Esdras 7
rifa (RIFA) vs NTLH
1 أَوَارْنِي مَانْ أَيَا، ڒَامِي ثُوغَا ذ ثَاڭلْذَا ن أَرْثَاحْشَاسْثَا، أَجدْجِيذْ ن لْفُورْسْ، أَقَا ذِينْ عِيزْرَا، مِّيسْ ن سَارَايَا، مِّيسْ ن عَازَارْيَا، مِّيسْ ن حِيلْقِييَا،
1 Alguns anos depois, quando Artaxerxes era rei da Pérsia, um homem chamado Esdras foi da Babilônia para Jerusalém. Ele era descendente de Arão, o Grande Sacerdote . Esdras era filho de Seraías, neto de Azarias, e bisneto de Hilquias;
2 مِّيسْ ن شَالُّومْ، مِّيسْ ن صَاذُوقْ، مِّيسْ ن أَخِيطُوبْ،
2 e os seus outros antepassados eram Salum, Zadoque, Aitube,
3 مِّيسْ ن أَمَارْيَا، مِّيسْ ن عَازَارْيَا، مِّيسْ ن مَارَايُوثْ،
3 Amariá, Azarias, Meraiote,
4 مِّيسْ ن زَارَاحْ-يَاهْ، مِّيسْ ن عُوزِي، مِّيسْ ن بُوقِّي،
4 Zeraías, Uzi, Buqui,
5 مِّيسْ ن أَبِيشُوعَا، مِّيسْ ن فِينْحَاسْ، مِّيسْ ن أَلِيعَازَارْ، مِّيسْ ن هَارُونْ، أَرَّايْسْ ن إِكهَّاننْ.
5 Abisua, Fineias e Eleazar, que era filho de Arão, o Grande Sacerdote.
6 عِيزْرَا وَانِيثَا إِڭعّذْ-د زِي بَابِيلْ. نتَّا ثُوغَا ذ إِجّْ ن ؤُمْسڒْمَاذْ ذ أَمِيغِيسْ ن شَّارِيعَا ن مُوسَا ثنِّي ثُوغَا إِ ذ إِوْشَا سِيذِي، أَربِّي ن إِسْرَائِيل، ؤُشَا أَجدْجِيذْ إِوْشَا أَسْ مَارَّا خْ ثُوثْرَا نّسْ مِينْزِي أَفُوسْ ن سِيذِي، أَربِّي نّسْ، ثُوغَا-ث خَاسْ.
6 Esdras era mestre da Lei e conhecia muito bem a Lei de Moisés, dada pelo Senhor , o Deus de Israel. Ele foi falar com o rei Artaxerxes, e este lhe deu tudo o que pediu porque o Senhor abençoava Esdras. Assim Esdras foi da Babilônia para Jerusalém
7 ذڭْ ؤُسڭّْوَاسْ وِيسّْ سبْعَا ن ؤُجدْجِيذْ أَرْثَاحْشَاسْثَا ڭعّْذنْ أَكِيذسْ غَارْ ؤُرْشَالِيمْ إِجّْ ن ڒْقدّْ ن أَيْثْ ن إِسْرَائِيل ذ إِكهَّاننْ ذ إِلَاوِييّنْ ذ إِمذْيَازنْ ذ إِعسَّاسنْ ن ثوُّورَا ذ إِمْسخَّارنْ ن زَّاوشْثْ ثَامقّْرَانْثْ.
7 com um grupo de israelitas, entre os quais havia sacerdotes, levitas e músicos, guardas e servidores do Templo. Isso foi no sétimo ano do reinado de Artaxerxes. Eles saíram da Babilônia no dia primeiro do primeiro mês e, com a ajuda de Deus, chegaram a Jerusalém no dia primeiro do quinto mês.
8 ذڭْ ؤُيُورْ وِيسّْ خمْسَا ن ؤُسڭّْوَاسْ وِيسّْ سبْعَا ن ؤُجدْجِيذْ يِيوضْ عِيزْرَا غَارْ ؤُرْشَالِيمْ.
8 — ausente —
9 ذڭْ وَاسّْ أَمزْوَارُو ن ؤُيُورْ أَمزْوَارُو ثُوغَا-ث ذ بدُّو ن وُوفُّوغْ زِي بَابِيلْ ؤُشَا ذڭْ ؤُمزْوَارُو ن ؤُيُورْ وِيسّْ خمْسَا يِيوضْ غَارْ ؤُرْشَالِيمْ، مِينْزِي ثُوغَا أَفُوسْ إِصبْحنْ ن أَربِّي خَاسْ،
9 — ausente —
10 مَاغَارْ عِيزْرَا إِڭَّا ذڭْ وُوڒْ نّسْ أَذْ يَارْزُو ذِي شَّارِيعَا ن سِيذِي ؤُ أَذْ ت إِڭّْ ؤُ أَذْ إِسّڒْمذْ ثِيوصَّا ذ لْفَارَايِيضْ ذِي إِسْرَائِيل.
