Mateus 22
Ẽwandam Iek (NOAE) vs NAA
1 Maimua deeu nem ĩgkhamamua õrag nem jaaumamua magjim:
1 De novo Jesus lhes falou por parábolas, dizendo:
2 —Ẽwandamagta amach thãar ee ichta chi Pörkhapi nʉm khʉʉnan, rey ãb simua ich iewaa jua pʉrmkhĩir phiesta wautarr ee õor bëetarr khʉʉnjöta nʉmgui ajim.
2 — O Reino dos Céus é semelhante a um rei que preparou uma festa de casamento para seu filho.
3 Mag phiesta ee bëemkhĩir ya õrag jaaukha thʉnarr aawai ag ed pabaadee chi reíu deeu ich chognaan pʉ̈ijim aajem, mag bëeju arr khʉʉn aar jaaubathuurwai bëemkhĩir. Pari mag jaaubathurmjã bëebajierram aajem.
3 Enviou os seus servos a chamar os convidados para a festa, mas estes não quiseram vir.
4 Magbaawai jũrr deeum khʉʉn pʉ̈iwia amag, “ ‘Thachin ya sĩi khöjupaita sim, mʉch nemchaain õtpaa wai chirarr khëch auwi aata wau thʉnʉm; jua pʉr nʉm phiesta ee wëttarrau’ a jaaubat” a jaaupʉ̈imajim aajem amag.
4 Enviou ainda outros servos, dizendo: “Digam aos convidados: Eis que já preparei o meu banquete; os meus bois e animais da engorda já foram abatidos, e tudo está pronto; venham para a festa.”
5 Pari par mag deeu iek jaaupʉ̈itarrjã bëebajierram anaabá. Mag chi bëeju arr khʉʉn eem ãaur khʉʉn warag amach nemjĩir oon ërëubaadee tagam khʉʉn pogkha amach phidag ee wëtjierram aajem.
5 Mas os convidados não se importaram e se foram, um para o seu campo, outro para o seu negócio.
6 Maimua ãaur khʉʉnau warag mag chi rey iek jaau wënʉrrarr khʉʉn pʉr aunaa parhooba am gaai mas waunaa warag khëchpʉ̈ijierram anaabá.
6 Outros, agarrando os servos, os maltrataram e mataram.
7 Magbaawai chi reíu khĩir machgau ich soldaaunag mag ich chognaan khëchtarr khʉʉnjã agjö khëchpi jaaunaa am phöbörjã warre örpi jaaujim aajem.
7 — O rei ficou furioso e, enviando as suas tropas, exterminou aqueles assassinos e incendiou a cidade deles.
8 Maimuan chadau deeu ich chognaanag, “Nemen thum khĩir khaug thʉnʉm, jua pʉrju phiesta athee; pari chi thʉ̈rpʉ̈itarr khʉʉn chadcha chi bëeju khʉʉn khaba arr aawai am bëebajierramgui” ajim.
8 Então disse aos seus servos: “A festa está pronta, mas os convidados não eram dignos.
9 “Jãgan jãgbarpí kaaijã ee wëtwi mʉ chaai jua pʉr nʉm phiesta ee bëemkhĩir, thum pãachdëu oomam khʉʉnag jaaupetat” ajim anʉm amag.
9 Vão, pois, para as encruzilhadas dos caminhos e convidem para o banquete todos os que vocês encontrarem.”
10 Magbaa chadcha chi chognaan wëtwi kaaijã ee amachdëu oomam khʉʉn thumaa aibëejierram anaabá, õor wäjäaun dʉ̈i chi khaigbam khʉʉnpa. Deg pachënaa oowai sĩi dijã pöm simta õrau phẽu wëjoojim anʉm.
10 E, saindo aqueles servos pelas estradas, reuniram todos os que encontraram, maus e bons; e a sala do banquete ficou cheia de convidados.
11 Maimua mag õor thumaa deg paaukhapinaa chi reíu oon maawaijã, bëe nʉm khʉʉnag jũamkhĩir awia irua khajũa phëderrjã jũaba, woun ãb ag ee sĩerrau sĩi parhoobam khajũata jũa sim ooimajim anʉm.
