Lucas 13
Molima New Testament (MOX_FNS) vs BKJ
1 Omoʼe tutana ʼinaya vaina tomotau imai Ieisu ʼinaya, ta ivematamagilafuyea me Galili vaina weaqidi ivoneaya, “Kaiwabu, vaina me Galili yubai ifofolidi ta iveguba Yaubada ʼinaya, ta Failato ena toluaviayavo luvetunedi ta toveguba dina iluveʼaligidi.”
1 Naquele mesmo tempo estavam presentes alguns que lhe falavam dos galileus, cujo sangue Pilatos misturara com os seus sacrifícios.
2 ʼInega Ieisu vonedi vonaya, “Ta omiʼa nage onuaia taudi toveguba diavona me Galili qabudi edi luveifana qidua vaʼinena, ʼinega omoʼe luvematasabu nana qiduana ilobea, waisa?
2 E, Jesus respondendo, disse-lhes: Pensais que esses galileus, porque padeceram tais coisas, eram mais pecadores que os demais galileus?
3 Gebu! Ta omiʼa ʼeguma ge ona nuagivila emi ilivu luveifana ʼidiega nawale wese veilaqe qiduana ona lobea.
3 Eu vos digo: Não; antes, se não vos arrependerdes, todos de igual modo perecereis.
4 Ta maʼoda omiʼa onuanua ʼaiqa taudi me Sailoama adi yau 18 weaqidi tuta nana taha vanue kuena ʼavalaqeuni webui luveʼaligidi? Ta nage onuaia vonigo taudi edi ilivu luveifana qidua vaʼinena me Ielusalema qabudi ʼidiega, ta ʼinega veilaqe nana ilobea, waisa?
4 Ou aqueles dezoito sobre os quais caiu a torre de Siloé e os matou, pensais que foram maiores pecadores do que todos os homens que habitavam em Jerusalém?
5 Gebu! Ta omiʼa ʼeguma emi ilivu luveifana ʼidiega ge ona nuagivila, e nawale qabumi wese ʼidewani veilaqe qiduana ona lobea.”
5 Eu vos digo: Não; antes, se não vos arrependerdes, todos de igual modo perecereis.
6 ʼInega Ieisu taha vona sesebai neidi vonedia, “Taha ʼoloto ena vaoqaya ʼaiwe ʼalaʼai ʼwadia ʼoine ana loi nuanidia. Ta tuta qabuna maimai ʼaiwe nana ʼinaya vuaqina sabi goluna ta ge taha wese vuaqina dalobea.
6 Ele também falava esta parábola: Certo homem tinha uma figueira plantada na sua vinha; ele foi buscar fruto nela, e não o achou.
7 ʼInega ena vaoqa ana toʼitamaki vonea vonaya, ‘Niʼau ualamania yaʼwala toi ʼidia yamaimai baʼe ʼinaya ʼalaʼai nana weaqina sabi goluna, ta vuaqina ge taha tuta eda lobea. ʼInega baʼe ʼitaga una talaqa yavulea, mana bwaʼobwaʼo aqiaqina tovolo bodea.’
7 Então, ele disse ao vinhateiro: Eis que há três anos eu venho buscar fruto nesta figueira e não o acho; corta-a. Por que ela ocupa inutilmente a terra?
8 Ta vaoqa ana toʼitamaki ena kaiwabu veʼiea vonaya, ‘Kaiwabu, ʼeguma ana fata ʼaiwe nana ge ena talaqa yavulei, ta ʼesi ena veʼavui be ena ʼitamaki tonovia, ʼinega omoʼe yaʼwala nana ʼinaya kana ʼitea.
8 E, respondendo ele, disse-lhe: Senhor, deixa-a também este ano, até que eu cave em seu redor e a esterque;
9 Ta ʼeguma navuaqa e natovolo, ta ʼeguma ge navuavuaqa e ʼinega kana talaqa yavulea.’”
9 e, se der fruto, bem; se não, então depois tu a cortarás.
10 Taha Sabate ʼinaya Ieisu vanue tafwalolo taha ʼinaya lugu ʼinega veveʼita.
10 E ele ensinava em uma das sinagogas no shabat.
11 Ta vanue nana ʼinaya taha vavine wese toatoa, tauna yaʼwala 18 gamonaya niboana luveifana giveluveifea, ʼinega vevihiqa ta tuta qabuna ena tauya gwavuna kuyukuyu ta tautauya, ge ana fata natunuvane be natauya tunutunuqa.
11 E eis que estava ali uma mulher que tinha um espírito de enfermidade fazia dezoito anos; e estava curvada, e não podia de modo algum endireitar-se.
