Lucas 9
Ẽwandam Iek (NOAE) vs VC
1 Maimua Jesuu ich khapeen doce ich dʉ̈i ogdʉba wënʉrraajerr khʉʉn ãbam aig thʉ̈rkhanaa agdaujö juapá deemajim aajem, ich dënjö õor mor eem mepeen jʉrkhʉʉinaa mor masim khʉʉnjã monaau wënʉrraju ayaa amkhĩir.
1 Reunindo Jesus os doze apóstolos, deu-lhes poder e autoridade sobre todos os demônios, e para curar enfermidades.
2 Mag pʉ̈yaagpamua amag magjim anʉm:
2 Enviou-os a pregar o Reino de Deus e a curar os enfermos.
3 Maimua ĩchab amag, ’Pãach jua kharr ërëubaadët, bʉ̈ʉrjã nem inag arrba: bordón chukhu, talegdijã chukhu, ni thach ni phatkhonjã oob arrmiet; ich jãg ërëubaadët ajim anʉm, khajũa theg jũajujã chukhu.
3 Disse-lhes: Não leveis coisa alguma para o caminho, nem bordão, nem mochila, nem pão, nem dinheiro, nem tenhais duas túnicas.
4 Maimua pãach wënʉrrʉmpierr pãachig di jaaubarm degpai kheeupaawai khãibat ajim anʉm, pãach maigmua wët nʉm ora.
4 Em qualquer casa em que entrardes, ficai ali até que deixeis aquela localidade.
5 Mamʉ phöbör ee ni ãbmuajã pãach amach deg dubpiba ni pãach iekjã ũrba abaawai warre amach dakhĩirwe pãach bʉ̈ gaaim jẽb ʉʉrphë ʉʉrphënaa pãachta ërëubaadët ajim anʉm. Pãrau magmʉn magbarmuapai amag “Pãachdëu jãg Ẽwandam iek ũrba abarm gaaimua ich dʉ̈ita khĩir khap abat” anʉmʉugui ajim anʉm.
5 Onde ninguém vos receber, deixai aquela cidade e em testemunho contra eles sacudi a poeira dos vossos pés.
6 Mag, chadcha Jesuu amachig mag jaaubaawai ërëubaadëwia phöbördampierr jãga Ẽwandamau maach peerdʉajẽ a jaau wënʉrrʉm dʉ̈i ĩchab durrpierr aaunaanpa monaau wënʉrrajim aajem.
6 Partiram, pois, e percorriam as aldeias, pregando o Evangelho e fazendo curas por toda parte.
7 Rey Erodes anʉmua ũrbaadëjim aajem nem thum Jesuu wau nʉrrʉm. Mag ichdëu ũrbaadeewai khakhaisamjö aadëjim anaabá, jũrram khʉʉnau “Juan chi õor pör choomieta iiu phiidʉwia nʉrraichëm” a jaauchëchëkham ũrwia.
7 O tetrarca Herodes ouviu falar de tudo o que Jesus fazia e ficou perplexo. Uns diziam: É João que ressurgiu dos mortos; outros: É Elias que apareceu;
8 Mag nʉm dʉ̈i irua ũurwai ãaur khʉʉnau jũrr, “Elías warrgar Ẽwandam i jaaujerrta öbërchëwia jãg nʉrrʉm aajem” a jaau nʉm dʉ̈i agjö bigaaum khʉʉnau jũrr, “Elías khabam khai jãan chadcha jöoingar Ẽwandam iek jaaujerrta deeu phiidʉwia jãg nʉrrʉm” a jaauchë naajim anʉm.
8 e ainda outros: É um dos antigos profetas que ressuscitou.
9 Mag bĩi wëjöm ũrwia chi Erodeeu ich ödegpai, “Keen, magaag Juanan mua ö thʉappʉ̈ipitarrau. Magan, ¿khai ajuma õrau mag bĩi thʉnʉm?” aajeejim anʉm. Mamʉ parhooba mag jaau thʉnʉm gaaimua ichdëuchata i dʉ̈i oom khõchag sĩejim anaabá.
