Marcos 9
Ẽwandam Iek (NOAE) vs NTLH
1 Mag iekhamamua ĩchab, ’Mʉ cha iekha chirʉm iekhau ãaur khʉʉn cha mʉ iek ũr nʉm khʉʉn chan mʉchta nem jua theeg thumaam khʉʉn Pörkha bëeju edamjö aadëm oobam aigjã meebajugui a jaaumajim anaabá.
1 E Jesus terminou, dizendo:
2 Mag ich khapeen ãaur khʉʉnag amach daúa ich oopiju jaautarr khur seis días nʉm ee Jesús durrsĩ pöm sim gaai majim aajem. Mag ich mam dʉ̈i õor thãrjuppai phë arrjim aajem. Makhʉʉn Pedro ajim aajem Santiago dʉ̈i, maimua Juan. Mag wëtwi ya durrsĩ gaai nʉmta amau oo nʉm dakhĩraa Jesús khĩir chaaupabaadëjim anaabá.
2 Seis dias depois, Jesus foi para um monte alto, levando consigo somente Pedro, Tiago e João. Ali, eles viram a aparência de Jesus mudar.
3 Magbaadëmua sĩi i mor gayam khajũa jũa sĩerrpa bʉ̈ʉnaa phuumjö aadëjim anʉm ich bäpgau. Khajũa atcha bäphä magjö chan õrau bʉ̈ʉrjã jã auba aajem aajem.
3 A sua roupa ficou muito branca e brilhante, mais do que qualquer lavadeira seria capaz de deixar.
4 Magbaadëm ee oowai warrgarm jöoin Moisés dʉ̈i Elíata iyʉ̈ʉ dʉnʉnʉihdʉ naajim aajem Jesús dʉ̈i.
4 E os três discípulos viram Elias e Moisés conversando com Jesus.
5 Amachdëu mag oobaawaita Pedro iek irua Jesuug mag chirajim anʉm:
5 Então Pedro disse a Jesus: — Mestre, como é bom estarmos aqui! Vamos armar três barracas: uma para o senhor, outra para Moisés e outra para Elias.
6 Mamʉ Pedroou Jesuug mag di ëu deeju a iekhatarran, maan amach chi khapeenta jãphierr nʉm iekhau pöd iekhajujã khaugba aawaita irua mag iekhajim anaabá.
6 Pedro não sabia o que deveria dizer, pois ele e os outros dois discípulos estavam apavorados.
7 Mag am jãphierr nʉm ee, dëgölp sĩi edjã eemua jʉʉnthumie baug bëewi, am jöodʉ athaicheewai, sĩi ag ee ierr paaukhabaadëjim anʉm. Magbarm ee woun iekjö, “Chamʉʉta mʉ Iewaa mʉchdëu jãsehne wai chitʉmʉugui” ajim anʉm, “õor peerdʉ aumkhĩir mʉchdëucha jʉr autarr. Irua nem jaau simta ipierraa abat” ajim anʉm.
7 Logo depois, uma nuvem os cobriu, e dela veio uma voz, que disse: — Este é o meu Filho querido. Escutem o que ele diz!
8 Maimua deeu chi jʉʉnthumie chukhu aadëm ee, amau oowai i dʉ̈i mag õor numí narr ooba, Jesús ich appaita oo dʉnʉm oojierram anaabá.
8 Aí os discípulos olharam em volta e viram somente Jesus com eles.
9 Mag durrsĩe naawia jerag wëdurumua Jesuu mag ich khapeen thãrjup ich dʉ̈i arrtarr khʉʉnag amachdëu ootarrjã deeum khʉʉnag jaaupiba, sĩi amach thãar eepaita khaphʉ apijim aajem, ich chi Emkhooi Iewaa meewia deeu iiu phiidʉ nʉm ora.
9 Quando estavam descendo do monte, Jesus mandou que não contassem a ninguém o que tinham visto, até que o Filho do Homem ressuscitasse.
10 Magtarr aawai chadcha chi khapeenau bʉ̈ʉrjã õrag jaauba aajeejim aajem. Pari mag nʉmʉn wir aig amach eepain iyʉ̈ʉ nʉmua, —¿Ma khani maachig jaau sĩejimta mag i meewia deeu i iiu phiidʉju a sĩejĩma? aajeejim anaabá amach appai.
