2 Coríntios 11
Tnúhu ní cáháⁿ yǎ ndiǒxí xito cùu uú (MILNT) vs NVT
1 Te cuìní‑í sá nchòhó cada ndee ìní‑ndó cùndedóho‑ndo tnǔhu na càháⁿ‑í, chi cáháⁿ‑í dàtná càháⁿ cue ñáyiu ñá túú cùtnuní iní‑xi, te cuěi nása‑gá ná cùnduu tnúhu cáháⁿ‑í dico chí cádá ndèe iní cundedóho‑ndo.
1 Espero que vocês suportem um pouco mais de minha insensatez. Por favor, continuem a ser pacientes comigo,
2 Chi yúhú ío ñùhu iní ñáhà‑í xii‑ndo dàtná ñúhú ìní ñáhá mèe Yá Ndiǒxí xii‑o, te ní cáháⁿ‑í tnúhu Xítohó Jesucrìstú núú‑ndó nǔu xíǎⁿ ní tnahá tnúhu‑ndo ndɨ̀hɨ‑gá vitna, te sá dúcáⁿ nǐ quide‑í te cada iní‑ndó sǎ yǔhú cúù‑í dàtná ɨɨⁿ tée xìca ndáhú te nchòhó cúú‑ndó dàtná ɨɨⁿ xíchí cuéchí, te Xítohó Jesucrìstú cúú‑gǎ dàtná ɨɨⁿ tée tnándaha ndɨhɨ xíchí cuéchí‑ǎⁿ. Te ducaⁿ càda iní‑ndó chi na sàá nduu te yúhú na càni cuendá ñáhà‑í xii‑ndo nǔú Xǐtohó Jesucrìstú, te cuu‑ndo ñǎyiu vá cúndècu tnahí‑gá cuéchi‑xi.
2 pois o cuidado que tenho com vocês vem do próprio Deus. Eu os prometi como noiva pura a um único marido, Cristo.
3 Te yùhú‑í sá sàcuíhná dandàhú ñáhá‑xí xìi‑ndo vá cání‑gǎ iní‑ndó cànchicúⁿ nihnu‑ndo nɨ̀ yuhu nɨ iní‑ndó ìchi Xítohó Jesucrìstú dàtná nchìcúⁿ nihnu‑ndo vìtna. Te yùhú‑í ná yáha‑ndo dàtná ní yáha tá Èvá, chi sácuíhná nǐ nduu‑xi cóó nǐ dándàhú ñáhá‑xí xìi‑xi, chi sácuíhná‑ǎⁿ ǐo váha ní xito‑xi nàcuáa ní quide‑xi ní dándàhú‑xi tá Èvá‑áⁿ.
3 No entanto, temo que sua devoção pura e completa a Cristo seja corrompida de algum modo, como Eva foi enganada pela astúcia da serpente.
4 Te nchòhó, quídé ndèe iní‑ndó sàcúndedóho‑ndo nchàa tnúhu càháⁿ cue tée càháⁿ ɨngá núú tnǔhu cuèndá Jèsús tnúhu sá ñà túú dànehé ñáhá‑ndɨ̌ xii‑ndo, te quìde ndee tucu iní‑ndó ndèdóho‑ndo dànehé ñáhá‑güedě xii‑ndo cuèndá ɨngá espíritú, te ñá dɨ́ú cuèndá Espíritú Yǎ Ndiǒxí sá nǐ ngúndecu ndɨhɨ‑ndo dànehé ñáhá‑güedě xii‑ndo, te quìde ndee tucu iní‑ndó ndèdóho‑ndo dànehé ñáhá‑güedě xii‑ndo ɨ̀ngá núú tnǔhu sá càchí‑güedé càháⁿ nàcuáa naníhí tàhú‑ndó, te ñá dɨ́ú nàcuáa ndùu tnúhu sá ni sàndáá iní‑ndó cuèndá naníhí tàhú‑ndó càháⁿ‑güedé.
4 Vocês aceitam de boa vontade o que qualquer um lhes diz, mesmo que anuncie um Jesus diferente daquele que lhes anunciamos, ou um espírito diferente daquele que vocês receberam, ou boas-novas diferentes daquelas em que vocês creram.
5 Te cue tée ducaⁿ càháⁿ‑áⁿ càchí‑güedé sá Yǎ Ndiǒxí ní tendaha ñàha‑gá xii‑güedé xícá cùu‑güedé càháⁿ‑güedé tnúhu‑gá te ío cùnuu‑güedé, dico ñá ndàá sá càháⁿ‑güedé tnúhu‑gá. Te yúhú cútnùní iní‑í sá cuè tée‑ǎⁿ ñá túú cùnuu‑güedé dàtná cúnùu yúhú.