12 Ta tuta nana Ieisu vavine nana ʼitea ʼinega gabea vonaya, “Vavine umai, au vihiqa niʼa awala.”
12 E, vendo-a Jesus, chamou-a a si, e disse-lhe: Mulher, tu estás liberta da tua enfermidade.
13 Ta Ieisu nimanega vavine nana gitonovia, ʼinega lukwayavoni tunuvane ta Yaubada awatuboya.
13 E ele impôs suas mãos sobre ela; e imediatamente ela se endireitou, e glorificava a Deus.
14 Ta vanue tafwalolo ana tovanugweta Ieisu ena viaqa ʼitea, ʼinega diana vilea mana Sabatea tovevihiqa giveaqiaqiea. ʼInega totafwalolo ʼidia simana vonaya, “Vonahaqiaqi, ʼaubena sikisi ʼidia eda fewa kana viaqidi, ʼinega luaqiaqiea be ʼaubena diavona ʼidia ona mai ami giveaqiaqi weaqina, ta ge wese Sabate ʼinaya ona mai yani baʼe weaqina!”
14 E o governante da sinagoga respondeu com indignação, porque Jesus havia curado no dia do shabat, e disse à multidão: Seis dias há em que o homem deve trabalhar; nestes, pois, vinde para serdes curados, e não no dia do shabat.
15 Ta Ieisu ena vona niʼau noqolia ʼinega vonaya, “Omiʼa tovemeahaqila, mana Sabate ʼaidega ʼaidega ʼidia emi yubai qabudi adi ʼaliega oliʼaliʼamidi ta ʼinega iʼifoʼifoqe ʼabagaya ta adi goʼila ovevenumedi.
15 O Senhor respondeu-lhe, e disse: Hipócritas! No shabat não solta da manjedoura cada um de vós o seu boi ou jumento, e não o leva para beber água?
16 Ta maʼoda onuanua ʼaiqa vavine baʼe weaqina? Nage ge ana fata ana vihiqa ʼinega ena liʼami Sabatea be ʼetoyavua nalobei ʼedewani emi yubaiavo? Mana vavine baʼe Ebelamo ena gadeyega, ta Seitani yaʼwala 18 ʼidia niʼa yoqonia.”
16 E não devia esta mulher, sendo filha de Abraão, a qual há dezoito anos Satanás havia prendido, ser solta desta prisão no dia do shabat?
17 Ieisu ena vona baʼe ʼinega tolugwae diavona giveiniyauyaunidi, ta tomotau qabudi iqaiawa qiduana Ieisu ena viaqa aqiaqina weaqidi.
17 E, dizendo ele estas coisas, todos os seus adversários ficaram envergonhados, e todo o povo se alegrava por todas as coisas gloriosas que eram feitas por ele.
18 ʼInega qabu dina ʼidia wese vonaya, “Maʼoda ʼinega Yaubada ena ʼEbeluvine ena giveleleqa ʼaiqei ʼimia, nage ʼebevetalatutula taha baʼe ʼedewana:
18 Então ele disse: A que é semelhante o reino de Deus, e a que eu devo comparar?
19 Yaubada ena ʼEbeluvine kavona taha ʼoloto teʼwa vewanina ʼewei vaoqaya ʼwadia, ʼinega tabo vane veqidua, ta ʼabiboda manu imai ʼabo ilunevuqa laqanaya.”
19 É semelhante a um grão de semente de mostarda que um homem, tomando-o, lançou na sua horta; e cresceu e fez-se grande árvore; e as aves do céu se aninharam em seus ramos.
20 ʼInega Ieisu wese vonedi vonaya, “Maʼoda wese ena givesimatala ʼaiqei ʼimia be ʼinega Yaubada ena ʼEbeluvine ona alamania, nage ʼebevetalatutula taha baʼe ʼedewana:
20 E ele disse outra vez: A que eu compararei o reino de Deus?
21 Yaubada ena ʼEbeluvine kavonaya falawa ana isiti goyona taha vavine ʼewei ʼabo falawa qiduana maega wayavilea ʼinega falawa didina.”
21 É semelhante ao fermento que uma mulher tomou e escondeu em três medidas da refeição, até ficar tudo fermentado.
22 ʼInega Ieisu wese tutuvila tautauya Ielusalema weaqina, ta ʼedaya vaina ʼabaga qiduqiduadi be goyogoyodi ʼidia ʼifoqe, ʼabo veveʼita totoa ʼabaga ʼidia.
22 E ele percorria as cidades e as aldeias, ensinando e viajando em direção a Jerusalém.
23 ʼInega taha ʼoloto Ieisu vetalaʼaiea voneaya, “Kaiwabu maʼoda, nage nawale tomotau lutoidi yawai vataya mahalaya ina lobea, waisa?” ʼInega Ieisu voneaya,
23 Então, disse-lhe um: Senhor, são poucos os que são salvos? E ele lhe disse:
24 “Mahala ana ʼawa sadana. ʼInega ona vetafeʼwa waiwai ana lugu weaqina, mana tomotau qabudi itohotoho waiwai vonigo nuanuadi ina lugu.
24 Esforçai-vos para entrar pela porta estreita; porque eu vos digo que muitos procurarão entrar, e não serão capazes.
25 Ta tuta nana tonivanue ʼawa nana nabaginia ʼinega omiʼa emi giveʼoveʼo ʼinega masuʼedanaya ona tovolo ta ona ʼauveidaʼa be ona noqi ona vonaya, ‘Kaiwabu, ʼawa usiwaʼei be imaʼa wese ana lugu wai.’ ʼInega navona ʼeviviemi navonaya, ‘Omiʼa tomeqabu? Yaʼa ge taha ana tufwa eda alamanimi!’
