Mateus 26
plj (PLJ) vs NTLH
1 Nan Yesu pa'i yari shirǝm ju kupo, ar ni tǝ wul mir mǝn kulci kar ti'e,
1 Quando Jesus acabou de ensinar essas coisas, disse aos discípulos:
2 <<Kǝ mom'e muri rop ni sa wi dǝ pi nyel jikat bǝdlabǝni, baa bi Nya Mbarǝm kǝdǝ ɓa tika den kini.>>
2 — Vocês sabem que daqui a dois dias vai ser comemorada a
3 Ar ni kiri ga Liɓakǝ Yam, na kiri kǝ bǝn dom wur bom dǝ bari kǝ ga Liɓa kǝ Yami, mǝn sun'e Kayafa.
3 Os chefes dos sacerdotes e os líderes judeus se reuniram no palácio de Caifás, o Grande Sacerdote ,
4 Kan wu bali gip dlom gǝzǝn kǝdǝ wu nǝm Yesu mol wu ri ti eka.
4 e fizeram um plano para prender Jesus em segredo e matá-lo.
5 Wu wule, <<Ama ba'e wokoci kǝ nyel jikat bǝdlabǝn da'a, bǝse dǝ zam tli mbatl kar mbarǝme.>>
5 Eles diziam: — Não vamos fazer isso durante a festa, para não haver uma revolta no meio do povo.
6 Nan Yesu ra Betanya gip bom kǝ Simon muntu kan faro ba mǝn ndǝcci ni gwawo,
6 — ausente —
7 ar ni nagǝr gon ɗir kar Yesu na mbun leti, laa'i na mir mǝn tǝmi kasǝri kan na wurpi nar gwa, kan tǝ shoti ti sur gam nan tǝra den ci fingal gwa.
7 — ausente —
8 Ama nan mir mǝn kulci kar Yesu shin untuwo, ar ni lo ci wuri, kan wu ngwar wu wule, <<Unun kem ti den li mir mǝn bar wurpika untuwe?>>
8 Ao verem aquilo, os discípulos ficaram zangados e disseram: — Que desperdício!
9 <<Ar baa mani dǝ wur mirika na wurpi mǝn nartǝni, dǝ bi munju am ri wur kaar da gwa.>>
9 Esse perfume poderia ter sido vendido por uma fortuna, e o dinheiro, dado aos pobres.
10 Nan Yesu mom damtǝn gǝzǝn kawo, ar ni tǝ wul wur'e, <<Unun kem kǝ ghun nagǝr tuwe? Mbuni bar ni tǝ pi mi.
10 Mas Jesus, sabendo o que eles diziam, disse:
11 Kii nǝra na munju kan am ri wur kaar da gwa ko gigasi, ama amiwo, kii nǝra namǝn ko gigasi da'a.
11 Pois os pobres estarão sempre com vocês, mas eu não.
12 Tǝ shotim ni mir tu kǝ dǝ tǝ kǝrkǝm dli gǝn den bi kaptǝne.
12 O que ela fez foi perfumar o meu corpo para o meu sepultamento.
13 Ge shirǝm ni a yari ine, las tu kup baa pi wazu kǝ zo shirǝm kǝ ci atl gam gip atl kundǝrǝndlipo, baa yari nagǝr tu den bi dami nan ti.>>
