Marcos 10

plj (PLJ) vs ACF

Sair da comparação
ACF Almeida Corrigida Fiel
1 Ar ni Yesu za lasika, tǝ ndara kǝti atl kǝ Yahuda, na jikat bi ɓula Jodan. Mbarǝm na womti pa mo gam kar ti, kan tǝ pa kulci wur kandatu tǝ kur pi gwa.
1 E, levantando-se dali, foi para os termos da Judéia, além do Jordão, e a multidão se reuniu em torno dele; e tornou a ensiná-los, como tinha por costume.
2 Ar ni mǝn Parise jen ɗir kar Yesu kǝ dǝ wu gode ti, wu ngen momi kar ti wu wule, <<Den bi kulci gǝmiwo, ar ndari dǝ mbarǝm kar gǝr gǝs kaya?>>
2 E, aproximando-se dele os fariseus, perguntaram-lhe, tentando-o: É lícito ao homem repudiar sua mulher?
3 Ar ni Yesu nǝmi wur tǝ wule, <<Unun Musa wul kǝn'e kǝ piwe?>>
3 Mas ele, respondendo, disse-lhes: Que vos mandou Moisés?
4 Kan wu nǝmi ti wu wule, <<Musa bi mi bi den'e, dǝ mbarǝm rǝsh tǝlankur ngoti gudlumi, kan tǝ kar tika.>>
4 E eles disseram: Moisés permitiu escrever carta de divórcio e repudiar.
5 Ama Yesu wul wur'e, <<Den bi lati gam gin ni Musa rǝsh kan tǝ bi in bi kǝ pi untu.
5 E Jesus, respondendo, disse-lhes: Pela dureza dos vossos corações vos deixou ele escrito esse mandamento;
6 Ama terka na ne gǝs kǝ pi baro, <Yam pi wur ni gǝr mǝtli na moni.>
6 Porém, desde o princípio da criação, Deus os fez macho e fêmea.
7 Ra untuwo, mbarǝm baa za bas na naska, tǝ ni dlakǝt na nagǝr gǝsi,
7 Por isso deixará o homem a seu pai e a sua mãe, e unir-se-á a sua mulher,
8 wu ropiwo wu dǝm nǝm ituwi. Cina ɗewo rop ni wu'i da'a, ama wu dǝm dli nǝmwi.
8 E serão os dois uma só carne; e assim já não serão dois, mas uma só carne.
9 Ra untuwo argon tu Yam gutlumiwo ba dǝ murgon pǝtlka da'a.>>
9 Portanto, o que Deus ajuntou não o separe o homem.
10 Nan wu ra te gip bomi ka eso, ar ni mir mǝn kulci kar Yesu ngen momi gǝs kǝ shirǝm tu.
10 E em casa tornaram os discípulos a interrogá-lo acerca disto mesmo.
11 Ar ni tǝ nǝmi wur tǝ wule, <<Muntu kup kar gǝr gǝs ka kan tǝ gudlumi na gono, tǝ pi zǝna na ci amana kǝ nagǝr gǝs ituwi.
11 E ele lhes disse: Qualquer que deixar a sua mulher e casar com outra, adultera contra ela.
12 Untu ni esi, gǝr mǝtli ni za bakos gǝska kan tǝ gudlumi na gono, tǝ pi zǝna na ci amana kǝ kosi ituwi.>>
12 E, se a mulher deixar a seu marido, e casar com outro, adultera.
13 Nan mbarǝm den ɗiri heli mimir kǝ dǝ Yesu ne am den wuro, ar ni mir mǝn kulci kar ti matl wuri.
13 E traziam-lhe meninos para que lhes tocasse, mas os discípulos repreendiam aos que lhos traziam.
14 Nan Yesu shin untuwo, lo ci ti, kan tǝ wul mir mǝn kulci kar tiyi'e, <<Za ni heli mimir wu ɗir karǝmi, kar wur nika da'a. Mulki kǝ Yamo kǝ badǝr mbarǝm ju ni.
14 Jesus, porém, vendo isto, indignou-se, e disse-lhes: Deixai vir os meninos a mim, e não os impeçais; porque dos tais é o reino de Deus.