9 Mas Herodes dizia: Eu degolei João. Quem é, pois, este, de quem ouço tais coisas? E procurava ocasião de vê-lo.
10 Mag doce ich Jesuucha pʉ̈itarr khʉʉn wënʉrrʉʉ awia bardʉtkhacheeu amachdëu nem wau wënʉrrarr thum irig ĩgkhachëjierram aajem. Magbaawai chi Jesuu chawag am phë arrjim aajem, phöbör Betsaida anʉm igaau õor chukag ee.
10 Os apóstolos, ao voltarem, contaram a Jesus tudo o que haviam feito. Tomando-os ele consigo à parte, dirigiu-se a um lugar deserto para o lado de Betsaida.
11 Mamʉ õrau mag i petam khaugpʉ̈itarr aawai i ẽudee pochag wëtjim anʉm. Mag wëtwia ich aar bardʉtkhabaimaawai Jesuu amag, —Ʉ̈u pãar bëejimgui awia, warag amag, Ẽwandamta thumaam khʉʉn Pörkhaimʉʉ simgui ajim anʉm. Pãar peerdʉju khai, irigta ʉdʉraa pãach Pörkhapibat a jaaumajim aajem.
11 Logo que a multidão o soube, o foi seguindo; Jesus recebeu-os e falava-lhes do Reino de Deus. Restabelecia também a saúde dos doentes.
12 Mag õor monaaupʉ̈pʉ̈ikham ee, warag edau khëuju gar pabaadeewai chi doce ich dʉ̈i ogdʉba wënʉrraajerr khʉʉnau i aig bëewia irig, —Mʉig maach õor chukag eeta nʉpí, phöbör ee wa di dakha nʉnʉidʉm ee khãijã amag wëtpi jaaubá ajierram anʉm, magʉm aar thachdam khöwia khãimkhĩir.
12 Ora, o dia começava a declinar e os Doze foram dizer-lhe: Despede as turbas, para que vão pelas aldeias e sítios da vizinhança e procurem alimento e hospedagem, porque aqui estamos num lugar deserto.
13 Mamʉ magbaawai Jesuu jũrr amag, —Am pʉ̈iju khãyau, pãachdëuta amag thach deebat ajim anaabá.
13 Jesus replicou-lhes: Dai-lhes vós mesmos de comer. Retrucaram eles: Não temos mais do que cinco pães e dois peixes, a menos que nós mesmos vamos e compremos mantimentos para todo este povo.
14 Mag õor pöm thʉnʉm ee emkhooin appai cinco miljö naajim aajem. Magbaa Jesuu amag, —Õrag jaaubat ajim anʉm, ãbam aigpai poso de cincuenta en cincuenta khĩkhĩratdö jupkhamamkhĩir.
14 {Pois eram quase cinco mil homens.} Jesus disse aos discípulos: Mandai-os sentar, divididos em grupos de cinqüenta.
15 Mag chadcha i ipierraa õrag jaaubaawai thum ich mag poso phʉʉr ohood aphöbaadëjim aajem.
15 Assim o fizeram e todos se assentaram.
16 Magbaawai ich Jesuu mag pan cinco narr chi ãwarrdam numpai narr dʉ̈i ãba phë auwia, ʉ̈gthaag eerpanaa, Ẽwandamag ʉ̈u ajim anaa, thorreuwia, ich khapeenag ʉapʉ̈imajim aajem, jũrr õrag jigmamkhĩir.
16 Então Jesus tomou os cinco pães e os dois peixes, levantou os olhos ao céu, abençoou-os, partiu-os e deu-os a seus discípulos, para que os servissem ao povo.
17 Mag jigmamua thumaam khʉʉn biwaauwia imie phöbaadeewai chi pan ãwarr dʉ̈i sobtarrau thʉbʉt doce ipiirkha aujim aajem.
17 E todos comeram e ficaram fartos. Do que sobrou recolheram ainda doze cestos de pedaços.
18 Khãai ãb Jesús ich dʉ̈i doce ogdʉba wënʉrraajerr khʉʉn dʉ̈i õor chukag ee mawia Ẽwandamag jëeu sĩejim aajem. Mag jëeu dichwia amag, —Õrau mʉ igwia iyʉ̈ʉ nʉm ũurwai, ¿am iek mʉ khai aajẽ? ¿Pãrau ũrba aajẽ? a jëeujim anʉm.
