João 4

plj (PLJ) vs VC

Sair da comparação
VC Versão Católica
1 Mǝn Parise kum den'e Yesu den pi mbarǝm batisma na zami mir mǝn kulci kar ti man Yohana,
1 O Senhor soube que os fariseus tinham ouvido dizer que ele recrutava e batizava mais discípulos que João
2 kup na Yesu na gam gǝs ni ba pi batismayi da'a, ama mir mǝn kulci kar ti ni den pi.
2 {se bem que não era Jesus quem batizava, mas os seus discípulos}.
3 Nan Babom Yesu kum muntuwo, tǝ za atl kǝ Yahudaka kan tǝ pal na kaar tǝ te gip atl kǝ Galili.
3 Deixou a Judéia e voltou para a Galiléia.
4 Ra untuwo ar nǝm tǝ kop gip kǝti atl kǝ Samariya.
4 Ora, devia passar por Samaria.
5 Ar ni tǝ mbubar gip bǝn kǝ mǝn Samariya gon kan ba la ti bi'e Sika, kosak na atl tu kan Yakubu bi nya gǝs Isubu gwa.
5 Chegou, pois, a uma localidade da Samaria, chamada Sicar, junto das terras que Jacó dera a seu filho José.
6 Shu mal kǝ Yakubu ra lasi. Nan ar banyi Yesu na ɓomi asǝmo, ar ni tǝ dǝm atl den bi shu mali. Wokociyiwo pǝt to dlom yam wi.
6 Ali havia o poço de Jacó. E Jesus, fatigado da viagem, sentou-se à beira do poço. Era por volta do meio-dia.
7 Ar ni nagǝr mǝn Samariya gon ɗir kǝ nge male, ar ni Yesu wul ti'e, <<Bim mal ngap a tla.>>
7 Veio uma mulher da Samaria tirar água. Pediu-lhe Jesus: Dá-me de beber.
8 (Mir mǝn kopi gǝs te gip bǝn kǝ wuri fingali.)
8 {Pois os discípulos tinham ido à cidade comprar mantimentos.}
9 Nagǝr mǝn Samariyayi wul Yesu'e, <<Ki mǝn Yahuda ni, kan amo nagǝr mǝn Samariya ni. Imnu kǝ lirim mal rawu?>> (Domici mǝn Yahuda ba mo gam kǝ ba lasi nǝm na mǝn Samariya da'a.)
9 Aquela samaritana lhe disse: Sendo tu judeu, como pedes de beber a mim, que sou samaritana!... {Pois os judeus não se comunicavam com os samaritanos.}
10 Yesu nǝmi ti tǝ wule, <<O na kǝ mom ni bi bar kǝ Yami na muntu kan ba lir ki maliwo, na kǝ lir ti tǝ bi'i mal mǝn bi ge mbatl wi.>>
10 Respondeu-lhe Jesus: Se conhecesses o dom de Deus, e quem é que te diz: Dá-me de beber, certamente lhe pedirias tu mesma e ele te daria uma água viva.
11 Nagǝr mbarǝmi wule, <<Mǝn nartǝni, ki ra na bar kǝ dǝli mali da'a kan shu mali dlyam ngap. Ako ni kii zam mal mǝn bi ge mbatl tuwe?
11 A mulher lhe replicou: Senhor, não tens com que tirá-la, e o poço é fundo... donde tens, pois, essa água viva?
12 Rawo kǝ man ni kori gǝmi Yakubu, muntu kan za'i mi shu mali kan tǝ tla mali na gam gǝs, mimir gǝs ma wu tla kup na ga dabba gǝsa?>>
12 És, porventura, maior do que o nosso pai Jacó, que nos deu este poço, do qual ele mesmo bebeu e também os seus filhos e os seus rebanhos?
13 Yesu nǝmi ti tǝ wule, <<Murgon tu kup tla mal kǝno, tii pa kum guzum mal ra,
13 Respondeu-lhe Jesus: Todo aquele que beber desta água tornará a ter sede,
14 ama murgon tu kup tla mal tu a biwo, ti'i kum guzum mal ra da'a. Mal tu kan aa bi ti baa dǝm ger mal gip ti kan baa pi ta ɗǝltǝn ar ri zami ge mbatl tu kan baa pa da gwa.>>
14 mas o que beber da água que eu lhe der jamais terá sede. Mas a água que eu lhe der virá a ser nele fonte de água, que jorrará até a vida eterna.
