Mateus 22
Molima New Testament (MOX_FNS) vs NAA
1 Taha wese vona sesebai Ieisu neidi vonaya,
1 De novo Jesus lhes falou por parábolas, dizendo:
2 “Mahala ana ʼEbeluvine ʼidewani taha kaiwabu ʼabwaga ʼivaʼavaʼaia natuna meʼolotona ena vaqi weaqina.
2 — O Reino dos Céus é semelhante a um rei que preparou uma festa de casamento para seu filho.
3 ʼInega ena tofewayavo luvetunedi itauya tomeqabu taudi lova vematamagilafu niʼa iʼewea ʼabwagana weaqina sabi ʼebeʼewadi, ta inoga.
3 Enviou os seus servos a chamar os convidados para a festa, mas estes não quiseram vir.
4 “ʼInega wese ena tofewayavo vaina luvetunedi itauya taudi lova wese vematamagilafu iʼewea ʼidia. ʼInega iʼaionidi ivonaya, ‘Kaiwabu ena ʼabwaga tawa ʼivaʼavaʼaia, ʼinega ena bulumakau qiduana be vaina kekeyauvaudi maega niʼau luguhudi lubudedi. Ta yani qabuna niʼau ʼelumeo, ʼinega ona mai kana tauya ʼai nana weaqina.’
4 Enviou ainda outros servos, dizendo: “Digam aos convidados: Eis que já preparei o meu banquete; os meus bois e animais da engorda já foram abatidos, e tudo está pronto; venham para a festa.”
5 Ta inoga ge ida mai, ta ʼesi itutuvila itauya edi nuanua sabi viaqidi. ʼInega taha ʼoloto tauya ena vaoqaya, ta wese taha ʼoloto tauya ena sitoa ʼinaya.
5 Mas os convidados não se importaram e se foram, um para o seu campo, outro para o seu negócio.
6 “Ta kaiwabu nana wese vaina ena tofewayavo luvetunedi tomotau sabi ʼaionidi, ta taudi wese inoga ta itovolo tofewa diavona iveilivu veifedi ta iluveʼaligidi.
6 Outros, agarrando os servos, os maltrataram e mataram.
7 ʼInega kaiwabu nana diana vilea ta ena toluaviayavo luvetunedi itauya toluveʼaliga diavona ifofolidi ta edi ʼabaga ituini ʼalaia.
7 — O rei ficou furioso e, enviando as suas tropas, exterminou aqueles assassinos e incendiou a cidade deles.
8 “ʼAbiboda kaiwabu nana ena tofewayavo ʼidia vonaya, ‘Vaqi ʼabwagana tawa ʼiʼivaʼavaʼaina, ta taudi lova yavematamagilafuyedi edi ilivu veifana ʼinega ge adi fata ina mai.
8 Então disse aos seus servos: “A festa está pronta, mas os convidados não eram dignos.
9 ʼInega ʼeda magalua ʼinaya ona tauya ta tomeqabu ona lobedi ona ʼebeʼewedi ona miedi vaqi ʼabwagana ina vayavulei ina ʼainia.’
9 Vão, pois, para as encruzilhadas dos caminhos e convidem para o banquete todos os que vocês encontrarem.”
10 ʼInega iʼifoqe ʼedaya ʼabo tomotau qabudi igaba vaʼauʼauqidi vaina luveifadi ta vaina aqiaqidi imai ʼabo vaqi ana vanue iluveagatunaʼia.
10 E, saindo aqueles servos pelas estradas, reuniram todos os que encontraram, maus e bons; e a sala do banquete ficou cheia de convidados.
11 “Tuta nana kaiwabu mai ʼabwaga ana toʼai sabi ʼitadi ʼinega ʼoloto taha ʼita lobea ge ana kaleko aqiaqidi ta ʼesi bwavubwavudi.
11 — Mas, quando o rei entrou para ver os que estavam à mesa, notou ali um homem que não trazia veste nupcial
12 ʼInega vetalaʼaiea vonaya, ‘Iagu, maʼoda ʼinega ulugu mai ʼaiqa, mana baʼe kaleko diavona ge daluaqiaqiei vaqi ʼabwagana weaqina, waisa?’ Ta ʼoloto nana gebu ana fata vetalaʼai baʼe naveʼevivia.
12 e perguntou-lhe: “Amigo, como você entrou aqui sem veste nupcial?” E ele emudeceu.
