João 4
Ẽwandam Iek (NOAE) vs NTLH
1 Mag Juan chi õor pör choomie dakha maach Pör Jesujã sĩerr aawai fariseonaanau khaug athajierram, Juan aar maju khãai ʉ̈rcha Jesús ẽudeeta õor pos aadëphʉm. Mag nʉm dʉ̈i ĩchab khaug athajierram, Juan aram khãyaujã ʉ̈rcha Jesuugta õrau amach pör choopi nʉm.
1 Os fariseus ouviram dizer que Jesus estava ganhando mais discípulos e batizava mais pessoas do que João.
2 Mamʉ wajapcharan ich Jesuujã chooba, maach i dʉ̈i wënʉrraajerr khʉʉnauta õran pör choojeejim.
2 (De fato, não era Jesus quem batizava, e sim os seus discípulos.)
3 Mag, fariseonaanau Jesús aarta ʉ̈rcha õor poposkham khaphʉ aphöbaadëm ich Jesuujã khaug athaawai Judea durrmua jũrr ichta warag Galileaag petajim. Magbaawai maar i dʉ̈i wëtjim.
3 Quando Jesus ficou sabendo disso, saiu da Judeia e voltou para a Galileia.
4 Mag wëtumua ichiita Samaria durr dichab khaba dichju ajim.
4 No caminho, ele tinha de passar pela região da Samaria.
5 Mag wëtmaa awia ich Samaria durrpai phöbördam Sicar a thʉ̈r sĩerr aig maar barjim, jöoi Jacob khararrau jẽb për auwia ich meebaadeewai ich iewaa José aajerrag werpʉatarr dakha.
5 Ele chegou a uma cidade da Samaria, chamada Sicar, que ficava perto das terras que Jacó tinha dado ao seu filho José.
6 Mag jẽb ich chaairag werpʉatarr gaai posjã sĩejim, ich jöoi Jacob khararrau khörpitarr pos. Mag wënʉrrʉmua ich Jesús ya khajeeu sĩerr aawai mag pos aar mawia ag i dakha jupimajim. Maagwai ya edausĩe paimʉʉ sĩejim.
6 Ali ficava o poço de Jacó. Era mais ou menos meio-dia quando Jesus, cansado da viagem, sentou-se perto do poço.
7 — ausente —
7 Uma mulher samaritana veio tirar água, e Jesus lhe disse:
8 — ausente —
8 (Os discípulos de Jesus tinham ido até a cidade comprar comida.)
9 Mamʉ judionaan Samariapien dʉ̈i dau parii iyʉ̈ʉ aba aajerr aawai, mag ichig dö jëeubaawai chi ʉʉirau irig magjim aajem:
9 A mulher respondeu: — O senhor é judeu, e eu sou samaritana. Então como é que o senhor me pede água? (Ela disse isso porque os judeus não se dão com os samaritanos.)
10 Magbaawai jũrr Jesuu irig, —Ẽwandamau pʉch athee nem deeg wai sim khaphʉnaa khaíuta pʉchig dö jëeu simjã khaphʉ akhiin, pʉch garmuata pua mʉrʉg dö jëeukhamgui ajim anʉm. Magbaawai mua pʉrʉg õor iiupiejem döota deekhamgui ajim anʉm.
10 Então Jesus disse:
11 Ichig magbaawai jũrr chi ʉʉi garmua, —Señor, pari pua chi jöi aujujã chukhu sim, mʉg pos jã naug sim eem pua pöd jöi aubamgui ajim anʉm. ¿Jamaam dö mag maach iiupiejem anʉm mʉrʉg deeg agá?
11 Ela respondeu: — O senhor não tem balde para tirar água, e o poço é fundo. Como é que vai conseguir essa água da vida?
12 ¿Jam pua mʉiguim khãaijã dö wajapcharam bawaag agá? ajim anaabá. Nachgarwe maar jöoi Jacob khararrauta mʉg pos marag werpʉajim. Ag eem ichdëujã döwia, i chaainaujã döwia, i nemchaainaujã döjierram. Magtarrta, ¿pua ag khãyaujã wajapcharam dö ig chirʉ́? ajim anʉm. ¿Wa pʉʉta i khãaijã ʉ̈rpai chirʉ́wa ajim aajem, mʉg khãai dö wajapcharam bawaag?