13 Eu afirmo a vocês que isto é verdade: em qualquer lugar do mundo onde o
14 Ar ni nǝm gip kutl-cet ropi, muntu ba wul ti'e Yahuda Iskaryoti ri kar kiri mǝn keri bar ju ɗiri Yam gwa.
14 Então um dos doze discípulos, chamado Judas Iscariotes, foi falar com os chefes dos sacerdotes.
15 Tǝ wul wur'e, <<Unun kii bi mi, ami ni a bi in ti gwawe?>> Ar ni wu dlǝm wurpi zǝnariya hauya nǝm na kutl wu bi ti.
15 Ele disse: — Quanto vocês me pagam para eu lhes entregar Jesus? E eles lhe pagaram trinta moedas de prata.
16 Den gas ta ni Yahuda Iskaryoti nǝm ngeni tǝp tu kan tii bi Yesu kagwa am dawuri.
16 E daí em diante Judas ficou procurando uma oportunidade para entregar Jesus.
17 Den pǝt kǝ pari kǝ nyel burodi tu kan na yisti dagwawo, ar ni mir mǝn kulci kar Yesuyi ɗir kar ti wu wule, <<Ako ni kǝ ndu'e mǝ kǝrkǝmi'i Fingal Jikat bǝdlabǝni?>>
17 No primeiro dia da Festa dos Pães sem Fermento , os discípulos chegaram perto de Jesus e perguntaram: — Onde é que o senhor quer que a gente prepare o jantar da
18 Tǝ wul wur'e, <<Rǝni gip bǝni, ki zam mbarǝm goni, wul tǝ ni'e, <Ba mǝn kulci wule, wokoci gǝn mbira wi kosak a ndu a ci nyel Jikat bǝdlabǝn na mir mǝn kulci karǝm gip bom gi.> >>
18 Ele respondeu:
19 Ar ni mir mǝn kulci kartiyi pi kandatu tǝ yari wur gwa, kan wu kǝrkǝm fingal jikat bǝdlabǝni.
19 Os discípulos fizeram como Jesus havia mandado e prepararam o jantar da Páscoa.
20 Nan sit piwo, ar ni Yesu dǝm kǝ dǝ tǝ ci fingali na mir mǝn kulci kar ti kutl-cet ropi.
20 Quando anoiteceu, Jesus e os doze discípulos sentaram para comer.
21 Nan wu den ci fingali wo, ar ni Yesu wule, <<Ge shirǝm ni a yari ine, gon gip kǝn baa bimka am dǝ mǝn nge gǝni.>>
21 Durante o jantar Jesus disse:
22 Ar ni ar ghun wur kan wu nǝm wuli gǝs na nǝm-nǝm, wu wule, <<Na ho bi ami ni da'a. Ko im Babomi?>>
22 Eles ficaram muito tristes e, um por um, começaram a perguntar: — O senhor não está achando que sou eu; está?
23 Ar ni tǝ nǝmi wur tǝ wule, <<Muntu kan den si am gip gal nǝm namǝn gwa ni ba ri kǝ bi gǝn ka.
23 Jesus respondeu:
24 Nya mbarǝm ba mǝshka kandatu shirǝm kǝ Yam yari den ti tun terka gwa. Ama kashto kǝ muntu kan ba bi Nya mbarǝm ka gwa! Ar baa mani dǝ wule gǝr ti ni dama.>>
24 Pois o
25 Ar ni Yahuda kan bari kǝ bi Yesuyi ka wule,<<Ami na, Ba mǝn kulci?>>Yesu nǝmi ti tǝ wule,<<Kǝ yariwi na gam gi.>>
25 Então Judas, o traidor, perguntou: — Mestre, o senhor não está achando que sou eu; está? Jesus respondeu:
26 Nan wu den ci fingalo, ar ni Yesu pǝn bǝredi kan tǝ goode Yami, tǝ cecceni, tǝ bi mir mǝn kulci kar ti tǝ wule, <<Nǝm ni kǝ ci ni, muntuwo, dli gǝn ni.>>
26 Enquanto estavam comendo, Jesus pegou o pão e deu graças a Deus. Depois partiu o pão e o deu aos discípulos, dizendo:
27 Kan tǝ pǝn mal kin inabi gip wuro mal tǝ goode Yami, kan tǝ bi wur mal kin inabiyi tǝ wule, <<Tla ni, kup gǝni.
27 Em seguida, pegou o cálice de vinho e agradeceu a Deus. Depois passou o cálice aos discípulos, dizendo:
28 Domici muntuwo bǝran gǝn ni, kǝ gudlum shirǝm kǝ Yam na mbarǝme, muntu kan ba ri kǝ shoti den bi ho'i warwat pitǝn kǝ mbarǝmka na womti gwa.
