Lucas 10
Ẽwandam Iek (NOAE) vs NTLH
1 Mag jũrram khʉʉnau Jesús dʉ̈i ogdʉba wënʉrraju a thʉnarr khur maach Pör Jesuu ichdëucha õor setenta jʉr auwia khĩir sĩsied nunumdö pʉ̈yaagpajim aajem, ich na ich nʉrrajupierr.
1 Depois disso o Senhor escolheu mais setenta e dois dos seus seguidores e os enviou de dois em dois a fim de que fossem adiante dele para cada cidade e lugar aonde ele tinha de ir.
2 Mag am pʉ̈yaagpamua magjim anʉm:
2 Antes de os enviar, ele disse:
3 Maimua magjim anʉm amag:
3 Vão! Eu estou mandando vocês como ovelhas para o meio de lobos.
4 Pãach jua kharr ërëubaadët: phatkhon chukhu, putdijã chukhu, maimua zapatdamjã pãach bʉ̈ gayam appai athaadët. Khʉdau ee õor oowaijã iyʉ̈ʉ dʉnʉnʉidʉ nʉʉ aba dichpetat ajim anʉm.
4 Não levem bolsa, nem sacola, nem sandálias. E não parem no caminho para cumprimentar ninguém.
5 Parhooba pãach wëtumpierr õor deg duubwai saludaawia, “Maran maach peerdʉajem iek jawaanta bëejim; pãach mʉg di ãbam degam khʉʉnau thumaa ʉ̈khakhiin ʉ̈u akham” abat ajim anʉm.
5 Quando entrarem numa casa, façam primeiro esta saudação: “Que a paz esteja nesta casa!”
6 Pãrau mag jaau wënʉrrʉm ãbmua khãijã ʉ̈kham khõsi ʉ̈khamʉn, ʉ̈u peerdʉwia Ẽwandamau i auju. Mamʉ irua magbamʉn, magan Ẽwandamau mag woun eeg ooba, i dʉ̈i ʉ̈u aju atarr warag pãach dʉ̈ipaita ʉ̈u aju.
6 Se um homem de paz morar ali, deixem a saudação com ele; mas, se o homem não for de paz, retirem a saudação.
7 Mag pãach ʉ̈u jẽerpibarm degpai thachjã khöbat, dipierr thach khö wënʉrraba. Mua pãrag mag chirʉmʉn, mag pãach phidkha wënʉrrʉm gaaimua õrau sĩi pãar jãogju aawaita mag chirʉmgui ajim anʉm.
7 Fiquem na mesma casa e comam e bebam o que lhes oferecerem, pois o trabalhador merece o seu salário. Não fiquem mudando de uma casa para outra.
8 Phöbör ee pãach dub wënʉrrʉmpierr pãach jẽer nʉm aiguim khʉʉnau nem deewai magʉmjã aba khöbat.
8 — Quando entrarem numa cidade e forem bem-recebidos, comam a comida que derem a vocês.
9 Maimua ĩchab magʉm phöbörpierr pãachdëu aaunaan oomam monaaupetat. Mag monaaupʉ̈iwia amag, “Pãrau ĩs mʉg oobarmʉn Ẽwandamauta pãrag ich jua theeg oopi sim” a jaaubat ajim anʉm ĩchab.
9 Curem os doentes daquela cidade e digam ao povo dali: “O
10 Mamʉ phöbörpierr pãachdëu jaau wënʉrrʉm ũrmapha ni amach degjã pãach öbërpiba abaawai, kaaijã ee öbërnaa, pãach bʉ̈ gayam jẽb ʉʉrphë ʉʉrphënaa, amach khĩircha magbat:
10 Porém, quando entrarem numa cidade e não forem bem-recebidos, vão pelas ruas, dizendo:
11 “Pãrau Ẽwandam iek iseg nʉm khai, ni pãar phöbör eem jẽbdampaijã marau maach bʉ̈ gaai arrbam. Mamʉ ya pãrau khaphʉ nʉisim, Ẽwandamau pãach eejã ich jua theeg oopiju atarr oopiba abarm, pãachdëu i iseg nʉm gaaimua.” Magwia ërëubaadët ajim anʉm.
11 “Até a poeira desta cidade que grudou nos nossos pés nós sacudimos contra vocês! Mas lembrem disto: o Reino de Deus chegou até vocês.”
