João 11

Molima New Testament (MOX_FNS) vs BKJ

Sair da comparação
1 Taha ʼoloto ana wawa Lasalo ʼabaga Bedani ʼinaya toatoa ma novunavo Meli ta Mata. Ta baʼe Meli nana lova bunama meilana aqiaqi otaqina guiwaqia Kaiwabu ʼinaya, ta debanega ʼaqena talaveayea. Ta Lasalo nana vihiqa niʼa lobea.
1 Ora, havia um certo homem enfermo, chamado Lázaro, de Betânia, da aldeia de Maria e de sua irmã Marta.
2 — ausente —
2 (Era aquela Maria que ungiu o Senhor com unguento, e secou os seus pés com os seus cabelos, cujo irmão, Lázaro, estava enfermo).
3 ʼInega novunavo Ieisu ana vale ivetunea ivonaya, “Kaiwabu, ia otaqiu niʼa vevihiqa.”
3 Portanto, suas irmãs enviaram até ele dizendo: Senhor, eis que está enfermo aquele que tu amas.
4 Ta tuta nana Ieisu valena noqolia ʼinega vonaya, “Iagu Lasalo baʼe vihiqi nana ʼinega ge wese yawaina nagumwala. Ta ʼesi baʼe ʼinega Yaubada awatubo nalobea tomotau ʼidiega, ta wese yaʼa Natuna baʼe yani nana ʼinega awatubo ena lobea.”
4 Quando Jesus ouviu isso, ele disse: Esta enfermidade não é para morte, mas para glória de Deus, para que o Filho de Deus seja glorificado por ela.
5 Mata ma taina Meli ta novudi Lasalo Ieisu veyolubedi qiduana.
5 Ora, Jesus amava a Marta, e a sua irmã, e a Lázaro.
6 Ta tuta nana Lasalo ena vihiqa valena noqolia ge datauya ʼidia, ta ʼesi toaya ʼaubena magilafuna diʼwe nana ʼinaya.
6 Ouvindo, pois, que ele estava enfermo, ficou ainda dois dias no lugar onde ele estava.
7 ʼInega ana toʼabibodayavo vonedi vonaya, “Kana ʼevivi diʼwe Iudia ʼinaya!”
7 Depois disso, então, ele diz aos seus discípulos: Vamos outra vez para a Judeia.
8 Ta iveʼiea ivonaya, “Toveʼita, ge tuta kuena gumwala me Diu nuanuadi be ina ludabou, ʼinega tolaʼai weaqina nuanuau una ʼevivi omoʼe ʼinaya?”
8 Seus discípulos lhe disseram: Mestre, recentemente os judeus procuravam apedrejar-te, e tu vais para lá novamente?
9 Ta Ieisu vonedia, “ʼAubena ʼaidega ʼaidega ʼidia simatala kana ʼitea ʼawaʼawai ʼinega be lavilavi ʼinaya, e ʼinega tomotau adi fata be ina luyaba dadana ta ge ina veilaqe, mana bwaʼobwaʼo ana simatala niʼa mai ta baʼe simatala nana ʼinega iʼitaʼita.
9 Jesus respondeu: Não há doze horas no dia? Se algum homem andar de dia, ele não tropeça, porque ele vê a luz deste mundo.
10 Ta ʼesi ʼeguma velovelovana gamonaya itautauya ʼinega ʼaqedi ina vetufea, mana ge taha simatala daʼenoʼeno.”
10 Mas se um homem andar de noite, ele tropeça, porque nele não há luz.
11 Ieisu baʼe ʼidewani vona ʼaiqa, ta ʼabiboda wese ena vona luvetomanea vonaya, “Iada Lasalo niʼa ʼeno motaiva, ta ena tauya ʼinaya sabi divanona.”
11 Essas coisas ele falou, e depois disso ele lhes disse: Nosso amigo Lázaro dorme, mas eu vou, para que eu possa despertá-lo do sono.
12 ʼInega ana toʼabibodayavo ena vona iveʼiea ivonaya, “Kaiwabu, ʼeguma ʼenoʼeno ʼinega wese naveaqiaqi.”