12 Nosso antepassado Jacó nos deu este poço. Ele, os seus filhos e os seus animais beberam água daqui. Será que o senhor é mais importante do que Jacó?
13 Magbaawaita Jesuu irig magjim aajem:
13 Então Jesus disse:
14 Pari mua dee chirʉm dö khĩirta dö nʉm khʉʉn chan bʉ̈ʉrjã öbichag chukhu ich mag wënʉrraju. Mag amachdëu döbarmpaita am mor ee ich mag khumdʉ öbër sĩsimjö sĩejugui ajim aajem, ich mag Ẽwandam dënkha nʉisieg.
14 mas a pessoa que beber da água que eu lhe der nunca mais terá sede. Porque a água que eu lhe der se tornará nela uma fonte de água que dará vida eterna.
15 Magbaawai jũrr chi ʉʉi garmua, —Señor, magan mag dö khĩir mʉrʉg deebá ajim anʉm, tag öbichag khaugba aadeewai mʉg pos eem döjã jöyaan bëeba aag.
15 Então a mulher pediu: — Por favor, me dê dessa água! Assim eu nunca mais terei sede e não precisarei mais vir aqui buscar água.
16 Magbaawaita Jesuu, —Magan pʉch jaai athamí a ajim anʉm irig.
16 — Vá chamar o seu marido e volte aqui! — ordenou Jesus.
17 Magbaa chi ʉʉirau, —Mʉ chan jaai chukhu ʉmgui ajim anʉm.
17 — Eu não tenho marido! — respondeu a mulher. Então Jesus disse:
18 Pʉ jaai aum cinco auwia sim. Maimua cha pʉchdëu wai simjã, magan jã chan pʉ jaai khabahabma. Pʉʉn chadcha wajapha khĩirjunaata iekha ʉmgui ajim aajem.
18 pois já teve cinco, e este que você tem agora não é, de fato, seu marido. Sim, você falou a verdade.
19 Mag ich öbeerbapʉ̈im ũrbaawaita irig, —Mua oowai pʉjã dau bʉ̈ʉmjöta simgui ajim anʉm, mʉ mag ʉrrʉm khap aag.
19 A mulher respondeu: — Agora eu sei que o senhor é um
20 Maimua ichdëupai, Maar jöoin Samariapienaun mʉg Gerasim durr gaaita Ẽwandamag jëeujeejimgui ajim aajem chi durrsĩig jua ʉanaa. Pari pãar judionaan iek mag ãba Jerusalenam Aai i jëeujem degpaita Ẽwandamag jëeuju aai nʉm aajem. Pua oowai, ¿jamta chadcha irig jëeuju aai nʉwi? a jëeujim aajem irig.
20 Os nossos antepassados adoravam a Deus neste monte , mas vocês, judeus, dizem que Jerusalém é o lugar onde devemos adorá-lo.
21 Magbaawai Jesuu irig, —Pʉdë mʉ iek ũrbarí ajim anʉm: Ya mʉg atag paawai pãrau khĩirjubaju, mʉg durrsĩ gaaita Ẽwandamag jëeuju wa Jerusalén mawiata Ẽwandamag jëeuju. Magbarm aigmua parhooba pãach nʉm aigmua irig jëeuju aai aphöbaadëjugui ajim anʉm.
21 Jesus disse:
22 Pãar Samariapienau chan Ẽwandamag jëeu nʉm anʉmjã wajap i khaugba nʉmta irig jëeujem. Pari maar judionaanaun chadau, maach meeun eem ãb öbërbarm gaaimuata Ẽwandamau õor peerdʉtkhaju khaphʉ naawai, irigta jëeujemgui ajim aajem.
22 Vocês, samaritanos, não sabem o que adoram, mas nós sabemos o que adoramos porque a salvação vem dos judeus.
23 Pari ĩs irig jëeu chaar jëeu nʉm khʉʉnaun mʉg atag paawai warag Ẽwandam Akharau khõsi simjö jëeujugui ajim anʉm, ya amau Ẽwandam jãga sĩerrʉ́ a khaphʉ naawai. Ichig mag jëeu nʉm khʉʉnta ich Ẽwandamaujã iigjemgui ajim aajem.
23 Mas virá o tempo, e, de fato, já chegou, em que os verdadeiros adoradores vão adorar o Pai em espírito e em verdade. Pois são esses que o Pai quer que o adorem.
