْ ذ أَمقّْرَانْ ذِي هَامَانْ، مِّيسْ ن هَامَّاذَاثَا، أَجَاجِي، ؤُشَا إِسّْڭعّذْ إِ-ث ؤُشَا يَارَّا ڒْكُورْسِي نّسْ سنّجْ إِ مَارَّا ڒْحُوكَّامْ نِّي غَارسْ إِدْجَانْ.
1 Depois desses acontecimentos, o rei Assuero elevou em dignidade Amã, filho de Amedata, o agagita, e lhe deu um lugar acima de todos os grandes que o rodeavam.
2 مَارَّا إِمْسخَّارنْ ن ؤُجدْجِيذْ نِّي ثُوغَا غَارْ ثوَّارْثْ ن ؤُجدْجِيذْ، ؤُضَارنْ، قوْسنْ زَّاثْ إِ هَامَانْ، مِينْزِي أَمُّو إِ ث يُومُورْ ؤُجدْجِيذْ. مَاشَا مُورْذَاخَايْ وَارْ إِوْضِي خْ إِفَادّنْ نّسْ ؤُ وَارْ إِبنْذِيقْ.
2 Todos os servos do rei, que estavam à sua porta, dobravam o joelho e prostravam-se diante de Amã, por ordem expressa do rei; entretanto, Mardoqueu não queria nem dobrar o joelho, nem prostrar-se.
3 نَّانْ إِمْسخَّارنْ ن ؤُجدْجِيذْ إِ إِدْجَانْ ذِي ثوَّارْثْ ن ؤُجدْجِيذْ إِ مُورْذَاخَايْ: ”مَايمِّي ثْعذِّيذْ خْ ڒُومُورْ ن ؤُجدْجِيذْ؟“
3 Por que, pois, lhe diziam os servos que estavam à porta real, desobedeces assim à ordem do rei?
4 ؤُمِي خَاسْ نَّانْ أَيَا زڭْ وَاسّْ غَارْ وَاسّْ ؤُ نتَّا وَارْ ذ أَسنْ إِسْڒِي شَا، إِمْسَارْ أَقَا نِيثْنِي خبَّارنْ أَيَا إِ هَامَانْ حِيمَا أَذْ ژَترنْ مَا أَذْ قِّيمنْ بدّنْ أَوَاڒنْ ن مُورْذَاخَايْ إِ زِي إِوّثْ خْ يِيخفْ نّسْ، مِينْزِي إِسَّارْڭبْ إِ-ثنْ بلِّي أَقَا نتَّا ذ ؤُذَايْ.
4 E como lhe repetissem isso todos os dias, sem que ele fizesse conta, denunciaram-no a Amã, para ver se esse Mardoqueu persistia em sua resolução, pois ele lhes havia dito que era judeu.
5 ڒَْامِي إِژْرَا هَامَانْ بلِّي مُورْذَاخَايْ وَارْ يِيوْضِي خْ إِفَادّنْ نّسْ ؤُ وَارْ ذ أَسْ إِبنْذِيقْ، إِسْعَارْ هَامَانْ س وَاطَّاسْ.
5 Amã viu que Mardoqueu não queria nem inclinar-se, nem prostrar-se diante dele e isso o pôs em cólera.
6 مَاشَا إِتّْغِيڒْ أَسْ أَيَا ذ أَسحْقَارْ مَاحنْذْ أَذْ إِسّْوِيژّضْ أَفُوسْ نّسْ غَارْ مُورْذَاخَايْ وَاهَا، مِينْزِي سِّيوْڒنْ أَكِيذسْ خْ ڒْڭنْسْ ن مُورْذَاخَايْ. س ؤُيَا يَارزُّو هَامَانْ أَذْ إِهلّكْ مَارَّا ؤُذَاينْ نِّي إِدْجَانْ ذِي مَارَّا ثَاڭلْذِيثْ ن أَحَاشْوِيرُوشْ، ڒْڭنْسْ ن مُورْذَاخَايْ.
6 Mas teve como pouco vingar-se só de Mardoqueu, cuja raça conhecia, e procurou um meio de exterminar a nação de Mardoqueu, todos os judeus do reino de Assuero.