13 “ʼInega kaiwabu ena tofewayavo vonedia, ‘ʼOloto omoʼe ona kafia ta nimana be wese ʼaqena ona yoqonidi ta ona inoqei naʼifoqe velovelovanaya, omoʼe ʼinaya tomotau qabudi idoudou ta aladi kikokiko be wese visiqa vataya ilobelobea.’
13 Então o rei ordenou aos serventes: “Amarrem os pés e as mãos dele e atirem-no para fora, nas trevas; ali haverá choro e ranger de dentes.”
14 Mana tomotau qabudi Yaubada gabedi, ta ʼidiega ge ʼealidi venuaʼivinedi.”
14 Porque muitos são chamados, mas poucos são escolhidos.
15 ʼInega Falisi adi ʼaidegamo itoavaʼauta ta idima govaqa maʼoda Ieisu ina vetalaʼaiei, be edi vona ana veʼia ʼinega ena luveifana ina lobei be yaqisa adi fata ina kafia.
15 Então os fariseus se retiraram e consultaram entre si como surpreenderiam Jesus em alguma palavra.
16 ʼInega adi toʼabibodayavo ta wese toluvine qiduana Elodi ena qabuyavo maega iluvetunedi itauya Ieisu ʼinaya ivonaya, “Toveʼita niʼa ahalamaniu eu ilivu tunutunuqina, Yaubada ena nuanua uveveʼita aqiaqiea ta wese tomotau edi waiwai weaqina gebu uda mwaniniva, ta tua vonahaqiaqi ululugaihiea tomotau qabudi ʼidia.
16 E enviaram-lhe discípulos, juntamente com os herodianos, para lhe dizer: — Mestre, sabemos que o senhor é verdadeiro e que ensina o caminho de Deus de acordo com a verdade, sem se importar com a opinião dos outros, porque não olha para a aparência das pessoas.
17 Maʼoda unuanua ʼaiqa, nage luaqiaqiea be itaʼa me Diu kana takesi me Loma edi toluvine agona Sisa ʼinaya, nage gebu? Nuanuama ana alamania.”
17 Assim sendo, diga-nos o que o senhor acha: é lícito pagar imposto a César ou não?
18 Ta Ieisu edi nuanua luveifana niʼa alamania, ʼinega vonaya, “Omiʼa touʼava. Tolaʼai weaqina sitonova omimiei ʼiguya?
18 Mas Jesus, percebendo a maldade deles, respondeu:
19 Ta mane taha emi ʼebetakesi weaqina oveʼitegu.” ʼInega mane nana ineia.
19 Mostrem-me a moeda do imposto. Trouxeram-lhe um denário.
20 ʼInega Ieisu vonedi vonaya, “Ovonegu, baʼe mane nana ʼinaya, togama ʼayeʼayewana ta maʼoda ana wawa?”
20 E Jesus lhes perguntou:
21 Ta ivonaya, “Toluvine qiduana Sisa.” Tuata Ieisu vonedia, “ʼInega Sisa ena yani Sisa ona nei ʼeviviea, ta Yaubada ena yani wese Yaubada ona nei ʼeviviea.”
21 Eles responderam: — De César. Então Jesus lhes disse:
22 Ieisu ena vona inoqolia ta nuadi voqana, ʼinega inogei ta itauya.
22 Ouvindo isto, se admiraram e, deixando-o, foram embora.
23 ʼAubena nana ʼinaya vaina Sadusiavo taudi ge ida vetumaqana toʼaliga edi yaʼitoto ʼevivi weaqina, imai Ieisu ʼinaya ta ivetalaʼaiea ivonaya,
23 Naquele dia, alguns saduceus, que dizem não haver ressurreição, aproximaram-se de Jesus e lhe perguntaram:
24 “Kaiwabu, Mosese ena luvine vonaya,
24 — Mestre, Moisés disse: “Se alguém morrer, não tendo filhos, o irmão desse homem deve casar com a viúva e gerar descendentes para o falecido.”
25 “ʼInega baʼe wese ema veluluʼuya una noqolia. Taha ʼoloto ma tainavo adi yau seveni maega atoatoa, ta ʼoloto nana vaqi ta yawaina gumwala ta natu geqana ʼinega toʼwaiva nana ana gwavuʼifo wadaʼena maega ivaqi.
25 Ora, havia entre nós sete irmãos. O primeiro, tendo casado, morreu e, não tendo descendência, deixou sua mulher para seu irmão.
26 ʼInega tauna wese yawaina gumwala ta wese ge natunamo, ta ʼidewani tainavo qabudi wadaʼe nana ivaqia.