10 Eles obedeceram à ordem, mas discutiram entre si sobre o que queria dizer essa ressurreição.
11 Mag amach appai mamag nʉʉ awi alphin ichigcha, —¿Khan jãgwia Ẽwandam iek jawaag chi machnaanau jaauwai mag Ẽwandamau Cristo pʉ̈iju na Eliata bëeju aajẽ? a jëeujierram anaabá.
11 Então perguntaram a Jesus: — Por que os
12 — ausente —
12 Ele respondeu:
13 — ausente —
13 Eu afirmo a vocês que Elias já veio, e o maltrataram como quiseram, conforme as Escrituras dizem a respeito dele.
14 Mag iyʉ̈ʉ wëdurumua tagam ich khapeen nueve narr aig pachënaa oowai, õor pöm warpham magwe phʉʉr thʉnʉm jãrrta Ẽwandam i jawaag chi machnaan garmua am dʉ̈i ijẽjẽbkham oochëjim aajem.
14 Quando eles chegaram perto dos outros discípulos, viram uma grande multidão em volta deles e alguns mestres da Lei discutindo com eles.
15 Mag õor pöm thʉnarr khʉʉnau amach dakhĩir Jesús barbaichëm oophöbaadee onegau i khĩirphee pochag phöbaadëwi i dʉ̈i saludaa nʉmua, “Ʉ̈uchata jãg pʉ barbaichëm” ajierram anʉm.
15 Quando o povo viu Jesus, todos ficaram admirados e correram logo para o cumprimentarem.
16 Mag chi machnaan garmua ich khapeen dʉ̈i ijẽjẽbkham oobaicheewai, —¿Pãar khan iekta ig nʉma? ajim anʉm amag.
16 Jesus perguntou aos discípulos:
17 Magbaa mag õor pos thʉnʉm eemua ãbmua magjim anʉm:
17 Um homem que estava na multidão respondeu: — Mestre, eu trouxe o meu filho para o senhor, porque ele está dominado por um espírito mau e não pode falar.
18 Mʉg khitʉm barbaadeewain sĩi jẽkhʉt bäjä aimaajem. Magbaadëmua sĩi isaphun bau aadëm dʉ̈i thet khierrpa kũkũerr khabaadëmua phithierrii aadeejemgui ajim anʉm. Mag bar nʉmua warag nem dau aauga pabaadëmgui ajim anʉm. Mua pʉ khapeenag jaaujim, amag mʉch chaai mor eem bën warre jẽupʉ̈imkhĩir. Pari ni ãbmuajã pödbajim a jaaumajim aajem.
18 Sempre que o espírito ataca o meu filho, joga-o no chão, e ele começa a espumar e a ranger os dentes; e ele está ficando cada vez mais fraco. Já pedi aos discípulos do senhor que expulsassem o espírito, mas eles não conseguiram.
19 Magbaawai Jesuu ich khapeenagta magjim anaabá:
19 Jesus disse:
20 Magbaawai chadcha chi chaai i aig aibëejierram aajem. Mag aipierrwai, chi chaai mor ee mag chi mepeer simua Jesús khĩir eerpa athaawai, sĩi eeupemjö ich bënëu barbaadëmua warre jẽkhʉt bäjä aimajim anʉm. Mag bäjä aimaa sĩi parhooba bʉ̈ thʉthʉg khabaadëm dʉ̈i ipëgchöo isaphun bau aadëjim anaabá.
20 Quando o levaram, o espírito viu Jesus e sacudiu com força o menino. Ele caiu e começou a rolar no chão, espumando pela boca.
21 Ich dakhĩir magbaadeewaita Jesuu chi ayag, —¿Pʉ chaai jãg bënëu barbaaderr ya dʉ̈rrʉ̈ʉ sĩwi? ajim anʉm.
21 Aí Jesus perguntou ao pai: O pai respondeu: — Ele está assim desde pequeno.
22 Khar chará jãg barbaadëmua chi meperau õtdau eejã barpʉ̈inaa dö eejã barpäaijemgui ajim anʉm, i thõopäaig. Maagjeewaita mua pʉrʉg chaigpa chirʉmgui ajim anʉm. Pua ʉ̈u i monaaupʉ̈iju aai chirʉm khai, maar dau aug khaugwi mʉ chaai monaaubapʉ̈i ajim anʉm irig.