28 porque isto é o meu sangue, que é derramado em favor de muitos para o perdão dos pecados, o sangue que garante a
29 A yari ine, aa i tla mal gǝri kin inabi tu da'a, se gas tu kan aa tla peli nan kǝn gip mulki kǝ Ban gwa.>>
29 Eu afirmo a vocês que nunca mais beberei deste vinho até o dia em que beber com vocês um vinho novo no
30 Nan wu wuli kono, ar ni wu to gǝzǝn den tlǝndǝr mǝn kin zaitun.
30 Então eles cantaram canções de louvor e foram para o monte das Oliveiras.
31 Ar ni Yesu wul wur'e,<<Gip gas kǝno kup gin kii kǝtǝr gin kǝ za'ǝmi, den bi kǝ argon tu bari kǝ zami gǝn gwa. Domici ar ra na rǝshi'e,
31 E Jesus disse aos discípulos:
32 Ama den kaar kǝ tli gǝn gip mǝshi mbarǝmo, aa mbubar Galili cina da ine.>>
32 Mas, depois que eu ressuscitar, irei adiante de vocês para a Galileia.
33 Ar ni Bitǝrus wule, <<Ko dǝ wule nami kup baa kǝtǝr gǝzǝn den bi kǝ argon tu bari kǝ zami giwo, amo aa pi untu da'a.>>
33 Então Pedro disse a Jesus: — Eu nunca abandonarei o senhor, mesmo que todos o abandonem.
34 Yesu nǝmi ti tǝ wule, <<Ge shirǝm ni a yari'i, gip gas kǝni kapǝn dǝ tus kor la yaro, ki wule kǝ momǝn da'a bisi myakan.>>
34 Mas Jesus lhe disse:
35 Ama Bitǝrus wule, <<Ko aa mǝsh ni nan ki, aa nge momi gika da'a.>> Ar ni nami mir mǝn kulci kar ti yari untu pa'e.
35 Pedro respondeu: — Eu nunca vou dizer que não o conheço, mesmo que eu tenha de morrer com o senhor! E todos os outros discípulos disseram a mesma coisa.
36 Ar ni Yesu na mir mǝn kulci kar ti ri las tu ba la bi'e, Getsemani gwa, kan tǝ wul wur'e, <<Dǝm ni bartu, naa to barta a shirǝm na Yami.>>
36 Jesus foi com os discípulos para um lugar chamado Getsêmani e lhes disse:
37 Kan tǝ pǝn Bitǝrus na mimir kǝ Zabadi rop, ga Yakubu na Yohana, ar ni tǝ nǝm pi dun mbatl na ghuntǝn hoyi.
37 Então Jesus foi, levando consigo Pedro e os dois filhos de Zebedeu. Aí ele começou a sentir uma grande tristeza e aflição
38 Ar ni tǝ wul wur'e, <<Dun mbatl tu kan ra gipǝno ar ba mani ri gǝn eka. Dlǝr ni bar tu kǝ dǝm ni gǝɗǝn namǝni.>>
38 e disse a eles:
39 Nan tǝ te cina njemo, ar ni tǝ ngus atl den gamghurǝm tǝ shirǝm na Yami, tǝ wule, <<Bǝba, ar ni ba piwo, pǝnim kumi dli tuka ngapi. Ama ba'e argon tu a ndu gwa ni kii pi da'a, se de argon tu kǝ ndu gwa.>>
39 Ele foi um pouco mais adiante, ajoelhou-se, encostou o rosto no chão e orou:
40 Kan tǝ pal ɗir kar mir mǝn kulci kar ti, tǝ zam wur den nde umuri. Ar ni tǝ wul Bitǝrus'e, <<O kii mani dǝmi gǝɗǝn kǝ awa nǝm na mǝn da'aya?