24 Ẽwandam chan maachjö mʉg mor chukhu sim, Akhaar aawai. Maguata ʉ̈khaa chaar ʉ̈kha nʉmuata ich Ẽwandam Akharau khõsi simjöta irig jëeuju aai naabahab a chirajim aajem chi ʉʉirag.
24 Deus é Espírito, e por isso os que o adoram devem adorá-lo em espírito e em verdade.
25 Magbaawai jũrr chi ʉʉirau irig, —Ʉ̈ʉjʉ̈, mua khaphʉ ʉmgui ajim anʉm, Cristo anʉm bëeju, warrgarwe ich Ẽwandamau pʉ̈iju a jaaujerr. Mag ich pierrum edta ichdëucha thumaa wajapha jaauchëjugui ajim anʉm, jãga sĩerrʉ́ Ẽwandam.
25 A mulher respondeu: — Eu sei que o
26 Magbaawai, —Mʉʉta ag Cristo warrgarwe ich Ẽwandamau pʉ̈iju a jaaujerr khabahab; ich ag wounta ĩs pʉ dʉ̈i iyʉ̈ʉ chirabahab ajim anʉm Jesuu, warre ich jaauwia.
26 Então Jesus afirmou:
27 Am mag iyʉ̈ʉ nʉm eeta maar bardʉtkhachëjim. Maimua mag Samariapie ʉʉi dʉ̈ita iyʉ̈ʉ nʉm oobaicheewai chadcha maar dauderraa naajim. Pari magʉmjã ãbmuajã irig, “¿Pʉ khanta irig jëeu sĩ, wa khan ata pãar iyʉ̈ʉ naajĩjã?” abajim.
27 Naquele momento chegaram os seus discípulos e ficaram admirados, pois ele estava conversando com uma mulher. Mas nenhum deles perguntou à mulher o que ela queria. E também não perguntaram a Jesus por que motivo ele estava falando com ela.
28 Mag Jesuu ichig, “Mʉʉta Ẽwandamau pʉ̈iju a jaaujerr khabahab” abaawai, ich döthũr werpʉawia phöbörög khaphigbaadëjim. Mag mawia barwia õrag,
28 Em seguida, a mulher deixou ali o seu pote, voltou até a cidade e disse a todas as pessoas:
29 —Mau mʉ daupierr oobahuthʉ̈ ajim anʉm, pos aar woun ãb simua, mua ichigjã jaauba arrta, mua nem waaujem thumaa khaphʉ mʉrʉg jaaubarm. Mua khĩirjuawai, jãata warrgarwe Ẽwandamau pʉ̈iju a jaaujerrjöo simgui aimajim aajem.
29 — Venham ver o homem que disse tudo o que eu tenho feito. Será que ele é o Messias?
30 Mag chi ʉʉirau amach aar jaaubaimaawai chadcha phöbör eem khʉʉnaujã Jesús oon wëtju aphöbaadëjim aajem.
30 Muitas pessoas saíram da cidade e foram para o lugar onde Jesus estava.
31 Pari mag chi ʉʉi phöbör ee nʉrrʉmich, ya maar deeu i aig paaukhachëwi narr aawai marau irig, —Maestro, thachdam khö athá aajeejim.
31 Enquanto isso, os discípulos pediam a Jesus: — Mestre, coma alguma coisa!
32 —Mʉ thach khöju wai chirabahab, pari mag thach khĩir pãrau khaugba nʉmgui ajim ichdëu.
32 Jesus respondeu:
33 Warag maachig magbaawai jũrr, —¿Wa ãbmua i athee thach khömkhĩir deethurtarr aawaita mag sĩwa? aajeejim marau.
33 Então os discípulos começaram a perguntar uns aos outros: — Será que alguém já trouxe comida para ele?
34 Pari maar mag iekha nʉm ũrbaawai Jesuu marag, —Mua mag thach khöju wai chirʉm a chirʉmʉn, Ẽwandamauta mʉ pʉ̈itarr aawai irua khõsi simjöta nem wau chirʉmʉugui ajim, mʉchig phidag jaaupʉ̈itarr thumaa öpʉ̈yaag.
34 — A minha comida — disse Jesus — é fazer a vontade daquele que me enviou e terminar o trabalho que ele me deu para fazer.
