Marcos 4
Molima New Testament (MOX_FNS) vs ARC
1 Ieisu ʼevivi mai lavu Galili balabalanaya ta wese veʼale veʼita. Ta tomotau qabudi ivaʼauta imai ʼinaya, e ʼinega Ieisu wagaya gelu ta tufwana talatete, ta tomotau qabudi nawale balabalaya itovotovolo.
1 E outra vez começou a ensinar junto ao mar, e ajuntou-se a ele grande multidão; de sorte que ele entrou e assentou-se num barco, sobre o mar; e toda a multidão estava em terra junto ao mar.
2 Ta Ieisu qabu dina vona sesebai ʼinega yani ʼeala weaqidi veʼitedi, ta veʼita diavona ʼidiega taha yani weaqina vonedi vonaya,
2 E ensinava-lhes muitas coisas por parábolas e lhes dizia na sua doutrina:
3 “Ovineneqa! Toveyavula taha tauya ena vaoqaya witi vewanina sabi veyavulina.
3 Ouvi: Eis que saiu o semeador a semear.
4 Ta tuta nana veyavuledi ʼinega vaina vewana iavuta ʼedabalaya, ta manuqa iʼitedi iwebui ta iʼai ʼovoidi.
4 E aconteceu que, semeando ele, uma
5 Ta vaina iavuta bwaʼo dabodabona ʼinaya, ta ʼinega itabo kwayavona mana bwaʼobwaʼo yalayalana.
5 E outra caiu sobre pedregais, onde não havia muita terra, e nasceu logo, porque não tinha terra profunda.
6 Ta tuta nana babaʼau vanemai ʼinega guvekwavuqidi, mana kwalamidi ge ida webui bwaʼobwaʼo gamonaya.
6 Mas, saindo o sol, queimou-se e, porque não tinha raiz, secou-se.
7 Ta wese vaina vewana talitali gamonaya iavuta ta maega itabo vefofo, ʼinega witi ge adi fata ida vuaqa, mana talitali nana vewaiwai ta fai veʼaligidi.
7 E outra caiu entre espinhos, e, crescendo os espinhos, a sufocaram, e não deu fruto.
8 Ta vaina vewana bwaʼobwaʼo aqiaqinaya iavuta itabo ta ivuaqa, ʼinega vewana diavona ʼidiega vaina ivuaqa 30 ʼidewani, ta vaina 60, ta wese vaina 100.”
8 E outra caiu em boa terra e deu fruto, que vingou e cresceu; e um produziu trinta, outro, sessenta, e outro, cem.
9 ʼInega Ieisu vonedi, “ʼEguma ma teniqami vona baʼe ona noqolia.”
9 E disse-lhes: Quem tem ouvidos para ouvir, que ouça.
10 Ta ena veʼita nana ʼabibodanaya Ieisu ana ʼaidega toatoa, ʼinega Tuwelo dina ta wese vaina tomotau maega ivaʼauta Ieisu ʼinaya ta ivetalaʼaiea vona sesebai adi alamani weaqina.
10 E, quando se achou só, os que estavam junto dele com os doze interrogaram-no acerca da parábola.
11 Ta Ieisu vonaya, “Omiʼa Yaubada ena ʼEbeluvine gamona ana alamani aqiaqi niʼau neimi. Ta tomotau qabudi gebu, ʼinega yani qabuna vona sesebaiega yavonevonedi,
11 E ele disse-lhes: A vós vos é dado saber os mistérios do Reino de Deus, mas aos que estão de fora todas
12 ta lova tovesimasimana Aisea baʼe qabu diavona weaqidi madusimana vonaya,
12 para que, vendo, vejam e não percebam; e, ouvindo, ouçam e não entendam, para que se não convertam, e lhes sejam perdoados os pecados.
13 ʼInega Ieisu vetalaʼaiedi vonaya, “Nage egu vona sesebai baʼe ge oda nuaʼeqaʼui? Be maʼoda ʼinega vona sesebai gabudi ona alamani ʼaiqedi?
13 E disse-lhes: Não percebeis esta parábola? Como, pois, entendereis todas as parábolas?
14 Ta ena givesimatalia ʼimia, e baʼe: Tovaoqa nana tauna Yaubada ena vona ana toveyavula.
14 O que semeia semeia a palavra;
15 Vaina tomotau Yaubada ena vona inoqolia, ʼinega Seitani mai ta ʼidiega vona diavona ʼewa yavuledi, mana baʼe tomotau diavona kavona vewani dina iavuta ʼedabala ʼinaya.