26 O mesmo aconteceu com o segundo, com o terceiro, até o sétimo.
27 Ta ʼabibodadiega vavine wese yawaina gumwala.
27 Por fim, depois de todos, morreu também a mulher.
28 ʼInega yaʼitoto ʼevivi ana ʼaubena ʼinaya seveni dina ʼidiega toʼoloto moqane otaqina, mana vavine nana ʼoloto diavona vaqidi ta wadaʼeyedi?”
28 Portanto, na ressurreição, de qual dos sete ela será esposa? Porque todos casaram com ela.
29 Ta Ieisu edi vetalaʼai baʼe veʼevivia vonaya, “Omiʼa Buki Nugwenugweina ta wese Yaubada ena waiwai ge oda alamania, ʼinega emi vetalaʼai baʼe ge aqiaqina.
29 Jesus respondeu:
30 Mana yaʼitoto ʼevivi ana ʼaubena ʼinaya tomotau ge ina vaqi, ta vonahaqiaqi, edi toa nawale kavona Yaubada ena tovaleʼewa qabudi mahalaya itoatoa ʼidewani.
30 Porque, na ressurreição, nem casam, nem se dão em casamento, mas são como os anjos no céu.
31 Nage Yaubada ena vona Buki Nugwenugweina ʼinaya yaʼitoto ʼevivi weaqina ge oda avoi, vonaya,
31 Quanto à ressurreição dos mortos, vocês nunca leram o que Deus disse a vocês:
32 — ausente —
32 “Eu sou o Deus de Abraão, o Deus de Isaque e o Deus de Jacó”? Ele não é Deus de mortos, e sim de vivos.
33 Ieisu ena vona baʼe tomotau qabudi inoqolia ʼinega nuadi voqana ena veʼita waiwaina weaqina.
33 Ouvindo isto, as multidões se maravilhavam da sua doutrina.
34 Ta Falisiavo inoqolia maʼoda Ieisu Sadusiavo edi vetalaʼai ʼinaya niʼa ʼegibodedi ena veʼia ʼinega. E ʼinega Falisiavo dina wese nuanuadi Ieisu ina vetalaʼaiea vaina yani weaqina ʼinega imai ʼinaya.
34 Entretanto, os fariseus, sabendo que Jesus havia silenciado os saduceus, reuniram-se em conselho.
35 Ta ʼidiega taha luvine ana toalamani aqiaqi nuanuana vetalaʼaiega Ieisu nasitonovia, ʼinega vonaya,
35 E um deles, intérprete da Lei, querendo pôr Jesus à prova, perguntou-lhe:
36 “Toveʼita, luvine qabuna ʼidiega ai luvine ʼenaʼi otaqina?”
36 — Mestre, qual é o grande mandamento na Lei?
37 Ta Ieisu vonaya,
37 Jesus respondeu:
38 — ausente —
38 Este é o grande e primeiro mandamento.
39 “Ta taha wese luvine qiduana baʼe ʼidewani vonaya,
39 E o segundo, semelhante a este, é: “Ame o seu próximo como você ama a si mesmo.”
40 — ausente —
40 Destes dois mandamentos dependem toda a Lei e os Profetas.
41 Falisiavo nawale itoatoa ʼinega Ieisu vetalaʼaiedi vonaya,
41 Estando reunidos os fariseus, Jesus lhes perguntou:
42 “Maʼoda emi nuanua Toʼetoyavua Keliso weaqina? Tauna toga ena gadeyega ʼifoqe?” Ta ivonaya, “Kini Deibida ena gadeyega.”
42 — O que vocês pensam do Cristo? De quem é filho? Eles responderam: — De Davi.
43 ʼInega Ieisu vonaya, “Maʼoda ʼinega lova Niboana Gwalagwalana ena venuahaʼu ʼinega Deibida Toʼetoyavua nana ʼawa-Kaiwabuyea vonaya,
43 E Jesus perguntou:
44 — ausente —
44 “Disse o Senhor ao meu Senhor:
45 Ta ʼeguma Deibida Keliso ʼawa-Kaiwabuyea, ʼinega maʼoda ana fata be Toʼetoyavua Keliso Deibida ena gadeyega ʼifoqe?”
45 — Portanto, se Davi o chama de Senhor, como ele pode ser filho de Davi?
46 Ieisu ena vetalaʼai baʼe ge taha toga ana fata daveʼiei. Ta baʼe tuta nana ʼinega ge taha toga datovoi be Ieisu davetalaʼaiei, mana ena alamani weaqina imwaninivea.
46 E ninguém podia lhe responder uma palavra; e a partir daquele dia ninguém mais ousou fazer perguntas.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 22, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.