12 Disseram-lhe, então, os seus discípulos: Senhor, se dorme, ele ficará bom.
13 Ieisu baʼe vona diavona ʼidiega Lasalo ena ʼaliga weaqina vonavona, ta ana toʼabibodayavo ivonaya be davonavona ʼwafi ena ʼeno motaiva weaqina.
13 Todavia Jesus havia falado de sua morte, mas eles pensavam que falava do repouso do sono.
14 ʼInega Ieisu vona tunutunuqina ʼinega vonedia, “Lasalo yawaina niʼa gumwala.
14 Então, Jesus disse-lhes claramente: Lázaro está morto.
15 Ta ge eda tauya ʼinaya tuta nana nawale mayawaina toatoa, ta baʼe weaqina yaqaiqaiawa, mana baʼe ʼinega emi vetumaqana ʼiguya ana fata navewaiwai. ʼInega ada luaqiaqi be kana tauya ʼinaya kana ʼitea.”
15 E estou contente por causa de vós, de que eu não estivesse ali, para que creiais; no entanto, vamos até ele.
16 Toʼabiboda taha ana wawa Tomasi, ta wese igabea Didimasi (wawa nana ana givila didilualua), tauna toʼabiboda enavo vonedi vonaya, “E itaʼa wese katauya, ta Ieisu maega kana ʼaliga!”
16 Então disse Tomé, que é chamado Dídimo, aos seus condiscípulos: Vamos nós também, para que possamos morrer com ele.
17 Ta tuta nana Ieisu niʼa ʼifoqe ʼabaga Bedani ʼinaya, ʼinega tomotau edi veqae ʼinega noqolia vonigo Lasalo ʼaubena foa gumwala niʼa itavunia.
17 Quando Jesus chegou, encontrou Lázaro já há quatro dias no sepulcro.
18 Ta Bedani ge daveluluvai Ielusalema ʼinega ta ana kue kavona kilomita toi ʼidewani,
18 Ora, Betânia estava perto de Jerusalém, cerca de quinze estádios.
19 ta me Diu qabudi niʼa imai Mata ma taina Meli ʼidia sabi vona iuladi, mana inuavita novudi ena ʼaliga weaqina.
19 E muitos dos judeus tinham ido consolar a Marta e a Maria, acerca de seu irmão.
20 Tuta nana Mata Ieisu ena mai valena noqolia ʼinega vanuega ʼifoqe tauya sabi ʼitana, ta Meli nawale vanuea toatoa.
20 Ouvindo, então, Marta que Jesus vinha, foi ao seu encontro. Mas Maria ficou assentada em casa.
21 ʼInega Mata Ieisu ʼinaya vonaya, “Kaiwabu, ʼeguma oʼa baʼidia uda toatoa, ʼinega novugu ge wese daʼaliga.
21 Então, disse Marta a Jesus: Senhor, se tu estivesses aqui, meu irmão não teria morrido.
22 Ge uda mai, ta tua yahalamani aqiaqiea baʼitagana ʼeguma toyani weaqina una venoqi Yaubada ʼinaya e wese naneiu.”
22 Mas eu sei, que agora mesmo, tudo quanto pedires a Deus, Deus te concederá.
23 ʼInega Ieisu voneaya, “Novuhu mayawaina nayaʼitoto ʼevivi.”
23 Disse-lhe Jesus: Teu irmão há de ressuscitar.
24 Ta Mata veʼiea vonaya, “E niʼa yahalamania nawale ʼaubena ʼebeluʼovoa ʼinaya novugu toʼaliga qabudi maega ina yaʼitoto ʼevivi.”
24 Disse-lhe Marta: Eu sei que há de ressuscitar na ressurreição do último dia.
25 ʼInega Ieisu vonea vonaya, “Yaʼa yaʼitoto ʼevivi ta wese yawai vataya ʼiuna. ʼEguma taha toga vevetumaqanegu ta naʼaliga, ʼinega tauna mayawaina nawale toatoa.