12 Mamʉ mua pãrag mag chirʉm: Mag pãachdëu jaau wënʉrrʉm gaaimua pãar isegbarm phöbör eem khʉʉnan, Ẽwandamau mʉg durr i agkham ed gaai Sodomapien khãyaujã ʉ̈rʉʉcha Ẽwandam jua machag ãwatjugui ajim anʉm, ich Jesuupai.
12 E Jesus disse mais isto:
13 Mag ich iek iseg nʉm khʉʉn igwia, ’¡Ë, apdurr Corazinpien! ajim anʉm. ¡Ë, apdurr Betsaidapienjã agjö, Ẽwandamau am i agkham ed! Am ee nem ooba aajem nem wau nʉmua Ẽwandamau ich juapá oopitarr Tiro phöbör eeta wa Sidón phöbör ee khãijã wautarr amuan, nawe amau amach khĩirjug khaigbam isegwia sʉrkhakham. Magtarr amuan, amau theerju theerwia ʉ̈r jupnaa, putiu pör börrnaa, khoopa nʉm khʉʉn sʉrkhaajemjö sʉrkhakham. Magnaa amau amach mor ewag ãsie khĩirjuwia Ẽwandamag jëeukhamgui ajim anʉm, amach khaibag chugpaamkhĩir.
13 Jesus continuou:
14 Magua Ẽwandamau mʉg durr i agkham ed Corazinpienta Betsaidapien dʉ̈i irua masiicha waupʉ̈ijugui ajim anʉm am gaai, Tiropien dʉ̈i Sidonpien khãyaujã, amachdëu ũrtarrta ʉ̈khaba arr gaaimua.
14 No Dia do Juízo, Deus terá mais pena de Tiro e de Sidom do que de vocês, Corazim e Betsaida!
15 Maagwai Capernaumpien igwiajã, ’¿Khan abarju? ajim anʉm. ¡Ë! Amaun amach thö nʉm, amachta chi wäjäaun awia. Amaun ʉ̈gthar paaukhabaimaawaijã amachta chi pörnaan khaimajupii nʉm. Mamʉ jãkhʉʉn chan Ẽwandamau ich aar öbeerpiba, warag khĩmie durrta barkhʉʉipʉ̈ijugui ajim anʉm.
15 E você, cidade de Cafarnaum, acha que vai subir até o céu? Pois será jogada no
16 Maimua mag ichdëu pʉ̈iju khʉʉnag magjim anʉm: ’Pãar iek ũrm khõsi ũr nʉm khʉʉnau magan mʉ iekta ũr nʉm ĩchab. Maagwai ar pãar isegbarm khʉʉnau magan mʉpata iseg nʉm. Mag amau mʉ iseg nʉm khai, magan amau mʉ Aaijã ĩchab dʉ̈i iseg nʉm, ichdëuta mʉ pʉ̈itarr aawai.
16 Então disse aos discípulos:
17 Mag ërëuwia, wënʉrrʉʉ athurwia, deeu bardʉtkhacheeu onee magchëjierram maach Pör Jesuug:
17 Os setenta e dois voltaram muito alegres e disseram a Jesus: — Até os demônios nos obedeciam quando, pelo poder do nome do senhor, nós mandávamos que saíssem das pessoas!
18 Magbaawai Jesuu amag magjim aajem:
18 Jesus respondeu:
19 Mua pãar jua theeg apijim, pãach garmuata mepeen dajẽk amkhĩir. Maagwai mʉchdëu pãrag nem waupi jaau chirʉm wau wënʉrrʉmta dösãtau pãar nemkhõrig ʉmnaa döjũrigjã ʉmwiajã pãar bʉ̈ʉrjã chig abaju, mʉ jua theegta pãar gaai sĩewai.
19 Escutem! Eu dei a vocês poder para pisar cobras e escorpiões e para, sem sofrer nenhum mal, vencer a força do inimigo.
20 Mamʉ mag mepeenjã pãach garmuata jʉmpiba nʉm awiapai chan oob onee amiet. Magarrau pãach thʉ̈rta ya ʉ̈gtharm ẽsap gaai phã sĩsim gaaimuan chadau pãar onee aju aai nʉmgui ajim anʉm, ya pãach Ẽwandam aarcha öbërju aawai.
20 Porém não fiquem alegres porque os espíritos maus lhes obedecem, mas sim porque o nome de cada um de vocês está escrito no céu.
