Marcos 3
Molima New Testament (MOX_FNS) vs NTLH
1 Ta ʼinega wese Ieisu ʼevivi mai vanue tafwalolo ʼinaya, ta ʼoloto taha nimana belubeluna ʼitea toatoa.
1 Jesus foi outra vez à sinagoga . Estava ali um homem que tinha uma das mãos aleijada.
2 Ta Falisi vaina Ieisu ivevekovea ʼeguma baʼe ʼoloto nana nagiveaqiaqiea Sabatea, be ʼinega ina veʼewei ta ina kafia.
2 Estavam também na sinagoga algumas pessoas que queriam acusar Jesus de desobedecer à Lei ; por isso ficaram espiando Jesus com atenção para ver se ele ia curar o homem no sábado.
3 ʼInega Ieisu ʼoloto nana vonea vonaya, “Umai baʼidia, ta tomotau matadia utovolo!”
3 Ele disse para o homem:
4 ʼInega Ieisu Falisi vetalaʼaiedi vonaya, “Toyani luaqiaqieda be kana viaqi Sabatea? Nage yani aqiaqina kana viaqi, nage luveifana kana viaqi? Nage tomotau kana ʼetoyavuidi, nage kana luveʼaligidi?” Ta Ieisu ena vona baʼe ge ida veʼiea.
4 E perguntou aos outros: Ninguém respondeu nada.
5 ʼInega Ieisu me ena gamosoala ʼita givila ta ʼita makimakidi, ta wese nuana vita edi vedeba ʼiʼwana weaqina. ʼInega ʼoloto nana voneaya, “Nimau usiʼotoi!” ʼInega nimana siʼotoia ta veaqiaqi ʼevivi.
5 Então Jesus olhou zangado e triste para eles porque não queriam entender. E disse para o homem: O homem estendeu a mão, e ela sarou.
6 ʼInega Falisiavo iʼifoqe itauya toluvine qiduana Elodi ena tomotauyavo ʼidia, ta adi ʼaidega idima govaqa maʼoda Ieisu ina luveʼaliga ʼaiqei.
6 Logo depois os fariseus saíram dali e, junto com as pessoas do partido de Herodes , começaram a fazer planos para matar Jesus.
7 ʼInega Ieisu nogedi ta ma ana toʼabibodayavo itauya lavu ʼinaya, ta qabu qiduana Galili ʼinega italaʼobea.
7 Jesus e os discípulos foram até o lago da Galileia. Junto com ele ia muita gente da Galileia, da Judeia,
8 Ta wese vaina qabu Ieisu ena viaqayavo valena inoqolia, ʼinega Iudia be, Ielusalema be, Idumea be Iolidani diʼwenavo ʼidiega ta wese Taia be Saidoni ʼabaganavo ʼidiega ivaʼauta imai.
8 de Jerusalém, da Idumeia, do lado leste do rio Jordão e da região de Tiro e de Sidom. Todos iam ao encontro de Jesus porque ouviam falar a respeito das coisas que ele fazia.
9 Ta Ieisu ana toʼabibodayavo vonedi waga taha goyona ina miea weaqina, mana tovevihiqa qabudi niʼa giveaqiaqiedi, ʼinega wese vaidi tovevihiqa ivevetunuefaefala nuanuadi Ieisu ina gitonovia.
9 Jesus pediu aos discípulos que arranjassem um barco para ele a fim de não ser esmagado pela multidão.
10 — ausente —
10 Pois ele estava curando tanta gente, que todos os doentes se juntavam em volta dele para tocá-lo.
11 Ta tuta nana tomotau diavona niboana luveifadi niʼau iʼwahalidi Ieisu iʼitea ʼinega matanaya igivelukabwebwe ta ikolua ivonaya, “Oʼa Yaubada Natuna.”
11 E as pessoas que tinham espíritos maus, ao verem Jesus, caíam aos pés dele e gritavam: — O senhor é o Filho de Deus!
12 ʼInega Ieisu niboana luveifadi luvine waiwaina neidi vonaya, “Ge tomotau ʼidia ona vevonavonayegu yaʼa togama!”
12 Mas Jesus proibiu duramente os espíritos de dizerem quem ele era.
13 Ta ʼabibodanaya Ieisu ʼwatovu taha bwanaga ʼinaya, ta ena nuenuega tomotau gabedi ta imai ʼinaya. Ta tomotau diavona ʼidiega Ieisu ʼoloto adi yau tuwelo venuaʼivinedi, ta vonedi vonaya, “Omiʼa tuwelo mina yavenuaʼivinemi egu tovaletuyanayavo, ta omiʼa be yaʼa maega kana toa, ta ʼabiboda ena vetunemi tomotau ʼidia ona lugaihi.
13 Jesus subiu um monte, chamou os que ele quis, e eles foram para perto dele.
14 — ausente —
14 Então escolheu doze homens para ficarem com ele e serem enviados para anunciar o evangelho . A esses doze ele chamou de apóstolos .
15 Ta egu waiwai ena neimi ʼinega ami fata niboana luveifadi tomotau ʼidiega ona ʼwavinidi ina ʼifoqe.”
15 Eles receberam autoridade para expulsar demônios.
16 Tuwelo diavona adi wawayavo baʼe: Saimoni (tauna Ieisu gabea Fita),
16 Os doze foram estes: Simão, a quem Jesus deu o nome de Pedro;
17 ta wese Iemesa ma taina Ioni, taudi Sebedi natunavo ta Ieisu gabedi Bonagesi (ta wawa nana ana alamani yavalata natunavo),
17 Tiago e João, filhos de Zebedeu (a estes ele deu o nome de Boanerges, que quer dizer “Filhos do Trovão”);
18 ta wese Anidulu be, Filifi be, Batolomio be, Madiu be, Tomasi ta wese taha Iemesa, tauna Alifio natuna, ta wese Tadiasi be, Saimoni tauna Seloti edi qabu gamonega,
18 André, Filipe, Bartolomeu, Mateus, Tomé, Tiago, filho de Alfeu; Tadeu, Simão, o nacionalista;
19 ta wese Iudasa Isakaliota, tauna Ieisu ana tosuluva.