15 e os que estão junto ao caminho são aqueles em quem a palavra é semeada; mas, tendo eles a ouvido, vem logo Satanás e tira a palavra que foi semeada no coração deles.
16 Ta vaina tomotau Yaubada ena vona inoqolia, ta me edi qaiawa iawafeledi Vale nana ʼinaya. Ta vona diavona ge dalugu aqiaqi ʼidia, ʼinega tuta kukusana namo ʼidia ʼenova, mana tuta nana vita nage vevoalana ina lobea vona diavona weaqina, e ʼinega edi vetumaqana lukwayavonega ina nogea, mana baʼe tomotau diavona kavona vewani dina iavuta bwaʼobwaʼo yalayalana ʼinaya.
16 E da mesma sorte os que recebem a semente sobre pedregais, que, ouvindo a palavra, logo com prazer a recebem;
17 — ausente —
17 mas não têm raiz em si mesmos; antes, são temporãos; depois, sobrevindo tribulação ou perseguição por causa da palavra, logo se escandalizam.
18 Ta vaina tomotau Yaubada ena vona inoqolia,
18 E os outros são os que recebem a semente entre espinhos, os quais ouvem a palavra;
19 ta kulufa kaikaiwabudi be wese bwaʼobwaʼo ana nuanuayavo nuadi ʼewea ta vona diavona inuafania ʼinega ge adi fata ina vuaqa, mana baʼe tomotau diavona kavona vewana talitali gamonaya iavuta.
19 mas os cuidados deste mundo, e os enganos das riquezas, e as ambições de outras coisas, entrando, sufocam a palavra, e fica infrutífera.
20 Ta ʼesi vaina tomotau Yaubada ena vona inoqolia ta iʼawahaqiaqiea, ʼinega vaina ivuaqa 30 ʼidewani, ta vaina 60, ta wese vaina 100, mana taudi kavona vewana diavona iavuta bwaʼobwaʼo aqiaqina ʼinaya.”
20 E os que recebem a semente em boa terra são os que ouvem a palavra, e
21 Ta Ieisu wese vonedi vonaya, “Lamufa kana gabuya, ta gebu ʼulenega kana talakabubui nage ʼivi ʼayanaya kana aʼukwaivei. Ta ʼesi luaqiaqiea kana aʼuvaneqea ʼebeaʼu debanaya be ʼinega vanue gamona nasimatala.
21 E disse-lhes: Vem,
22 Yani qabuna ʼwaiʼwaividi nawale ina ʼifoqe vunavunaqaya. Ta wese yani qabuna bwabwahadi nawale ina ʼifoqe ʼatamanaya.
22 Porque nada há encoberto que não haja de ser manifesto; e nada se faz
23 ʼEguma ma teniqami vona baʼe ona noqolia!”
23 Se alguém tem ouvidos para ouvir, que ouça.
24 Ta wese vonedia, “Tolaʼai niʼa onoqolia ona nuaveʼavina aqiaqiea. Ta ʼeguma Yaubada ena vona ona noqola aqiaqiea, e ʼinega Yaubada ena vona ona alamania, ta baʼe alamani nana nagiveqiduea.
24 E disse-lhes: Atendei ao que ides ouvir. Com a medida com que medirdes vos medirão a vós, e ser-vos-á ainda acrescentada.
25 Mana ʼeguma taha toga ena alamani qiduana Yaubada ena vona weaqina, e nawale Yaubada wese nagiveqiduea ʼinaya. Ta ʼeguma taha toga Yaubada ena vona ge nanoqola aqiaqiea, e nawale ena alamani goyona wese Yaubada naʼewa yavulea ʼinega.”
25 Porque ao que tem, ser-lhe-á dado; e, ao que não tem, até o que tem lhe será tirado.
26 ʼInega Ieisu vonedi vonaya, “Yaubada ena ʼEbeluvine kavonaya taha ʼoloto witi vewanina veyavuledi talaqaya.
26 E dizia: O Reino de Deus é assim como se um homem lançasse semente à terra,
27 Ta mali fewa be mali fewa vesitaqoya ʼinega ʼevisa ʼaubena ʼabibodanaya vewana diavona ʼitedi niʼa iʼelutabo, ta ʼoloto nana ge taha yani daviaqia edi tabo weaqina, ta tua taudiega itabotabo,
27 e dormisse, e se levantasse de noite ou de dia, e a semente brotasse e crescesse, não sabendo ele como.