15 Na ho bi ni a yari ine, murgon tu kup nǝm mulki kǝ Yam tor gip mbatl gǝs wule heli mimir ju dawo, tii taɓe tetǝn gipi da'a.>>
15 Em verdade vos digo que qualquer que não receber o reino de Deus como menino, de maneira nenhuma entrará nele.
16 Kan Yesu ba pǝn mimiri tǝ ne am den wuri, tǝ la'i wur albarka.
16 E, tomando-os nos seus braços, e impondo-lhes as mãos, os abençoou.
17 Nan Yesu ba za lasiwo, ar ni mbarǝm gon ɗir na kǝtǝre, tǝ ngus cina da ti, tǝ ngen momi kar ti, tǝ wule, <<Zo mǝn kulci, unun aa pi kan a zam ge mbatl tu nan baa pa da gwawu?>>
17 E, pondo-se a caminho, correu para ele um homem, o qual se ajoelhou diante dele, e lhe perguntou: Bom Mestre, que farei para herdar a vida eterna?
18 Yesu wul ti'e, <<Unun kem kǝ wulǝm'e zo'i rawe? Zo'i gon ra da'a se Yam nan gǝsi.
18 E Jesus lhe disse: Por que me chamas bom? Ninguém há bom senão um, que é Deus.
19 Kǝ mom bar ju ne kǝ dǝ pi gwa, <Ba kǝ ri gon e da'a. Ba kǝ mur na mǝtli kaari da'a. Ba kǝ pi mur da'a. Ba kǝ bi seda kǝ lar da'a. Ba kǝ cuce murgon da'a. Bi nartǝn bǝba gi na nǝna gi.> >>
19 Tu sabes os mandamentos: Não adulterarás; não matarás; não furtarás; não dirás falso testemunho; não defraudarás alguém; honra a teu pai e a tua mãe.
20 Ar ni mbarǝmi wul ti'e, <<Ba mǝn kulci, munju kupo ami ra den kopi tun a'i ra nyayi gwa.>>
20 Ele, porém, respondendo, lhe disse: Mestre, tudo isso guardei desde a minha mocidade.
21 Yesu shin ti shintǝn kǝ ndutǝne, kan tǝ wul ti'e, <<Bar nǝm ni kǝ hol katl. Rǝka kǝ ri wur bar ju kan kira nari gwa kup, kǝ bi munju am ri wur kaar da gwa, kii zam bar na naari to yamka. Kan kǝ ɗir kopǝni.>>
21 E Jesus, olhando para ele, o amou e lhe disse: Falta-te uma coisa: vai, vende tudo quanto tens, e dá-o aos pobres, e terás um tesouro no céu; e vem, toma a cruz, e segue-me.
22 Na kumi shirǝm tuwo, ar ni mbarǝmi li bager ka. Tǝ ndara tǝ den pi dun mbatli, domici tǝ mǝn bar kǝ am ni hoyi.
22 Mas ele, pesaroso desta palavra, retirou-se triste; porque possuía muitas propriedades.
23 Ar ni Yesu kar ger den mir mǝn kulci kar ti, tǝ wul wur'e, <<Ar ba ban naari dǝ mǝn bar kǝ am te gip mulki kǝ Yami.>>
23 Então Jesus, olhando em redor, disse aos seus discípulos: Quão dificilmente entrarão no reino de Deus os que têm riquezas!
24 Mir mǝn kulciyi nǝm bi na am den shirǝm tu. Ar ni Yesu pa wul wur'e, <<Mimir gǝni, ar baa ban naar dǝ mbarǝm te gip mulki kǝ Yami!
24 E os discípulos se admiraram destas suas palavras; mas Jesus, tornando a falar, disse-lhes: Filhos, quão difícil é, para os que confiam nas riquezas, entrar no reino de Deus!
25 Ar baa mani dǝ rakumi kop tǝp gip shu alura na dǝ mǝn bar kǝ am te gip mulki kǝ Yami.>>
25 É mais fácil passar um camelo pelo fundo de uma agulha, do que entrar um rico no reino de Deus.
26 Na kumi untuwo ar ni mir mǝn kulci kar Yesu pa nǝm bi na am wu wul ezǝn'e, <<O untuno, kan wo ni baa zam ɗiltǝn ituwi?>>
26 E eles se admiravam ainda mais, dizendo entre si: Quem poderá, pois, salvar-se?
27 Ar ni Yesu shin wur kan tǝ wule, <<Kar mbarǝmo ar baa pi da'a, ama ba'e kar Yam da'a. Rawo, ko unu baro mǝn pitǝn ni kar Yami.>>
27 Jesus, porém, olhando para eles, disse: Para os homens é impossível, mas não para Deus, porque para Deus todas as coisas são possíveis.