7 ذڭْ ؤُيُورْ أَمزْوَارُو، ونِّي ذ أَيُورْ ن نِيسَانْ، ذڭْ ؤُسڭّْوَاسْ وِيسّْ ثنْعَاشْ ن ؤُجدْجِيذْ أَحَاشْوِيرُوشْ، ڭِّينْ نِيثْنِي ’بُورْ‘، إِخْسْ. أَذْ يِينِي ’ثَاقدُّوحْثْ‘، زَّاثْ إِ وُوذمْ ن هَامَانْ، إِ كُوڒْ أَسّْ ؤُ إِ كُوڒْ أَيُورْ، أَڒْ د-إِوْضَا ثْقدُّوحْثْ خْ ؤُيُورْ وِيسّْ ثنْعَاشْ، ونِّي ذ أَيُورْ ن أَذَارْ.
7 No primeiro mês, chamado Nisã, do ano duodécimo do reinado de Assuero, foi lançado o pur, isto é, a sorte, diante de Amã, para cada dia e para cada mês, até o duodécimo mês, isto é, Adar.
8 مِينْزِي إِنَّا هَامَانْ إِ ؤُجدْجِيذْ أَحَاشْوِيرُوشْ: ”أَقَا ذِينْ إِجّْ ن ڒْڭنْسْ إِمْطَارّشْ ؤُ إِتّْوَابْضَا جَارْ ڒڭْنُوسْ ذِي مَارَّا لْعَامَالَاثْ ن ثْڭلْذِيثْ نّشْ. إِزرْفَانْ نْسنْ فَارّْقنْ خْ مَارَّا ڒڭْنُوسْ ؤُ نِيثْنِي وَارْ طِّيفنْ شَا ذڭْ إِزرْفَانْ ن ؤُجدْجِيذْ. س ؤُينِّي وَارْ ذ أَسْ إِعدّڒْ إِ ؤُجدْجِيذْ أَذْ ثنْ يجّْ أَمُّو.
8 Então Amã disse ao rei Assuero: Há em todas as províncias do teu reino uma nação dispersa e separada das outras; suas leis são diferentes das dos demais povos e se nega a observar as leis do rei. Não convém aos interesses do rei deixar essa gente em paz.
9 مَاڒَا ثُوسَا أَسْ-د إِ ؤُجدْجِيذْ س ڒْخَاضَارْ، خنِّي أَذْ أَرِينْ إِجّْ ن ڒُومُورْ، حِيمَا أَذْ ثنْ أَردّْدْجنْ، خنِّي نشّْ أَذْ ڭّغْ أَذْ سّْوزْنغْ إِجّْ ن ڒْقدّْ نعشْرَا-أَڒَافْ ثَالِينْثْ ن نُّوقَارْثْ، أَذْ ڭّغْ أَيَا ذڭْ إِفَاسّنْ ن يِينِّي إِ غَا إِحْضَانْ ڒْخذْمثْ، مَاحنْذْ أَذْ ث سِّيذْفنْ ذڭْ إِخَّامنْ ن ثْخُوبَايْ ن ؤُجدْجِيذْ.“
9 Se ao rei lhe parece bem, dê-se ordem de fazê-los perecer, e eu pesarei dez mil talentos de prata nas mãos dos funcionários, para que os recolham ao tesouro real.
10 إِكّسْ ؤُجدْجِيذْ ثَاخَاذنْثْ ن ؤُشمِّيعْ إِ زِي يَارشّمْ زڭْ ؤُضَاضْ ن ؤُفُوسْ نّسْ ؤُشَا إِوْشَا إِ-ت إِ هَامَانْ، مِّيسْ ن هَامَّاذَاثَا، أَجَاجِي، ڒعْذُو ن وُوذَاينْ.
10 Tirando o anel de seu dedo, o rei o entregou a Amã, filho de Amedata, o agagita, o opressor dos judeus.
11 إِنَّا ؤُجدْجِيذْ إِ هَامَانْ: ”نُّوقَارْثْ جِّيغْ أَشْ ت، ؤُڒَا ذ ڒْڭنْسْ، حِيمَا أَذْ زَّايسْ ثڭّذْ مِينْ ثْوَارِيذْ ذ لمْلِيحْ ذِي ثِيطَّاوِينْ نّشْ.“
