Mateus 9

plj (PLJ) vs NTLH

Sair da comparação
NTLH Nova Tradução na Linguagem de Hoje 2000
1 Ar ni Yesu to gip kungǝlǝn jikat male, tǝ jikat bar ɓula'i tǝ te gip bǝn gǝs Kaparnahum.
1 Jesus entrou num barco, voltou para o lado oeste do lago e chegou à sua cidade .
2 Mbarǝm jen ɗiri ti mbarǝm gon kan itǝr tle ti dli kagwa, ɓom den ba muri. Nan Yesu shin ngǝshtǝn den Yam gǝzǝno, arni tǝ wul muntu itǝr tle tikayi'e, <<Ba ar ghunki da'a, nya gǝni, pǝni'i warwat pitǝn gi kawi.>>
2 Então algumas pessoas trouxeram um paralítico deitado numa cama. Jesus viu que eles tinham fé e disse ao paralítico:
3 Na kumi untuwo, ar ni jen gip mǝn kulci mbarǝm den kulci kǝ Musa dami gip mbatl gǝzǝn wu wule, <<Mbarǝm tu ba cingǝr gam gǝs na Yami.>>
3 Aí alguns mestres da Lei começaram a pensar: — Este homem está
4 Ama Yesu mom damtǝn gǝzǝni, ar ni tǝ wule, <<Unun kem kǝn kǝ wani damtǝn gip mbatl ginwe?
4 Porém Jesus sabia o que eles estavam pensando e disse:
5 Ar mani na dǝ wule, <Pǝni'i warwat pitǝn gi kawi,> ko dǝ wule, <Tlyam kǝ desi?>
5 O que é mais fácil dizer ao paralítico: “Os seus pecados estão perdoados” ou “Levante-se e ande”?
6 Ama nan a ndu kǝ mom'e Nya mbarǝm ra na iko kǝ pǝni warwat pitǝnka den kaar atlo>> ar ni tǝ wul muntu itǝr tle ti amika'e, <<Tlyami, pǝn bamuri gi, kǝ ndara bomi.>>
6 Pois vou mostrar a vocês que eu, o Então disse ao paralítico:
7 Kan mbarǝmi ba tlyam tǝ ndara bomi.
7 O homem se levantou e foi para casa.
8 Nan domtǝn kǝ mbarǝmi shin argon tu piwo, arni bǝrti nǝm wur naari, kan wu ɗǝɗa Yam muntu bi mbarǝm mani pi untuyi gwa.
8 Quando o povo viu isso, ficou com medo e louvou a Deus por dar esse poder a seres humanos.
9 Nan Yesu ri cinawo, ar ni tǝ shin mbarǝm gon mǝn sun Matta, njon kǝba nǝmi wurpi bomi. Yesu wulti'e, <<Kopǝni.>> Kan Matta ba tlyam tǝ kop Yesu.
9 Jesus saiu dali e, no caminho, viu um cobrador de impostos, chamado Mateus, sentado no lugar onde os impostos eram pagos. Jesus lhe disse: Mateus se levantou e foi com ele.
10 Den kaar kǝ untuwo, Yesu den ci fingal rǝn bom da Matta kawo, ar ni mǝn nǝmi wurpi bom na mǝn warwat pitǝn na womti ɗir dǝm wu den ci fingal nan ti na mir mǝn kulci kar ti.
10 Mais tarde, enquanto Jesus estava jantando na casa de Mateus, muitos cobradores de impostos e outras pessoas de má fama chegaram e sentaram-se à mesa com Jesus e os seus discípulos.
11 Nan mǝn me gam kǝ mǝn Parise shin untuwo, ar ni wu gen momi kar mir mǝn kulci kar ti'e, <<Unun kem mǝn kulci gin ba ci na mǝn nǝmi wurpi bom na mǝn warwat pitǝn we?>>
11 Alguns fariseus viram isso e perguntaram aos discípulos: — Por que é que o mestre de vocês come com os cobradores de impostos e com outras pessoas de má fama?