15 Nagǝr mǝri wul ti'e, <<Babomi, bim mal tu ngapi, kan guzum mal baa pi ta kemi gǝn kǝ ɗirtǝn ɗe kǝ nge mal da gwa.>>
15 A mulher suplicou: Senhor, dá-me desta água, para eu já não ter sede nem vir aqui tirá-la!
16 Yesu wul ti'e, <<Ri la bi bakos gi kǝ ɗir ni nan ti.>>
16 Disse-lhe Jesus: Vai, chama teu marido e volta cá.
17 Ar ni nagǝr mǝri bali ti tǝ wule, <<Ami na kos da'a.>> Yesu wul ti'e, <<Kǝ yari dlat nan kǝ wule ki na kos da gwa.
17 A mulher respondeu: Não tenho marido. Disse Jesus: Tens razão em dizer que não tens marido.
18 Ge shirǝm ni kǝ yari. Kǝ pi moni nantam, kan mbarǝm tu ki ra nan ti kǝkǝn ma kos gi ni da'a.>>
18 Tiveste cinco maridos, e o que agora tens não é teu. Nisto disseste a verdade.
19 Nagǝr mǝri wule <<Mǝn nartǝni, a shino ki mǝn yari shirǝm kǝ Yam ni.
19 Senhor, disse-lhe a mulher, vejo que és profeta!...
20 Ga kori gǝmi bote Yam den tlǝndǝr tu. Ama kǝn mǝn Yahuda wule gip bǝn Urshalima ni ndari dǝ mbarǝm bote Yami.>>
20 Nossos pais adoraram neste monte, mas vós dizeis que é em Jerusalém que se deve adorar.
21 Yesu wul ti'e, <<Nagǝr mbarǝme, ngǝsh ki demǝni, wokoci ra den ɗirtǝn nan kii bote Bǝba ba'e den tlǝndǝr tu ko su Urshalimaka da'a.
21 Jesus respondeu: Mulher, acredita-me, vem a hora em que não adorareis o Pai, nem neste monte nem em Jerusalém.
22 Kǝn mǝn Samariya ba bote ni argon tu kǝ mom dagwa. Ama min mǝn Yahudawo, mǝ bote ni argon tu mǝ mom gwa, domici zami ɗǝltǝno tǝp kar mǝn Yahuda ni ar ɗiri.
22 Vós adorais o que não conheceis, nós adoramos o que conhecemos, porque a salvação vem dos judeus.
23 Ama wokoci ra den ɗirtǝne, kǝkǝn ma ar ɗir wi nan mǝn pi bota hoyi ba bote Bǝba gip Ruhu na ho mbatl gwa, domici badǝr mbarǝm ju ni Bǝba ba ngen wu bote ti.
23 Mas vem a hora, e já chegou, em que os verdadeiros adoradores hão de adorar o Pai em espírito e verdade, e são esses adoradores que o Pai deseja.
24 Yamo Ruhu ni, rawo ar nǝm dǝ munju ba bote tiwo, wu bote ti gip ruhu na ho mbatli.>>
24 Deus é espírito, e os seus adoradores devem adorá-lo em espírito e verdade.
25 Ar ni nagǝr mǝri wule, <<A mom'e Almasihu (kan ba la ti bi'e Kǝristi) den ɗirtǝne. Wokoci tu tǝ mbǝrawo, tii ceti mi gamka den bar kup.>>
25 Respondeu a mulher: Sei que deve vir o Messias {que se chama Cristo}; quando, pois, vier, ele nos fará conhecer todas as coisas.
26 Ar ni Yesu yari ti'e, <<Ami mǝn shirǝm nan ki kǝn ni'e ti.>>
26 Disse-lhe Jesus: Sou eu, quem fala contigo.
27 Wi gip shirǝmo se mir mǝn kulci kar ti ba pali, ar ni ar dǝmi wur bar kǝ nǝmi bi na am nan wu zam ti den shirǝm na gǝr mǝtli gwa. Ama ko nǝm gon ngen momi kar nagǝr mǝri da'a tǝ wule, <<Unun kǝ ndu'i?>> Ko dǝ gon wul Yesu'e, <<Unun kem kǝ shirǝm nan tiwu?>>
27 Nisso seus discípulos chegaram e maravilharam-se de que estivesse falando com uma mulher. Ninguém, todavia, perguntou: Que perguntas? Ou: Que falas com ela?
