Gálatas 2
Tnúhu ní cáháⁿ yǎ ndiǒxí xito cùu uú (MILNT) vs VC
1 Te ní nútnahá úxícúmí cuǐá sǎ nǐ sáháⁿ‑í ñuú Jerusàlén ní cáháⁿ ndɨhɨ‑í té Pèlú, te dǎtnùní ndécà‑í té Bèé ní sáháⁿ, te tnàhá té Tìtú ní sáháⁿ ndɨhɨ‑ndɨ́‑dé.
1 Catorze anos mais tarde, subi outra vez a Jerusalém com Barnabé, levando também Tito comigo.
2 Te ní sáháⁿ‑í chi mee Yǎ Ndiǒxí ní cachí‑gá sá quɨ̀hɨ́ⁿ‑í. Te yàcáⁿ ní tacá mee‑ni cuè tée cùnuu. Te ní xáhaⁿ‑ǐ xii‑güedé nàcuáa ndùu tnúhu dànehé‑í ñáyiu ñá túú cùu ñáyiu isràél cuèndá naníhí tàhú‑yu. Te ducaⁿ nǐ quide‑í cuèndá cuìní‑í quiní‑güedé nàcuáa ndùu chiuⁿ quide‑í, chi nacuáháⁿ cachí‑güedé sá ñà túú nàndɨ́hɨ‑xi.
2 E subi em conseqüência de uma revelação. Expus-lhes o Evangelho que prego entre os pagãos, e isso particularmente aos que eram de maior consideração, a fim de não correr ou de não ter corrido em vão.
3 Te té Tìtú tée ndècu ndɨhɨ‑í chi ñá dɨ́ú těe isràél cúú‑dě, dico ñá túú ní quìde yica‑güedé cuáha‑güedé sèñá ñɨɨ‑dé.
3 Entretanto, nem sequer meu companheiro Tito, embora gentio, foi obrigado a circuncidar-se.
4 Te ñáyiu càchí sá ndécú ìchi Xítohó Jesucrìstú te ñá ndàá sá ndécǔ‑yu ichi‑gá, ñáyiu‑áⁿ nǐ chitnahá ñáhǎ‑yu xii‑ndɨ́ cuèndá cuìní‑yu quiní‑yu nása quìde‑ndɨ́ ndécú‑ndɨ̌ ichi Xítohó Jesucrìstú. Te ducaⁿ nǐ quidé‑yu cuèndá sá nchǔhú sa ní cácu nihnu‑ndɨ́ ñá túú‑gǎ quídé‑ndɨ̌ nchaa nàcuáa ní cáháⁿ ndíi Moìsés. Te cuìní‑yu sá núcuǐta saa tùcu‑ndɨ́ cada‑ndɨ́ nchaa nàcuáa ní cáháⁿ ndíi nucúndecu‑ndɨ́ dàtná ní xíndecu‑ndɨ́ cútnàhá vátá cǎcu nihnu‑gá‑ndɨ́ núú tnǔhu‑áⁿ ni cùu.
4 Mas, por causa dos falsos irmãos, intrusos - que furtivamente se introduziram entre nós para espionar a liberdade de que gozávamos em Cristo Jesus, a fim de nos escravizar -,
5 Te nchúhú ñá túú tnàhí ni dàña‑ndɨ́ méé‑ndɨ̌ dandàhú ñáhǎ‑yu xii‑ndɨ́. Te ducaⁿ nǐ quide‑ndɨ́, chi cuìní‑ndɨ́ sá ñà túú nǎgá tnúhu dácánuu ndɨhɨ tnúhu sá càháⁿ nàcuáa naníhí tàhú‑ó ndècu ndɨhɨ‑ndo.
5 fomos, por esta vez, condescendentes, para que o Evangelho permanecesse em sua integridade.
