2 Coríntios 12
Tnúhu ní cáháⁿ yǎ ndiǒxí xito cùu uú (MILNT) vs ARIB
1 Te ñá túú ndèé nándɨ̌hɨ‑xi sá càháⁿ váha‑o cuèndá méé‑ó, dico vitna xìni ñuhu‑xi ducaⁿ cada‑í chi cáháⁿ‑í nàcuáa ní quide ñaha Xǐtohó Jesucrìstú xii‑í, chi ní quide‑gá sá nǐ cutnùní iní‑í nàcuáa ndùu tnúhu‑gá, te vài núú sǎ nǐ dánèhé núú ñáhá‑gǎ xii‑í.
1 É necessário gloriar-me, embora não convenha; mas passarei a visões e revelações do Senhor.
2 Te yúhú xìní‑í ɨɨⁿ tée sàndáá iní ñáhá xìi Xítohó Jesucrìstú, te sa ní cuu úxícúmí cuǐá sǎ těe‑áⁿ nǐ sáá‑dé ndéé andɨu cùu uní, te ñá túú xìní‑í te núu ndɨhɨ yɨquɨ cùñú‑dé ní sáá‑dé àdi ñáhá, chi ɨɨⁿdìi díí‑ni Yá Ndiǒxí náhá‑gǎ te núu nása càa‑dé ní sáá‑dé.
2 Conheço um homem em Cristo que há catorze anos {se no corpo não sei, se fora do corpo não sei; Deus o sabe} foi arrebatado até o terceiro céu.
3 Te yúhú càháⁿ ndáá‑í cuèndá tée‑áⁿ, dico dàtná ní cachí‑í sá ñà túú xìní‑í te núu ndɨhɨ yɨquɨ cùñú‑dé ní sáá‑dé andɨu àdi ñáhá, chi mee Yǎ Ndiǒxí náhá‑gǎ te núu nása càa‑dé ní sáá‑dé.
3 Sim, conheço o tal homem {se no corpo, se fora do corpo, não sei: Deus o sabe},
4 Te tée‑áⁿ nǐ sáá‑dé ɨɨⁿ xichi núú ǐo váha càa andɨu, te yàcáⁿ ní xíndedóho‑dé tnúhu mee‑ni sǎ cúú‑xí cuèndá méé‑dě, te tnúhu‑áⁿ vǎ cúú tnàhí cáháⁿ‑dé núú nì ɨɨⁿ ñáyiu.
4 que foi arrebatado ao paraíso, e ouviu palavras inefáveis, as quais não é lícito ao homem referir.
5 Te yúhú quídé nǐnu‑í tée‑áⁿ, dico mee‑ǐ ñá túú càháⁿ váha‑í cuèndá‑í cuèndá cada nínu‑í méè‑í, chi càháⁿ‑ni mee‑ni cuèndá nchaa sá quídé nàcuáa ñá túú nìhí ndéé yɨ̀quɨ cuñú‑í.
5 Desse tal me gloriarei, mas de mim mesmo não me gloriarei, senão nas minhas fraquezas.
6 Te núu dìcó yúhú cuìní‑í te cuu cáháⁿ váha‑í cuèndá‑í cuèndá cada nínu‑í méè‑í, te núu ducaⁿ na càháⁿ‑í te ñá túú cùu‑xi ɨɨⁿ tnúhu neñùú cáháⁿ‑í, chi cùu‑xi ɨɨⁿ sá càháⁿ ndáá‑í te núu na càháⁿ‑í. Dico vá dúcáⁿ càda‑í chi cuìní‑í sá nchòhó cada cuèndá‑ndó nàcuáa ndùu tnúhu càháⁿ‑í ndɨhɨ nàcuáa quìde‑í, te ducaⁿ mèe‑ndo cáháⁿ‑ndó te núu ná tée cùu‑í, te ñá dɨ́ú sǎ yǔhú cáháⁿ váha‑í cuèndá méè‑í cuèndá nchòhó cachí‑ndó sǎ ǐo cùnuu‑í.
