João 11
Molima New Testament (MOX_FNS) vs VC
1 Taha ʼoloto ana wawa Lasalo ʼabaga Bedani ʼinaya toatoa ma novunavo Meli ta Mata. Ta baʼe Meli nana lova bunama meilana aqiaqi otaqina guiwaqia Kaiwabu ʼinaya, ta debanega ʼaqena talaveayea. Ta Lasalo nana vihiqa niʼa lobea.
1 Lázaro caiu doente em Betânia, onde estavam Maria e sua irmã Marta.
2 — ausente —
2 Maria era quem ungira o Senhor com o óleo perfumado e lhe enxugara os pés com os seus cabelos. E Lázaro, que estava enfermo, era seu irmão.
3 ʼInega novunavo Ieisu ana vale ivetunea ivonaya, “Kaiwabu, ia otaqiu niʼa vevihiqa.”
3 Suas irmãs mandaram, pois, dizer a Jesus: Senhor, aquele que tu amas está enfermo.
4 Ta tuta nana Ieisu valena noqolia ʼinega vonaya, “Iagu Lasalo baʼe vihiqi nana ʼinega ge wese yawaina nagumwala. Ta ʼesi baʼe ʼinega Yaubada awatubo nalobea tomotau ʼidiega, ta wese yaʼa Natuna baʼe yani nana ʼinega awatubo ena lobea.”
4 A estas palavras, disse-lhes Jesus: Esta enfermidade não causará a morte, mas tem por finalidade a glória de Deus. Por ela será glorificado o Filho de Deus.
5 Mata ma taina Meli ta novudi Lasalo Ieisu veyolubedi qiduana.
5 Ora, Jesus amava Marta, Maria, sua irmã, e Lázaro.
6 Ta tuta nana Lasalo ena vihiqa valena noqolia ge datauya ʼidia, ta ʼesi toaya ʼaubena magilafuna diʼwe nana ʼinaya.
6 Mas, embora tivesse ouvido que ele estava enfermo, demorou-se ainda dois dias no mesmo lugar.
7 ʼInega ana toʼabibodayavo vonedi vonaya, “Kana ʼevivi diʼwe Iudia ʼinaya!”
7 Depois, disse a seus discípulos: Voltemos para a Judéia.
8 Ta iveʼiea ivonaya, “Toveʼita, ge tuta kuena gumwala me Diu nuanuadi be ina ludabou, ʼinega tolaʼai weaqina nuanuau una ʼevivi omoʼe ʼinaya?”
8 Mestre, responderam eles, há pouco os judeus te queriam apedrejar, e voltas para lá?
9 Ta Ieisu vonedia, “ʼAubena ʼaidega ʼaidega ʼidia simatala kana ʼitea ʼawaʼawai ʼinega be lavilavi ʼinaya, e ʼinega tomotau adi fata be ina luyaba dadana ta ge ina veilaqe, mana bwaʼobwaʼo ana simatala niʼa mai ta baʼe simatala nana ʼinega iʼitaʼita.
9 Jesus respondeu: Não são doze as horas do dia? Quem caminha de dia não tropeça, porque vê a luz deste mundo.
10 Ta ʼesi ʼeguma velovelovana gamonaya itautauya ʼinega ʼaqedi ina vetufea, mana ge taha simatala daʼenoʼeno.”
10 Mas quem anda de noite tropeça, porque lhe falta a luz.
11 Ieisu baʼe ʼidewani vona ʼaiqa, ta ʼabiboda wese ena vona luvetomanea vonaya, “Iada Lasalo niʼa ʼeno motaiva, ta ena tauya ʼinaya sabi divanona.”
11 Depois destas palavras, ele acrescentou: Lázaro, nosso amigo, dorme, mas vou despertá-lo.
12 ʼInega ana toʼabibodayavo ena vona iveʼiea ivonaya, “Kaiwabu, ʼeguma ʼenoʼeno ʼinega wese naveaqiaqi.”