11 — Mas, quando o rei entrou para ver os que estavam à mesa, notou ali um homem que não trazia veste nupcial
12 Magbaawai chi reíu irig, “¿Pʉ jãga jãg warm khʉʉnjö phiesta eem khajũa jũaba simta mʉig dubjĩ?” ajim anʉm irig. Pari magʉmjã bʉ̈ʉrjã i iek jʉ̈ʉ aba, ichig khabamjö sĩsijim anʉm.
12 e perguntou-lhe: “Amigo, como você entrou aqui sem veste nupcial?” E ele emudeceu.
13 Mag par jëeu ahaukhamjã ich iek ʉ̈khaba abaawai mes gaai thëp paa narr khʉʉnagta, “I bʉ̈ dʉ̈i juapa bʉʉrnaa daaugajãr khĩchag ee barbapʉ̈it” ajim anʉm chi reíu, “i gaai wajaugau icharaucha bĩenaa ich mag agäa agäa sĩerramkhĩir.”
13 Então o rei ordenou aos serventes: “Amarrem os pés e as mãos dele e atirem-no para fora, nas trevas; ali haverá choro e ranger de dentes.”
14 Mag nem ĩgkhaadam jaauwia ich Jesuupai, ’Ʉ̈gthar öbërjujã mag phiesta ee õor pöm thʉ̈rkhʉʉiwia khapan khaba bëetarrjöta sim ajim. Ẽwandamaun ich aar õor pömta wëtpim khõsi sim, mamʉ chi chadcha öbërju khʉʉn chan khapan khabata durrumgui ajim.
14 Porque muitos são chamados, mas poucos são escolhidos.
15 Pari mag irua nem ĩgkha sim amach jʉ̈gaagaa khaba aawai fariseonaan amach ap iekhawi ibëpjierram aajem, jãga Jesús ich iekha sim gaaimuapai imeraa pʉr awaag awi irig jëeucheeg.
15 Então os fariseus se retiraram e consultaram entre si como surpreenderiam Jesus em alguma palavra.
16 Mag ya ibëpwi narr aawai amach ee amach igar narr khʉʉn eem pʉ̈ijierram, deeum khʉʉn agjö chi rey Erodes igar narr khʉʉn dʉ̈i. Mag amach pʉ̈ibaawai bëewi magchëjierram:
16 E enviaram-lhe discípulos, juntamente com os herodianos, para lhe dizer: — Mestre, sabemos que o senhor é verdadeiro e que ensina o caminho de Deus de acordo com a verdade, sem se importar com a opinião dos outros, porque não olha para a aparência das pessoas.
17 Magua marau pʉrʉg jëeum ig nʉm: ¿Pua oowai chadcha maach meeun judionaanaujã durrpierram khʉʉn rey Roma sĩejemʉgta impuesto phagju aai nʉ, wa phagju khaba nʉ? aichëjierram irig. |src="HK00166B.TIF" size="col" copy="Orace Knowles revised by Louise Bass © The British & Foreign Bible Society, 1994." ref="MAT 22.17"
17 Assim sendo, diga-nos o que o senhor acha: é lícito pagar imposto a César ou não?
18 Pari Jesuu ya mag am ibëpwi khĩirju nʉmjã khaphʉ sĩerr aawai jũrr ich garmua amag, —Pãraun pãach khaugbampii naabma, ¿khanthee pãrau jãg mʉ imeraa pʉr auju ẽkha nʉma? ajim.