25 Disse-lhe Jesus: Eu sou a ressurreição, e a vida; quem crê em mim, ainda que esteja morto, ele viverá;
26 Ta togama mayawaina toatoa ta vevetumaqana ʼiguya ge wese naʼaliga. Mata, nage egu vona baʼe uvetumaqanea?”
26 e todo aquele que vive e crê em mim nunca morrerá. Crês tu isto?
27 ʼInega Mata vonaya, “Kaiwabu, vonahaqiaqi, tuta qabuna yavevetumaqaneu oʼa Toʼetoyavua nana Yaubada Natuna. Oʼa lova Yaubada vona fofofola eu mai bwaʼobwaʼoya weaqina.”
27 Disse-lhe ela: Sim, Senhor; eu creio que tu és o Cristo, o Filho de Deus, que havia de vir ao mundo.
28 Ena vona baʼe ʼabibodanaya ʼevivi tauya vanuea ta taina Meli gabea mai itauya tufinaya ta voneaya, “Toveʼita nana niʼa mai ta nuanuana naʼiteu.”
28 E, tendo ela dito isso, seguiu o seu caminho, e chamou secretamente a Maria, sua irmã, dizendo: O Mestre está aqui e te chama.
29 Ta tuta nana Meli baʼe noqolia ʼinega lukwayavonega yaʼitoto tauya Ieisu sabi ʼitana.
29 Assim que ela ouviu isso, levantou-se depressa, e foi até ele.
30 Ieisu nawale ge dalugu ʼabaga nana gamonaya ta ʼesi Mata maega edi ʼebeveloba ʼinaya nawale toatoa.
30 Ora, Jesus ainda não tinha chegado à aldeia, mas estava no lugar onde Marta o encontrara.
31 Ta me Diu Meli maega itoatoa vanuea sabi vona iulana taudi iʼitea lukwayavonega ʼifoʼifoqe ʼinega ivonaya be datautauya debaʼunuya sabi dou. ʼInega italaʼobea itauya omoʼe ʼinaya.
31 Os judeus, pois, que estavam com ela na casa e a consolavam, vendo que Maria se levantara e saíra apressadamente, seguiram-na, dizendo: Ela vai ao sepulcro para chorar ali.
32 Tuta nana Meli niʼa ʼifoqe ta Ieisu ʼitea ʼinega iwaʼodu ʼaqenaya ta voneaya, “Kaiwabu, ʼeguma oʼa baʼidiana ʼinega novugu ge wese daʼaliʼaliga.”
32 Tendo, pois, Maria chegado onde Jesus estava e vendo-o, ela lançou-se aos seus pés, dizendo-lhe: Senhor, se tu estivesses aqui, meu irmão não teria morrido.
33 Ta tuta nana Ieisu Meli ena dou ʼitea ta wese tomotau qabudi edi duvoyavoya noqolia ʼinega nuana vita qiduana.
33 Quando Jesus, pois, a viu chorar, e choravam também os judeus que vinham com ela, comoveu-se em espírito e conturbou-se,
34 ʼInega Ieisu vetalaʼaiedi vonaya, “Maʼinaya ʼwafina oaʼuya?” Ta ivoneaya, “Kaiwabu umai, ana veʼiteu.”
34 e disse: Onde o pusestes? Eles disseram-lhe: Senhor, vem e vê.
35 Ta Ieisu dou.
35 Jesus chorou.
36 ʼInega me Diu ivonaya, “Oʼitei, iana veveyolubea qiduana!”
36 Disseram, então, os judeus: Vede como ele o amava!
37 Ta vaidi ʼidiega ivonaya, “Baʼe ʼoloto nana lova matakwaya taha matana giaea, ʼinega luaqiaqiea be iana baʼe wese daiulei be yaqisa ge daʼaliga, waisa?”
37 E alguns deles disseram: Não podia este homem, que abriu os olhos ao cego, fazer também com que este homem não morresse?
38 Ta wese Ieisu giwalinaya visiqa qiduana lutonovia, ʼinega tauya Lasalo ana debaʼunuya. Ta debaʼunu nana kavona vatuʼubu, ta ʼawana dabo beabeanega niʼa ivetovolo bodea.
