Daniel 1

rifa (RIFA) vs NTLH

Sair da comparação
NTLH Nova Tradução na Linguagem de Hoje 2000
1 ذڭْ ؤُسڭّْوَاسْ وِيسّْ ثْڒَاثَا ن ثْڭلْذَا ن ؤُجدْجِيذْ يَاهُويَاقِيمْ، أَجدْجِيذْ ن يَاهُوذَا، يُوسَا-د نابُوخَاذْنَاصَّارْ، أَجدْجِيذْ ن بَابِيلْ، غَارْ ؤُرْشَالِيمْ ؤُشَا إِنّضْ أَسْ-د.
1 No terceiro ano de Jeoaquim como rei de Judá, o rei Nabucodonosor, da Babilônia, atacou Jerusalém, e os seus soldados cercaram a cidade.
2 سِيذِي إِڭَّا يَاهُويَاقِيمْ، أَجدْجِيذْ ن يَاهُوذَا، ذڭْ ؤُفُوسْ نّسْ، ؤُڒَا ذ إِشْثْ ن ثسْغَارْثْ ن ڒقْشُوعْ ن ثَادَّارْثْ ن أَربِّي. نتَّا يِيوْيِي ثنْ غَارْ ثمُّورْثْ ن شِينْعَارْ، ذِي ثَادَّارْثْ ن أَربِّي نّسْ ؤُشَا يِيوْيِي ثنْ غَارْ وخَّامْ ن ثْخُوبَايْ ن أَربِّي نّسْ.
2 Deus deixou que Nabucodonosor conquistasse a cidade e também que pegasse alguns objetos de valor que estavam no Templo. Nabucodonosor levou esses objetos para a Babilônia e mandou colocá-los no templo do seu deus, na sala do tesouro.
3 إِنَّا ؤُجدْجِيذْ إِ أَشْفَانَازْ، أَزدْجِيفْ ن إِمْسخَّارنْ نّسْ إِشنّْعنْ، أَقَا وَانِيثَا أَذْ يَاوِي إِحُوذْرِييّنْ زڭْ أَيْثْ ن إِسْرَائِيل، زِي زَّارِيعثْ ن ؤُجدْجِيذْ ؤُ زِي ثَارْوَا ن ثَاصِيڒثْ،
3 O rei Nabucodonosor chamou Aspenaz, o chefe dos serviços do palácio, e mandou que escolhesse entre os prisioneiros israelitas alguns jovens da família do rei e também das famílias nobres.
4 إِحُوذْرِييّنْ إِنِّي وَارْ ذِي إِدْجِي ؤُڒَا ذ إِجّْ ن ڒْعِيبْ، إِنِّي ذ إِصبْحَاننْ، إِتّْوَاسّْڒمْذنْ ذِي مَارَّا ثِيغِيثْ، سّْننْ ثُوسّْنَا، غَارْسنْ ڒعْقڒْ س ڒفْهَامثْ ؤُ غَارْسنْ ثِيزمَّارْ إِ ثْسخَّارْثْ ذِي ڒقْصَارْ ن ؤُجدْجِيذْ، حِيمَا أَذْ أَسنْ سّْڒمْذنْ إِذْلِيسنْ ذ يِيڒسْ ن إِكَالْذَانِييّنْ.
4 Todos eles deviam ter boa aparência e não ter nenhum defeito físico; deviam ser inteligentes, instruídos e ser capazes de servir no palácio. E precisariam aprender a língua e estudar os escritos dos babilônios.
5 أَجدْجِيذْ إِڭَّا أَسنْ إِجّْ ن لْمَاعِيشَا ذِي كُوڒْ أَسّْ زِي مَاشَّا ن ؤُجدْجِيذْ ؤُ زِي بِينُو ن طَّابْڒَا ن ثْسسِّيثْ نّسْ، ؤُ حِيمَا أَذْ ثنْ سّْڒمْذنْ ثْڒَاثَا ن إِسڭّْوُوسَا. غَارْ ؤُنڭَّارْ ن إِسڭّْوُوسَا نِّي أَذْ سخَّارنْ زَّاثْ إِ وُوذمْ ن ؤُجدْجِيذْ.
5 O rei mandou também que os jovens israelitas recebessem todos os dias a mesma comida e o mesmo vinho que ele, o rei, comia e bebia. Depois de três anos de preparo, esses jovens deviam começar o seu serviço no palácio.
6 زڭْ أَيْثْ ن يَاهُوذَا ثُوغَا ذِينْ جَارْ أَسنْ ذَانِييَالْ، حَانَانْيَا، مِيشَايِيلْ ذ عَازَارْيَا.