18 Mas Jesus, percebendo a maldade deles, respondeu:
19 Magnaa, Mʉrʉg oopibat ajim, khaniuta pãrau dëbpaar phaagjẽ.
19 Mostrem-me a moeda do imposto. Trouxeram-lhe um denário.
20 Mag ichig denario ãb oopibaawai, —Pãrau oowai, ¿khai khĩirta khai thʉ̈r dʉ̈i ag gaai sĩ? ajim.
20 E Jesus lhes perguntou:
21 Magbaa amachdëu, —Romaam rey César khĩir khabahab ajierram, ich thʉ̈r dʉ̈i.
21 Eles responderam: — De César. Então Jesus lhes disse:
22 Amachig mag iekhabapäaiwai sĩi jʉ̈gderraa nʉm iekhau warag amachta khĩu ërëubaadëjim.
22 Ouvindo isto, se admiraram e, deixando-o, foram embora.
23 Ich mag edcha ĩchab saduceonaan eem khʉʉnjã agjö Jesús aig bëejierram. Mag saduceonaanau jaauwai, maach meebaadëm chan maach akhaar tag iiuba aajem aajem. Amach mag nem jaau sĩerrjëem gaaimua, iyʉ̈ʉmamua juau ogthom irig magjierram:
23 Naquele dia, alguns saduceus, que dizem não haver ressurreição, aproximaram-se de Jesus e lhe perguntaram:
24 —Maestro, jöoi Moisés khararrau Ẽwandam iek phã pʉarr gaai jaauwai, woun ãb ʉʉi wai simta chaaijã chukhu meemʉn, magan mag chi meetarr khod ãbam wai sim khai, magua ich khojaau auju aai sim a sim, ag dʉ̈i ich naamʉu chaain ooba arr aawai jũrr i athee oo deeg, mag oo deebarm i chaainkha nʉisimkhĩir ajierram irig.
24 — Mestre, Moisés disse: “Se alguém morrer, não tendo filhos, o irmão desse homem deve casar com a viúva e gerar descendentes para o falecido.”
25 Maimua amachdëupai warag irig nem ĩgkhamamua magjierram: ’Biek ãb mʉig maach meeun ee emkhooin siete naajim aajem, ãbam khod appai. Am naam chi nacharamua ʉʉi auwia chaaijã chukhu meejim aajem. Magbaawai ag ẽudeemua ich khojaaupai wir aig aujim aajem, ich naam thʉ̈r okhoopimaaugau awi.
25 Ora, havia entre nós sete irmãos. O primeiro, tendo casado, morreu e, não tendo descendência, deixou sua mulher para seu irmão.
26 Pari majã pöd ag dʉ̈i chaai ooba meejim aajem. Ich mag ewagam khʉʉnjã ãbam ʉʉiraupai warm meemam ẽudee theg ahaugmamua mag siete narr thum thegdʉpʉ̈ijim anaabá.
26 O mesmo aconteceu com o segundo, com o terceiro, até o sétimo.
27 Maimua ya ãbmiecha paawai chi ʉʉijã meejim aajem.
27 Por fim, depois de todos, morreu também a mulher.
28 Mag ãbam ʉʉiraupai ãbam khod appai siete phëpʉ̈itarr aawai mʉg atag thumaam khʉʉn iiu phiidʉtkhabarm edjã, ¿mag ʉʉi chijãg dënkha sĩsijuma, chi nacha autarr dën wa ẽudeegam khʉʉn dën? a jëeujierram irig, juau ogthom.
28 Portanto, na ressurreição, de qual dos sete ela será esposa? Porque todos casaram com ela.
29 Magbaata ũr nʉm jʉ̈g eyaa Jesuu amag, —Pãran okhoota iekha nʉmgui ajim, Ẽwandam iek phã sĩsidʉm gaai jaau simta i jua theegjã khaugbata iekha naawai.
29 Jesus respondeu:
30 Meetarr khʉʉndam thumaa iiu phiidʉtkha phöbaadëm chan bʉ̈ʉrjã jua pʉpʉr abajugui ajim, ya am ʉ̈gtharm Ẽwandam chognaan thʉnʉm khʉʉnjö nʉisiju aawai.
30 Porque, na ressurreição, nem casam, nem se dão em casamento, mas são como os anjos no céu.
31 ¿Pãrau ooba aajẽ, Ẽwandamau ich iek phãpitarr gaai mag õor ötarr khʉʉn deeu iiu phiidʉtkhaju igwi,
31 Quanto à ressurreição dos mortos, vocês nunca leram o que Deus disse a vocês:
32 “Ichta jöoingar jöoi Abrán khararr Ẽwandam anaa ĩchab jöoi Isá khararr ag Ẽwandamau maimua Jacob khararr dënjã agjö” a sim? Irua mag makhʉʉn jöoin agtha meeba nʉmjö iekhatarr aawai Ẽwandam chan oob mag chi khëcham khʉʉn Ẽwandam khabam. Ẽwandaman chi iwam khʉʉn Ẽwandamaugui ajim. Irigan nawe khëchtarr khʉʉn awiajã agtha iiu nʉmgui ajim.
32 “Eu sou o Deus de Abraão, o Deus de Isaque e o Deus de Jacó”? Ele não é Deus de mortos, e sim de vivos.