28 Ar ni nagǝr mǝri za tat mal gǝs lasi, tǝ pal te gip bǝnka tǝ wul mbarǝm'e,
28 A mulher deixou o seu cântaro, foi à cidade e disse àqueles homens:
29 <<Ɗir shin ni mbarǝm tu kan yarim bar ju kup a pi gwa. Ko ti ni'e Almasihuyi?>>
29 Vinde e vede um homem que me contou tudo o que tenho feito. Não seria ele, porventura, o Cristo?
30 Ar ni mbarǝm ɗǝl ter gip bǝni wu ne gam kar Yesu.
30 Eles saíram da cidade e vieram ter com Jesus.
31 Gip untuwo ar ni mir mǝn kulci kar ti lir ti wu wule, <<Ba mǝn kulci, ci fingali.>>
31 Entretanto, os discípulos lhe pediam: Mestre, come.
32 Ama Yesu wul wur'e, <<Ami ra na fingal tu kan kǝ mom argon dene da gwa.>>
32 Mas ele lhes disse: Tenho um alimento para comer que vós não conheceis.
33 Ar ni mir mǝn kulci kar tiyi wul ezǝn'e, <<Rawo murgon ɗiri tǝni fingala?>>
33 Os discípulos perguntavam uns aos outros: Alguém lhe teria trazido de comer?
34 Ama Yesu wule, <<Fingal gǝn ni'e a pi argon tu muntu kan karǝm sur ba ndu a pi gwa, kan a pa pa'i mbap gǝsi.
34 Disse-lhes Jesus: Meu alimento é fazer a vontade daquele que me enviou e cumprir a sua obra.
35 Kǝ kur wule, <Ar sawi kyar wupse dǝ rǝsh kǝn diya?> A yari in den kǝ ɓul ni ger gin kǝ shin ni bar kǝ gip kǝne! Wu nyo wi den bi rǝshi.
35 Não dizeis vós que ainda há quatro meses e vem a colheita? Eis que vos digo: levantai os vossos olhos e vede os campos, porque já estão brancos para a ceifa.
36 Kǝkǝn tu ma nye mǝn pi mbap den zami ɓatltǝn gǝs wi, ti den rǝshi bar kǝ kǝn tǝ den ri gip ge mbatl tu kan baa pa da gwa, kǝ dǝ mǝn ngani na mǝn rǝshi kup pi ghol mbatli.
36 O que ceifa recebe o salário e ajunta fruto para a vida eterna; assim o semeador e o ceifador juntamente se regozijarão.
37 Ra untuwo, shirǝm tu'e, <Gon ngani kan gon ba rǝsho> untu ni ar ra.
37 Porque eis que se pode dizer com toda verdade: Um é o que semeia outro é o que ceifa.
38 A kar kǝn kǝ rǝsh argon tu kǝn ni kǝ pi mbapi da gwa. Jen ni pi mbap hoyi, kan kǝno kǝ zam ra gip mbap gǝzǝni.>>
38 Enviei-vos a ceifar onde não tendes trabalhado; outros trabalharam, e vós entrastes nos seus trabalhos.
39 Na womti kǝ mǝn Samariya kan gip bǝn ta ngǝsh wur den Yesu den argon tu kan nagǝr mǝri yari gwa'e, <<Tǝ yarim bar ju kup a pi gwa.>>
39 Muitos foram os samaritanos daquela cidade que creram nele por causa da palavra da mulher, que lhes declarara: Ele me disse tudo quanto tenho feito.
40 Nan mǝn Samariyayi ɗir kar tiwo, ar ni wu lir ti den tǝ dǝm nan wur ngapi, kan tǝ dǝm kǝ muri rop.
40 Assim, quando os samaritanos foram ter com ele, pediram que ficasse com eles. Ele permaneceu ali dois dias.
41 Mbarǝm na womti ngǝsh wur den Yesu den shirǝm gǝsi.
41 Ainda muitos outros creram nele por causa das suas palavras.
42 Ar ni wu wul nagǝr mǝri'e, <<Ba'e mǝ nǝm ni den argon tu kǝ yari katl gwa da'a ama kǝkǝno mǝ kum wi na gam gǝmi, kan mǝ mom wi den mbarǝm tu ni'e Mǝn ɗǝli mbarǝm kǝ atl kundǝrǝndlip.>>
42 E diziam à mulher: Já não é por causa da tua declaração que cremos, mas nós mesmos ouvimos e sabemos ser este verdadeiramente o Salvador do mundo.