19 e Judas Iscariotes, que traiu Jesus.
20 ʼInega Ieisu ʼevivi mai ena ʼabagaya, ta qabu qiduana ivaʼauta ʼinaya, e ʼinega ge ana fata ma ana toʼabibodayavo ida ʼai.
20 Quando Jesus foi para casa, uma grande multidão se ajuntou de novo, e era tanta gente, que ele e os discípulos não tinham tempo nem para comer.
21 Ta tuta nana Ieisu ena susuyavo valena inoqolia ena fewa ʼinega ge daveyawaia, ʼinega imai sabi ʼebeʼewana ta taudiega ivonaya, “Niʼau vekwavakwava.”
21 Os parentes de Jesus souberam disso e foram buscá-lo porque algumas pessoas estavam dizendo que ele estava louco.
22 Ta luvine ana toveʼitayavo Ielusalemega iwebui mai ivonaya, “Belisibubi tauna niboana luveifadi adi tovanugweta. Ta Belisibubi nana niʼa Ieisu luguya, ta ena waiwaiega niboana luveifadi ʼwaviʼwavi ʼifoqeyedi.”
22 Alguns mestres da Lei, que tinham vindo de Jerusalém, diziam: — Ele está dominado por
23 ʼInega Ieisu tomotau qabudi gabedi imai ta vona sesebaiega vonedi vonaya, “Seitani ge ana fata Seitani naʼwavi ʼifoqeyei.”
23 Então Jesus chamou todos e começou a ensiná-los por meio de parábolas. Ele dizia:
24 Ta wese vonaya, “ʼEguma ʼebeluvine taha ʼinaya tomotau ina vetoatoasiʼi, ʼinega nawale ʼebeluvine nana nadawalili ta nabeʼu.
24 O país que se divide em grupos que lutam entre si certamente será destruído.
25 Ta wese ʼeguma susu taha nuanidia vetoatoasiʼi naʼifoqe e nawale edi toa naluveifa otaqa.
25 Se uma família se divide, e as pessoas que fazem parte dela começam a lutar entre si, ela será destruída.
26 Seitani wese ʼidewana, ʼeguma ma enavo taudiega ina vedavi ʼinega edi toa naluveifa ta wese ena ʼebeluvine nahawala.”
26 Se o reino de Satanás se dividir em grupos, e esses grupos lutarem entre si, o reino não continuará a existir, mas será destruído.
27 Wese vona sesebaiega Ieisu vonedi vonaya, “Vonahaqiaqi, ge taha toga ana fata taha ʼoloto waiwaina ena vanuea nalugu ta ena kulufa navanawalidi. Ta ʼeguma tovanawala taha nuanuana nalugu, e ʼinega nugweta tovewaiwai nana nimana be wese ʼaqena nayoqonidi, ʼinega ana fata vanue nana ʼinaya nalugu ta kulufa qabuna navanawalidi.
27 — Ninguém pode entrar na casa de um homem forte e roubar os seus bens, sem primeiro amarrá-lo. Somente assim essa pessoa poderá levar o que ele tem em casa.
28 Ta yavona aqiaqiemi, tomotau edi luveifana ta wese edi vona veifa qabuna Yaubada nanuataqodi,
28 — Eu afirmo a vocês que isto é verdade: os pecados que as pessoas cometem ou as
29 ta ʼeguma taha toga Niboana Gwalagwalana naʼawaluveifea ʼinega Yaubada ge ana fata tomotau nana nanuataqoi, ta ʼesi ena luveifana naʼeno vataya.”
29 Mas as blasfêmias contra o Espírito Santo nunca serão perdoadas porque a culpa desse pecado dura para sempre.
30 Baʼe ʼidewana Ieisu vona ʼaiqa mana luvine ana toveʼitayavo ivonaya, “Niboana luveifana niʼa lugu Ieisu ʼinaya, e ʼinega ena waiwaiega fewafewa.”
30 Jesus falou assim porque diziam que ele estava dominado por um espírito mau.
31 ʼInega Ieisu inana ta wese tainavo imai ta vanue masuʼedaninaya itovolo, ʼinega vale ivetunei ʼinaya be vanuega naʼifoqe mai ina veqae.
31 Em seguida a mãe e os irmãos de Jesus chegaram; eles ficaram do lado de fora e mandaram chamá-lo.
32 Ta tomotau qabudi Ieisu itoa vivilia vale nana inoqolia ʼinega ivoneaya, “Toveʼita, inau be taimwavo isalisaliu.”
32 Muita gente estava sentada em volta dele, e algumas pessoas lhe disseram: — Escute! A sua mãe e os seus irmãos estão lá fora, procurando o senhor.
33 ʼInega Ieisu vonedi vonaya, “Togama inagu ta tomeqabu taigwavo?”
33 Jesus perguntou:
34 ʼInega Ieisu qabu dina itoa vivilia ʼita makimakidi ta vonedi vonaya, “Omiʼa taumi inagwavo ta taigwavo.
34 Aí olhou para as pessoas que estavam sentadas em volta dele e disse:
35 Mana tomeqabu Tamagu ena nuanua iʼabiʼabibodea e taudi taigwavo be, novugwavo ta wese inagwavo.”
35 Pois quem faz a vontade de Deus é meu irmão, minha irmã e minha mãe.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Marcos 3, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.