25 E uma vez que o dono da casa tiver levantado e fechado a porta, e vós começardes, de fora, a bater à porta, dizendo: Senhor, Senhor, abre-nos; ele respondendo, vos dirá: Eu não sei de onde vós sois;
26 Ta omiʼa ona voneaya, ‘Imaʼa lova maega kaʼaiʼai kanumanuma, ta wese ema ʼabaga ʼinaya uveʼita ʼimaya.’
26 então, começareis a dizer: Nós comemos e bebemos na tua presença, e tu ensinaste nas nossas ruas.
27 Ta ʼinega tonivanue navonemi navonaya, ‘Vonahaqiaqi, ge eda alamanimi, maʼinega omai? Onogegu, mana omiʼa tomotau luveluveifami!’
27 Mas ele vos responderá: Digo-vos que eu não sei de onde vós sois; apartai-vos de mim, todos vós trabalhadores da iniquidade.
28 “ʼInega omiʼa ona dou ta alami navetalakikokiko tuta nana ʼabaga gwavunaya ina felawebuiemi. Ta omoʼe ʼinega ona ʼita naqo Ebelamo be, Aisake be, Iakobo ta wese tovesimasimana qabudi ona ʼitedi Yaubada ena ʼEbeluvine ʼinaya itoatoa.
28 Ali haverá choro e ranger de dentes, quando virdes Abraão, e Isaque, e Jacó, e todos os profetas no reino de Deus, e vós lançados fora.
29 Ta diʼwe qabuna ʼidiega tomotau ina mai ta edi ʼebetoa aqiaqidi ina ʼewedi Yaubada ena ʼEbeluvine sagalina ʼinaya.
29 E eles virão do oriente, e do ocidente, e do norte, e do sul e assentar-se-ão no reino de Deus.
30 Vonahaqiaqi, tomeqabu baʼe ʼitaga inugwenugweta nawale ina ʼabiboda, ta tomeqabu taudi baʼe ʼitaga iʼabiʼabiboda, e nawale ina nugweta.”
30 E eis que, há últimos que serão primeiros; e primeiros que serão últimos.
31 Tuta omoʼe ʼinaya vaina Falisiavo imai Ieisu ʼinaya ivoneaya, “Una tutuvila ʼabaga baʼe una nogea, mana Elodi nuanuana naluveʼaligiu.”
31 No mesmo dia vieram alguns fariseus e lhe disseram: Sai e retira-te daqui, porque Herodes quer matar-te.
32 ʼInega Ieisu vonedi vonaya, “Elodi nana tauna kavona waqiwaqi, ta yaʼa ʼiguya tauna yani kavokavovo, e ʼinega ona ʼevivi ona tauya ʼinaya be ona vonea vonigo baʼitagana niboana luveifadi tomotau ʼidiega yaʼwavinidi iʼifoqe ta tovevihiqayavo yagiveaqiaqiedi, ta wese ʼibe ʼedewani, ta ʼaubena vetoina ʼinaya egu viaqa qabuna ena luʼovoia.
32 E ele lhes disse: Ide e dizei àquela raposa: Eis que eu expulso demônios, e realizo curas, hoje e amanhã, e no terceiro dia serei aperfeiçoado.
33 Vonahaqiaqi, yaʼa baʼitagana yatautauya Ielusalema weaqina, ta ʼibe be wese navulihia ʼinega ena ʼifoqe, ta omoʼe ʼinaya ena ʼaliga, mana tovesimasimana qabuma ge daluaqiaqiema be mali ʼabagaya ana ʼaliga, ta ʼesi Ielusalema namo ʼinaya.” ʼInega Ieisu nuana vita Ielusalema weaqina dou vonaya,
33 Todavia, eu devo caminhar hoje, amanhã e no dia seguinte; porque não pode um profeta perecer fora de Jerusalém.
34 “Ielusalema ye, Ielusalema ye! Oʼa tovesimasimanayavo uluveʼaligidi, ta wese taudi Yaubada vetunedi imai ʼiuya daboyega uluveʼaligidi. Tuta qabuna nuanuagu be eu tomotauyavo ena gaba vaʼauqidi kavonaya kamukamu natudiavo fafediega iʼaubwaedi, ta eu tomotauyavo inogegu.
34 Ó Jerusalém, Jerusalém, que matas os profetas e apedrejas os que a ti são enviados; quantas vezes eu quis ajuntar os teus filhos, como a galinha ajunta a sua ninhada debaixo das asas, e vós não quisestes!
35 ʼInega Yaubada nawale nanogeu ta yavoneu ge wese una ʼita ʼeviviegu ana laba eu tomotauyavo ina ʼawahaqiaqiegu be ina vonaya, ‘Tauna Kaiwabu ana wawega maimai kana awatuboya.’”
35 Eis que a vossa casa vos é deixada desolada; e em verdade eu vos digo: Não me vereis até que venha o tempo em que direis: Bendito é o que vem em nome do Senhor!
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 13, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.