35 Pãrau nemjĩir phierraag agtha ed jayap waaur nʉm aajeebma. Pari mua jũrr pãrag, pãach bigaau õor pöm trigo phur wëjömjö thʉnʉmta oobat a chirʉm. Jãg trigo phur wëjöm apuraa eeujemjö, jãkhʉʉnagta Ẽwandam iek jaaubat a chirʉmgui ajim, amag ʉ̈khamkhĩir.
35 Vocês costumam dizer: “Daqui a quatro meses teremos a colheita.” Mas olhem e vejam bem os campos: o que foi plantado já está maduro e pronto para a colheita.
36 Õor jãg thʉnʉmʉg Ẽwandam iek jaau nʉmta nemjĩir phierr nʉmjö phidkha nʉm khʉʉnag chan Ẽwandamau phagab khaba phagjugui ajim. Mag amau i athee õor gan aumam khʉʉnan ich mag i dʉ̈i wënʉrraagau. Ya mag nʉisim aig chi nacha i iek jaautarrjã onee awia ẽudee jaaumamua ʉ̈khapi atham khʉʉnjã chi nacha jaautarr dʉ̈i ãba onee ajugui ajim.
36 Quem colhe recebe o seu salário, e o resultado do seu trabalho é a vida eterna para as pessoas. E assim tanto o que semeia como o que colhe se alegrarão juntos.
37 Ar õrau, “Chi nemjĩir jĩir simuan sĩi jĩirmam, pari khar chan pöd ichdëupai eeuba aajem” aawain chadcharauwai ajim.
37 Porque é verdade o que dizem: “Um semeia, e outro colhe.”
38 Iin chadcha deeum khʉʉnauta nacha chi phidagan ëudʉ aujierram; pari magtarrta jũrr pãachta am phidag gaaimua wajapcha aju. Pãach chi bʉ̈ʉrjã phithurg auba narrta nemjĩir phierramkhĩirjöta mua pãar pʉ̈i chirʉm a jaaumajim marag, maachdëu ich iek jaau wënʉrrʉmua õrag ʉ̈khapi aumaju igwia.
38 Eu mandei vocês colherem onde não trabalharam; outros trabalharam ali, e vocês aproveitaram o trabalho deles.
39 Mag chadcha ʉʉi dö jöyaan khitawia, “Jesuu bʉ̈ʉrjã ichig jaaubamta mua nem waaujem thumaa khaug athajim” a jaaubaimaawai, mag Samaria durr phöbördam sĩerr ee õor khapankham khʉʉnauta i iek ʉ̈kha nʉm iekhau, “Magan chadcha ich Ẽwandamaucha pʉ̈iju aajerrau” awia chi Jesús oon bëejierram.
39 Muitos samaritanos daquela cidade creram em Jesus porque a mulher tinha dito: “Ele me disse tudo o que eu tenho feito.”
40 Maimua chadcha mag bëewi chi Jesús aig barchëjierram, chi phöbör eemua bëetarr khʉʉn. Mag i aig paaukhachëwia irig, —Mʉig maar aig khãibajë ajierram.
40 Quando os samaritanos chegaram ao lugar onde Jesus estava, pediram a ele que ficasse com eles, e Jesus ficou ali dois dias.
41 Mag khãai numiim ee ichdëucha jaau sim ũrwia, warag khapanaacharam khʉʉnauta i iek ʉ̈khajierram.
41 E muitos outros creram por causa da mensagem dele.
42 Mag amachdëucha Jesuu jaau sim ũrwia ʉ̈khatarr khʉʉnau chi ʉʉirag, —Ya ĩs chan sĩi pua jaau sim ũrwiapai khaba, maach jʉ̈gʉucha i iek ũrwiata marau ʉ̈kha nʉmgui aajeejim. Ya chadcha marau khaphʉ nʉm, jãguata chadcha durrpierr ich iek ʉ̈kha nʉm khʉʉn thum peerdʉ auju khabahab aajeejim jũrram khʉʉnau.
42 Eles diziam à mulher: — Agora não é mais por causa do que você disse que nós cremos, mas porque nós mesmos o ouvimos falar. E sabemos que ele é, de fato, o Salvador do mundo.