18 Num dia em que ele estava a orar a sós com os discípulos, perguntou-lhes: Quem dizem que eu sou?
19 Magbaawai amachdëu magjierram aajem:
19 Responderam-lhe: Uns dizem que és João Batista; outros, Elias; outros pensam que ressuscitou algum dos antigos profetas.
20 Ichig magbaawai, jũrr amachigcha, —¿Ma pãachdëujãma, pãrau khĩirjuawai mʉ khai agá? a jëeujim anʉm.
20 Perguntou-lhes, então: E vós, quem dizeis que eu sou? Pedro respondeu: O Cristo de Deus.
21 Pedroou ichig magbaawai, —Chadcha pua ag eyaa jaaubapʉ̈imkë ajim anʉm, mamʉ oob bʉ̈ʉrjã chikhamnag jaaum ajim anʉm.
21 Ordenou-lhes energicamente que não o dissessem a ninguém.
22 Maimua magjim anʉm:
22 Ele acrescentou: É necessário que o Filho do Homem padeça muitas coisas, seja rejeitado pelos anciãos, pelos príncipes dos sacerdotes e pelos escribas. É necessário que seja levado à morte e que ressuscite ao terceiro dia.
23 Maimua thumaam khʉʉnag eerpa eerpanaa, —Chadcha pãrau mʉ iek pãach thãraucha ʉ̈kha nʉm khai, magan mua nem waupi jaau chirʉm appaita waubat ajim anʉm, “Mʉchdëuta khap chirʉm mʉchdëu nem wauju” a iekhaba. Mʉ gaaimua chikhamnau pãach dau aphʉʉ thõoju khĩirjuwia khãijã magʉm igba, waragta ʉ̈khanaat.
23 Em seguida, dirigiu-se a todos: Se alguém quer vir após mim, renegue-se a si mesmo, tome cada dia a sua cruz e siga-me.
24 Ar chi mʉg jẽb gaai mʉ gaaimua bʉ̈ʉrjã phithurg aumapha wënʉrrʉm khʉʉn chan meem edjã ʉ̈gthar öbërbamgui ajim anʉm. Magarrau ar chi mua nem jaau chirʉm waum khõchgauta amach nemjã khĩirjuba sĩi warag mʉ gaaimuata dau aphʉʉ anʉm khʉʉnan chadau ʉ̈gtharcha öbërjugui ajim anʉm.
24 Porque, quem quiser salvar a sua vida, perdê-la-á; mas quem sacrificar a sua vida por amor de mim, salvá-la-á.
25 Pãrau oowai, ¿khan ajaug sĩ ajim anʉm, woun ãbmua mʉg durr thum ichdëupai jʉ̈a wai sĩsim, mamʉ mag sim meebaadee khĩmie durr petam; irua ich durr thum ich dʉ̈i arrju aai sĩ? Pöd arrbamgui ajim anʉm.
25 Pois que aproveita ao homem ganhar o mundo inteiro, se vem a perder-se a si mesmo e se causa a sua própria ruína?
26 Ãb khãijã mʉ gaaimua wa mʉ iek jaauju khãijã õor dakhĩir chigaa amʉn, mag mʉch chi Emkhooi Iewaajã thumaam khʉʉn Pörkhanaa mʉch Aai dʉ̈i ʉ̈gthar i chognaan thʉnʉm khʉʉnpa mʉg durr chachaan bëem edjã muajã ĩchab ich khĩircha eerpanaa chigaa warag, “Mua, bʉ̈ʉrjã pʉ khaugba chitʉm” ajugui ajim
26 Se alguém se envergonhar de mim e das minhas palavras, também o Filho do Homem se envergonhará dele, quando vier na sua glória, na glória de seu Pai e dos santos anjos.
27 Cha mʉ iekha chirʉm iekhau ãaur khʉʉn cha mʉ iek ũr nʉm khʉʉn chan mʉchta thumaam khʉʉn Pörkha bëeju edamjö aadëm oobam aigjã meebajugui ajim aajem Jesuu ich khapeenag.
27 Em verdade vos digo: dos que aqui se acham, alguns há que não morrerão, até que vejam o Reino de Deus.
28 Mag ich khapeen ãaur khʉʉnag amach daúa ich oopiju jaautarr khur seman ãbjö nʉm ee, durrsĩ gaai Ẽwandamag jëwaan mamua ich dʉ̈i phë arrjim aajem Pedro, Santiago maimua Juan.