21 Mag ich Jesuu pʉ̈itarr khʉʉn deeu bëewia ichig onee nem ĩgkhabaichëm ũrbaawai ĩchab ich Jesujã Ẽwandam Akharau onee apijim aajem. Mag ich onee aadeewai Ẽwandamag jëeumamua magjim anʉm:
21 Naquele momento, pelo poder do Espírito Santo, Jesus ficou muito alegre e disse:
22 Maimua jũrr chi aig narr khʉʉnagta magjim anʉm: ’Nem thum mʉg thʉnʉmʉn mʉ Ayau mʉrʉgta deejim. Mamʉ ãbmuajã khaugba sim, khai agá mag Ẽwandam Iewaa. Ãba ich mʉ Ayaupaita khaphʉ simgui ajim anʉm, chadcha mʉ i chaairau. Mʉg nʉm aig ãbmuajã khaugba sim, khai agá mʉ Aai. Ãba mʉch chi Chaairaupaita mʉch Aai khaphʉ chitʉm. Bigaaum khʉʉnau khaphʉ aju awiajã mʉchdëu jaaubarm khʉʉnaupaita ĩchab i khaphʉ aju aai nʉmgui ajim anʉm.
22 — O meu Pai me deu todas as coisas. Ninguém sabe quem é o Filho, a não ser o Pai; e ninguém sabe quem é o Pai, a não ser o Filho e também aqueles a quem o Filho quiser mostrar quem o Pai é.
23 Maimua amach ap pawia ich khapeenag eerpa eerpanaa amag, ’Onee abat ajim anʉm, pãach jʉ̈gʉucha mʉ iek ũr nʉm khʉʉn.
23 Então Jesus virou-se para os discípulos e disse só para eles:
24 Cha mua nem wau chitʉm pãrau pãach daujãau oo nʉmjö, warrgarwe Ẽwandam i jaaumienau reinaan dʉ̈imua amach daúacha oom iigjeejim, mamʉ pöd oobajierram. Amach jʉ̈gʉucha pãrau ũr nʉmjö ũrm iigjeejim, mamʉ pöd ũrbajierram. Mamʉ pãrau magba pãach daúacha oonaa pãach kachiucha ũr nʉm. Magua mua pãrag “Onee abat” a chirʉmgui ajim anʉm.
24 Eu afirmo a vocês que muitos
25 Maimua biek ãb Jesuu õor khapan thʉnʉmʉg jaau sim aig, chi Moiseeu phã pʉatarr iek jawaag athee chi machnaan eem ãb phiidʉbaadëwia sĩi i imeraa pʉr awaagpai irig magchëjim anʉm:
25 Um mestre da Lei se levantou e, querendo encontrar alguma prova contra Jesus, perguntou: — Mestre, o que devo fazer para conseguir a vida eterna?
26 Magbaawai jũrr Jesuu irig, —¿Khan a phã sĩ Ẽwandamau ich iek jöoingarwe Moiseeg phãpitarr gaai? ¿Pua ag gaai thʉ̈rba aajẽ? ajim anʉm.
26 Jesus respondeu:
27 Magbaawai mag chi charrkha chirʉmua magjim anʉm:
27 O homem respondeu: — “Ame o Senhor, seu Deus, com todo o coração, com toda a alma, com todas as forças e com toda a mente. E ame o seu próximo como você ama a você mesmo.”
28 Magbaa Jesuu irig, —Ëera, chadcha pua ich ag eyaa jaaubapʉ̈imkë ajim anʉm. Cha pʉchdëu khaphʉ jaau chirʉmjö abamí pʉch khapeen dʉ̈ijã. Pua chadcha thumaam khʉʉn dʉ̈i magmʉn, pʉ ʉ̈gthar öbërjugui ajim anʉm irig.
28 — A sua resposta está certa! — disse Jesus. — Faça isso e você viverá.
29 Magbaawai chi charrkha chirʉmua sëukha ichdëu khaugba chirʉm awia deeu, —¿Chijã khʉʉn agáma ajim anʉm mʉ khapeen mag mua daupii aju khʉʉn?
29 Porém o mestre da Lei, querendo se desculpar, perguntou: — Mas quem é o meu próximo?
30 Magbaawai Jesuu irig, —Mʉ iek ũrbá, mua pʉrʉg jaaukhimgui ajim anʉm: Woun ãb Jerusalenmua Jericoog khʉdau ma sim ee maa ajim aajem. Mag i ma khitʉmta nem jĩgmien khapan öbërdʉtkhachëwia, i nemdam thum khechthʉgnaa, i mor gayam khajũadampa ẽer auwia, warag phãr wai nʉmua chi meemjö aadeewai sĩi barpʉajierram aajem.