22 Muitas vezes o espírito o joga no fogo e na água para matá-lo. Mas, se o senhor pode, então nos ajude. Tenha pena de nós!
23 Magbaawai Jesuu irig, —¿Jãgwi mag pua mʉrʉg “ʉ̈u i monaaupʉ̈iju aai chirʉm khai” a sĩwi? ajim anʉm. Ar Ẽwandam gaaita ʉ̈kha nʉm khʉʉn ithee chan bʉ̈ʉrjã phithurm nem chukhum. Maagwai puajã chadcha thãraucha ʉ̈khamʉn, pʉ chaaijã monaaubajup ajim anʉm irig.
23 Jesus respondeu:
24 Magbaa chi ayau, —Muan chadcha ʉ̈kha chirʉmgui ajim anʉm. Mamʉ pua mʉch chaai monaauju khĩirjugta ʉ̈rcha mʉrʉg khĩirjupibá ajim anʉm, warag Ẽwandamag ʉ̈khaag.
24 Então o pai gritou: — Eu tenho fé! Ajude-me a ter mais fé ainda!
25 Mag nʉm ee Jesuu oowai ich aig õor pöm biirdʉdʉkham oobaawai chi chaai mor ee mepeer simʉgta meeurrau aadëwi, —Mepeer, pʉchdëuta mʉg chaai jãg kach khĩsunaa meu meraa wai simgui ajim anʉm. Magnaa, Mʉ iekhau jöpai chaai mor eemua öbërbaad, maimua tag i mor ee dubaag khabamgui ajim anʉm.
25 Quando Jesus viu que muita gente estava se juntando ao redor dele, ordenou ao espírito mau:
26 Mag Jesuu ichig meeurrau aadeewai chi mepeer wiiu a baubaadëjim anaabá. Mag baubaadëmua chi chaai deeu ich bënëu barbaadëwi, jẽkhʉt bäjä aimawia, warre chi meemjö bʉ̈ʉrjã mimig chukhu apʉ̈ijim anʉm. Mag aig õor pöm pos thʉnarr khʉʉnau amach dakhĩir mag chi thõmjö aadëm oobaawai, “Chadcha ya meebaadëbahab” anaajim anaabá.
26 O espírito gritou, sacudiu o menino e saiu dele, deixando-o como morto. Por isso todos diziam que ele havia morrido.
27 Mamʉ amau mag meebaadëm anʉm ee, Jesuu chi chaai jua gaai pʉrnaa ʉ̈gthaag phiriu athajim anʉm. Mag ich jua gaai pʉrnaa phiriu athaawai dʉ̈i phiidʉ warag bʉ̈jãau dʉnʉisijim anaabá.
27 Mas Jesus pegou o menino pela mão e o ajudou a ficar de pé.
28 Mag chaai mor eem mepeer jʉrpʉ̈iwi ërëubaadeeu, ya amach ap deg paaukhabaimaawai, iyʉ̈ʉ nʉmua Jesuug, —¿Khan jãgwi jãg chaai mor ee bën khaigbam wai sĩerr marau pöd öbeerpi aubajĩ? a jëeujierram anʉm chi khapeenau.
28 Quando Jesus entrou em casa, os seus discípulos lhe perguntaram em particular: — Por que foi que nós não pudemos expulsar aquele espírito?
29 Mag ichig jëeubaawaita, —Mua pãrag jaaukhimgui ajim anʉm: Jãg mepeer khĩir õor mor eemua jʉrpäaigan, jãan sĩi thachjã khöba ãba Ẽwandamagpai jëeu nʉʉ aawaita jʉrpäaijemgui ajim anʉm.
29 Jesus respondeu:
30 — ausente —
30 Jesus e os discípulos saíram daquele lugar e continuaram atravessando a Galileia. Jesus não queria que ninguém soubesse onde ele estava
31 — ausente —
31 porque estava ensinando os discípulos. Ele lhes dizia:
32 Mamʉ amachig mag jaaumamjã pöd i iekha sim khaugba aajeejim anaabá. Mag amachdëu pöd khaugba aawai jëwaag ẽkhaajeejim anʉm; mamʉ inagau awi ich mag jëeubajierram aajem.