5 Contudo, não me considero em nada inferior aos tais “superapóstolos” que ensinam essas coisas.
6 Te cuěi ñá túú càháⁿ‑í dàtná càháⁿ cue tée ío váha sàá dɨ́quɨ́‑xi dico ío váha cùtnuní iní‑í cuèndá nchaa sá dácuàha‑í, te yúhú sa quìde‑í nàcuáa cutnùní iní‑ndó sǎ ǐo váha cùtnuní iní‑í nàcuáa ndùu nchaa tnúhu càháⁿ‑í.
6 Posso não ter a técnica de um grande orador, mas não me falta conhecimento. Deixamos isso bem claro a vocês de todas as formas possíveis.
7 Te cudana te sàni iní‑ndó sǎ yǔhú ñá túú ní quìde váha‑í sá nǐ quide‑í méè‑í dàtná ɨɨⁿ tée ío ndàhú iní‑xi, chi ñá túú ní xìcáⁿ‑í yáhu‑í núú‑ndó cuèndá sá nǐ cáháⁿ‑í tnúhu Yá Ndiǒxí tnúhu sá càháⁿ nàcuáa naníhí tàhú‑ó nǔú‑ndó.
7 Será que fiz mal quando me humilhei e os honrei anunciando-lhes as boas-novas de Deus sem esperar nada em troca?
8 Te ní queheⁿ‑í díhúⁿ nǐ taxi dava‑gá cue ñáyiu ndècu ichi Xítohó Jesucrìstú, te díhúⁿ‑ǎⁿ nǐ dándóñùhu‑í ní saaⁿ‑í nchaa sá nǐ xini ñùhu‑í cútnàhá ní cáháⁿ‑í tnúhu Xítohó Jesucrìstú núú‑ndó.
8 Para servir vocês sem lhes ser pesado, tomei contribuições de outras igrejas que eram mais pobres que vocês.
9 Te cútnàhá ní xíndecu ndɨhɨ ñaha‑ǐ xii‑ndo te áma ní xóo cumání sǎ xíní ñùhu‑í, te ñá túú nǎ ní xǐcáⁿ‑í núú ni ɨ̀ɨⁿ‑ndo. Chi cue ñáyiu xǐndecu ichi Xítohó Jesucrìstú ndécú dìstritú Macèdoniá ní quixí‑yu ní taxí‑yu sá cúmǎní xii‑í, te ñá túú tnàhí ni dàsatú iní ñáhà‑í xii‑ndo cǎcáⁿ‑í núú‑ndó nǔu ná cúú sǎ xíní ñùhu‑í, te dɨu‑ni ducaⁿ càda‑í.
9 E, quando estive com vocês e não tinha o suficiente para me sustentar, não fui um peso para ninguém, pois os irmãos que vieram da Macedônia trouxeram tudo de que eu precisava. Nunca fui um peso para vocês, e nunca serei.
10 Te dɨu‑ni duha cáháⁿ váha‑í cuèndá‑í te ni ɨ̀ɨⁿ cue ñáyiu distrìtú Acǎyá vá nìhí‑yu tnúhu cúñàhá‑yu xii‑í cuèndá cadɨ́‑yu yuhu‑í. Te mee Xǐtohó Jesucrìstú náhá‑gǎ sá ndàá càháⁿ‑í dàtná càháⁿ ndáá méé‑gǎ.
10 Tão certo como a verdade de Cristo está em mim, ninguém em toda a Acaia jamais me impedirá de me orgulhar disso.
11 Te cudana te sàni iní‑ndó sǎ sà dúhá càháⁿ‑í te ñá túú cùu iní ñáhà‑í xii‑ndo, dico ñáhá chi mee Yǎ Ndiǒxí náhá‑gǎ sá yǔhú ío cùu iní ñáhà‑í xii‑ndo.
11 Por quê? Por que não os amo? Deus sabe quanto os amo!
12 Te nàcuáa‑ni ta quìde‑í véxi te dɨu‑ni ducaⁿ càda‑í cuèndá sá cuè tée cuìní cada nínu mee‑xi càchí sá ɨ̀ɨⁿ‑ni cuu ndɨhɨ ñaha‑güedé xii‑í vá nìhí‑güedé tnúhu cáháⁿ‑güedé cachí‑güedé sá ɨ̀ɨⁿ‑ni chiuⁿ quide ndɨhɨ ñaha‑güedé xii‑í.
12 Assim, continuarei a fazer o que sempre tenho feito. Com isso, frustrarei aqueles que procuram uma oportunidade de se orgulhar de realizar um trabalho como o nosso.