11 Eu te entrego, lhe disse, esse dinheiro e ao mesmo tempo esse povo; faze dele o que quiseres.
12 ذڭْ ؤُيُورْ أَمزْوَارُو، ذڭْ وَاسّْ نّسْ وِيسّْ ثْڒطَّاشْ، مْڒَاغَانْ إِمَارِيرنْ ن ؤُجدْجِيذْ، ؤُرَانْ مَارَّا عْلَاحْسَابْ ڒُومُورْ ن هَامَانْ إِ إِجدْجِيذنْ إِ إِدْجَانْ سَاذُو ؤُجدْجِيذْ ؤُ إِ لْوُولَاثْ نِّي إِدْجَانْ خْ كُوڒْ لْعَامَالَا ؤُ إِ ڒْحُوكَّامْ ن كُوڒْ ڒْڭنْسْ. نِيثْنِي ؤُرَانْ إِ كُوڒْ لْعَامَالَا س ثِيرَا نّسْ ؤُ إِ كُوڒْ ڒْڭنْسْ س إِڒسْ نّسْ. ثُوغَا ثَابْرَاثْ ثُورَا س يِيسمْ ن ؤُجدْجِيذْ، ؤُ ثتّْوَاشمّعْ س ثْخَاذنْثْ ن ؤُشمِّيعْ ن ؤُجدْجِيذْ.
12 No dia treze do primeiro mês foram convocados os escribas reais. Foram escritas pontualmente todas as ordens do rei aos sátrapas do rei, aos governadores de cada província e aos príncipes de cada nação, a cada província segundo sua escritura e a cada nação em sua língua própria. O edito estava assinado com o nome de Assuero e levava o selo real.
13 سّكّنْ ثِيبْرَاثِينْ أَكْ-ذ إِرقَّاسنْ ن ثَازْڒَا غَارْ مَارَّا لْعَامَالَاثْ ن ؤُجدْجِيذْ، حِيمَا أَذْ ثحَّانْ، أَذْ نْغنْ ؤُ أَذْ هلّْكنْ مَارَّا ؤُذَاينْ، أَمْ ؤُمژْيَانْ أَمْ ؤُمقّْرَانْ، إِحنْجِيرنْ إِمژْيَاننْ ذ ثمْغَارِينْ، ذڭْ وَاسّْ ذ إِجّنْ، ذڭْ وَاسّْ وِيسّْ ثْڒطَّاشْ ن ؤُيُورْ وِيسّْ ثنْعَاشْ، ونِّي ذ أَيُورْ ن أَذَارْ، ؤُ خنِّي أَذْ كشّْضنْ مَارَّا مِينْ غَارْسنْ ذ ثَاكشَّاضْثْ.
13 Foram expedidas cartas, por correios, para todas as províncias do rei, a fim de destruir, matar e exterminar todos os judeus, jovens, velhos, crianças e mulheres, num só dia, no dia treze do duodécimo mês chamado Adar e a fim de entregar ao saque os seus despojos.
14 ثُوغَا إِتّْخصَّا أَذْ سُّوفّْغنْ مِينْ إِدْجَانْ ذِي ثِيرَا أَمْ يِيجّْ ن ؤُزرْفْ، زڭْ إِشْثْ ن لْعَامَالَا أَڒْ ثنّغْنِي س بْطَايْطَايْ إِ مَارَّا ڒڭْنُوسْ، حِيمَا أَذْ إِڒِينْ حزّْمنْ إِ ؤُيَا ذڭْ وَاسّْ نِّي.
14 Uma cópia do edito, que devia ser promulgado em cada província, foi enviada a todos os povos, para que todos estivessem preparados para o dia marcado.
15 فّْغنْ إِرقَّاسنْ ن ثَازْڒَا، تّْوَاشجّْعنْ س ؤُزيَّارْ س وَاوَاڒْ ن ؤُجدْجِيذْ، ؤُشَا إِتّْوَاسُّوفّغْ ؤُزرْفْ عَاوذْ ذِي لْقلْعَا ن شُوشَانْ. ثُوغَا أَجدْجِيذْ ذ هَامَامْ قِّيمنْ سسّنْ، مَاشَا ثَانْذِينْثْ ن شُوشَانْ ثُوغَا-ت ثهْوڒْ.
15 Por ordem do rei, os correios partiram a toda a pressa. O edito fora publicado primeiro em Susa, a capital, e enquanto o rei bebia acompanhado de Amã, a consternação reinava na cidade de Susa.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Ester 3, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.