28 Passados uns oitos dias, Jesus tomou consigo Pedro, Tiago e João, e subiu ao monte para orar.
29 Mag mam wëtwi ich Ayag jëeu simta, dëgölp sĩi bʉ̈ʉmjö aadëjim anaabá, ich mor gaai khajũa jũa sĩerrpa. Maagwai chi khajũa chará sĩi phuumjö aadëjim anʉm, ich bäpgau.
29 Enquanto orava, transformou-se o seu rosto e as suas vestes tornaram-se resplandecentes de brancura.
30 I magbaadëm ee wounaan numí i bigaau dʉnʉʉutkhachëwia i dʉ̈i iyʉ̈ʉ naajim aajem. Mag i dʉ̈i iyʉ̈ʉ narr khʉʉn, jöoingar Moisés khararr ajim aajem Ẽwandam i jaaumie Elías khararr dʉ̈i.
30 E eis que falavam com ele dois personagens: eram Moisés e Elias,
31 Mag am iyʉ̈ʉ dʉnʉnʉidʉ aichëm dʉ̈i ĩchab pagthʉm daujö phʉr jẽer athamua mag ãsdaau narrta sĩi warag arar am wʉʉ wai sĩsijim anaabá. Am iyʉ̈ʉ narran, ich Ẽwandamaucha warrgarwe ich i jaaumienag jaautarrjö, Jerusalén phöbör ee õrau i thõojuuta ig iyʉ̈ʉ naajim aajem.
31 que apareceram envoltos em glória, e falavam da morte dele, que se havia de cumprir em Jerusalém.
32 Mamʉ maagwai Pedro ich khapeen numí amach ãba wënʉrrarr khʉʉn dʉ̈i sĩi daphökgau pöd dau ẽebajujö thʉnʉmuata oo naajim anaabá, mag Jesús Moisés dʉ̈i Eliapa iyʉ̈ʉ dʉnʉnʉidʉ nʉm. Maagwai ich Jesuun agtha sĩi bʉ̈ʉmjö thʉnʉm dʉ̈i i khajũa chará phuumjöta thʉnaajim anʉm, ich bäpgau.
32 Entretanto, Pedro e seus companheiros tinham-se deixado vencer pelo sono; ao despertarem, viram a glória de Jesus e os dois personagens em sua companhia.
33 Mag ãba dʉnʉnʉidʉ naawia chi warm khʉʉn i aigmua wëtaag ẽkha nʉm ee, Pedroou irig, —Maestro, ʉ̈u chi agamjö nem ajaug maar mʉig nʉm, ¿jãgwia maadëu rãichdi thãrjup ëu aubá? ajim anʉm, ãb pʉ athee, ãb Moisés athee maimua ãb Elías athee.
33 Quando estes se apartaram de Jesus, Pedro disse: Mestre, é bom estarmos aqui. Podemos levantar três tendas: uma para ti, outra para Moisés e outra para Elias!... Ele não sabia o que dizia.
34 Mamʉ mag i iekha dʉnʉm ee, jʉʉnthumie baug bëewia am jöodʉ athaicheewai jãphierr phöbaadëjim anaabá, ag ee ierr paaukhabaadëm oowia.
34 Enquanto ainda assim falava, veio uma nuvem e encobriu-os com a sua sombra; e os discípulos, vendo-os desaparecer na nuvem, tiveram um grande pavor.
35 Mag jʉʉnthumie ee am ierr paaukhabaadeewai ag eemua woun iekjö, “Chamʉʉta mʉ Iewaa, mʉchdëu jãsehne wai chitʉmʉu, õor peerdʉ aumkhĩir mʉchdëu jʉr autarr. Irua jaau simta ipierraa abat” a iekhabarm ũrjierram anʉm.
35 Então da nuvem saiu uma voz: Este é o meu Filho muito amado; ouvi-o!
36 Maimua chi woun iekjö sĩerr khĩubaadëm dʉ̈i ĩchab chi jʉʉnthumiejã chukkhu aadëm ee oowai Jesús ich appai oo dʉnaajim anʉm. Mamʉ amachdëu mag ootarrjã ag ed gaai chan bʉ̈ʉrjã deeum khʉʉnag jaauba, sĩi khĩuu nʉisijierram anaabá, nem dau chig ooba arrjö.