6 Entre os que foram escolhidos estavam Daniel, Ananias, Misael e Azarias, todos da tribo de Judá.
7 أَمقّْرَانْ ن إِمْسخَّارنْ إِشنّْعنْ إِوْشَا أَسنْ إِسْمَاونْ نّغْنِي. ذَانِييَالْ إِڭَّا أَسْ بَالْطَاشَاصَّارْ، حَانَانْيَا شَاذْرَاخْ، مِيشَايِيلْ مِيشَاخْ ؤُ عَازَارْيَا إِڭَّا أَسْ عَابْذْ-نَاغُو.
7 Aspenaz lhes deu outros nomes, isto é, Beltessazar, Sadraque, Mesaque e Abede-Nego.
8 ذَانِييَالْ ثُوغَا إِڭَّا ؤُڒْ نّسْ مَاحنْذْ وَارْ إِسّْخمِّيجْ إِخفْ نّسْ س مَاشَّا ذ بِينُو ن طَّابْڒَا ن ؤُجدْجِيذْ ؤُ إِتَّارْ إِ ؤُمقّْرَانْ ن إِمْسخَّارنْ إِشنّْعنْ، حِيمَا وَارْ إِسّْخمِّيجْ إِخفْ نّسْ زَّايْسنْ.
8 Daniel resolveu que não iria ficar impuro por comer a comida e beber o vinho que o rei dava; por isso, foi pedir a Aspenaz que o ajudasse a cumprir o que havia resolvido.
9 أَربِّي إِسّْشنْ إِ ذَانِييَالْ ثَامخْسِيوْثْ نّسْ إِشوَّارنْ ذ أَرّحْمثْ نّسْ زَّاثْ إِ وُوذمْ ن أَمقّْرَانْ ن إِمْسخَّارنْ إِشنّْعنْ.
9 Deus fez com que Aspenaz fosse bondoso com Daniel e tivesse boa vontade para com ele.
10 أَمقّْرَانْ ن إِمْسخَّارنْ إِشنّْعنْ إِنَّا إِ ذَانِييَالْ: ”نشّْ تّڭّْوذغْ زِي بَابْ إِنُو، أَجدْجِيذْ، ونِّي إِ كنِّيوْ إِوصَّانْ خْ مَاشَّا ذ ثْسسِّيثْ، مَاغَارْ مَايمِّي أَذْ إِژَارْ إِغمْبَابْ نْومْ زرّْينْ خْ إِحُوذْرِييّنْ نّغْنِي، إِقْرِيننْ نْومْ؟ كنِّيوْ أَذْ ثوْشمْ أَزدْجِيفْ إِنُو إِ ؤُجدْجِيذْ!“
10 Mas Aspenaz tinha medo do rei e por isso disse a Daniel: — Foi o rei, o meu senhor, quem resolveu o que vocês devem comer e beber. Se ele notar que vocês estão menos fortes e sadios do que os outros jovens, ele será capaz de me matar, e vocês serão os culpados.
11 خنِّي إِنَّا ذَانِييَالْ إِ ؤُوقَّافْ نِّي ثُوغَا إِڭَّا ؤُمقّْرَانْ ن إِمْسخَّارنْ إِشنّْعنْ خْ ذَانِييَالْ، حَانَانْيَا، مِيشَايِيلْ ذ عَازَارْيَا:
11 Aí Daniel foi falar com o guarda a quem Aspenaz havia encarregado de cuidar dele, de Ananias, de Misael e de Azarias. Daniel disse a ele:
12 ”قدْجبْ إِمْسخَّارنْ نّشْعشْرَا ن وُوسَّانْ. أجّْ أَذْ أَنغْ وْشنْ زِي مِينْ إِتّْوَازَارْعنْ إِ مَاشَّا ؤُڒَا ذ وَامَانْ حِيمَا أَذْ نْسُو.
12 — Quero pedir que o senhor faça uma experiência com a gente. Durante dez dias, dê-nos somente legumes para comer e água para beber.
13 خنِّي أجّْ أَذْ أَنغْ قدّْمنْ زَّاثْ إِ وُوذمْ نّشْ مَامّشْ إِدْجَا وَادُّوذْ نّغْ ؤُڒَا ذ إِحُوذْرِييّنْ نِّي إِتّتّنْ زِي مَاشَّا ن ؤُجدْجِيذْ مَامّشْ إِدْجَا وَادُّوذْ نْسنْ ؤُ أڭّْ أَمْ مَامّشْ ثتّْوَاڒِيذْ شكْ!“
13 No fim dos dez dias, faça uma comparação entre nós e os jovens que comem a comida do rei. Então, dependendo de como estivermos, o senhor fará com a gente o que quiser.