6 Pois, se quiser gloriar-me, não serei insensato, porque direi a verdade;
7 Te sá nǐ dánèhé núú ñáhá Xǐtohó Jesucrìstú xii‑í cúú‑xí sǎ xìdó ío váha, te cuèndá sá vǎ cádá càhnu‑í méè‑í nǔu xíǎⁿ Xítohó Jesucrìstú ní quide‑gá duha ndòho yɨquɨ cuñú‑í vitna. Te sá dúcáⁿ quìde ñaha‑gá xii‑í te xíǎⁿ sácuíhná nǐ níhí‑xi ichi càhnu dandoho ñaha‑xi xii‑í.
7 E, para que me não exaltasse demais pela excelência das revelações, foi-me dado um espinho na carne, a saber, um mensageiro de Satanás para me esbofetear, a fim de que eu não me exalte demais;
8 Te ní cuu úní xito càháⁿ ndàhú‑í núú Xǐtohó Jesucrìstú sá ná cádá‑gǎ nàcuáa vá ndóhó‑gǎ yɨquɨ cùñú‑í.
8 acerca do qual três vezes roguei ao Senhor que o afastasse de mim;
9 Dico mee‑gǎ càchí‑gá xii‑í: “Yúhú ío cùndahú iní ñáhà‑í xii‑n chìndee ñaha‑í, te ñá túú nǎ cúmǎní xii‑n, te cùtnuní sá ǐo‑gá chíndèe‑í cue ñáyiu ñá túú nìhí ndéé cùndecu”, duha ní cachí‑gá xii‑í. Te xíǎⁿ nǔu yúhú ío cùdɨ́ɨ́ ìní‑í sá ñà túú nìhí ndéè‑í ndécù‑í, chi dɨu cuèndá xíǎⁿ Xítohó Jesucrìstú ñá túú dàña nihnu ñaha‑gá xii‑í chíndèe ñaha‑gá.
9 e ele me disse: A minha graça te basta, porque o meu poder se aperfeiçoa na fraqueza. Por isso, de boa vontade antes me gloriarei nas minhas fraquezas, a fim de que repouse sobre mim o poder de Cristo.
10 Te xíǎⁿ nǔu cùdɨ́ɨ́ ìní‑í sá dúhá ñǎ túu nìhí ndéè‑í ndécù‑í, te cùdɨ́ɨ́ tucu iní‑í cuèndá nchaa tnúhu cuèhé tnúhu duha càháⁿ ñáyiu cuèndá‑í, te cùdɨ́ɨ́ ìní‑í cuèndá nchaa sá ndóhò‑í, te cùdɨ́ɨ́ tucu iní‑í cuèndá sá quídé ñàha ñáyiu xii‑í, te cùdɨ́ɨ́ tucu iní‑í cuèndá nchaa dava‑gá sá ndóhò‑í cuèndá Xítohó Jesucrìstú. Te òré ñá túú nìhí ndéè‑í te Xítohó Jesucrìstú chíndèe ñaha‑gá xii‑í nìhí ndéè‑í.
10 Pelo que sinto prazer nas fraquezas, nas injúrias, nas necessidades, nas perseguições, nas angústias por amor de Cristo. Porque quando estou fraco, então é que sou forte.
11 Te cùu‑í dàtná ɨɨⁿ tée ñá túú cùtnuní iní‑xi sá dúhá càháⁿ váha‑í cuèndá‑í, te ducaⁿ quìde‑í chi mee‑ndo quìde‑ndo sá dúcáⁿ cǎháⁿ‑í, dico mee‑ndo tàú‑ndó cǎháⁿ váha‑ndo cuèndá‑í ní cùu. Te dava cue tée ío quìde cahnu‑güedé méé‑güedě, te càchí‑güedé sá Xǐtohó Jesucrìstú ní táúchíúⁿ‑gǎ sá càháⁿ‑güedé tnúhu‑gá, dico yúhú cúnùu‑gá‑í dàcúúxí cuè tée‑áⁿ cuěi ñá túú vědana ná cúù‑í ndécù‑í ñuyíú‑a.
11 Tornei-me insensato; vós a isso me obrigastes; porque eu devia ser louvado por vós, visto que em nada fui inferior aos demais excelentes apóstolos, ainda que nada sou.