32 Eles não entendiam o que Jesus dizia, mas tinham medo de perguntar.
33 Mag iyʉ̈ʉ wënʉrrʉmua phöbör Capernaum anʉm ee barimajim aajem. Mag barwia ya deg paaukhabaimaawai ichdëu amag, —Maach khʉd ee daaig wëduraawai pãar ¿khan ata iyʉ̈ʉ wëduraa ajĩ? ajim anʉm.
33 Jesus e os discípulos chegaram à cidade de Cafarnaum. Quando já estavam em casa, Jesus perguntou aos doze discípulos:
34 Mamʉ amachig mag jëeubaawai, chi khapeenau ni ãbmuajã i iek ʉ̈khaba, sĩi khĩuu nʉisijim anʉm, khʉd ee wëdurumua chijãata amach eepai thumaam khʉʉn khãai ʉ̈rʉʉcha sĩ a chikham ipeer ahaug wëdurarr khap.
34 Mas eles ficaram calados porque no caminho tinham discutido sobre qual deles era o mais importante.
35 Mag ich iek ʉ̈khaba abaawai am na jẽkhʉt jupwi dʉ̈i amach thum ich bigaau thʉ̈rkha auwia amag magjim aajem:
35 Jesus sentou-se, chamou os doze e lhes disse:
36 Magnaa chaaidam thʉ̈r auwia, am dakhĩir chi chaaidam jua ee jiir auwi amag magjim anʉm:
36 Aí segurou uma criança e a pôs no meio deles. E, abraçando-a, disse aos discípulos:
37 —Mʉg chaai agtha ich juau paba aawai serbiiba khitʉmjö õor thʉnʉm thum mua khõsi chitʉm. Pãrau mʉ dënjö mʉg khithëem ãb khãijã jãsenkhawia pãach di aig aumʉn magan pãrau mʉchchata khĩir jãsenkhabarmjö abarm ajim anʉm. Mag pãrau ʉdʉraa pãach aig mʉ baarpi nʉm aiguin magan pãrau mʉ Aaijã khõsi nʉmgui ajim anʉm, ichdëuta mʉ pʉ̈itarr aawai.
37 — Aquele que, por ser meu seguidor, receber uma criança como esta estará também me recebendo. E quem me receber não recebe somente a mim, mas também aquele que me enviou.
38 Mag ũrwia Juanau, —Maestro ajim anʉm. Marau woun ãb oojim, mag wounau iekhamamua pʉ thʉ̈r thʉ̈rnaa õor mor eem mepeenag öbeerpi jaaubaawai chadcha öbeerpʉ̈i maajeejim. Mamʉ maarjö pʉ dʉ̈i nʉrraba aajemuata mag sĩewai marau irig tag õor mor eem mepeen jʉrkhʉʉipiba jaaujimgui ajim anʉm.
38 João disse: — Mestre, vimos um homem que expulsa demônios pelo poder do nome do senhor, mas nós o proibimos de fazer isso porque ele não é do nosso grupo.
39 Magbaa Jesuu amag, —¿Khanthee pãrau irig magjierrá ajim anʉm, idëu õor jua pʉrpiba? Mag wounau mʉ thʉ̈r gaaita mag õor monaau nʉrrʉm khai, magan irua wajaphata nem wau sim khabahab ajim anʉm, mʉ ëugar khaigba jaauba.
39 Jesus respondeu:
40 Maadëu nem wau nʉm oo simjã maach ichaaurjã khaba warag maach juapierr oo sim wounan, magan maan maach dʉ̈i sĩewaiu ajim anʉm.
40 Porque quem não é contra nós é por nós.
41 Maimua ich agjö ãbmua khãijã pãar Cristo khapeen aawai pãrag nemdam bʉ̈rʉʉm khãijã deebarm wounan, Ẽwandamau agjö irig nem wajapham deeb khaba deeju a chirʉmgui ajim anʉm.
41 Eu afirmo a vocês que isto é verdade: quem der um copo de água a vocês, porque vocês são de Cristo, com toda a certeza receberá a sua recompensa.
42 ’Pari magba ãbmua khãijã mʉ chaai mʉg mʉ iek ʉ̈kha khërʉmta pekau ee burrpimʉn, Ẽwandam dʉ̈ita iekkhõr pöoma sĩsiju. Mamʉ mag Ẽwandam dʉ̈ita iekkhõr paarpaju khãai, ichdëupai ich ö gaai mokpör pömkham jʉ̈naa phũas ee baudʉkhiin ʉ̈ucha ajugui ajim anʉm.