12 Nan Yesu kum untuwo, ar ni tǝ wule, <<Ba'e munju kan ra lau ni ba ndu mǝn bi un da'a, ama mǝn kumi dli ni.
12 Jesus ouviu a pergunta e respondeu:
13 Ama ri kulci ni kǝ mom ni argon tu shirǝm kǝ Yam yari gwa, <Amo dǝmi na guna ger ni a ndu kar kǝne, ba'e mboshim dabba gip bota ni da'a.> A sur ni kǝ dǝ a la bi mǝn pitǝn dlat da'a, ama mǝn warwat pitǝne.>>
13 Vão e procurem entender o que quer dizer este trecho das
14 Gasi gono mir mǝn kulci kar Yohana mǝn pi Batisma ri kar Yesu kǝ dǝ wu ngen momi kar ti, wu wule, <<Unun kem min na mǝn me gam kǝ mǝn Parise ba pi guzum male, ama mir mǝn kulci kar ki ba pi da'a?>>
14 Então os discípulos de João Batista chegaram perto de Jesus e perguntaram: — Por que é que nós e os
15 Ar ni Yesu nǝmi wur tǝ wule, <<Berǝm kǝ mǝn pel gǝr baa pi ni dun mbatl wokoci tu wura kǝ ba gudlumiyi na mǝn pel gǝri ya? Wokoci den ɗirtǝne nan ba pǝni wur mǝn pel gǝri kagwa. Wokoci ta ni wi pi guzum male.
15 Jesus respondeu:
16 Untu ni esi, woni ba jep pel tutul den gus tutul dliwe? Domici gus tutul dliyi ba tlyatka ar man kǝ far tlyattǝni.
16 — Ninguém usa um retalho de pano novo para remendar uma roupa velha; pois o remendo novo encolhe e rasga a roupa velha, aumentando o buraco.
17 Untuni esi, murgon ba shoti pel mal kin inabi su gip kor zurum ka kuur da'a. Tini tǝ pi untuwo, pel mal kin inabi tu ba tatl kuur tuka kan ar shotka, kuuri eso ar lika ituwi. Untuni da'a, pel mal kin inabiwo, dǝ shot ti gip pel zurum ka kuri, na untu ni pel mal gǝri kin inabiyi kup na zurumi baa sa ra.>>
17 Ninguém põe vinho novo em
18 Nan tǝ gip shirǝm nan wuro, ar ni bari kǝ bom domtǝn kǝ mǝn Yahuda gon ngus cina dati, tǝ wule, <<Kǝkǝn tuni nya gǝn nye mǝtli mǝshka. Ama ɗir kǝ ne am den ti, tǝ pal ra na ge mbatli.>>
18 Enquanto Jesus estava falando ao povo, um chefe religioso chegou perto dele, ajoelhou-se e disse: — A minha filha morreu agora mesmo! Venha e ponha as mãos sobre ela para que viva de novo.
19 Ar ni Yesu tlyam na mir mǝn kulci kar ti, kan wu ri na mbarǝmi.
19 Então Jesus foi com ele, e os seus discípulos também foram.
20 Gip untuwo arni nagǝr gon muntu kan bǝran ba shot gip ti kǝ sheti ghon kutl cet rop ɗir tǝp kaar dati, tǝ ne am den bi lulur gǝsi.
20 Certa mulher, que fazia doze anos que estava com uma hemorragia, veio por trás de Jesus e tocou na barra da capa dele.
21 Tǝ wul tor mbatl'e, <<Ami ni a ne am den tutul dli gǝs katlo, a warke.>>
21 Pois ela pensava assim: “Se eu apenas tocar na capa dele, ficarei curada.”
22 Nan Yesu bali ger tǝ shin tiwo, arni tǝ wul ti'e, <<Ba ar ghun ki da'a, nya gǝni, ngǝshtǝn den Yam gi warke iwi.>> Ar ri kǝtǝ gon da'a, ar ni nagǝri warke.
22 Jesus virou, viu a mulher e disse: E naquele momento a mulher ficou curada.
23 Nan Yesu mbubar bom dǝ bari kǝ mǝn kopi na mbarǝmiwo, se tǝ shin mǝn hori mǝzhele na mbarǝm na womti den ta kulu.
23 Depois Jesus foi para a casa do chefe religioso. Quando viu os que tocavam música fúnebre e viu a multidão numa confusão geral,
24 Ama Yesu wul wur'e, <<Tli ni bar tu. Nye gǝri mǝsh nika da'a, umur ni ti dene.>> Arni wu gyatli ti gip mburtǝne.
24 disse: Então começaram a caçoar dele.
