1 Samuel 27
rifa (RIFA) vs NAA
1 إِنَّا ذَاوُوذْ ذڭْ وُوڒْ نّسْ: ”ڒخُّو عَاذْ إِجّْ ن وَاسّْ ؤُشَا أَذْ تّْوَانْغغْ خْ ؤُفُوسْ ن شَاوُولْ. وَارْ إِقِّيمْ حَاشَا أَذْ أَروْڒغْ ذغْيَا غَارْ ثمُّورْثْ ن إِفِيلِيسْطِينِييّنْ، مَاحنْذْ أَذْ إِقْضعْ إِ شَاوُولْ ڒَايَاسْ زِي جِّيهثْ إِنُو مَاحنْذْ أَذْ خَافِي يَارْزُو عَاذْ كْثَارْ ذِي مَارَّا ثَامُّورْثْ ن إِسْرَائِيل. أَمُّو إِ غَا نجْمغْ إِ ؤُفُوسْ نّسْ.“
1 Davi disse consigo mesmo: — Pode ser que algum dia eu venha a perecer nas mãos de Saul. Portanto, não há nada melhor para mim do que fugir para a terra dos filisteus. Isto para que Saul perca de todo as esperanças e deixe de me procurar em toda a terra de Israel; assim, me livrarei das mãos dele.
2 ذَاوُوذْ إِكَّارْ، نتَّا ذ ستَّا-مْيَا ن يرْيَازنْ نِّي ثُوغَا غَارسْ إِدْجَانْ، عْذُونْ غَارْ مِّيسْ ن مَاعُوكْ، أَجدْجِيذْ ن جَاثْ.
2 Davi se levantou e, com os seiscentos homens que estavam com ele, foi até Aquis, filho de Maoque, rei de Gate.
3 إِقِّيمْ ذَاوُوذْ غَارْ أَخِيسْ، نتَّا ذ يرْيَازنْ نّسْ، كُوڒْ أَرْيَازْ أَكْ-ذ ثَادَّارْثْ نّسْ. ذَاوُوذْ إِزْذغْ ذِينْ أَكْ-ذ ثْنَاينْ ن ثمْغَارِينْ نّسْ، أَخِينُوعَامْ زِي يَازْرَاعِيلْ ؤُ أَبِيجَايِيلْ، ثَامْغَارْثْ ن نَابَالْ، زِي كَارْمِيلْ.
3 Davi ficou morando com Aquis, na cidade de Gate, ele e os seus homens, cada um com a sua família. Davi foi com as suas duas mulheres: Ainoã, a jezreelita, e Abigail, a viúva de Nabal, o carmelita.
4 ؤُمِي نَّانْ إِ شَاوُولْ، أَقَا ذَاوُوذْ يَارْوڒْ غَارْ جَاثْ، وَارْ يَارْنِي إِقِّيمْ أَذْ خَاسْ يَارْزُو عَاذْ كْثَارْ.
4 Quando Saul foi avisado de que Davi tinha fugido para Gate, desistiu de o perseguir.
5 إِنَّا ذَاوُوذْ إِ أَخِيشْ: ”مَاڒَا ؤُفِيغْ نشّْ ڒْخَاضَارْ ذِي ثِيطَّاوِينْ نّشْ، خنِّي أوْشْ أَيِي إِجّْ ن ومْشَانْ ذڭْ إِشْثْ زِي ثْندَّامْ نّشْ ن ثمُّورْثْ، حِيمَا زمَّارغْ أَذْ زذْغغْ ذِينْ. مَايمِّي إِ غَاركْ إِ غَا إِزْذغْ ؤُمْسخَّارْ نّشْ أَكِيذكْ ذِي ثنْذِينْثْ ن ؤُجدْجِيذْ؟“
5 Davi disse a Aquis: — Se encontrei favor em sua presença, dê-me um lugar numa das cidades do interior, para que eu more ali. Por que este seu servo ficaria morando com você na cidade real?
6 ذڭْ وَاسّْ نِّي إِوْشَا أَسْ أَخِيشْ ثَانْذِينْثْ ن صِيقْلَاغْ. س ؤُيَا ثُوغَا ثدْجَا صِيقْلَاغْ ن إِجدْجِيذنْ ن يَاهُوذَا أَڒْ أَسّْ-أَ.
6 Então, naquele dia, Aquis deu a Davi a cidade de Ziclague. Por isso, Ziclague pertence aos reis de Judá até o dia de hoje.