12 Disseram-lhe os seus discípulos: Senhor, se ele dorme, há de sarar.
13 Ieisu baʼe vona diavona ʼidiega Lasalo ena ʼaliga weaqina vonavona, ta ana toʼabibodayavo ivonaya be davonavona ʼwafi ena ʼeno motaiva weaqina.
13 Jesus, entretanto, falara da sua morte, mas eles pensavam que falasse do sono como tal.
14 ʼInega Ieisu vona tunutunuqina ʼinega vonedia, “Lasalo yawaina niʼa gumwala.
14 Então Jesus lhes declarou abertamente: Lázaro morreu.
15 Ta ge eda tauya ʼinaya tuta nana nawale mayawaina toatoa, ta baʼe weaqina yaqaiqaiawa, mana baʼe ʼinega emi vetumaqana ʼiguya ana fata navewaiwai. ʼInega ada luaqiaqi be kana tauya ʼinaya kana ʼitea.”
15 Alegro-me por vossa causa, por não ter estado lá, para que creiais. Mas vamos a ele.
16 Toʼabiboda taha ana wawa Tomasi, ta wese igabea Didimasi (wawa nana ana givila didilualua), tauna toʼabiboda enavo vonedi vonaya, “E itaʼa wese katauya, ta Ieisu maega kana ʼaliga!”
16 A isso Tomé, chamado Dídimo, disse aos seus condiscípulos: Vamos também nós, para morrermos com ele.
17 Ta tuta nana Ieisu niʼa ʼifoqe ʼabaga Bedani ʼinaya, ʼinega tomotau edi veqae ʼinega noqolia vonigo Lasalo ʼaubena foa gumwala niʼa itavunia.
17 À chegada de Jesus, já havia quatro dias que Lázaro estava no sepulcro.
18 Ta Bedani ge daveluluvai Ielusalema ʼinega ta ana kue kavona kilomita toi ʼidewani,
18 Ora, Betânia distava de Jerusalém cerca de quinze estádios.
19 ta me Diu qabudi niʼa imai Mata ma taina Meli ʼidia sabi vona iuladi, mana inuavita novudi ena ʼaliga weaqina.
19 Muitos judeus tinham vindo a Marta e a Maria, para lhes apresentar condolências pela morte de seu irmão.
20 Tuta nana Mata Ieisu ena mai valena noqolia ʼinega vanuega ʼifoqe tauya sabi ʼitana, ta Meli nawale vanuea toatoa.
20 Mal soube Marta da vinda de Jesus, saiu-lhe ao encontro. Maria, porém, estava sentada em casa.
21 ʼInega Mata Ieisu ʼinaya vonaya, “Kaiwabu, ʼeguma oʼa baʼidia uda toatoa, ʼinega novugu ge wese daʼaliga.
21 Marta disse a Jesus: Senhor, se tivesses estado aqui, meu irmão não teria morrido!
22 Ge uda mai, ta tua yahalamani aqiaqiea baʼitagana ʼeguma toyani weaqina una venoqi Yaubada ʼinaya e wese naneiu.”
22 Mas sei também, agora, que tudo o que pedires a Deus, Deus to concederá.
23 ʼInega Ieisu voneaya, “Novuhu mayawaina nayaʼitoto ʼevivi.”
23 Disse-lhe Jesus: Teu irmão ressurgirá.
24 Ta Mata veʼiea vonaya, “E niʼa yahalamania nawale ʼaubena ʼebeluʼovoa ʼinaya novugu toʼaliga qabudi maega ina yaʼitoto ʼevivi.”
24 Respondeu-lhe Marta: Sei que há de ressurgir na ressurreição no último dia.
25 ʼInega Ieisu vonea vonaya, “Yaʼa yaʼitoto ʼevivi ta wese yawai vataya ʼiuna. ʼEguma taha toga vevetumaqanegu ta naʼaliga, ʼinega tauna mayawaina nawale toatoa.