25 Nan kar mbarǝmi te kari kawo, ti te gipi tǝ nǝm am kǝ nye gǝri, kan nye gǝri ba tlyami.
25 Logo que a multidão saiu, Jesus entrou no quarto em que a menina estava, pegou-a pela mão, e ela se levantou.
26 Shirǝm bar kǝ dlǝkǝntǝn tu ri gip kǝti atli kup.
26 E a notícia a respeito disso se espalhou por toda aquela região.
27 Nan Yesu ci cina na ritǝno, ar ni tabi moni jen rop kop ti, wu den wultǝn'e, <<Gǝsgal kǝ Dauda! Kum guna gǝmi.>>
27 Jesus saiu daquele lugar, e no caminho dois cegos começaram a segui-lo, gritando: —
28 Nan tǝ te gip bom gono, ar ni tabiyi kop ti teka, kan tǝ wul wur'e, <<Kǝ nǝm gip mbatl gǝn'e aa mani warke gina?>> Arni wu nǝmi ti'e, <<Aan, Babomi.>>
28 Assim que Jesus entrou em casa, os cegos chegaram perto dele. Então ele perguntou: — Sim, senhor! Nós cremos! — responderam eles.
29 Kan tǝ ne am den ger gǝzǝn tǝ wule, <<Den bi ngǝshtǝn gin demǝn ni, ar ba dǝmi in untu.>>
29 Jesus tocou nos olhos deles e disse:
30 Ar ni ger gǝzǝn ɓul kan wu mani shini bari. Kan Yesu ba dǝli wur kǝm hoyi, tǝ wule, <<Ba kǝ yari ni murgon argon tu kan pi gwa da'a.>>
30 E os olhos deles ficaram curados. Aí Jesus ordenou com severidade:
31 Ama wu ndarawo arni wu pi ta yari argon tu tǝ pi wur gwa gip atli kup.
31 Porém eles foram embora e espalharam as notícias a respeito de Jesus por toda aquela região.
32 Wu den bi za'i lasi ituwi, kan ba ɗǝri ti mbarǝm gon mǝn dun itǝr kan ba mani shirǝm dagwa.
32 Quando eles foram embora, algumas pessoas levaram a Jesus um homem que não podia falar porque estava dominado por um demônio.
33 Nan Yesu ɗǝli ti dun itǝrikawo, ar ni mbarǝmi nǝm shirǝmi. Domtǝn kǝ mbarǝmi nǝm bi na am wu wule, <<Mǝ taɓe shini argon pi wule muntu gip Isra'ila da'a.>>
33 Logo que o demônio foi expulso, o homem começou a falar. Todos ficaram admirados e afirmavam: — Nunca vimos em Israel uma coisa assim!
34 Ama mǝn me gam kǝ mǝn Parise wule, <<Na ndǝrtǝn kǝ gun dun itǝr ni tǝ ɗǝli dun itǝri.>>
34 Mas os fariseus diziam: — O chefe dos demônios é quem dá a esse homem poder para expulsar demônios.
35 Yesu kop gip ga bǝni kup na gip mir bǝn kǝ bi lǝpi, tǝ den pi wazu na kulci wur zo shirǝm kǝ mulki kǝ Yam gip ba domtǝn kǝ mǝn Yahuda. Tǝ den warke gǝzǝn den ko gonge kumi dli na ciwo kan ba ghun wur gwa.
35 Jesus andava visitando todas as cidades e povoados. Ele ensinava nas sinagogas , anunciava a boa notícia sobre o Reino e curava todo tipo de enfermidades e doenças graves das pessoas.
36 Nan tǝ shin nartǝn kǝ domtǝn kǝ mbarǝmo, guna ci ti den wuri, domici wura den ta ndotǝne. Mǝn ne wur am ra da'a, wule tǝm ju kan ra na mǝn tle gǝzǝn dagwa.
36 Quando Jesus viu a multidão, ficou com muita pena daquela gente porque eles estavam aflitos e abandonados, como ovelhas sem pastor.
37 Ar ni tǝ wul mir mǝn kulci kar ti'e, <<Kǝni naari, ama mǝn rǝshi kǝni ngapo njem ni wura.
37 Então disse aos discípulos:
38 Ra'untuwo, lir ni Babom mǝn rǝshi kǝni, tǝ kari in bar ra na mǝn mbap wu rǝshi ti kǝni.>>
38 Peçam ao dono da plantação que mande mais trabalhadores para fazerem a colheita.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 9, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.