43 — ausente —
43 Depois de ficar dois dias ali, Jesus foi para a região da Galileia.
44 — ausente —
44 Pois, como ele mesmo disse: “Um profeta não é respeitado na sua própria terra.”
45 Mag maa awia Galilea durr barbaimaawai, mamaam khʉʉnau ʉ̈u i wajapha amach ee barpijierram, i dʉ̈i ãba Jerusalén phiesta Pascua anʉm ee naawai irua nem wautarrjã thum amach daúa oo narr aawai.
45 Quando chegou à Galileia, os moradores dali o receberam bem. É que eles tinham ido à Festa da Páscoa , em Jerusalém, e tinham visto tudo o que Jesus havia feito lá.
46 Mag Galilea durr paimawia deeu Canaag majim, ag na ichdëu dö atarrta vinoog paatarr phöbörög. Maagwai ĩchab Capernaum phöbör ee sĩejim woun ãb rey dʉ̈i phidkhaajem, chi thethem. Mag dën chaai mor mas sĩejim aajem.
46 Jesus voltou a Caná da Galileia, onde havia transformado água em vinho. Estava ali um alto funcionário público que morava em Cafarnaum. Ele tinha em casa um filho doente.
47 Mag chi thethemua Jesús Judeamua bëewia jũrr Galilea barbaichëm a ũrbaawai i aar mawia irig chaigpamamua, —Mʉ chaai ya pödba khërʉmta oo pʉajim; mʉ ap chitʉm mʉ di aar marrau aichëjim, mʉ chaai monaaupäain.
47 Quando ouviu dizer que Jesus tinha vindo da Judeia para a Galileia, foi pedir a ele que fosse a Cafarnaum e curasse o seu filho, que estava morrendo.
48 Pari magbaawai Jesuu irig, —Pãrau chan pãach daúacha ag na õrau nem ooba aajem wau nʉm oobam aigjã Ẽwandam jua theeg mʉ gaai sim ʉ̈khaba sĩerrjëemgui ajim.
48 Jesus disse ao funcionário:
49 Pari magbaawai chi thethem garmua warag irig, —Señor, mʉ ap chitʉm jöpai mʉ chaai oomierrau, meeju nawe. Ya parba khërʉmta mua oo pʉabajieb ajim.
49 Ele respondeu: — Senhor, venha depressa, antes que o meu filho morra!
50 Magbaa, —Oob atcha khĩirjum, pʉ chaaidam nauwe monaaubajup ajim Jesuu.
50 — Volte para casa! O seu filho vai viver! — disse Jesus. Ele creu nas palavras de Jesus e foi embora.
51 Mag ich diig mam ee i chognaan i khĩirphee bëewia i dʉ̈i oobaicheewai irig, —Pʉ chaaidam monakha khërʉm ajierram anaabá.
51 No caminho encontrou-se com os seus empregados, que disseram: — O seu filho está vivo!
52 Magbaa ichdëu amag jëeujim aajem, khan ora chaai deeu khĩirdam inaa aadëjĩ. Mag amachig jëeubaawai, —Norr kheeurag la una naawia warre khʉʉumie meeuba khërsijimgui ajierram aajem.
52 Então ele perguntou a que horas o filho havia começado a melhorar. Os empregados responderam: — Ontem, à uma da tarde, a febre passou.
53 Magbaawai chi ayau ich ödegpai, “Magan mag orata Jesuu mʉrʉg ‘Oob atcha khĩirjum, pʉ chaai monaaubajup’ a iekhajiebma” ajim aajem. Mag ich chaaidam monaaubapʉ̈im oobaawai ichdëujã ʉ̈khanaa i deg dʉ̈i ãba naajerr khʉʉnaujã thum chadcha Jesuuta Ẽwandam Iewaa warrgarwe ichdëu pʉ̈iju aajerrau awia i iek ʉ̈kha nʉisijim aajem.
53 Aí o pai lembrou que havia sido naquela mesma hora que Jesus tinha dito: “O seu filho vai viver.” Então ele e toda a família creram em Jesus.
54 Mag chaai parba khërʉm warppaimua monaaupʉ̈itarrta Judeamua bëewi Jesuu Galilea durr biek numiim õor dakhĩir ag na amau mag ooba aajem wautarr ajim, mag chaai monaautarr gaaimua ichta Ẽwandamau pʉ̈itarr a õrag khap amkhĩir.
54 Esse foi o segundo milagre que Jesus fez depois de ter ido da Judeia para a Galileia.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 4, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.