38 Jesus, pois, novamente comovido em si mesmo, foi ao sepulcro. Era uma caverna e tinha uma pedra posta sobre ela.
39 ʼInega Ieisu vonedia, “Dabo nana oʼuvekawawei!” Ta toʼaliga nana novuna Mata vonaya, “Kaiwabu, niʼa ʼaubena foa gumwala iaʼukwaivea, ʼinega meila luveifa otaqina nawale naʼifoqe.”
39 Disse Jesus: Tirai a pedra. Marta, irmã daquele que estava morto, disse-lhe: Senhor, a essa altura ele cheira mal, porque ele está morto há quatro dias.
40 Ta Ieisu veʼiea vonaya, “Mata, tawadega yavoneu ʼeguma oʼa niʼa uvetumaqanegu ʼinega ana fata Yaubada ena waiwai una ʼitea.”
40 Disse-lhe Jesus: Eu não te disse que, se tu creres, verás a glória de Deus?
41 Tuata dabo nana iʼuvekawawea. ʼInega Ieisu ʼita vane mahalaya ta vonaya, “Tamagu, yalulukaiwa ʼiuya mana oʼa unoqonoqoligu.
41 Então, eles tiraram a pedra do lugar onde jazia o morto. E Jesus, levantando seus olhos, disse: Pai, eu te agradeço, por me haveres ouvido.
42 Ta yahalamani aqiaqiea oʼa tuta qabuna unoqonoqoligu, ta tua bonagu qiduanega niʼa yalukaiwa ʼiuya, be yaqisa baʼe tomotau diavona ina vetumaqana vonigo oʼa uvetunegu yamai ʼidia.”
42 Eu sei que sempre me ouves, mas por causa da multidão que está ao redor eu disse isso, para que possam crer que tu me enviaste.
43 Ieisu Tamana vonea gumwala, ʼinega bonana qiduanega gaba vonaya, “Lasalo, uʼifoqe mai!”
43 E, tendo dito isso, clamou em alta voz: Lázaro, vem para fora.
44 ʼInega toʼaliga nana ʼifoqe mai, ta nimana be wese ʼaqena umaumadi kaleko wadawadaeadi ʼidiega. Ta wese ʼiawana ma umana kalekoyega. Ta Ieisu vonedi vonaya, “Debaʼunu ana kalekoyavo ona ʼewa yavuledi ta ona ʼabifelei natauya yavuyavuina.”
44 E saiu o que estivera morto, amarrado nos pés e nas mãos com faixas; e a sua face envolta em um lenço. Disse-lhes Jesus: Desatai-o, e deixai-o ir.
45 Me Diu diavona taudi imai Meli sabi vayausina vita nana weaqina Ieisu ena viaqa waiwaina iʼitea, ʼinega ʼidiega ʼeala edi vetumaqana iaʼuya ʼinaya.
45 Então, muitos dentre os judeus que tinham vindo a Maria, e que haviam visto as coisas que Jesus fizera, creram nele.
46 Ta ʼesi vaidi ʼidiega itauya Falisiavo ʼidia ta isimana ʼifoqe Ieisu ena viaqa weaqina.
46 Mas alguns deles foram pelo seu caminho até os fariseus, e lhes contaram as coisas que Jesus havia feito.
47 ʼInega toveguba qiduqiduadi ta wese Falisiavo edi kaniselayavo igaba vaʼauqidi sabi veqae Ieisu weaqina. ʼInega taudiega nuanidia ivonaya, “Maʼoda kana viaqa ʼaiqa? Omoʼe ʼoloto nana viaqa waiwaidi ʼebenuavoqana viaviaqidi tomotau matadia.
47 Então, reuniram-se os principais sacerdotes e os fariseus em conselho, dizendo: O que faremos? Pois este homem faz muitos milagres.
48 ʼEguma kana ʼiteamo nawale tomotau qabudi ina vetumaqanea, ta ʼinega me Loma ina mai ta eda Vanue Gwalagwalana ta wese eda tomotauyavo ina luvegwamumuidi.”