10 Esdras havia dedicado a sua vida a estudar, e a praticar a Lei do Senhor , e a ensinar todos os seus mandamentos ao povo de Israel.
11 ثَا ذ ثِيڒمْثْ ن ثبْرَاثْ إِ إِوْشَا ؤُجدْجِيذْ أَرْثَاحْشَاسْثَا أَكْ-ذ عِيزْرَا، أَكهَّانْ ذ ؤُمْسڒْمَاذْ ن ثِيرَا إِقدّْسنْ، ونِّي ذ أَمْسڒْمَاذْ ذڭْ وَاوَاڒنْ ن ڒُومُورَاثْ ن سِيذِي ذ ثْوصَّا نّسْ إِ إِسْرَائِيل:
11 Esta é a cópia da carta que o rei Artaxerxes entregou ao sacerdote Esdras, o mestre da Lei , que conhecia bem todas as leis e mandamentos que o Senhor tinha dado a Israel:
12 ”أَرْثَاحْشَاسْثَا، أَجدْجِيذْ ن إِجدْجِيذنْ، إِ عِيزْرَا، أَكهَّانْ ذ ؤُمْسڒْمَاذْ ن شَّارِيعَا ن أَربِّي ن إِجنْوَانْ، ڒهْنَا إِمُونْ! ... ؤُشَا عَاذْ.“
12 “Esta carta de Artaxerxes, o rei dos reis, é para o sacerdote Esdras, o mestre da Lei do Deus do céu : Saudações.
13 ”إِتّْوَاسُّوفّغْ-د زَّايِي ڒُومُورْ حِيمَا كُوڒْ إِجّْ ذِي ثْڭلْذِيثْ إِنُو زِي ڒْڭنْسْ ن إِسْرَائِيل ؤُ زڭْ إِكهَّاننْ ذ إِلَاوِييّنْ، ونِّي س يِيخفْ نّسْ إِخْسْ أَذْ يُويُورْ غَارْ ؤُرْشَالِيمْ، أَذْ كِيذكْ يُويُورْ.
13 Ordeno que, de todo o meu reino, podem ir com você para Jerusalém todos os israelitas que quiserem, isto é, gente do povo, sacerdotes e levitas .
14 أَقَا شكْ ثتّْوَاسّكّذْ س ؤُفُوسْ ن ؤُجدْجِيذْ ذ سبْعَا ن إِمْشَاوَارنْ نّسْ حِيمَا أَذْ ثْبقّْشذْ ذِي مَامّشْ ثدْجَا ڒْحَاڒْ ذِي يَاهُوذَا ؤُ ذِي ؤُرْشَالِيمْ، عْلَاحْسَابْ شَّارِيعَا ن أَربِّي ثنِّي إِدْجَانْ ذڭْ إِفَاسّنْ نّشْ.
14 Eu, o rei, junto com os meus sete conselheiros, mando que você vá a Jerusalém e a Judá para ver se a Lei do seu Deus, que lhe foi entregue, está sendo bem-obedecida.
15 ثتّْوَاسكّذْ عَاوذْ حِيمَا أَذْ ذِينْ ثَاوْيذْ نُّوقَارْثْ ذ وُورغْ نِّي ثُوغَا إِوْشَا ؤُجدْجِيذْ ذ إِمْشَاوَارنْ نّسْ س ڒْخَاضَارْ إِ أَربِّي ن إِسْرَائِيل، ونِّي غَارْ ثدْجَا ثْزذِّيغْثْ ذِي ؤُرْشَالِيمْ،
15 Leve as ofertas de ouro e de prata que eu e os meus conselheiros queremos dar ao Deus de Israel, que tem o seu Templo em Jerusalém.
16 ؤُ عَاوذْ مَارَّا نُّوقَارْثْ ذ وُورغْ إِ غَا ثَافذْ ذِي مَارَّا لْعَامَالَا ن بَابِيلْ، أَكْ-ذ ثوْهِيبِينْ ن ؤُطوّعْ ن ڒْڭنْسْ ذ إِكهَّاننْ، زڭْ إِنِّي إِ غَا إِوْشنْ س ؤُطوّعْ إِ ثَادَّارْثْ ن أَربِّي نْسنْ ثنِّي إِدْجَانْ ذِي ؤُرْشَالِيمْ،
16 Leve também toda a prata e ouro que recolheu na província da Babilônia e as ofertas que o povo israelita e os seus sacerdotes deram para o Templo do seu Deus em Jerusalém.