42 Jesus continuou:
43 Maimua agjö pʉch juaupaita pʉ pekau waupi sim khai, ag garm jua warag warre thʉapbapʉ̈i. Idëu pʉ jua bisi Ẽwandam aar barwiajã ʉ̈u simgui ajim anʉm, pʉch jua numwe monakha khĩmie durr õtdau uu thõojã khaugba wëjöm ee maju arr khãai. [
43 Se uma das suas mãos faz com que você peque, corte-a fora! Pois é melhor você entrar na vida eterna com uma só mão do que ter as duas e ir para o inferno, onde o fogo nunca se apaga.
44 Mam chan mag õtdau uu thʉnʉmjã bʉ̈ʉrjã thõba ni ag eem ödömiejã khëchaa khaugba sĩerrʉmgui ajim anʉm.]
44 [Ali os vermes que devoram não morrem, e o fogo nunca se apaga.]
45 Wa pʉ bʉ̈ʉu khãijã agjö pʉ pekau ee burrpi sim khai, magan mag bʉ̈jã warag thʉapbapʉ̈i. Bʉ̈ numwe monakha khĩmie durr maju arr khãai, Ẽwandam aar bʉ̈ bisi öbërwiajã ʉ̈ucha simgui ajim anʉm. [
45 Se um dos seus pés faz com que você peque, corte-o fora! Pois é melhor você entrar na vida eterna aleijado do que ter os dois pés e ser jogado no inferno.
46 Mam chan mag õtdau uu thʉnʉmjã thõba ni ag eem ödömiejã khëchba ich mag sĩerrʉmgui ajim anʉm.]
46 [Ali os vermes que devoram não morrem, e o fogo nunca se apaga.]
47 Wa pʉ daúa khãijã pʉ pekau waupi sim khai, magan mag dau warag jẽubapʉ̈i. Pʉch dau numwe monakha khĩmie durr Ẽwandamag pʉch barpʉ̈ipiju khãai, dau bese khãijã pʉʉta Ẽwandam dënkha simʉn ʉ̈ucha simgui ajim anʉm.
47 Se um dos seus olhos faz com que você peque, arranque-o! Pois é melhor você entrar no
48 Mam khĩmie durr chan ödömiejã khëchaa khaugba ich mag domkha thʉnʉm dʉ̈i mag õtdau uu thʉnʉmjã thõba ich mag sĩerrʉmgui ajim anʉm. Maguata muan pãragan, pekau waumaaugau dau chukhumjö oobamjönaa magʉm nem khaigbam wawaagjã jua chukhumjö abat a chirʉmgui ajim anʉm, bʉ̈ʉrjã wauba.
48 Ali os vermes que devoram não morrem, e o fogo nunca se apaga.
49 ’Mua pãrag mag chirʉmʉn, chikhamnau pãach thum pãar wajap dau aug waupiju aawaita mag chirʉmgui ajim anʉm. Mamʉ Ẽwandamau ʉdʉraa mag pãar dau aug waupi nʉmʉn, sĩi pãach ich dʉ̈i chadcha ubʉ wënʉrrʉm khai a khap aagta magpi sim. [Pãar dʉ̈i mag sim aig, nemek mod ãrm ugua phö sĩiujemjö, mag phithur wënʉrrʉm gaaimua warag pãarjã agjö ich dʉ̈i ajapha wënʉrramkhĩirta pãar dʉ̈i mag simgui ajim anʉm.]
49 — Pois todas as pessoas serão
50 Thakharan chadcha nem wajaphamʉu. Mamʉ mag sim nakha aadëkhiin, ¿khaíu magʉm thakhaar igju khai? ajim anʉm. Jãg thakharauta nem thum sĩpha apiejemjö abat, pãach khapeen dʉ̈i nem wajapha wau nʉmua agdaujö thumaa khõinaa wënʉrraag a jaaumajim aajem.
50 O sal é uma coisa útil; mas, se perder o gosto, como é que vocês poderão lhe dar gosto de novo? Tenham sal em vocês mesmos e vivam em paz uns com os outros.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Marcos 9, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.