40 Depois voltou e encontrou os três discípulos dormindo. Então disse a Pedro:
41 Dǝm ni gǝɗǝn kǝ shirǝm ni na Yami, bǝse kǝ nda ni ka gip godetǝne. Ruhu nǝm wi ama dli hol ndǝrtǝnka.>>
41 Vigiem e orem para que não sejam tentados. É fácil querer resistir à tentação; o difícil mesmo é conseguir.
42 Ar ni tǝ pa pal rǝnka kǝ ropi, tǝ shirǝm na Yam tǝ wule, <<Bǝba, ar ni baa pi dǝ pǝnǝm kumi dli tuka da'a se amin a tlawo, naa dǝ ndu'i gi pi.>>
42 Pela segunda vez Jesus foi e orou, dizendo:
43 Nan tǝ pal ɗiro, ar ni tǝ pa zam wur wu den nde umuri, domici umur nǝm wur naar kawi.
43 Ele voltou de novo e encontrou os discípulos dormindo. Eles estavam com sono e não conseguiam ficar com os olhos abertos.
44 Ar ni tǝ za wuri, kan tǝ pa ndara kǝ shirǝm na Yam kǝ bisi myakan, tǝ den yari nǝm shirǝm tu kan tǝ yari far gwa.
44 Jesus tornou a sair de perto deles e orou pela terceira vez, dizendo as mesmas palavras.
45 Kan tǝ pal ɗir kar mir mǝn kulci kar ti, tǝ wul wur'e, <<Kǝ'i den umur na shukutǝna? Shin ni, wokoci pi wi nan baa bi Nya mbarǝmka am dǝ mǝn warwat pitǝn gwa.
45 Então voltou até onde os discípulos estavam e perguntou:
46 Tli ni yam, mǝ ndara ni! Mǝn bi gǝn kan ta rawi!>>
46 Levantem-se, e vamos embora. Vejam! Aí vem chegando o homem que está me traindo!
47 Ti gip shirǝm ituwi, ar ni Yahuda, nǝm gip mir mǝn kulci kar ti kutl cet ropi, cwat na mbarǝm na womti, wu ra na ga tlyari sǝɓǝri, na ga dlo am da wuri. Kiri mǝn keri bar ju ɗiri Yam, na kiri kǝ bǝn ni kar wur ɗiri.
47 Jesus ainda estava falando, quando chegou Judas, um dos doze discípulos. Vinha com ele uma grande multidão armada com espadas e porretes, que tinha sido mandada pelos chefes dos sacerdotes e pelos líderes judeus.
48 Tunka ni mǝn bi gǝs kayi yari wur'e, <<Muntu a pi ti sumbawo, ti ni, nǝm tǝni.>>
48 O traidor tinha combinado com eles um sinal. Ele tinha dito: “Prendam o homem que eu beijar, pois é ele.”
49 Na ɗirtǝn kǝ Yahuda kar Yesuwo, ar ni tǝ wul Yesuyi'e, <<Dǝ shirmi'i ka, Mǝn kulci!>> Kan tǝ pi ti sumba.
49 Judas foi até perto de Jesus e disse: — Mestre, que a paz esteja com o senhor! E o beijou.
50 Ar ni Yesu wul ti'e, <<Berǝm, da'i pi argon tu ɗir ki gwa.>> Kan mbarǝmi ba te cina, wu nǝm Yesu.
50 Jesus respondeu: Então eles chegaram, prenderam Jesus e o amarraram.
51 Na shini untuwo, ar ni nǝm gip munju kan ra na Yesuyi dli bar sǝɓǝr gǝs kan tǝ pati zher kǝ bari kǝ mǝn keri bar ju ɗiri Yam gwa kǝmka.
51 Mas um dos que estavam ali com Jesus tirou a espada, atacou um empregado do Grande Sacerdote e cortou uma orelha dele.
52 Ar ni Yesu wul ti'e, <<Pali bar sǝɓǝr gika gip kumti gǝsi. Domici kup muntu dlii bar sǝɓǝro, bar sǝɓǝr ni baa ri ti e.
52 Aí Jesus disse:
53 Kǝ shin wule aa mani ni la'i bi Ban kan tǝ karim bar na mir mǝn kartǝn gǝs munju kan womtitǝn gǝzǝn man kǝ domtǝn kǝ mǝn bi'utu zangu kutl cet rop (72,000) kǝkǝn tu da'aya?