17 حِيمَا خنِّي أَذْ ثسْغذْ س نُّوقَارْثْ-أَ س شْضَارثْ إِفُونَاسنْ، إِشَارِّييّنْ، إِزْمَارنْ أَكْ-ذ ثوْهِيبِينْ نّسْ ن ڒْغِيدْجثْ ذ ثوْهِيبِينْ ن ؤُسيّبْ حِيمَا أَذْ ثنْثْ ثْقدّْمذْ خْ ؤُعَالْطَارْ ن ثَادَّارْثْ ن أَربِّي نّشْ، ثنِّي إِدْجَانْ ذِي ؤُرْشَالِيمْ.
17 “Use esse dinheiro com cuidado, comprando com ele touros, carneiros, ovelhas, cereais e vinho, para oferecer no altar do Templo de Jerusalém.
18 س مِينْ غَا إِقِّيمنْ ن نُّوقَارْثْ ذ وُورغْ ڭّمْ زَّايسْ مِينْ ثتّْوَاڒِيذْ شكْ ذ أَيْثْمَاشْ مْلِيحْ، عْلَاحْسَابْ ڒْخَاضَارْ ن أَربِّي نْومْ.
18 Com o ouro e a prata que sobrarem, compre qualquer coisa que você e os seus companheiros quiserem, de acordo com a vontade do seu Deus.
19 ؤُشَا ڒقْشُوعْ إِ ذ أَشْ إِمّوْشنْ إِ ثْسخَّارْثْ ذِي ثَادَّارْثْ ن أَربِّي، سعْذُو ثنْ غَارْ ذِينْ زَّاثْ أَربِّي ن ؤُرْشَالِيمْ.
19 Os objetos que lhe foram dados para serem usados nos serviços do Templo, você os entregará a Deus em Jerusalém.
20 مِينْ غَا إِخصّنْ عَاذْ كْثَارْ إِ ثَادَّارْثْ ن أَربِّي نّشْ، مِينْ غَا يِيڒِي خَاكْ أَذْ ث ثْخدْجْصذْ، أوْشْ إِ-ث زڭْ وخَّامْ ن ثْخُوبَايْ ن ؤُجدْجِيذْ.
20 E qualquer outra coisa que precisar para o Templo será paga pela tesouraria do rei.
21 نشّْ، أَجدْجِيذْ أَرْثَاحْشَاسْثَا، سُّوفّغْ-د ڒُومُورْ إِ مَارَّا إِمحْضَاينْ خْ ثْخُوبَايْ ذِي ثمُّورْثْ خْ ؤُجمَّاضْ ن إِغْزَارْ ن لْفُورَاطْ، مَاحنْذْ أَذْ إِمّوْشْ س شْضَارثْ مَارَّا مِينْ زَّايْومْ غَا إِتَّارْ ؤُكهَّانْ عِيزْرَا، أَمْسڒْمَاذْ ن شَّارِيعَا ن أَربِّي ن إِجنْوَانْ،
21 “Eu, o rei Artaxerxes, ordeno a todos os tesoureiros da província do Eufrates-Oeste que entreguem imediatamente ao sacerdote Esdras, o mestre da Lei do Deus do céu, tudo o que ele pedir,
22 أَڒْ مْيَا ثَالِينْثْ ن نُّوقَارْثْ، أَڒْ مْيَا إِكُورُوثنْ ن إِرْذنْ، أَڒْ مْيَا إِبَاثُوثنْ ن بِينُو ؤُ أَڒْ مْيَا إِبَاثُوثنْ ن زّشْثْ، ؤُشَا إِ ثْمدْجَاحْثْ وَارْ ذِينْ بُو ثوْصيّثْ.
22 até no máximo três mil e quatrocentos quilos de prata, doze mil e quinhentos quilos de trigo, dois mil litros de vinho, dois mil litros de azeite e sal à vontade.
23 مَارَّا مِينْ إِدْجَانْ زِي ڒُومُورْ ن أَربِّي ن إِجنْوَانْ، أَذْ إِتّْوَاڭّْ س شْضَارثْ إِ ثَادَّارْثْ ن أَربِّي ن إِجنْوَانْ، مِينْزِي مَايمِّي إِ د غَا يَاسْ وغْضَابْ خْ ثْڭلْذِيثْ ن ؤُجدْجِيذْ ذ إِحنْجِيرنْ نّسْ؟
23 Deverão ser cumpridas com todo o cuidado as ordens que o Deus do céu der a respeito do seu Templo, para que assim eu tenha a certeza de que ele nunca ficará irado comigo nem com os meus descendentes que forem reis depois de mim.