12 Te cútnàhá ní xíndecu ndɨhɨ ñaha‑ǐ xii‑ndo ǐo ní quide càhnu iní‑í nándɨ sá nǐ yáha‑í ní quide‑í chìuⁿ Xítohó Jesucrìstú sá cúú‑xí‑ndó. Te ní chindee ñàha‑gá xii‑í ní quide‑í tɨtnɨ́ núú sǎ vǎ yǒo tnàhí ndàcu cada te ní cuñúhu‑ndo, te sá dúcáⁿ nǐ chindee ñàha‑gá xii‑í ní cutnùní iní‑ndó sǎ yǔhú cúú ndìsa‑í ɨɨⁿ tée ní cachí Xítohó Jesucrìstú sá càháⁿ‑í tnúhu‑gá.
12 Os sinais do meu apostolado foram, de fato, operados entre vós com toda a paciência, por sinais, prodígios e milagres.
13 Te yúhú ɨɨⁿ‑ni quìde ndɨhɨ ñaha‑í xii‑ndo ndɨ̀hɨ nchaa dava‑gá cue ñáyiu ndècu ichi Xítohó Jesucrìstú, te dìcó‑ni sá yǔhú ñá túú ní cuìní‑í taxi‑ndo sǎ xíní ñùhu‑í dàtná ní quide‑í dava‑gá‑yu. Te núu ñá túú ní quìde váha‑í sá dúcáⁿ nǐ quide‑í ñá túú ní cuìní‑í chindee ñàha‑ndo te chí cádá càhnu iní ñáhá xìi‑í.
13 Pois, em que fostes feitos inferiores às outras igrejas, a não ser nisto, que eu mesmo vos não fui pesado? Perdoai-me esta injustiça.
14 Te vitna sa ndècu túha‑í sá quíxì‑í núú ndécú‑ndó, te sá quíxí còto ñaha tucu‑í xii‑ndo cùu‑xi xito cuu úní sá quíxì‑í, te cuìní‑í sá vǎ dándɨ̀hú‑ndó ìní‑ndó ndùcu‑ndo sá táxí‑ndó cùu xii‑í, chi ñá dɨ́ú xǐǎⁿ ndèé iní‑í chi mee‑ndo ndèé iní‑í quixi‑í. Te duha càháⁿ‑í chi nchòhó xìní‑ndó sǎ cuè tée cùu tátá sǎñaha‑güedě sá cúú‑xí cuè déhe‑güedé te ñá dɨ́ú cuè déhe‑güedé sǎñaha‑güedě sá cúú‑xí mèe‑güedé.
14 Eis que pela terceira vez estou pronto a ir ter convosco, e não vos serei pesado, porque não busco o que é vosso, mas sim a vós; pois não são os filhos que devem entesourar para os pais, mas os pais para os filhos.
15 Te yúhú ío váha cùu iní‑í dandòñuhu‑í sá ndécú ndɨ̀hɨ‑í nàcuáa ndacu‑í chindee ñàha‑í xii‑ndo cùndecu váha‑ndo sǎ cúú‑xí Yǎ Ndiǒxí chi ío cùdɨ́ɨ́ ìní‑í, te cuěi na cùu‑í sá cuèndá‑ndó, chi ío cùu iní ñáhà‑í xii‑ndo, te sá dúcáⁿ cùu iní ñáhà‑í xii‑ndo, te sànuu sá nchòhó ñá túú cùu iní ñáhá càvihi‑ndo xii‑í.
15 Eu de muito boa vontade gastarei, e me deixarei gastar pelas vossas almas. Se mais abundantemente vos amo, serei menos amado?
16 Te nàha‑ndo sá ñà túú ní dàndɨhú‑í iní‑ndó nǎ taxi‑ndo cùu xii‑í, dico dava‑ndo càchí‑ndó sǎ ǐo váha ní xito‑í nàcuáa ní quide‑í nàcuáa ní dándàhú ñáhà‑í xii‑ndo.