28 mana bwaʼobwaʼo taunega witi nana vevevuaqia. Nugweta tolobwana nahaʼuya, ta ʼabiboda lovena nasiveyavula, be ʼebeluʼovoa witi walona naludiditanaha.
28 Porque a terra por si mesma frutifica; primeiro, a erva, depois, a espiga, e, por último, o grão cheio na espiga.
29 Ta tuta nana witi naʼwauqia ʼinega ʼoloto nana ena naifiega nabolimanidi, mana bolimana ana tuta niʼa ʼifoqe.”
29 E, quando foice, porque está chegada a ceifa.
30 Ieisu wese vonedi vonaya, “Maʼoda ʼinega Yaubada ena ʼEbeluvine ena givesimatala ʼaiqei ʼimia?
30 E dizia: A que assemelharemos o Reino de Deus? Ou com que parábola o representaremos?
31 Nage baʼe ʼidewana ena vetalatutula ʼaiqea: Yaubada ena ʼEbeluvine kavona teʼwa vewanina, mana vewani nana yani goyona.
31 É como um grão de mostarda, que, quando se semeia na terra, é a menor de todas as sementes que há na terra;
32 Ta ʼeguma kana ʼwadia e ʼabiboda natabo ta yani qabuna vaoqaya itabotabo naveqidua vaʼinedi. Ta wese nalaqa, ʼinega manu ina vaʼauta ta ina nevuqa ʼinaya.”
32 mas, tendo sido semeado, cresce, e faz-se a maior de todas as hortaliças, e cria grandes ramos, de tal maneira que as aves do céu podem aninhar-se debaixo da sua sombra.
33 Ieisu ena lugaihi tomotau ʼidia tuta qabuna vona sesebai ʼinega veveʼitedi. Ta Ieisu edi alamani ana fata ʼinega veveʼitedi.
33 E com muitas parábolas tais lhes dirigia a palavra, segundo o que podiam compreender.
34 Vonahaqiaqi, ge taha tuta mali veʼita ʼinega daveʼitedi. Ta ʼabiboda ʼeguma Ieisu ma ana toʼabibodayavo adi ʼaidega itoatoa ʼinega vona sesebai qabuna gigivesimatalia ʼidia.
34 E sem parábolas nunca lhes falava, porém tudo declarava em particular aos seus discípulos.
35 Ta niʼa velavilaviea ʼinega Ieisu wagega ena lugaihi luʼovoia, ta ana toʼabibodayavo vonedi vonaya, “Omai ogelu, kana vaukamana lavu diʼwenaya.”
35 E, naquele dia, sendo já tarde, disse-lhes: Passemos para a outra margem.
36 ʼInega igelu ta tomotau qabudi balabalaya inogedi, ta wese vaina tomotau me edi waga maega itauya.
36 E eles, deixando a multidão, o levaram consigo, assim como estava, no barco; e havia também com ele outros barquinhos.
37 ʼInega yaqina waiwaina veʼale, ta nufula qiduana waga gamonaya goi ʼeboʼebodea, ʼabo tuta goyona ida damana.
37 E levantou-se grande temporal de vento, e subiam as ondas por cima do barco, de maneira que já se enchia de água.
38 Ta Ieisu waga yiqunaya ana kunukana niʼa aʼui ta ʼeno motaiva. ʼInega toʼabiboda dina idivanoya ivoneaya, “Kaiwabu, nage ge uda nuanua weaqida, mana tuta goyona kana damana!”
38 E ele estava na popa dormindo sobre uma almofada; e despertaram-no, dizendo-lhe: Mestre, não te importa que pereçamos?
39 ʼInega Ieisu tovolo ta yaqina be nufula lugwaeyedi vonaya, “ʼElovemi!” Tuata yaqina be nufula ʼegwaedi ta daumwala ʼifoqe.
39 E ele, despertando, repreendeu o vento e disse ao mar: Cala-te, aquieta-te. E o vento se aquietou, e houve grande bonança.
40 ʼInega ana toʼabibodayavo vonedi vonaya, “Tolaʼai weaqina omwanimwaniniva? Ana ʼita nawale ge oda vetumaqanegu?”
40 E disse-lhes: Por que sois tão tímidos? Ainda não tendes fé?
41 Ta toʼabiboda dina imwaniniva qiduana ta taudi ʼidia ivonaya, “Toʼoloto baʼena, mana yani qabuna ena vona imatayagea, ta wese yaqina be nufula bonana ivematamatayagea?”
41 E sentiram um grande temor e diziam uns aos outros: Mas quem é este que até o vento e o mar lhe obedecem?
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Marcos 4, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.