30 Jesus respondeu assim:
31 Mag chi meemjö jẽer khërʉm ee, ich ag khʉdau eepai phad maa ajim aajem. Mamʉ ichdëu mag oo athaimaawai sĩi warag agʉg oobamjö dichjim aajem.
31 Acontece que um sacerdote estava descendo por aquele mesmo caminho. Quando viu o homem, tratou de passar pelo outro lado da estrada.
32 Maimua ag khur nʉʉpai awia, deeu ich ag khʉd eepai majim aajem, Levinaan a thʉ̈ʉrjem khʉʉn eem ãb phadnaan dʉ̈i phidkha nʉmua am juag oojem. Mamʉ maguajã i dakha bëenaa, sĩi eerpapet awia, warag oobamjö ich mag petajim aajem.
32 Também um
33 — ausente —
33 Mas um
34 — ausente —
34 Então chegou perto dele, limpou os seus ferimentos com azeite e vinho e em seguida os enfaixou. Depois disso, o samaritano colocou-o no seu próprio animal e o levou para uma pensão, onde cuidou dele.
35 Maimua ag noram ãspaau ya ich ma nʉrrʉmua denariodam numí chi dikhʉʉg werpʉawia magjim anʉm: “Mʉg woundam ajapha oo wai chirsí. Pua i monaau aum khõchgau cha murua phatkhon werpʉabajëm ʉ̈r khãijã werbamʉn, oob khĩirjum” ajim anʉm. “Mʉch bëewai, chi waaurbarm thum mua deeu pʉrʉg phagchëjugui” ajim anʉm. Mag jaau pʉawia petajim aajem.
35 No dia seguinte, entregou duas moedas de prata ao dono da pensão, dizendo:
36 Mag ĩgkha aaipawia, ich Jesuupai mag Ẽwandam i jawaag chi charrkha chirʉmʉg jëeujim aajem:
36 Então Jesus perguntou ao mestre da Lei:
37 Magbaawai ichdëu, —Chi mag jẽer khërʉm oobaimaawai i dau aug khaugtarrma ajim anʉm.
37 — Aquele que o socorreu! — respondeu o mestre da Lei. E Jesus disse:
38 Maigmua igbaadeeu ich khapeen dʉ̈i ãba mamua deeum phöbördam pöm khaba khitʉm ee barwia ʉʉi ãb Marta anʉm di aig jẽerimajim aajem.
38 Jesus e os seus discípulos continuaram a sua viagem e chegaram a um povoado. Ali uma mulher chamada Marta o recebeu na casa dela.
39 Mag Marta anʉm eeum María a thʉ̈r sim sĩejim aajem, i dʉ̈i khod ãbam. Mag María bëewi sĩi Jesús dakha i iekha simpai ũr oo sĩsijim anaabá.
39 Maria, a sua irmã, sentou-se aos pés do Senhor e ficou ouvindo o que ele ensinava.
40 Magʉmich Marta khʉrr igaau jua dʉ̈rrjã khaba thʉnaajim anʉm, õor thum jãogaag ich appaimua phiejãb waauwai. Mag ich jua dʉ̈rr khaba aawai Jesús aig bëewia magchëjim anʉm:
40 Marta estava ocupada com todo o trabalho da casa. Então chegou perto de Jesus e perguntou: — O senhor não se importa que a minha irmã me deixe sozinha com todo este trabalho? Mande que ela venha me ajudar.
41 Magbaawai Jesuu irig, —Marta, chadcha pʉ jua dʉ̈rr khaba thʉnʉm mua khaphʉ chirʉmgui ajim anʉm. Ajapha õor jãog aum khõchgau pʉ khĩirjugan nem thumaa wauju appaita khĩirju buburrkham.
41 Aí o Senhor respondeu:
42 Mamʉ sĩi dich bi atheepai nem thum wauju khĩirjuba awiajã ʉ̈u sim. Mariaau pʉ khãyau ajapcha abarm. Jãg sim aig irua Ẽwandam iek ũrm khõchgauta pʉ juagjã ooba abarm. Maagwai mua pöd irig ũrpiba jaauju aai khaba chirʉmgui ajim anʉm.
42 mas apenas uma é necessária! Maria escolheu a melhor de todas, e esta ninguém vai tomar dela.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 10, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.