16 Mas seja assim; eu não vos fui pesado; mas, sendo astuto, vos tomei com dolo.
17 Te chí càháⁿ te núu yúhú ní dándàhú ñáhà‑í xii‑ndo ndɨ̀hɨ cue tée ní tendaha‑ǐ ní quixi coto ñaha xìi‑ndo.
17 Porventura vos explorei por algum daqueles que vos enviei?
18 Te ní cáháⁿ ndàhú‑í núú tě Tìtú ndɨhɨ núú ɨ̀ngá tucu tée ndècu ndɨhɨ‑o ichi Xítohó Jesucrìstú ní quixi coto ñaha‑güedě xii‑ndo. Te nchòhó cútnùní iní‑ndó sǎ tě Tìtú ñá túú ní dàndahú ñáhá‑dě xii‑ndo, te ducaⁿ chi ɨɨⁿ‑ni sàni iní‑ndɨ́ te ɨɨⁿ‑ni quìde‑ndɨ́.
18 Exortei a Tito, e enviei com ele o irmão. Porventura Tito vos explorou? Não andamos porventura no mesmo espírito? Não seguimos as mesmas pegadas?
19 Te cudana te sàni iní‑ndó sǎ sà dúhá càháⁿ‑ndɨ́ te tàunihnu‑ndɨ́ méé‑ndɨ̌, dico ñá dɨ́ú dùcaⁿ quee‑xi tnúhu càháⁿ‑ndɨ́, chi càháⁿ‑ndɨ́ nàcuáa tàú‑xi cáháⁿ‑ndɨ́ chi ndècu ndɨhɨ‑ndɨ́ Xítohó Jesucrìstú, te mee Yǎ Ndiǒxí náhá ndǎá‑gá nàcuáa ndùu tnúhu càháⁿ‑ndɨ́, te nchaa sá càháⁿ‑ndɨ́ cúú‑xí cuèndá nchòhó cue ñáyiu ío cùu iní‑ndɨ́, te càháⁿ‑ndɨ́ nàcuáa cundecu váha‑ndo ìchi Xítohó Jesucrìstú.
19 Há muito, de certo, pensais que nos estamos desculpando convosco. Perante Deus, falamos em Cristo, e tudo isto, amados, é para vossa edificação.
20 Te ío sàni iní‑í cuèndá‑ndó chi na cuáháⁿ te òré quixi‑í quixi coto ñaha‑ǐ xii‑ndo, te ñá túú quìde‑ndo nacuáa cuu váha iní‑í, te sá dúcáⁿ te yúhú cáháⁿ‑í nàcuáa vá cúú vǎha iní‑ndó, te ducaⁿ ǐo sàni iní‑í cuèndá‑ndó chi na cuáháⁿ òré quexìo‑í te nàá‑ndó, àdi ndecu‑ndo ichi cuédú íní, àdi cudééⁿ nǔú tnáhá‑ndó, àdi ñá túú cùu ɨɨⁿnuu‑ndo ndecu‑ndo, àdi cáháⁿ cuèhé‑ndó cuèndá tnàha ñáyiu‑ndo nǔú chítú nǔú tàcá, àdi satnuhu tnaha‑ndo, àdi quide cahnu‑ndo mee‑ndo, àdi quide dusaⁿ dóho tnàha‑ndo.
20 Porque temo que, quando chegar, não vos ache quais eu vos quero, e que eu seja achado por vós qual não me quereis; que de algum modo haja contendas, invejas, iras, porfias, detrações, mexericos, orgulhos, tumultos;
21 Te ío sàni iní‑í cuèndá‑ndó chi na cuáháⁿ òré quixi‑í, te Yá Ndiǒxí cada‑gá te cucahaⁿ núù‑í sá cuèndá‑ndó, te ío ndɨ́hú iní‑í cuèndá‑ndó te núu vátá dáñá‑gǎ‑ndó nchàa sá cuèhé sá dúhá nǐ ngüíta‑ndo quìde‑ndo ndéé sanduu, te vài‑ndo ní ngüíta‑ndo dùcaⁿ quide‑ndo, chi ndècu‑ndo ichi dɨ́ɨ́ ìní te nándɨ‑gá nchaa sá cuèhé sá dúhá quìde‑ndo, te ducaⁿ ǐo ndɨ̀hú iní‑í te núu vátá dáñá‑gǎ‑ndó nchàa xíǎⁿ.
21 e que, quando for outra vez, o meu Deus me humilhe perante vós, e chore eu sobre muitos daqueles que dantes pecaram, e ainda não se arrependeram da impureza, prostituição e lascívia que cometeram.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar 2 Coríntios 12, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.