6 Te ni ɨ̀ɨⁿ tnúhu sá vǎtá quìní‑gá‑í ñá túú ní càchí tnúhu cue tée cùnuu núú ñǎyiu cada‑í. Dico yúhú chi ñá túú ní quìde cuendá‑í nǔu cùnuu‑güedé àdi ñá túú cùnuu‑güedé, chi núú Yǎ Ndiǒxí ɨɨⁿ‑ni cùu‑o nchaa‑o.
6 Quanto aos que eram de autoridade - o que antes tenham sido não me importa, pois Deus não se deixa levar por consideração de pessoas -, estas autoridades, digo, nada me impuseram.
7 Te ní cutnùní iní‑güedé sá Yǎ Ndiǒxí ní cachí‑gá xii‑í sá càháⁿ‑í tnúhu‑gá núú ñǎyiu ñá túú cùu ñáyiu isràél dàtná ní quide‑gá té Pèlú ní xáhaⁿ‑gǎ càháⁿ‑dé tnúhu‑gá núú ñǎyiu isràél.
7 Ao contrário, viram que a evangelização dos incircuncisos me era confiada, como a dos circuncisos a Pedro
8 Te ducaⁿ nǐ cutnùní iní‑güedé, chi dɨu‑ni Yá Ndiǒxí Yaá chíndèe ñaha xii té Pèlú càháⁿ‑dé tnúhu‑gá núú ñǎyiu isràél, dɨu‑ni Yaá‑áⁿ chíndèe ñaha‑gá xii‑í càháⁿ‑í tnúhu‑gá núú ñǎyiu ñá túú cùu ñáyiu isràél.
8 {porque aquele cuja ação fez de Pedro o apóstolo dos circuncisos, fez também de mim o dos pagãos}.
9 Te té Jàcobó, ndɨhɨ té Pèlú, ndɨhɨ té Juàá, cue tée ío cùnuu‑gá ní cutnùní iní‑güedé sá Yǎ Ndiǒxí ío chìndee ñaha‑gá xii‑í quídè‑í chìuⁿ‑gá. Te ío váha ní cáháⁿ ndɨhɨ ñaha‑güedě xii‑í, ndɨhɨ té Bèé, te ní cuu ɨɨⁿnuu‑ndɨ̌ sá nchǔhú quɨ́hɨ́ⁿ‑ndɨ́ cáháⁿ‑ndɨ́ tnúhu Yá Ndiǒxí núú nchàa ñáyiu ñá túú cùu ñáyiu isràél, te mee‑güedě cáháⁿ‑güedé tnúhu‑gá núú ñǎyiu isràél.
9 Tiago, Cefas e João, que são considerados as colunas, reconhecendo a graça que me foi dada, deram as mãos a mim e a Barnabé em sinal de pleno acordo:
10 Te ɨɨⁿ‑ni tnúhu ní cáháⁿ‑güedé dóho‑ndɨ́ te ní cachí‑güedé xii‑ndɨ́ sá chíndèe‑ndɨ́ cue ñáyiu ndàhú, te sa ducaⁿ tnàhí sàni iní‑ndɨ́ cada‑ndɨ́.
10 iríamos aos pagãos, e eles aos circuncidados. Recomendaram-nos apenas que nos lembrássemos dos pobres, o que era precisamente a minha intenção.
11 Te cútnàhá ní sáháⁿ té Pèlú ñuú Antiòquiá yàcáⁿ ní cáháⁿ‑í dóho‑dé, chi quìde‑dé ɨɨⁿ sá ñà túú tàú‑dé cada‑dé ní cùu.
11 Quando, porém, Cefas veio a Antioquia, resisti-lhe francamente, porque era censurável.
12 Te quìde váha‑dé ní cùu chi xèxi‑dé ndɨhɨ ñáyiu ñá túú cùu ñáyiu isràél, dico òré ní sáá ɨɨⁿ ǔú ñáyiu cùndɨhɨ té Jàcobó, te òré‑áⁿ ñà túú‑gǎ ní cuìní‑dé caxi‑dé ndɨhɨ ñáyiu‑áⁿ. Te ducaⁿ nǐ quide‑dé chi ní yùhú‑dé cue ñáyiu nchìcúⁿ nihnu quìde nchaa nacuáa ní cáháⁿ ndíi Moìsés sá vǎ càháⁿ váha‑yu cuèndá‑dé.