36 E, enquanto ainda ressoava esta voz, achou-se Jesus sozinho. Os discípulos calaram-se e a ninguém disseram naqueles dias coisa alguma do que tinham visto.
37 Ag noram ãspaau mam durrsĩ gaai naawi deeu ich khapeen dʉ̈i jër paaukhabaadëm ee, am khĩirphee õor pöoma wëdurajim aajem.
37 No dia seguinte, descendo eles do monte, veio ao encontro de Jesus uma grande multidão.
38 Mag khapan pos wëdurum eemua woun ãb i aig bëewia irig magchëjim anʉm:
38 Eis que um homem exclamou do meio da multidão: Mestre, rogo-te que olhes para meu filho, pois é o único que tenho.
39 Mʉg khërʉm ich bënëu barbaadeewain nem theegta baarjem. Di bäbäjä khabaadëmua ääikham dʉ̈i sĩi isaphunjã bau aadeejem. Mag di bäbäjäkham pʉamjã igba thʉnʉʉ awia bar dichdimaawain gaai machgau sĩita kha aupihba aadeejemgui ajim anʉm.
39 Um espírito se apodera dele e subitamente dá gritos, lança-o por terra, agita-o com violência, fá-lo espumar e só o larga depois de o deixar todo ofegante.
40 Chi mepeer öbeerpʉ̈imkhĩir pʉ dʉ̈i ogdʉba wënʉrraajem khʉʉnag mua jaautarrjã amau pödbajierramgui aichëjim anaabá.
40 Pedi a teus discípulos que o expelissem, mas não o puderam fazer.
41 Magbaawai Jesuu thumaam khʉʉnag eerpanaa, —Pãran chadcha pãach thãar khaibag gaaimuata pãrau chan jãg chaai Ẽwandamau monaaupʉ̈ijujã khĩirjuba nʉmgui ajim anʉm. ¿Pãrau jãg Ẽwandam jua theeg simjã khaugbamjö nʉm sĩi ich jãgta mua ãwat chitaju aai chirʉ́ pãrau oowai? ¿Khan atchata pãrau mʉ pãach dʉ̈i chitapim ig nʉma ajim anʉm, ajapcha ʉ̈khaag? Magnaa jũrr chi ayagta, Mʉ aig pʉch chaai aipidú ajim anʉm.
41 Respondeu Jesus: Ó geração incrédula e perversa, até quando estarei convosco e vos aturarei? Traze cá teu filho.
42 Mag chadcha chi ayau aidurum ee, chi chaai ich bënëu theega barbaadëmua warre jẽkhʉt barwerbpʉ̈ijim anʉm. Magbaawai Jesuu chi mepeer mag chi chaai mor ee simʉg meeurraunaa öbeerpi jaaubaawai warre öbërbaadëjim anaabá. Mag chaai monaaupʉ̈iwia chi ayag, —Ar khërʉm pʉ chaai ajim anʉm.
42 E quando ele ia chegando, o demônio lançou-o por terra e agitou-o violentamente. Mas Jesus intimou o espírito imundo, curou o menino e o restituiu a seu pai.
43 Mag Jesuu chaai monaaubarm oowia thum aig narr khʉʉn dauderraa nʉisiwia Ẽwandamagta, “Ẽwandam, pʉchta chadcha mepeen khãyaujã chi jua thierriu. Mepeenau chan pöd pʉ dʉ̈i barbam” ajierram aajem. |src="CN01729B.TIF" size="span" copy="© 1978 David C. Cook Publishing Co." ref="LUK 9.37-43"
43 Todos ficaram pasmados ante a grandeza de Deus. Como todos se admirassem de tudo o que Jesus fazia, disse ele a seus discípulos:
44 —Ajapha mʉ iekhaagpam ũrwia khĩir eyaa wai nʉisit. Mʉigmua pömcha khaba nʉm ee, mʉg mʉch chi Emkhooi Iewaa mʉg chirʉmʉn chi thierrnaanag pʉr deejugui ajim anʉm.