28 Kan Bitǝrus ba wul ti'e, <<Ar tu miwo mǝ za bar kup mǝ kop ki wi.>>
28 E Pedro começou a dizer-lhe: Eis que nós tudo deixamos, e te seguimos.
29 Yesu wule, <<Ge shirǝm ni a yari ine, muntu kup za bom gǝska, ko erǝm gǝs mǝtli na moni, ko nase, ko base, ko mimir gǝsi, ko kǝn gǝs domici gǝn na kǝ zo shirǝmi,
29 E Jesus, respondendo, disse: Em verdade vos digo que ninguém há, que tenha deixado casa, ou irmãos, ou irmãs, ou pai, ou mãe, ou mulher, ou filhos, ou campos, por amor de mim e do evangelho,
30 kan baa hol zami gucupi hauya nantam kǝ zhan kǝn kǝ ga bomi, erǝm mǝtli na moni, mǝn gǝri, mimiri, na kǝne, ama na kumi dli esi, kan gip zhan mǝn ɗirtǝno tǝ zam ge mbatl tu kan baa pa dagwa.
30 Que não receba cem vezes tanto, já neste tempo, em casas, e irmãos, e irmãs, e mães, e filhos, e campos, com perseguições; e no século futuro a vida eterna.
31 Ama na womti gip munju kan te cina kawo, wii pal kǝ kaari, kan kǝ kaaro wii pal kǝ cina.>>
31 Porém muitos primeiros serão derradeiros, e muitos derradeiros serão primeiros.
32 Wu den totǝn Urushalima ituwi, kan Yesu ra cina, mir mǝn kopi gǝs ngapo wu den kopi gǝsi na nǝmi bi na ame. Munju den kopi gǝs kaar ngapo bǝrti den ci gǝzǝni. Ar ni Yesu dǝl kutl cet ropi markǝme, tǝ pa yari wur argon tu baa zam ti gwa. Tǝ wule,
32 E iam no caminho, subindo para Jerusalém; e Jesus ia adiante deles. E eles maravilhavam-se, e seguiam-no atemorizados. E, tornando a tomar consigo os doze, começou a dizer-lhes as coisas que lhe deviam sobrevir,
33 <<Ar tu mǝ to ni Urushalima. Baa bi Nya Mbarǝmka am dǝ ga kiri lǝɓa kǝ Yam na mǝn kulci mbarǝm den kulci kǝ Musa. Wii tloyi ti shirǝm dǝ ri ti eka kan dǝ ta ti am dǝ munju kan mǝn Yahuda ni da gwa.
33 Dizendo: Eis que nós subimos a Jerusalém, e o Filho do homem será entregue aos príncipes dos sacerdotes, e aos escribas, e o condenarão à morte, e o entregarão aos gentios.
34 Wii yari ti mǝgǝn shirǝmi, wu bǝse ti mo'ǝmi, wu ɓo ti, kan wu ri ti eka. Den kaar kǝ muri myakan ngapo, tii tli ra na ge mbatl lasi.>>
34 E o escarnecerão, e açoitarão, e cuspirão nele, e o matarão; e, ao terceiro dia, ressuscitará.
35 Gip untuwo ar ni mimir kǝ Zabadi, Yakubu na Yohana, ɗir kar Yesu, wu wul ti'e, <<Ba mǝn kulci, mǝ ndu'e kǝ pi mi argon tu mǝ liri gwa.>>
35 E aproximaram-se dele Tiago e João, filhos de Zebedeu, dizendo: Mestre, queremos que nos faças o que te pedirmos.
36 Ar ni tǝ wul wur'e, <<Ununu kǝ ndu'e a pi inu?>>
36 E ele lhes disse: Que quereis que vos faça?
37 Kan wu nǝmi ti wu wule, <<Mǝ lir ki'e gas tu kii to gip nartǝn kǝ mulki giwo, dǝ nǝm gǝmi dǝm den am shimli gi, nǝm ngapo den am yali gi.>>
37 E eles lhe disseram: Concede-nos que na tua glória nos assentemos, um à tua direita, e outro à tua esquerda.
38 Ama Yesu nǝmi wur tǝ wule, <<Kǝ mom argon tu kǝ liri gwa da'a. Kii mani tle gip gal kumi dli tu kan a ri kǝ tle gwaya? Untu ni dama, kii mani dǝ pi in batisma tu kan baa pim gwaya?>>
38 Mas Jesus lhes disse: Não sabeis o que pedis; podeis vós beber o cálice que eu bebo, e ser batizados com o batismo com que eu sou batizado?
39 Ar ni wu nǝmi ti wu wule, <<Aan, mii mani.>> Yesu wul wur'e, <<Aan, kii mani tle gip gal tu kan aa tla gwa, dǝ pi in batisma na batisma tu nan baa pim gwa.
39 E eles lhe disseram: Podemos. Jesus, porém, disse-lhes: Em verdade, vós bebereis o cálice que eu beber, e sereis batizados com o batismo com que eu sou batizado;
40 Ama dǝmi den am shimli ko yali gǝno, ami ni na iko kǝ bi da'a. Badǝmi juwo, kǝrkǝmi ni munju ne wur ra gwa.>>
40 Mas, o assentar-se à minha direita, ou à minha esquerda, não me pertence a mim concedê-lo, mas isso é para aqueles a quem está reservado.