33 Mag nem jaaumam ũrwia, chadcha thum chi ũrmam khʉʉn jʉ̈gderraa naajim.
33 Ouvindo isto, as multidões se maravilhavam da sua doutrina.
34 Jesuu mag saduceonaan warre khĩupaa sĩubarm fariseonaanau oobaawai, jũrr amaun chadau i phithurg chukhu pʉr auju awi,
34 Entretanto, os fariseus, sabendo que Jesus havia silenciado os saduceus, reuniram-se em conselho.
35 ãb am eem Moiseeu ley phã pʉatarr jawaag chi mach ich Jesús aig bëewi irig,
35 E um deles, intérprete da Lei, querendo pôr Jesus à prova, perguntou-lhe:
36 —Maestro, Moiseeu ley phã pʉatarr gaai, ¿chijãg iekta tagam khʉʉn khãaijã chi wajapcharamʉ́wa? ¿Khanta ʉ̈rʉʉcha Ẽwandamau maachig waupim khõsi sĩ? ajim irig.
36 — Mestre, qual é o grande mandamento na Lei?
37 Magbaawai Jesuu irig, —Chi wajapcharamʉn, “Maach Ẽwandam sĩi par iiupai khaba, pʉch thãrauchata khõsi abá” a phã simʉu ajim irig.
37 Jesus respondeu:
38 Tagam ley ʉʉrkhapi jaau nʉm khãaijã maata chi wajapcharamʉugui ajim.
38 Este é o grande e primeiro mandamento.
39 Magnaa deeu ichdëupai, Ãb agjö ich agjöpaimʉʉ simgui ajim. Ma sĩi “Pʉch khapeenjã wir aig pʉchjö daupii abá” a sim.
39 E o segundo, semelhante a este, é: “Ame o seu próximo como você ama a si mesmo.”
40 Moiseeu ley phã pʉarr thum tagam khʉʉn agjö Ẽwandam i jaaumienau jaaujerrpa mʉkhʉʉn dau numiim gaaimuata öbërdʉtkha nʉm. Mʉkhʉʉn numiita wajapha ʉʉrkha simʉn magan tagam khʉʉn ʉʉrkhapi jaau simjã thum ʉʉrkha simgui ajim ich Jesuu.
40 Destes dois mandamentos dependem toda a Lei e os Profetas.
41 Mag chi fariseonaan agtha ãba biirdʉ thʉnʉm ee,
41 Estando reunidos os fariseus, Jesus lhes perguntou:
42 Jesuu amag, —Pãrau mag õor peerdʉ awaag Mesías anʉm bëeju ig iyʉ̈ʉ aawai, ¿khai chaai aju khai a khĩirjuba aajẽ? a jëeujim.
42 — O que vocês pensam do Cristo? De quem é filho? Eles responderam: — De Davi.
43 Magbaata ich Jesuu amag, —¿Pari jãga mag David chaain ewagam khʉʉn dën abarju, ich Daviiujã mag ich Ẽwandamau pʉ̈iju aajerr igwi i Pör a iekhatarrta? Irua mag iekhaawai, ¿ich Ẽwandam Akharauta mag iekhapibajĩ? ajim.
43 E Jesus perguntou:
44 ¿Pãrau khaugba nʉ, ich Ẽwandamaucha iekhatarr Daviiu phãtarr? Mag irua phãtarr gaai mag sim:
44 “Disse o Senhor ao meu Senhor:
45 Mag ich David khararrauchajã Ẽwandamau pʉ̈iju aajerr igwi “maach Pör” a iekhatarrta, ¿jãga pãar iek mag í David chaain ewagam khʉʉn dënpai aju anʉ́? Mag sĩi i chaaipai aju akhiin, ich paarmua mag “maach Pör” abakhamgui ajim Jesuu amag.
45 — Portanto, se Davi o chama de Senhor, como ele pode ser filho de Davi?
46 Mamʉ par irua mamagkhamjã ãbmuajã bʉ̈dam ãbjã jʉ̈ʉ aba aajeejim. Magtarr aigmua atag ni ãbmuajã tag irig iek chigaapaijã jëeuba aajeejim.
46 E ninguém podia lhe responder uma palavra; e a partir daquele dia ninguém mais ousou fazer perguntas.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 22, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.