44 Gravai nos vossos corações estas palavras: O Filho do Homem há de ser entregue às mãos dos homens!
45 Mamʉ chi khapeenau Jesuu amachig mag iekhabarmjã warre khaphʉ aju nem khaba arr aawai pöd khaugbajierram anaabá. Mag amachdëu pöd khaugba abaawai irig jëeujöjöo naawi warag inagau jëeuba, ich magpai nʉisijim aajem.
45 Eles, porém, não entendiam esta palavra e era-lhes obscura, de modo que não alcançaram o seu sentido; e tinham medo de lhe perguntar a este respeito.
46 Maimua wëtwia amach appai aphöbaadeewai, “Keena, magan mʉg nʉm aig, ¿chijãata ʉ̈rʉʉcha sim khai?” a iyʉ̈ʉ aphöbaadëjim aajem.
46 Veio-lhes então o pensamento de qual deles seria o maior.
47 Mamʉ Jesuu am khĩirjug khaphʉnaa am thãarjã khaphʉ sĩerr aawai, mag iyʉ̈ʉ nʉm ũrbaa chaaidam jiir auwia ich bigaau dʉnʉʉupi khërnaa amag magjim aajem:
47 Penetrando Jesus nos pensamentos de seus corações, tomou um menino, colocou-o junto de si e disse-lhes:
48 —Mʉg chaai agtha ich juau paba aawai serbiiba khitʉmjö õor thʉnʉm thum mua khõsi chitʉm. Pãrau mʉ dënjö mʉg khithëem ãb khãijã jãsenkhawia pãach di aig aumʉn, magan pãrau mʉchchata mag khĩir jãsenkhabarmjö abarmgui ajim anʉm. Mag pãrau ʉdʉraa pãach aig mʉ baarpi nʉm aiguin magan pãrau mʉ Aaijã khõsi nʉm anʉm, ichdëuta mʉ pʉ̈itarr aawai. Mua pãrag jaaukhimgui ajim anʉm: Ar amachdëupai khĩirjuawai thumaam khʉʉn khãyaujã chaai bʉ̈rʉʉmdamjö serbiiba nʉm a khĩirju nʉm khʉʉnta warm khʉʉn khãyaujã ʉ̈rʉʉcha nʉmgui ajim anʉm chadcha, Ẽwandam dau na.
48 Todo o que recebe este menino em meu nome, a mim é que recebe; e quem recebe a mim, recebe aquele que me enviou; pois quem dentre vós for o menor, esse será grande.
49 Magbaawai Juanau Jesuug, —Maestro, marau woun ãb oojimgui ajim anʉm. Mag wounau iekhamamua pʉ thʉ̈r thʉ̈rnaa õor mor eem meperag öbeerpi jaaubaawai chadcha öbeerpʉ̈i maajeejim. Mamʉ maarjö pʉ dʉ̈i nʉrraba aajemuata mag sĩewai marau irig tag õor mor eem mepeen jʉrkhʉʉipiba jaaujimgui ajim anʉm.
49 João tomou a palavra e disse: Mestre, vimos um homem que expelia demônios em teu nome, e nós lho proibimos, porque não é dos nossos.
50 Magbaa Jesuu magjim anʉm irig:
50 Mas Jesus lhe disse: Não lho proibais; porque, o que não é contra vós, é a vosso favor.
51 Ya Jesús deeu ʉ̈gthar ich Aai aar maimʉʉ aadeewai warag thãar phĩiuwia ögkhaba Jerusalenag petajim aajem.
51 Aproximando-se o tempo em que Jesus devia ser arrebatado deste mundo, ele resolveu dirigir-se a Jerusalém.
52 Mamʉ ich na di jʉrwia nem khĩir khaugamkhĩir, ich khapeen eem õor jʉr auwia pʉ̈ijim aajem. Magbaa makhʉʉnau ërëuwia Samaria durr phöbördam pöm khaba khitʉm ee i na di jʉrimajierram aajem.
52 Enviou diante de si mensageiros que, tendo partido, entraram em uma povoação dos samaritanos para lhe arranjar pousada.