53 Você não sabe que, se eu pedisse ajuda ao meu Pai, ele me mandaria agora mesmo doze exércitos de anjos?
54 Ama ami ni a pi untuwo, imnu shirǝm kǝ Yam ba laa'i den'e untu ni ba pi na mǝn gwawu?>>
54 Mas, nesse caso, como poderia se cumprir aquilo que as
55 Wokociyi ni Yesu wul womti mbarǝmi'e,<<Ami mǝn tli mbarǝm mbatl gip bǝn na dlǝri den tǝp na, kan kǝ ɗir na ga tlyari sǝɓǝr na ga dlo kǝ dǝ kǝ nǝmǝn gwawe? A kur dǝm a kulci mbarǝm te gip Bom kǝ Yamka, ngapo kǝ nǝmǝn da'a.
55 Depois Jesus disse para aquela gente:
56 Ama kup muntu pini kǝ dǝ argon tu ga mǝn yari shirǝm kǝ Yam rǝsh gip Shirǝm kǝ Yamo, ar laa'i.>> Na kumi untuwo, ar ni mir mǝn kulci kar Yesuyi kup za ti kan wu kǝtǝr gǝzǝni.
56 Mas tudo isso está acontecendo para se cumprir o que os Então todos os discípulos abandonaram Jesus e fugiram.
57 Ar ni munju kan nǝm Yesuyi ri ti cina dǝ Kayafa, bari kǝ mǝn keri bar ju ɗiri Yam gwa. Lasi ni mǝn kulci mbarǝm den tǝlankur kulci kǝ Musa na kiri kǝ mǝn bǝn dom wuri kǝ tloyi shirǝmi.
57 Os homens que prenderam Jesus o levaram até a casa do Grande Sacerdote Caifás, onde estavam reunidos alguns mestres da Lei e alguns líderes judeus.
58 Ama Bitǝrus kop ti kaar nye pǝrsi-nye pǝrsiyi, wu mbubar dǝ bom dǝ kiri kǝ liɓa kǝ Yami. Tǝ te gipi tǝ dǝm atl na mǝn ɓuti bomi kǝ dǝ tǝ shin kandatu baa ndo gwa.
58 Pedro seguiu Jesus de longe até o pátio da casa do Grande Sacerdote. Entrou e sentou-se com os guardas para ver como aquilo ia terminar.
59 Kiri mǝn keri bar ju ɗiri Yam na domtǝn kǝ mǝn tloyi shirǝm kǝ mǝn Yahudayi kup, den ngeni seda kǝ lar den Yesu kǝdǝ wu zam tǝp kǝ ri gǝs eka.
59 Os chefes dos sacerdotes e todo o Conselho Superior estavam procurando alguma acusação falsa contra Jesus a fim de o condenar à morte.
60 Ama wu zam da'a, kup na mbarǝm na womti yari shirǝm kǝ lar den ti. Den kariwo, ar ni mbarǝm jen rop ɗiri,
60 Mas não puderam encontrar nada contra ele, embora muitos se levantassem para dizer mentiras a respeito dele. Afinal dois homens se apresentaram
61 kan wu wule, <<Mbarǝm tu wule, <Aa tatl bom kǝ Yam tuka, kan gip muri myakano a tu lasi.> >>
61 e disseram: — Este homem afirmou: “Eu posso destruir o Templo de Deus e construí-lo de novo em três dias.”
62 Ar ni bari kǝ mǝn keri bar ju ɗiri Yam tlyami, kan tǝ wul Yesu'e, <<Ki shirǝm diya? Unun kii yari den argon tu mbarǝm ju ba yari den ki gwawe?>>