24 زِي جِّيهثْ ن مَارَّا إِكهَّاننْ ذ إِلَاوِييّنْ، ذ إِمغْنُوجنْ ذ إِعسَّاسنْ ن ثوُّورَا ذ إِمْسخَّارنْ ن زَّاوشْثْ ثَامقّْرَانْثْ ذ إِمْسخَّارنْ ن ثَادَّارْثْ ن أَربِّي وَانِيثَا، أَقَا أَذْ كنِّيوْ نْخبَّارْ، وَارْ إِزمَّارْ أَذْ خَاسنْ إِتّْوَاڭّْ ڒعْشُورْ، ڒَا ذ لْجِيزْيَا ؤُڒَا ذ ضَّارِيبَا ن وبْرِيذْ.
24 Vocês estão proibidos de cobrar qualquer imposto dos sacerdotes, dos levitas, dos músicos, dos guardas e servidores do Templo ou de qualquer outra pessoa ligada a esse Templo.
25 مَاشَا شكْ، عِيزْرَا، س ثِيغِيثْ إِ ذ أَشْ إِمّوْشنْ زِي أَربِّي نّشْ، ڒقّمْ إِمْضبَّارنْ ذ ڒْقُوضَاثْ نِّي إِ غَا إِحكْمنْ خْ مَارَّا ڒْڭنْسْ نِّي إِدْجَانْ ذِي ثمُّورْثْ خْ ؤُجمَّاضْ ن إِغْزَارْ ن لْفُورَاطْ، إِ مَارَّا إِنِّي إِسّْننْ إِزرْفَانْ ن أَربِّي. ؤُشَا إِ يِينِّي وَارْ ثنْ إِسِّيننْ، إِتّْخصَّا أَذْ ثنْ د-ثسَّارْڭْبذْ.
25 “E você, Esdras, usando a sabedoria que o seu Deus lhe deu, nomeie administradores e juízes para governarem todo o povo da província do Eufrates-Oeste, isto é, todos os que conhecem as leis do seu Deus; e ensine essas leis aos que não as conhecem.
26 كُوڒْ إِجّنْ ونِّي وَارْ إِضْفَارنْ شَّارِيعَا ن أَربِّي نْومْ ذ ؤُزرْفْ ن ؤُجدْجِيذْ، إِتّْخصَّا أَذْ إِتّْوَاحْكمْ س شْضَارثْ، مَا س ڒْموْثْ نِيغْ س لْمنْفَا نِيغْ س مُولْثَا ن وَاڭْڒَا نِيغْ س ڒحْبسْ.“
26 Quem desobedecer às leis do seu Deus ou às leis do reino será castigado imediatamente: será morto, ou expulso do país, ou preso, ou as suas propriedades serão tomadas.”
27 أَسمْغَارْ إِ سِيذِي، أَربِّي ن ڒجْذُوذْ نّغْ، ونِّي إِڭِّينْ أَيَا أَمُّو ذڭْ وُوڒْ ن ؤُجدْجِيذْ حِيمَا أَذْ يَارْنِي أَشنّعْ ذِي ثَادَّارْثْ ن سِيذِي نِّي إِدْجَانْ ذِي ؤُرْشَالِيمْ.
27 Esdras disse: — Louvado seja o
28 أَقَا نتَّا إِسّْشنْ أَيِي ثَامخْسِيوْثْ نّسْ إِشوَّارنْ زَّاثْ إِ وُوذمْ ن ؤُجدْجِيذْ ذ إِمْشَاوَارنْ نّسْ ذ مَارَّا ڒْحُوكَّامْ إِجهْذنْ ن ؤُجدْجِيذْ! ؤُشَا ؤُمِي خَافِي ثُوغَا أَفُوسْ ن سِيذِي، أَربِّي إِنُو، ڭِّيغْ ؤُڒْ ؤُ سّْمُونغْ إِزدْجِيفنْ ن إِسْرَائِيل حِيمَا أَذْ كِيذِي ڭعّْذنْ.
28 Pois, sabendo que o Senhor estava comigo, criei coragem e conquistei a boa vontade do rei, dos seus conselheiros e de todos os seus oficiais poderosos. Assim o Senhor , meu Deus, me animou, e eu consegui convencer muitos chefes dos grupos de famílias de Israel a voltarem comigo para a nossa terra.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Esdras 7, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.