12 Pois, antes de chegarem alguns homens da parte de Tiago, ele comia com os pagãos convertidos. Mas, quando aqueles vieram, retraiu-se e separou-se destes, temendo os circuncidados.
13 Te tnàhá dava‑gá ñáyiu isràél xǐndecu ichi Yá Ndiǒxí ñá túú quìde váha‑yu, chi quìdé‑yu dàtná quídé tě Pèlú ní cùu, te ndéé tnàhá té Bèé ní ngüíta‑dé ducaⁿ quìde‑dé ní cùu.
13 Os demais judeus convertidos seguiram-lhe a atitude equívoca, de maneira que mesmo Barnabé foi levado por eles a essa dissimulação.
14 Te òré ní xiní‑í sá ñà túú quìde‑güedé ndɨhɨ́‑yu nàcuáa càháⁿ tnúhu Yá Ndiǒxí, te núú nchàa ñáyiu ndècu ichi Yá Ndiǒxí ní xáhaⁿ‑ǐ xii té Pèlú: “Yòhó cúú‑n těe isràél, te ñá túú quìde‑n nchaa nacuáa quìde ñáyiu isràél, chi quìde‑ni‑n datná quídé nchàa ñáyiu ñá túú cùu ñáyiu isràél. Te núu ducaⁿ quìde‑n, ¿te ná cuèndá dánèhé‑n ñǎyiu ñá túú cùu ñáyiu isràél sá cádǎ‑yu nchaa nàcuáa quìde ñáyiu isràél?”, duha ní xáhaⁿ‑ǐ xii té Pèlú.
14 Quando vi que o seu procedimento não era segundo a verdade do Evangelho, disse a Cefas, em presença de todos: Se tu, que és judeu, vives como os gentios, e não como os judeus, com que direito obrigas os pagãos convertidos a viver como os judeus?
15 Te yúhú ndɨhɨ té Pèlú cúú‑ndɨ̌ ñaní tnáhá ñǎyiu isràél, te ñá túú ndècu‑ndɨ́ ichi cuèhé ichi duha dàtná ndécú nchàa ñáyiu ñá túú cùu ñáyiu isràél.
15 Nós, judeus de nascença, e não pecadores dentre os pagãos,
16 Te xìní‑ó sǎ vǎ cúndècu‑gá cuéchi‑o nǔú Yǎ Ndiǒxí te núu na quɨ̀ndáá iní‑ó Xǐtohó Jesucrìstú, te ñá dɨ́ú sǎ cánchǐcúⁿ nihnu‑o càda‑o nchaa nacuáa ní cáháⁿ ndíi Moìsés. Te tnàhá dava nchúhú ñáyiu isràél sàndáá iní‑ndɨ́ Xítohó Jesucrìstú, te xíǎⁿ cútnùní iní‑ndɨ́ sá ñà túú‑gǎ cuéchi‑ndɨ́ ndécú nǔú‑gǎ, dico ñá dɨ́ú sǎ nǐ cánchicúⁿ nihnu‑ndɨ́ ní quide‑ndɨ́ nàcuáa ní cáháⁿ ndíi Moìsés, chi cuèndá sá sàndáá iní‑ndɨ́ Xítohó Jesucrìstú. Te vá yǒo ɨɨⁿ cachí‑ó sǎ ñà túú ndècu cuéchi‑xi núú Yǎ Ndiǒxí cuèndá sá nchìcúⁿ nihnú‑yu nchaa nàcuáa ní cáháⁿ ndíi Moìsés.