13 Te cue tée‑áⁿ càchí‑güedé sá Yǎ Ndiǒxí ní tendaha ñàha‑gá xii‑güedé xícá cùu‑güedé càháⁿ‑güedé tnúhu‑gá dico ñá ndàá, chi mee‑ni dàndahú‑güedé ñáyiu ndɨhɨ tnúhu càháⁿ‑güedé, te quìde‑güedé dàtná quídé cuè tée càháⁿ tnúhu Xítohó Jesucrìstú dico ñá ndàá sá cúú‑güedě cue tée càháⁿ tnúhu‑gá.
13 Esses indivíduos são falsos apóstolos, obreiros enganosos disfarçados de apóstolos de Cristo.
14 Te vá cúñǔhu‑o sǎ dúcáⁿ quìde cue tée‑áⁿ, chi mee sàcuíhná quídé‑xí sǎ cúú‑xí dàtná ɨɨⁿ espíritú xínú cuèchi núú ǐo váha càa ndecu Yá Ndiǒxí dico ñá ndàá sá xínú cuèchi‑xi xíáⁿ.
14 Mas não me surpreendo. Até mesmo Satanás se disfarça de anjo de luz.
15 Te xíǎⁿ vá cúñǔhu‑o sǎ cuè tée xìnu cuechi núú‑xi quìde‑güedé sá cúú‑güedě cue tée quìde váha chi ñá ndàá sá quídé vǎha‑güedé chi dàndahú‑güedé ñáyiu. Te nàcuáa ndùu nchaa sá quídé‑güedě te ducaⁿ nàcháhu‑güedé núú Yǎ Ndiǒxí.
15 Portanto, não é de admirar que seus servos também finjam ser servos da justiça. No fim, receberão o castigo que suas obras merecem.
16 Te yúhú càháⁿ tucu‑í dóho‑ndo sǎ vǎ cání ìní‑ndó sǎ yǔhú cúù‑í ɨɨⁿ tée càháⁿ lùcú càháⁿ duha, te núu dava‑ndo dùcaⁿ sani iní‑ndó dico chí cádá ndèe iní cundedóho‑ndo tnǔhu na càháⁿ‑í cuèndá ducaⁿ tnàhá‑í cada nínu‑í méè‑í.
16 Volto a dizer: não pensem que sou insensato, mas, se o fizerem, aceitem-me como insensato, para que eu também me orgulhe um pouco.
17 Te vitna na càháⁿ‑í dàtná càháⁿ ɨɨⁿ tée ñá túú cùtnuní iní‑xi, chi tnúhu cáháⁿ‑í ñá túú ɨ̀ɨⁿ‑ni cuu‑xi ndɨhɨ tnúhu Xítohó Jesucrìstú, chi vitna cáháⁿ‑í nàcuáa cada nínu‑í méè‑í.
17 Não expresso esse meu orgulho como algo que vem do Senhor, mas como um insensato o faria.
18 Te ío cuéhé ñǎyiu quìde nínu mee‑xi cuèndá nchaa sá ìó ñuyíú‑a te xíǎⁿ nǔu tnàhá‑í cuìní‑í cada nínu‑í méè‑í.
18 Uma vez que outros se orgulham de suas realizações humanas, farei o mesmo.
19 Chi cùtnuní sá nchòhó quídé ndèe iní‑ndó sàcúndedóho‑ndo nchàa tnúhu càháⁿ cue tée càháⁿ lùcú càháⁿ duha, te ducaⁿ quìde ndee iní‑ndó sàcúndedóho‑ndo tnǔhu càháⁿ‑güedé chi càchí‑ndó sǎ ǐo túha‑ndo.
19 Afinal, vocês se consideram sábios, mas suportam de boa vontade os insensatos.
20 Te nchòhó, quìde ndee iní‑ndó tnɨ̀ɨ‑ndo nchaa tnúhu càháⁿ cue tée quìde yica ñaha xii‑ndo sá cúnú cuèchi‑ndo núú‑güedě, te xìcáⁿ‑güedé nándɨ sá xìcáⁿ‑güedé núú‑ndó, te tàxi tnuní ñáhá‑güedě xii‑ndo, te quìde‑güedé sá ǐo cùnuu‑güedé ndécú ndɨ̀hɨ ñaha‑güedé xii‑ndo, te càniha‑güedé xii‑ndo, te cuěi nchaa xíǎⁿ quídé ñàha‑güedé xii‑ndo dico quìde ndee‑ni iní‑ndó.