53 Mamʉ chi Samariapienau Jesús sĩi Jerusalenagta mam a ũrbaawai i athee chan di chukhum ajierram anaabá.
53 Mas não o receberam, por ele dar mostras de que ia para Jerusalém.
54 Magbaawai deeu bëewia mag irig deebaju abarm jaauchëjierram aajem. Mag ũrbaawaita jũrr Santiagoou Juan dʉ̈imua, —Señor, ¿pua oowai mag pʉrʉg di deebam anʉm jũrr marau Ẽwandamag jëeuju aai nʉ ajim anʉm, Elías khararrau jëeubaawai atarrjö am phöbör pábaadëmua uurdʉ khëchpʉ̈imkhĩir? Marag jaaubá ajim anʉm Jesuug.
54 Vendo isto, Tiago e João disseram: Senhor, queres que mandemos que desça fogo do céu e os consuma?
55 Magbaawai Jesuu amag phʉʉrba oonaa magjim anʉm:
55 Jesus voltou-se e repreendeu-os severamente. {Não sabeis de que espírito sois animados.
56 Mʉch chi Emkhooi Iewaan mʉg jẽb gaai õor peerdʉ awaanta bëejim. Mʉ mag mʉch garmua warag õor amach pekau ee durrum peerdʉ aubanaa sĩi öpʉ̈yaanjã bëebajimgui ajim anʉm.]
56 O Filho do Homem não veio para perder as vidas dos homens, mas para salvá-las.} Foram então para outra povoação.
57 Mag ërëubaadëwia agtha barba wënʉrrʉm ee, ãbmua Jesuug, —Señor, mʉʉn pʉ mampierr pʉ dʉ̈i ich jãg chitajugui ajim anʉm.
57 Enquanto caminhavam, um homem lhe disse: Senhor, seguir-te-ei para onde quer que vás.
58 Magbaawai jũrr ich Jesuu irig, —Pʉchdëu mag mʉ dʉ̈i chitam khõsi chirʉm khai, marrau magan ajim anʉm. Mamʉ pʉrʉg jaaukhimgui ajim anʉm: mʉ khãyau pabʉ̈ eem nemchaain amach khãaijem jẽbdi paraam; nem ichpanjã kheeupaawai amach khãaijem khãidu wai sĩsidʉm. Mamʉ mʉch chi Emkhooi Iewaa chan mʉg chitʉm aig khëubaadeewai khãyaag ajapha werba chiraju didamjã chukhu chitʉmgui ajim anʉm. Pʉjã mʉjö magta chitam khõsi chirʉm khai, marrau magan ajim anʉm.
58 Jesus replicou-lhe: As raposas têm covas e as aves do céu, ninhos, mas o Filho do Homem não tem onde reclinar a cabeça.
59 Maimua ãbakhaíg jũrr ich garmuata —Marrau mʉ dʉ̈i abaawai, jũrr magua, —Señor, magan idëu nacha mʉ mʉch aai aar mawia i dʉ̈i chirʉʉ apibá. Mʉg atag mʉch juadamaucha jöoi aukhër pʉabajeen chadau mua pʉ ogdʉba chitajugui ajim anʉm.
59 A outro disse: Segue-me. Mas ele pediu: Senhor, permite-me ir primeiro enterrar meu pai.
60 Magbaawai Jesuu irig, —Magju khãai warre mʉ dʉ̈ita marrau ajim anʉm. Idëu ar amach Ẽwandam iek ʉ̈khamaaugau chi thõmjö nʉm khʉʉnag amach binaan bëppibá. Mamʉ pʉ mag khãyau warag õrag jaaubamí ajim anʉm: “Ya Ẽwandam thumaam khʉʉn Pörkhacheeg bëeimʉʉ sim. Pãar peerdʉm khõsi nʉm khai, ichta ʉdʉraa pãach Pörkhapibat” a jaaupet ajim anʉm.
60 Mas Jesus disse-lhe: Deixa que os mortos enterrem seus mortos; tu, porém, vai e anuncia o Reino de Deus.
61 Magbaawai deeum aig sĩerrau ĩchab irig magjim anʉm:
61 Um outro ainda lhe falou: Senhor, seguir-te-ei, mas permite primeiro que me despeça dos que estão em casa.
62 Magbaa Jesuu magjim anʉm:
62 Mas Jesus disse-lhe: Aquele que põe a mão no arado e olha para trás, não é apto para o Reino de Deus.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 9, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.