48 Se o deixarmos assim sozinho, todos os homens crerão nele; e virão os romanos e tirar-nos-ão o nosso lugar e a nação.
49 Ta omoʼe yaʼwala nana ʼinaya toveguba edi tovanugweta ana wawa Kaiafa tauna wese taha kanisela vonedi vonaya, “Maʼoda ʼinega ovevekwavakwava?
49 E um deles, chamado Caifás, que era sumo sacerdote naquele ano, lhes disse: Vós não entendeis nada,
50 Nage nuami ge daʼeqaʼui vonigo ge yani aqiaqina ʼeguma tomotau qabuda kana veilaqe, ta ʼesi yani aqiaqi otaqina ʼeguma ʼoloto ʼaideganamo naʼaliga tomotau qabuda weaqida.”
50 nem considerais que nos convém que um homem morra pelo povo e que não pereça toda a nação.
51 Ta Kaiafa nana ge taunega ena nuanua ʼinega baʼe vona nana daʼinanei, ta ʼesi Yaubada ena venuahaʼu ʼinega baʼe ʼidewani Ieisu weaqina madusimana ʼifoqe, mana tauna toveguba edi tovanugweta baʼe yaʼwala nana gamonaya.
51 Ora, isso não disse ele por si mesmo; mas, sendo o sumo sacerdote naquele ano, profetizou que Jesus havia de morrer pela nação;
52 Ta baʼe simana nana Ieisu ena ʼaliga weaqina ge me Isileli dimo weaqidi davonavona, ta ʼesi Yaubada nuanuana natunavo itoatoa mali diʼwe be mali diʼwe ʼidia navaʼauqidi naluvetubedi ta ina veʼaidega ʼaliga nana ʼinega.
52 e não somente por aquela nação, mas também para congregar num só corpo os filhos de Deus que estavam dispersos.
53 Ta omoʼe tuta nana ʼinega me Diu edi kaniselayavo idima govaqa maʼoda Ieisu ina luveʼaliga ʼaiqei.
53 Desde aquele dia, pois, eles tomavam conselho para o matarem.
54 Ta edi dima govaqa weaqina Ieisu ena viaqayavo tomotau nuanidia giveluaʼuya ta Ielusalema nogea. ʼInega tauya taha ʼabaga ana wawa Efilami ʼinaya, ta ʼabaga nana diʼwe ʼavaʼava diʼwenaya. Ta omoʼe ʼinaya ana toʼabibodayavo maega itoa.
54 Jesus, portanto, já não andava publicamente entre os judeus, mas retirou-se dali para a terra junto do deserto, para uma cidade chamada Efraim, e ali continuava com os seus discípulos.
55 Me Diu edi ʼebenuaveʼavina qiduana ana wawa ʼAuvivia Sagalina niʼa vadiʼwea, ʼinega tomotau qabudi diʼwe taha taha ʼidiega iʼwatovu imai Ielusalema ʼinaya sabi givevunavunaqidi viaqa taha taha ʼidiega, mana edi ilivu ʼidewani.
55 E estava próxima a Páscoa dos judeus; e dessa região subiram muitos a Jerusalém, antes da Páscoa, para se purificarem.
56 Me Diu edi kaniselayavo nawale Ieisu isalisalia. Ta Vanue Gwalagwalana ʼinaya itoatoa iveveqae, ta taudiega nuanidia ivetalaʼaiedi ivonaya, “Maʼoda onuanua ʼaiqa, nage Ieisu nana namai baʼe sagali nana gamonaya, nage gebu?”
56 Então eles buscavam por Jesus, e falavam entre si, estando no templo: Que vos parece? Não virá ele à festa?
57 Ta toveguba qiduqiduadi be wese Falisiavo edi luvine waiwaina iaʼuya ʼeguma taha toga Ieisu naʼita lobea, e ʼinega lukwayavonega navematamagilafuyedi be yaqisa ina kafia.
57 Ora, os principais sacerdotes e os fariseus tinham dado ordem para que, se algum homem soubesse onde ele estava, ele deveria mostrar, para que o prendessem.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 11, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.