16 sabemos, contudo, que ninguém se justifica pela prática da lei, mas somente pela fé em Jesus Cristo. Também nós cremos em Jesus Cristo, e tiramos assim a nossa justificação da fé em Cristo, e não pela prática da lei. Pois, pela prática da lei, nenhum homem será justificado.
17 Te núu cuìní‑ó sǎ vǎ cúndècu cuéchi‑o nǔú Yǎ Ndiǒxí cuèndá sá sàndáá iní‑ó Xǐtohó Jesucrìstú, te xíǎⁿ cútnùní iní‑ó sǎ ñà túú quìde váha‑o. ¡Te vá cúú tnàhí cani iní‑ó sǎ Xǐtohó Jesucrìstú dánèhé ñáhá‑gǎ xii‑o sǎ vǎ cádá vǎha‑o cùndecu‑o!
17 Pois, se nós, que aspiramos à justificação em Cristo, retornamos, todavia, ao pecado, seria porventura Cristo ministro do pecado? Por certo que não!
18 Te yúhú càchí‑í sá vǎ cánchǐcúⁿ nihnu‑gá‑ó nchàa nacuáa ní cáháⁿ ndíi Moìsés, dico núu vitna càchí‑í sá xíní ñùhu‑xi cada‑o nchaa nacuáa ní cáháⁿ ndíi ña, te ñá túú quìde váha‑í núú Yǎ Ndiǒxí te núu ducaⁿ na càda‑í.
18 Se torno a edificar o que destruí, confesso-me transgressor.
19 Te yúhú duuⁿ duuⁿ ní cutnùní iní‑í sá vǎ ndácù‑í cada‑í nchaa nàcuáa ní cáháⁿ ndíi Moìsés nǔu xíǎⁿ ní dáñà‑í ñá túú‑gǎ nchìcúⁿ nihnu‑í nchaa nàcuáa ní cáháⁿ ndíi cuèndá sá cuìní‑í cundecu‑í sá cúú‑xí Yǎ Ndiǒxí.
19 Na realidade, pela fé eu morri para a lei, a fim de viver para Deus. Estou pregado à cruz de Cristo.
20 Te Xítohó Jesucrìstú ní xíhí‑gá cuèndá‑í, dico dàtná tnúhu sá tnàhá‑í ní xíhí ndɨhɨ‑gá, chi ñá cúú‑gǎ cada‑í nchaa nàcuáa sàni iní méè‑í, chi Xítohó Jesucrìstú‑nǎ ndécú ndɨ̀hɨ ñaha‑gá xii‑í táxí tnùní ñáhá‑gǎ. Te vitna ndècu‑í ñuyíú‑a, te ío sàndáá iní‑í Xítohó Jesucrìstú Déhe Yá Ndiǒxí, te chìndee ñaha‑gá xii‑í. Te dɨu‑ni Xítohó Jesucrìstú ío cùu iní ñáhá‑gǎ xii‑í nǔu ní xíhí‑gá núú cùrúxí sá cuèndá‑í.
20 Eu vivo, mas já não sou eu; é Cristo que vive em mim. A minha vida presente, na carne, eu a vivo na fé no Filho de Deus, que me amou e se entregou por mim.
21 Te vitna ñá túú dàquee tɨ́hù‑í sá vǎha ní quide ñaha Yǎ Ndiǒxí xii‑í, chi núu ni ndàcu‑o vá cúndècu cuéchi‑o nǔú Yǎ Ndiǒxí cuèndá sá nchìcúⁿ nihnu‑o quìde‑o nchaa nacuáa ní cáháⁿ ndíi Moìsés ní cùu ña, te àúⁿ nǎ cuu ní xíhí Xítohó Jesucrìstú ní cùu te núu ducaⁿ.
21 Não menosprezo a graça de Deus; mas, em verdade, se a justiça se obtém pela lei, Cristo morreu em vão.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Gálatas 2, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.