43 Den kaar kǝ muri ropiwo ar ni tǝ za kǝti atl kǝ Samariya tǝ ndara Galili.
43 Passados os dois dias, Jesus partiu para a Galiléia.
44 (Yesu tare yari wur wi den'e ba shin nartǝn kǝ mǝn yari shirǝm kǝ Yam gip bǝn gǝs da'a.)
44 {Ele mesmo havia declarado que um profeta não é honrado na sua pátria.}
45 Nan tǝ mbubar gip Galiliwo, mǝn Galiliyi pi ti ɗem na ɗirtǝne. Wu shin bar ju kup tǝ pi gwa gip Urshalima wokoci kǝ Nyel Jikat Bǝdlabǝni, domici wu ma wu ra lasi.
45 Chegando à Galiléia, acolheram-no os galileus, porque tinham visto tudo o que fizera durante a festa em Jerusalém; pois também eles tinham ido à festa.
46 Kan tǝ pa te gip bǝn kǝ Kana kan ra gip atl kǝ Galili, las tu kan tǝ pali koni mal ka mal inabi gwa. Lasiwo nya bar mbarǝm gon ra den kumi dli gip Kaparnahum.
46 Ele voltou, pois, a Caná da Galiléia, onde transformara água em vinho. Havia então em Cafarnaum um oficial do rei, cujo filho estava doente.
47 Nan mbarǝm tu kum'e Yesu za atl kǝ Yahuda tǝ cwat gip Galiliwo, ar ni tǝ ri lir ti den dǝ tǝ ri warke nya gǝs nye moni, muntu kan ra bi dǝ mǝshtǝn gwa.
47 Ao ouvir que Jesus vinha da Judéia para a Galiléia, foi a ele e rogou-lhe que descesse e curasse seu filho, que estava prestes a morrer.
48 Yesu wul ti'e, <<Kǝn ni kǝ shin bar kǝ halama na bar kǝ dlǝkǝntǝn dawo, kii ngǝsh kǝn den Yam da'a.>>
48 Disse-lhe Jesus: Se não virdes milagres e prodígios, não credes...
49 Bar mbarǝmi lir Yesu tǝ wule, <<Mǝn nartǝni, sur kapǝn dǝ nya gǝn mǝshka.>>
49 Pediu-lhe o oficial: Senhor, desce antes que meu filho morra!
50 Yesu bali ti tǝ wule, <<Ndara, nya gi baa sa ra na ge mbatli.>> Mbarǝmi nǝm shirǝm kǝ Yesu kan tǝ ndara.
50 Vai, disse-lhe Jesus, o teu filho está passando bem! O homem acreditou na palavra de Jesus e partiu.
51 Nan tǝ'i den tǝpo ar ni zher gǝs jen mbor ti na shirǝm den'e nya gǝs pal gingǝlǝn wi.
51 Enquanto ia descendo, os criados vieram-lhe ao encontro e lhe disseram: Teu filho está passando bem.
52 Nan tǝ ngen momi wokoci tu kumi dli kǝ nyayi pa'o, ar ni zher gǝsi wul ti'e, <<Ghur bar kǝ gǝlla nǝm kǝ pǝt ni kumi dliyi za ti.>>
52 Indagou então deles a hora em que se sentira melhor. Responderam-lhe: Ontem à sétima hora a febre o deixou.
53 Ar ni bas mom'e wokociyi ni Yesu wul ti'e, <<Nya gi ba sa ra na ge mbatli.>> Ar ni mbarǝmi na mbarǝm kǝ shu bom gǝs kup ngǝsh wur den Yesu.
53 Reconheceu o pai ser a mesma hora em que Jesus dissera: Teu filho está passando bem. E creu tanto ele como toda a sua casa.
54 Muntu ni'e halama bar kǝ nǝmi bi na am kǝ rop kan Yesu pi nan tǝ za gip atl kǝ Yahuda tǝ mbubar gip atl kǝ Galili gwa.
54 Esse foi o segundo milagre que Jesus fez, depois de voltar da Judéia para a Galiléia.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 4, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.