25 Disse-lhe Jesus: Eu sou a ressurreição e a vida. Aquele que crê em mim, ainda que esteja morto, viverá.
26 Ta togama mayawaina toatoa ta vevetumaqana ʼiguya ge wese naʼaliga. Mata, nage egu vona baʼe uvetumaqanea?”
26 E todo aquele que vive e crê em mim, jamais morrerá. Crês nisto?
27 ʼInega Mata vonaya, “Kaiwabu, vonahaqiaqi, tuta qabuna yavevetumaqaneu oʼa Toʼetoyavua nana Yaubada Natuna. Oʼa lova Yaubada vona fofofola eu mai bwaʼobwaʼoya weaqina.”
27 Respondeu ela: Sim, Senhor. Eu creio que tu és o Cristo, o Filho de Deus, aquele que devia vir ao mundo.
28 Ena vona baʼe ʼabibodanaya ʼevivi tauya vanuea ta taina Meli gabea mai itauya tufinaya ta voneaya, “Toveʼita nana niʼa mai ta nuanuana naʼiteu.”
28 A essas palavras, ela foi chamar sua irmã Maria, dizendo-lhe baixinho: O Mestre está aí e te chama.
29 Ta tuta nana Meli baʼe noqolia ʼinega lukwayavonega yaʼitoto tauya Ieisu sabi ʼitana.
29 Apenas ela o ouviu, levantou-se imediatamente e foi ao encontro dele.
30 Ieisu nawale ge dalugu ʼabaga nana gamonaya ta ʼesi Mata maega edi ʼebeveloba ʼinaya nawale toatoa.
30 {Pois Jesus não tinha chegado à aldeia, mas estava ainda naquele lugar onde Marta o tinha encontrado.}
31 Ta me Diu Meli maega itoatoa vanuea sabi vona iulana taudi iʼitea lukwayavonega ʼifoʼifoqe ʼinega ivonaya be datautauya debaʼunuya sabi dou. ʼInega italaʼobea itauya omoʼe ʼinaya.
31 Os judeus que estavam com ela em casa, em visita de pêsames, ao verem Maria levantar-se depressa e sair, seguiram-na, crendo que ela ia ao sepulcro para ali chorar.
32 Tuta nana Meli niʼa ʼifoqe ta Ieisu ʼitea ʼinega iwaʼodu ʼaqenaya ta voneaya, “Kaiwabu, ʼeguma oʼa baʼidiana ʼinega novugu ge wese daʼaliʼaliga.”
32 Quando, porém, Maria chegou onde Jesus estava e o viu, lançou-se aos seus pés e disse-lhe: Senhor, se tivesses estado aqui, meu irmão não teria morrido!
33 Ta tuta nana Ieisu Meli ena dou ʼitea ta wese tomotau qabudi edi duvoyavoya noqolia ʼinega nuana vita qiduana.
33 Ao vê-la chorar assim, como também todos os judeus que a acompanhavam, Jesus ficou intensamente comovido em espírito. E, sob o impulso de profunda emoção,
34 ʼInega Ieisu vetalaʼaiedi vonaya, “Maʼinaya ʼwafina oaʼuya?” Ta ivoneaya, “Kaiwabu umai, ana veʼiteu.”
34 perguntou: Onde o pusestes? Responderam-lhe: Senhor, vinde ver.
35 Ta Ieisu dou.
35 Jesus pôs-se a chorar.
36 ʼInega me Diu ivonaya, “Oʼitei, iana veveyolubea qiduana!”
36 Observaram por isso os judeus: Vede como ele o amava!
37 Ta vaidi ʼidiega ivonaya, “Baʼe ʼoloto nana lova matakwaya taha matana giaea, ʼinega luaqiaqiea be iana baʼe wese daiulei be yaqisa ge daʼaliga, waisa?”
37 Mas alguns deles disseram: Não podia ele, que abriu os olhos do cego de nascença, fazer com que este não morresse?
38 Ta wese Ieisu giwalinaya visiqa qiduana lutonovia, ʼinega tauya Lasalo ana debaʼunuya. Ta debaʼunu nana kavona vatuʼubu, ta ʼawana dabo beabeanega niʼa ivetovolo bodea.