14 نتَّا إِسْڒَا أَسنْ ؤُشَا إِقدْجبْ إِ-ثنْعشْرَا ن وُوسَّانْ.
14 O guarda concordou e durante dez dias fez a experiência com eles.
15 غَارْ ؤُنڭَّارْ نعشْرَا ن وُوسَّانْ ذوْڒنْ نِيثْنِي تّْبَاننْ شْنَانْ ؤُ صبْحنْ خْ مَارَّا إِحُوذْرِييّنْ إِ إِشّنْ زِي مَاشَّا ن ؤُجدْجِيذْ.
15 Passados os dez dias, os quatro jovens israelitas estavam mais sadios e mais fortes do que os jovens que comiam a comida do rei.
16 خنِّي إِمْسَارْ أَقَا أَوقَّافْ إِكّسْ أَسنْ مَاشَّا نْسنْ إِڭلّْذنْ ذ بِينُو إِ إِتّْخصَّا أَسنْ أَذْ سْونْ ؤُشَا إِوْشَا أَسنْ زِي مِينْ إِتّْوَازَارْعنْ.
16 Aí o guarda tirou a comida e o vinho que deviam ser servidos aos quatro jovens e só lhes dava legumes para comer.
17 إِ أَربْعَا ن إِحُوذْرِييّنْ-أَ إِوْشَا أَسنْ أَربِّي ثُوسّْنَا ذ ڒعْقڒْ زِي مَارَّا إِذْلِيسنْ ذ ثِيغِيثْ. ؤُشَا إِ ذَانِييَالْ إِوْشَا أَسْ ؤُڒَا ذ أَحكَّارْ ذِي مَارَّا ڒوْحِييْ ذ ثِيرْجَا.
17 Deus deu aos quatro jovens um conhecimento profundo dos escritos e das ciências dos babilônios, mas a Daniel deu também o dom de explicar visões e sonhos.
18 غَارْ ؤُنڭَّارْ ن وُوسَّانْ إِ خْ ثُوغَا إِنَّا ؤُجدْجِيذْ أَقَا أَوَارْنِي أَسنْ إِتّْخصَّا أَذْ ثنْ قدّْمنْ زَّاثسْ، يِيوْيِي إِ-ثنْ ؤُمقّْرَانْ ن إِمْسخَّارنْ إِشنّْعنْ، إِنِّي ؤُمِي تّْوَادّْزنْ إِمدْجَاڒنْ، زَّاثْ إِ وُوذمْ ن نابُوخَاذْنَاصَّارْ.
18 No fim dos três anos de preparo que o rei Nabucodonosor tinha marcado, Aspenaz levou todos os jovens até a presença do rei.
19 إِسِّيوڒْ ؤُجدْجِيذْ أَكِيذْسنْ ؤُ وَارْ إِتّْوِيفْ ؤُڒَا ذ إِجّنْ جَارْ أَسنْ أَمْ ذَانِييَالْ، حَانَانْيَا، مِيشَايِيلْ ذ عَازَارْيَا ؤُ نِيثْنِي ذوْڒنْ تّْسخَّارنْ إِ ؤُجدْجِيذْ.
19 Este falou com eles, e entre todos não havia quem se comparasse com Daniel, Ananias, Misael e Azarias. Por isso, ficaram trabalhando no palácio.
20 ذِي كُوڒْ ثَامسْڒَاشْثْ إِ ذِي ثُوغَا إِتّْخصَّا ثِيغِيثْ ذ ڒفْهَامثْ إِ خْ ثُوغَا ثنْ إِتّْسقْسَا ؤُجدْجِيذْ، يُوفَا أَقَا عْذُونْ مَارَّا ثَارْوَا ن ثْسحَّارْثْ ذ إِمسْنَاونْ ن إِثْرَانْ ذِي ثْڭلْذِيثْ نّسْ سعشْرَا ن ثْسقَّارْ.
20 Todas as vezes que o rei fazia perguntas a respeito de qualquer assunto que exigisse inteligência ou conhecimento, descobria que os quatro eram dez vezes mais inteligentes do que todos os sábios e adivinhos de toda a Babilônia.
21 ذَانِييَالْ إِقِّيمْ ذِينِّي أَڒْ أَسڭّْوَاسْ أَمزْوَارُو ن ؤُجدْجِيذْ كُورَاشْ.
21 E Daniel ficou no palácio real até o ano em que o rei Ciro começou a governar a Babilônia .

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Daniel 1, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.