41 Nan nami mir mǝn kulci kutl ju kum shirǝm tuwo, ar ni wu nǝm kumi lo kǝ ga Yakubu na Yohana.
41 E os dez, tendo ouvido isto, começaram a indignar-se contra Tiago e João.
42 Ar ni Yesu la wur bi tǝ wul wur'e, <<Kǝ mom'e, gip munju kan mǝn Yahuda ni da'a, munju mom wur na mulkiwo, wu gode mbarǝm gǝzǝn iko, kiri gǝzǝn ma untuni wu gode mbarǝm gǝzǝn iko.
42 Mas Jesus, chamando-os a si, disse-lhes: Sabeis que os que julgam ser príncipes dos gentios, deles se assenhoreiam, e os seus grandes usam de autoridade sobre eles;
43 Ama kǝno untun ar ba dǝm gip dlom gin da'a. Ra untuwo, muntu kup ba ndu tǝ dǝm bari gip kǝno, ar nǝm ti te yarka dǝ tǝ dǝm wule zher gi ni.
43 Mas entre vós não será assim; antes, qualquer que entre vós quiser ser grande, será vosso serviçal;
44 Eso, muntu kup ba ndu tǝ dǝm kǝ cina gip kǝno, ar nǝm ti te yarka tǝ dǝm zher kǝ kup.
44 E qualquer que dentre vós quiser ser o primeiro, será servo de todos.
45 Domici Nya Mbarǝm ma tǝ sur ni dǝ bote ti da'a, ama tǝ pi bota ni, tǝ pa bi ge mbatl gǝs domici ɗǝli mbarǝm na womti.>>
45 Porque o Filho do homem também não veio para ser servido, mas para servir e dar a sua vida em resgate de muitos.
46 Ar ni wu mbubar Yeriko. Yesu ba ɗǝl gip Yeriko ituwi, nan ti na mir mǝn kulci kar ti, na mbarǝm na womti, se mbarǝm gon tu tabi tǝra njon den bi tǝpe tǝ den liri bari. Sun gǝs'e, Bartimawus nya Timawus.
46 E depois, foram para Jericó. E, saindo ele de Jericó com seus discípulos e uma grande multidão, Bartimeu, o cego, filho de Timeu, estava assentado junto do caminho, mendigando.
47 Nan tǝ kum'e Yesu kǝ Nazarat ni den wucetǝno, ar ni tǝ tli yar yami, tǝ den wultǝn'e, Yesu nya Dauda, kum guna gǝni!
47 E, ouvindo que era Jesus de Nazaré, começou a clamar, e a dizer: Jesus, filho de Davi, tem misericórdia de mim.
48 Ar ni mbarǝm na womti mbatl ti wul ti'e tǝ yon shot. Ama tǝ tli yar yam ra hoyi tǝ wule, <<Nya Dauda, kum guna gǝni?>>
48 E muitos o repreendiam, para que se calasse; mas ele clamava cada vez mais: Filho de Davi! tem misericórdia de mim.
49 Ar ni Yesu dlǝri, kan tǝ wule, <<La'im tǝ ni bi ɗiri.>> Kan wu la bi batabiyi ɗiri, wu wul ti'e, <<Pi ghol mbatli! Tlyami, tǝ den la'i bi gi.>>
49 E Jesus, parando, disse que o chamassem; e chamaram o cego, dizendo-lhe: Tem bom ânimo; levanta-te, que ele te chama.
50 Ar ni tǝ la bar kǝ ghumtǝn gǝska, kan tǝ kenja tǝ tlyam tǝ ri kar Yesu.
50 E ele, lançando de si a sua capa, levantou-se, e foi ter com Jesus.
51 Yesu ngen momi kar ti tǝ wule <<Unun kǝ ndu a pi iwe?>> Ar ni batabiyi nǝmi ti tǝ wule, <<Babomi a ndu'e a shin bari.>>
51 E Jesus, falando, disse-lhe: Que queres que te faça? E o cego lhe disse: Mestre, que eu tenha vista.
52 Kan Yesu ba wul ti'e, <<Ndara, ngǝshtǝn gi den Yam warke iwi.>> Wule gip njǝpkǝr gere ar ni tǝ shin bari, tǝ kop Yesu, kan wu ndara.
52 E Jesus lhe disse: Vai, a tua fé te salvou. E logo viu, e seguiu a Jesus pelo caminho.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Marcos 10, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.