62 Aí o Grande Sacerdote se levantou e perguntou a Jesus: — Você não vai se defender desta acusação?
63 Ama Yesu yon gǝsi. Ar ni bari kǝ mǝn keri bar ju ɗiri Yami wul ti'e, <<A ngash ki na Yam mǝn ge mbatli, yari mi, ki ni'e Almasihu Nya yama?>>
63 Mas Jesus ficou calado. Então o Grande Sacerdote tornou a perguntar: — Em nome do Deus vivo, eu exijo que você diga para nós: você é o
64 Yesu nǝmi ti, tǝ wul wur'e, <<Aan, kandatu kǝ yari gwa ni, ama a yari in ka, cina ɗewo, kii shin Nya mbarǝm njon den am shimli kǝ mǝn iko, tǝ den surtǝn gip dun yami.>>
64 Jesus respondeu:
65 Ar ni lo ci bari kǝ Liɓa kǝ Yam ju kan tǝ tlyati lulur gǝska, tǝ wule, <<Tǝ pi Yam mǝgǝn shirǝmwi! Seda unun mǝ'i ngeni? Kǝ kum mǝgǝn shirǝm tu kan tǝ pi gwa.
65 Aí o Grande Sacerdote rasgou as suas próprias roupas e disse: — Ele
66 Unun kǝ shinu?>> Ar ni wu nǝmi ti wu wule, <<Tǝ ndar mǝshtǝni.>>
66 Então, o que resolvem? Eles responderam: — Ele é culpado e deve morrer!
67 Ar ni wu bǝse ti mo'ǝm den ba gere, kan wu ɓo ti. Jen ngapo wu la'i ti am kayama
67 Em seguida cuspiram no rosto de Jesus e deram bofetadas nele. E os que batiam nele
68 kan wu wul ti'e, <<Ki ni'e Almasihu fawo, pi mi anabci. Woni ɓo'iwe?>>
68 diziam: — Ei, Messias, adivinhe para nós quem foi que bateu em você!
69 Wokociyiwo, Bitǝrus ra njon te gip dǝbomika, ar ni nye gǝr zher gon ɗir kar ti, tǝ wul ti'e, <<Ki ma na Yesu ba mǝn Galili tu ni kira!>>
69 Pedro estava sentado lá fora no pátio, quando uma das empregadas chegou perto dele e disse: — Você também estava com Jesus da Galileia.
70 Ama Bitǝrus nge gǝs cina da wur kup, tǝ wule, <<A mom argon tu kǝ den shirǝm dene gwa da'a.>>
70 Mas ele negou diante de todos, dizendo: — Eu não sei do que é que você está falando.
71 Nan Biturus ɗǝl ter tǝ te gip dlabǝno, ar ni nye gǝr gon mǝn pi mbap gip bomi shin ti, kan tǝ wul mbarǝm kan ra lasi gwa'e, <<Mbarǝm tu ma na Yesu kǝ Nazarat ni tǝ ra.>>
71 Depois foi para a entrada do pátio. Outra empregada o viu e disse às pessoas que estavam ali: — Ele estava com Jesus de Nazaré.
72 Ar ni Bitǝrus nge gǝs es na ɓe am atl tǝ wule, <<A mom mbarǝm tu da'a!>>
72 Pedro negou outra vez, respondendo: — Juro que não conheço esse homem!
73 Den kaarika njemo, ar ni munju kan ra dlor lasi wul Bitǝrus'e, <<Untu ni, ki ma nǝm gip wur ni. Gǝs lǝka gi ni ɓul kika.>>
73 Pouco depois, os que estavam ali chegaram perto de Pedro e disseram: — O seu modo de falar mostra que, de fato, você também é um deles.
74 Ar ni tǝ nǝmi pi gam gǝs bi na ɓe am atl tǝ wule, <<A mom mbarǝm tu da'a!>> Na yari untuwo, ar ni tus kor la yare.
74 Então Pedro disse: — Juro que não conheço esse homem! Que Deus me castigue se não estou dizendo a verdade! Naquele instante o galo cantou,
75 Ar ni Bitǝrus dami argon tu Yesu yari ti gwa'e, <<Kapǝn dǝ tus kor la yaro, ki wule kǝ momǝn da'a bisi myakan.>> Ar ni tǝ ɗǝl te karika kan tǝ kul hoyi.
75 e Pedro lembrou que Jesus lhe tinha dito: “Antes que o galo cante, você dirá três vezes que não me conhece.” Então Pedro saiu dali e chorou amargamente.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 26, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.