38 Tomado, novamente, de profunda emoção, Jesus foi ao sepulcro. Era uma gruta, coberta por uma pedra.
39 ʼInega Ieisu vonedia, “Dabo nana oʼuvekawawei!” Ta toʼaliga nana novuna Mata vonaya, “Kaiwabu, niʼa ʼaubena foa gumwala iaʼukwaivea, ʼinega meila luveifa otaqina nawale naʼifoqe.”
39 Jesus ordenou: Tirai a pedra. Disse-lhe Marta, irmã do morto: Senhor, já cheira mal, pois há quatro dias que ele está aí...
40 Ta Ieisu veʼiea vonaya, “Mata, tawadega yavoneu ʼeguma oʼa niʼa uvetumaqanegu ʼinega ana fata Yaubada ena waiwai una ʼitea.”
40 Respondeu-lhe Jesus: Não te disse eu: Se creres, verás a glória de Deus? Tiraram, pois, a pedra.
41 Tuata dabo nana iʼuvekawawea. ʼInega Ieisu ʼita vane mahalaya ta vonaya, “Tamagu, yalulukaiwa ʼiuya mana oʼa unoqonoqoligu.
41 Levantando Jesus os olhos ao alto, disse: Pai, rendo-te graças, porque me ouviste.
42 Ta yahalamani aqiaqiea oʼa tuta qabuna unoqonoqoligu, ta tua bonagu qiduanega niʼa yalukaiwa ʼiuya, be yaqisa baʼe tomotau diavona ina vetumaqana vonigo oʼa uvetunegu yamai ʼidia.”
42 Eu bem sei que sempre me ouves, mas falo assim por causa do povo que está em roda, para que creiam que tu me enviaste.
43 Ieisu Tamana vonea gumwala, ʼinega bonana qiduanega gaba vonaya, “Lasalo, uʼifoqe mai!”
43 Depois destas palavras, exclamou em alta voz: Lázaro, vem para fora!
44 ʼInega toʼaliga nana ʼifoqe mai, ta nimana be wese ʼaqena umaumadi kaleko wadawadaeadi ʼidiega. Ta wese ʼiawana ma umana kalekoyega. Ta Ieisu vonedi vonaya, “Debaʼunu ana kalekoyavo ona ʼewa yavuledi ta ona ʼabifelei natauya yavuyavuina.”
44 E o morto saiu, tendo os pés e as mãos ligados com faixas, e o rosto coberto por um sudário. Ordenou então Jesus: Desligai-o e deixai-o ir.
45 Me Diu diavona taudi imai Meli sabi vayausina vita nana weaqina Ieisu ena viaqa waiwaina iʼitea, ʼinega ʼidiega ʼeala edi vetumaqana iaʼuya ʼinaya.
45 Muitos dos judeus, que tinham vindo a Marta e Maria e viram o que Jesus fizera, creram nele.
46 Ta ʼesi vaidi ʼidiega itauya Falisiavo ʼidia ta isimana ʼifoqe Ieisu ena viaqa weaqina.
46 Alguns deles, porém, foram aos fariseus e lhes contaram o que Jesus realizara.
47 ʼInega toveguba qiduqiduadi ta wese Falisiavo edi kaniselayavo igaba vaʼauqidi sabi veqae Ieisu weaqina. ʼInega taudiega nuanidia ivonaya, “Maʼoda kana viaqa ʼaiqa? Omoʼe ʼoloto nana viaqa waiwaidi ʼebenuavoqana viaviaqidi tomotau matadia.
47 Os pontífices e os fariseus convocaram o conselho e disseram: Que faremos? Esse homem multiplica os milagres.
48 ʼEguma kana ʼiteamo nawale tomotau qabudi ina vetumaqanea, ta ʼinega me Loma ina mai ta eda Vanue Gwalagwalana ta wese eda tomotauyavo ina luvegwamumuidi.”