7 ؤُسَّانْ إِ إِكَّا ذَاوُوذْ ذِي ثمُّورْثْ ن إِفِيلِيسْطِينِييّنْ، ثُوغَا ذ إِجّْ ن ؤُسڭّْوَاسْ ذ أَربْعَا ن إِيُورنْ.
7 E todo o tempo que Davi permaneceu na terra dos filisteus foi um ano e quatro meses.
8 ذَاوُوذْ إِفّغْ أَكْ-ذ إِرْيَازنْ نّسْ ؤُ نِيثْنِي كشّْضنْ إِجَاشُورِييّنْ ذ إِجَارْزِييّنْ ذ أَيْثْ ن عَامَالِيقْ، مِينْزِي إِنَا ثُوغَا زدّْغنْ زڭْ وشْحَاڒْ ؤُيَا ذِي ثمُّورْثْ، جِّيهثْ ن شُورْ أَڒْ ثَامُّورْثْ ن مِيصْرَا.
8 Davi ia com os seus homens, e eles atacavam os gesuritas, os gersitas e os amalequitas, porque estes eram os moradores da terra desde Telã, na direção de Sur, até a terra do Egito.
9 ذَاوُوذْ إِوْثَا ثَامُّورْثْ ؤُ وَارْ إِجِّي أَذْ إِدَّارْ ؤُڒَا ذ إِجّْ ن ورْيَازْ نِيغْ ؤُڒَا ذ إِشْثْ ن ثمْغَارْثْ. إِطّفْ عَاوذْ ؤُدْجِي ذ إِفُونَاسنْ ذ ثْفُونَاسِينْ ذ يغْيَاڒْ ذ إِڒغْمَانْ ذ وَارُّوضْ ؤُشَا إِعْقبْ، يُوسَا-د غَارْ أَخِيشْ.
9 Quando Davi atacava aquela terra, não deixava com vida nem homem nem mulher, e tomava as ovelhas, os bois, os jumentos, os camelos e as roupas. Então voltava e vinha para junto de Aquis.
10 ؤُ أَخِيشْ إِنَّا: ”مَانِي ثْرُوحمْ أَسّْ-أَ مَاحنْذْ أَذْ ثْكشّْضمْ؟“ إِنَّا ذَاوُوذْ: ”غَارْ لْجَانُوبْ ن يَاهُوذَا!“، نِيغْ: ”غَارْ لْجَانُوبْ ن ثمُّورْثْ ن إِيَارْحَامِيثِيلِييّنْ!“، نِيغْ: ”غَارْ لْجَانُوبْ ن ثمُّورْثْ ن إِقِينِييّنْ!“
10 Quando Aquis perguntava: “Quem foi que você atacou hoje?”, Davi respondia: “Ataquei o Sul de Judá, o Sul dos jerameelitas, e o Sul dos queneus.”
11 وَارْ إِجِّي ذَاوُوذْ أَذْ إِدَّارْ ؤُڒَا ذ إِجّْ ن ورْيَازْ نِيغْ ؤُڒَا ذ إِشْثْ ن ثمْغَارْثْ حِيمَا أَذْ د-يَاسْ غَارْ جَاثْ. إِنَّا: ”حِيمَا نِيثْنِي وَارْ خَانغْ تّْعِيوِيذنْ وَالُو، أَذْ إِنِينْ: ’ثَا إِ إِڭَّا ذَاوُوذْ!‘ “ أَمُّو إِ إِقِّيمْ إِتّڭّْ ذِي مَارَّا ؤُسَّانْ إِ إِكَّا ذِي جّْوَايهْ ن إِفِيلِيسْطِينِييّنْ.
11 Davi não deixava com vida nem homem nem mulher, para os trazer a Gate, pois dizia: “Para que não nos denunciem, dizendo: ‘É assim que Davi fazia.’” Este era o seu modo de agir durante todo o tempo em que morou na terra dos filisteus.
12 أَخِيشْ إِتِّيقّْ ذِي ذَاوُوذْ، إِنَّا: ”س ثِيذتّْ نتَّا إِسَّارْزڭْ إِخفْ نّسْ غَارْ ڒْڭنْسْ نّسْ، غَارْ إِسْرَائِيل، ؤُشَا خْ ؤُينِّي أَقَا نتَّا أَذْ يِيڒِي ذ أَمْسخَّارْ إِنُو إِ ڒبْذَا.“
12 Aquis confiava em Davi, dizendo: — Ele levou o seu povo de Israel a odiá-lo de verdade, e por isso será meu servo para sempre.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar 1 Samuel 27, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.