20 Aceitam que outros os escravizem, devorem seus bens, se aproveitem de vocês, os menosprezem e lhes batam no rosto.
21 Te nchòhó càchí‑ndó sǎ cúú‑ndɨ̌ cue tée ñá túú ní cùyɨɨ cada nándɨ sá cádá, te ndáá chi ñá túú ɨ̀ɨⁿ‑ni cuu‑ndɨ́ ndɨhɨ cue tée ducaⁿ xǐquide.
21 Envergonho-me de dizer que fomos “fracos” demais para agir desse modo! Em qualquer coisa que eles se atrevem a se orgulhar (mais uma vez falo como insensato), eu também me atrevo.
22 Te núu quìde cahnu‑güedé méé‑güedě cuèndá sá càháⁿ‑güedé tnúhu hèbreú, te yúhú tucu dɨu‑ni tée càháⁿ tnúhu hèbreú cúù‑í, àdi quide cahnu‑güedé méé‑güedě cuèndá sá cúú‑güedě cue tée isràél, te yúhú tucu tnàhá‑í cúù‑í tée isràél, àdi quide cahnu‑güedé méé‑güedě cuèndá sá cúú‑güedě ñaní tnáhá ndǐi Àbrahám, te tnàhá yúhú cúù‑í ñaní tnáhá ndǐi Àbrahám tucu.
22 Eles são hebreus? Eu também sou. São israelitas? Eu também sou. São descendentes de Abraão? Eu também sou.
23 Àdi quide cahnu‑güedé méé‑güedě cuèndá sá sání ìní‑güedé sá dɨ́ú nǔú Xǐtohó Jesucrìstú xínú cuèchi‑güedé, dico yúhú ío‑gá xínú cuèchi ndisa‑í núú‑gǎ. Te sá dúhá quìde cahnu‑í méè‑í te càháⁿ‑í dàtná ɨɨⁿ tée ñá túú cùtnuní iní‑xi, te yúhú cúù‑í ɨɨⁿ tée ío‑gá quídé chìuⁿ‑gá dàcúúxí cuè tée‑áⁿ, te vài xito ní cuu càniha ñáyiu xii‑í, te vài xito ní cuu chìhi ñahá‑yu vecaá xii‑í, te vài xito ní cuu cǎcu cǎcu cahni ñaha ñáyiu xii‑í.
23 São servos de Cristo? Sei que dou a impressão de estar louco, mas digo que tenho servido muito mais. Trabalhei com mais dedicação, fui encarcerado com mais frequência, perdi a conta de quantas vezes fui açoitado e, em várias ocasiões, enfrentei a morte.
24 Te cue ñáyiu isràél ní canìhá‑yu xii‑í úhúⁿ xito, te ndɨ tnahá ɨɨⁿ ɨɨⁿ xito ní canìhá‑yu ní dáquěe‑yu ócó sáhúⁿ cúmí ñɨɨ sátà‑í.
24 Cinco vezes recebi dos líderes judeus os trinta e nove açoites.
25 Te úní xito ní caniha tùcu ñáyiu xii‑í ndɨhɨ carrùtí, te ɨɨⁿ xito ní sáha yúú ñáhǎ‑yu xii‑í, te ní cuu úní xito quěe naa bàrcú xɨtɨ́ ndute òré sácǔhuⁿ‑í, te ɨɨⁿ xito ío ní ndoho‑í ní xíndecu‑í ɨɨⁿ nduu ɨɨⁿ niú núú ndute làmár.
25 Três vezes fui golpeado com varas. Fui apedrejado uma vez. Três vezes sofri naufrágio. Certa ocasião, passei uma noite e um dia no mar, à deriva.
26 Te ío tɨtnɨ́ xichi ní cuu xìca cuu‑í, te dava xichi ní cácu cuido ñaha ndùte ñuhu xii‑í, te dava xichi ní cácu duhu ñàdúhú nchaa ndachìuⁿ‑í, te dava xichi ní cácu cada ñaha cuè ñáyiu cùu ndɨ mee‑í ɨɨⁿ sá cádá ñàhá‑yu xii‑í, te dɨu‑ni ducaⁿ nǐ cácu cada ñaha tùcu cue ñáyiu ñá túú cùu ndɨ mee‑í ɨɨⁿ sá cádá ñàhá‑yu xii‑í ní cùu, te cuěi xɨtɨ́ ñuú te cuěi xɨtɨ́ yucu cǎcu cǎcu cada ñaha ñǎyiu xii‑í ɨɨⁿ sá cádá ñàhá‑yu, te dɨu‑ni ducaⁿ cǎcu cǎcu quiní‑í tnúndòho oré ñúhù‑í bàrcú cuáháⁿ núú ndute làmár. Te cue ñáyiu càchí sá ndécú ìchi Xítohó Jesucrìstú te ñá ndàá cǎcu cǎcu cada ñàhá‑yu xii‑í ɨɨⁿ sá cádá ñàhá‑yu.