48 Se o deixarmos proceder assim, todos crerão nele, e os romanos virão e arruinarão a nossa cidade e toda a nação.
49 Ta omoʼe yaʼwala nana ʼinaya toveguba edi tovanugweta ana wawa Kaiafa tauna wese taha kanisela vonedi vonaya, “Maʼoda ʼinega ovevekwavakwava?
49 Um deles, chamado Caifás, que era o sumo sacerdote daquele ano, disse-lhes: Vós não entendeis nada!
50 Nage nuami ge daʼeqaʼui vonigo ge yani aqiaqina ʼeguma tomotau qabuda kana veilaqe, ta ʼesi yani aqiaqi otaqina ʼeguma ʼoloto ʼaideganamo naʼaliga tomotau qabuda weaqida.”
50 Nem considerais que vos convém que morra um só homem pelo povo, e que não pereça toda a nação.
51 Ta Kaiafa nana ge taunega ena nuanua ʼinega baʼe vona nana daʼinanei, ta ʼesi Yaubada ena venuahaʼu ʼinega baʼe ʼidewani Ieisu weaqina madusimana ʼifoqe, mana tauna toveguba edi tovanugweta baʼe yaʼwala nana gamonaya.
51 E ele não disse isso por si mesmo, mas, como era o sumo sacerdote daquele ano, profetizava que Jesus havia de morrer pela nação,
52 Ta baʼe simana nana Ieisu ena ʼaliga weaqina ge me Isileli dimo weaqidi davonavona, ta ʼesi Yaubada nuanuana natunavo itoatoa mali diʼwe be mali diʼwe ʼidia navaʼauqidi naluvetubedi ta ina veʼaidega ʼaliga nana ʼinega.
52 e não somente pela nação, mas também para que fossem reconduzidos à unidade os filhos de Deus dispersos.
53 Ta omoʼe tuta nana ʼinega me Diu edi kaniselayavo idima govaqa maʼoda Ieisu ina luveʼaliga ʼaiqei.
53 E desde aquele momento resolveram tirar-lhe a vida.
54 Ta edi dima govaqa weaqina Ieisu ena viaqayavo tomotau nuanidia giveluaʼuya ta Ielusalema nogea. ʼInega tauya taha ʼabaga ana wawa Efilami ʼinaya, ta ʼabaga nana diʼwe ʼavaʼava diʼwenaya. Ta omoʼe ʼinaya ana toʼabibodayavo maega itoa.
54 Em conseqüência disso, Jesus já não andava em público entre os judeus. Retirou-se para uma região vizinha do deserto, a uma cidade chamada Efraim, e ali se detinha com seus discípulos.
55 Me Diu edi ʼebenuaveʼavina qiduana ana wawa ʼAuvivia Sagalina niʼa vadiʼwea, ʼinega tomotau qabudi diʼwe taha taha ʼidiega iʼwatovu imai Ielusalema ʼinaya sabi givevunavunaqidi viaqa taha taha ʼidiega, mana edi ilivu ʼidewani.
55 Estava próxima a Páscoa dos judeus, e muita gente de todo o país subia a Jerusalém antes da Páscoa para se purificar.
56 Me Diu edi kaniselayavo nawale Ieisu isalisalia. Ta Vanue Gwalagwalana ʼinaya itoatoa iveveqae, ta taudiega nuanidia ivetalaʼaiedi ivonaya, “Maʼoda onuanua ʼaiqa, nage Ieisu nana namai baʼe sagali nana gamonaya, nage gebu?”
56 Procuravam Jesus e falavam uns com os outros no templo: Que vos parece? Achais que ele não virá à festa?
57 Ta toveguba qiduqiduadi be wese Falisiavo edi luvine waiwaina iaʼuya ʼeguma taha toga Ieisu naʼita lobea, e ʼinega lukwayavonega navematamagilafuyedi be yaqisa ina kafia.
57 Mas os sumos sacerdotes e os fariseus tinham dado ordem para que todo aquele que soubesse onde ele estava o denunciasse, para o prenderem.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 11, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.