26 Realizei várias jornadas longas. Enfrentei perigos em rios e com assaltantes. Enfrentei perigos de meu próprio povo, bem como dos gentios. Enfrentei perigos em cidades, em desertos e no mar. E enfrentei perigos por causa de homens que se diziam irmãos, mas não eram.
27 Te ío ndòho‑í cuèndá chìuⁿ quide‑í chi ío xàú‑í, te ní cuu vài xito ñá túú xìdí‑í, te tɨtnɨ́ xito ní cuu xìhí víhì‑í docó, te tɨtnɨ́ xito ní cuu yìchí‑í ndute, te tɨtnɨ́ xito ní cuu ñá túú tnàhí ná xéxì‑í cuèndá chìuⁿ quide‑í, te tɨtnɨ́ xito ní cuu ndòho‑í sá vǐxiⁿ, te tɨtnɨ́ xito ní cuu ñá túú nìhí‑í dóó cuihnu‑í.
27 Tenho trabalhado arduamente, horas a fio, e passei muitas noites sem dormir. Passei fome e senti sede, e muitas vezes fiquei em jejum. Tremi de frio por não ter roupa suficiente para me agasalhar.
28 Te ñá dɨ́ú‑ní xǐǎⁿ chi ɨɨⁿ nduu ɨɨⁿ nduu ío sàni iní‑í cuèndá nchaa ñáyiu ndècu ichi Xítohó Jesucrìstú xǐndecu nchaa xichi.
28 Além disso tudo, sobre mim pesa diariamente a preocupação com todas as igrejas.
29 Te nděda‑ni càa ñáyiu ñá túú nìhí ndéé cùndecu ichi Xítohó Jesucrìstú, te ío cùndahú iní‑í chi sànuu sá tnàhá‑í ñá túú nìhí ndéè‑í cundecu‑í ichi‑gá sá dúcáⁿ quìdé‑yu. Te núu ɨɨⁿ ñáyiu quìdé‑yu sá ɨ̀ɨⁿ nchohó ñáyiu ndècu ichi Xítohó Jesucrìstú quídé‑ndó ɨ̀ɨⁿ sá ñà túú tàú‑ndó càda‑ndo te vá cúú vǎha iní‑í chi cudéèⁿ‑í.
29 Quem está fraco, que eu também não sinta fraqueza? Quem se deixa levar pelo caminho errado, que a indignação não me consuma?
30 Te núu xìni ñuhu‑xi sá cádá càhnu‑í méè‑í, te cuu ducaⁿ càda‑í te cáháⁿ‑í mee‑ni cuèndá nchaa sá quídé nàcuáa ñá túú nìhí ndéé yɨ̀quɨ cuñú‑í.
30 Portanto, se devo me orgulhar, prefiro que seja das coisas que mostram como sou fraco.
31 Te Dútú Ndiǒxí Yaá cúú Tǎtá Xǐtohó Jesucrìstú náhá‑gǎ sá yǔhú càháⁿ ndáá‑í núú‑ndó, te dɨu‑gá tàú‑gá cachí‑ó sǎ ǐo càhnu cuu‑gá nɨ caa nɨ quɨ́hɨ́ⁿ.
31 Deus, o Pai de nosso Senhor Jesus, que é digno de louvor eterno, sabe que não estou mentindo.
32 Te cútnàhá ní xíndecu‑í ñuú Dàmascú te tée cùu gobiernú tée cùndɨhɨ tée yɨ̀ndaha ñáyiu nàni Aretás ní taxi ndecu‑dé cue tée ní xíndedɨ́ yuyèhe sá ñúhú dòco ñuú cuèndá òré quee‑í te tnɨɨ ñaha‑güedě xii‑í ní cùu.
32 Quando estava em Damasco, o governador sob o rei Aretas pôs guardas às portas da cidade para me capturar.
33 Dico yúhú ní quéè‑í ɨɨⁿ xɨtɨ́ tɨ́dihi, te cue ñáyiu cùndɨhɨ ñaha xii‑í ní queñuhu ñàhá‑yu ndàa ventaná nchìí yɨquɨ naha sǎ ñúhú dòco ñuú‑áⁿ, te ducaⁿ te ní cácu‑í ñá túú ní ndàcu‑güedé tnɨɨ ñaha‑güedě xii‑í.
33 Para escapar dele, tive de ser baixado num cesto grande, de uma janela no muro da cidade.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar 2 Coríntios 11, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.