Mateus 26
Peñoles Mixtec NT (MIL_TBL) vs NVT
1 Te sátá nǐ yáha ducaⁿ nǐ cáháⁿ Jèsús, te ní xáhaⁿ‑gǎ xii cue tée xìca cuu ndɨhɨ‑gá:
1 Quando Jesus terminou de falar todas essas coisas, disse a seus discípulos:
2 —Nchòhó sa xìní‑ndó sǎ cùmání ǔú‑gá nduu te coo vico pàscuá, te càchí tnúhu‑í xii‑ndo sǎ yǔhú Tée cùu ñaní tnáhá‑ndó nchàa‑ndo tnɨɨ ñaha‑güedé xii‑í, te cuáha cuèndá ñáhá‑güedě núú cuè tée cùu úhú iní ñáhá xìi‑í, te cata caa ñaha‑güedě núú cùrúxí te núú cùrúxí‑áⁿ cuú‑í —càchí‑gá xǎhaⁿ‑gǎ xii‑güedé.
2 “Como vocês sabem, a Páscoa começa daqui a dois dias, e o Filho do Homem será entregue para ser crucificado”.
3 Te dɨu‑ni òré càháⁿ ndɨhɨ Jèsús cue tée xìca cuu ndɨhɨ‑gá ní natacá cue tée cùu dútú cúnùu, ndɨhɨ cue tée dàcuaha ñaha xii ñáyiu nchaa tnúhu ní chídó tnùní ndíi Moìsés, ndɨhɨ cue tée cùu sacuéhé nǔú ñǎyiu isràél. Te mei quèhé vehe núú cúú vèchiuⁿ té Caìfás tée cùu dútú ǐo‑gá cúnùu ní natacá‑güedé.
3 Naquela mesma hora, os principais sacerdotes e líderes do povo estavam reunidos na residência de Caifás, o sumo sacerdote,
4 Te xíáⁿ nǐ ndatnúhu‑güedé nàcuáa cada‑güedé dandàhú‑güedé Jèsús cuèndá tnɨɨ ñaha‑güedě xii‑gá, te cahni ñaha‑güedě.
4 tramando uma forma de prender Jesus em segredo e matá-lo.
5 Te ní xítnàha‑güedé: —Váha‑gá sá vǎ tnɨ́ɨ́‑ó Jèsús mei ndùu vico, chi núu ducaⁿ na càda‑o te ío dusaⁿ càda ñáyiu —càchí‑güedé xǐtnàha‑güedé.
5 “Mas não durante a festa da Páscoa, para não haver tumulto entre o povo”, concordaram entre eles.
6 Te ndècu Jesús ñuú Bètaniá vehe ɨɨⁿ tée nàni Xímú, tée ní tnahá cuéhé sǎ dátèhyú nihnu‑xi yɨquɨ cùñú‑ó.
6 Enquanto isso, Jesus estava em Betânia, na casa de Simão, o leproso.
7 Te xíáⁿ ndécú‑gǎ ní quexìo ɨɨⁿ ñadɨhɨ́ néhé‑áⁿ ɨ̀ɨⁿ sá nǐ cuáha yúú vǎha nàni alabastrú, te xɨtɨ́ xíǎⁿ ñúhú àcití sàháⁿ tnámí sǎ ǐo ndèyáhu. Te yɨ̀hɨ Jesús mèsá xéxí‑gǎ, te ñaha‑áⁿ nǐ sáháⁿ‑aⁿ ní sódó‑aⁿ àcití ñúhú xɨ̀tɨ́ xíǎⁿ dɨ́quɨ́‑gǎ.
7 Quando ele estava à mesa, uma mulher entrou com um frasco de alabastro contendo um perfume caro e derramou o perfume sobre a cabeça dele.
8 Te òré ní xiní cue tée xìca cuu ndɨhɨ Jesús sá dúcáⁿ nǐ quide ñaha‑áⁿ te ní cudééⁿ‑güedě, te ní ngüíta‑güedé xǐtnàha‑güedé: —Ñá túú quìde váha ñaha‑ǎⁿ dàcáⁿ quídé‑áⁿ dacuǐta‑aⁿ acìtí‑ǎⁿ.
8 Ao ver isso, os discípulos ficaram indignados. “Que desperdício!”, disseram.
9 Chi váha‑gá nǔu cuyáhu acìtí‑ǎⁿ ní cùu chi ío ndèyáhu, te díhúⁿ cuyáhu acìtí‑ǎⁿ cuu cuèndá cue ñáyiu ndàhú ní cùu —cachí‑güedé xǐtnàha‑güedé.
9 “O perfume poderia ter sido vendido por um alto preço, e o dinheiro, dado aos pobres!”
10 Te Jèsús ní cutnùní iní‑gá nàcuáa ndùu tnúhu xǐtnàha‑güedé, núu ní xáhaⁿ‑gǎ xii‑güedé: —Vá dásàtú‑ndó ìní ñadɨ̀hɨ́‑a, chi sá nǐ quide ñaha‑aⁿ xìi‑í cúú‑xí ɨ̀ɨⁿ sá vǎha.
10 Jesus, sabendo do que falavam, disse: “Por que criticam esta mulher por ter feito algo tão bom para mim?
11 Chi cue ñáyiu ndàhú ducaⁿ‑ni cùtnahá ñáyiu‑áⁿ tnuú‑ndó, dico yúhú chi vá ncháá ndùu cundecu ndɨhɨ ñaha‑í xii‑ndo ñùyíú‑a.
11 Vocês sempre terão os pobres em seu meio, mas nem sempre terão a mim.
12 Te sá dúhá nǐ quide ñaha ñàdɨhɨ́‑a xii‑í ní sódó‑aⁿ àcití dɨ́quɨ̀‑í, te xíǎⁿ cada iní‑ndó sǎ sà quide túha‑aⁿ yɨquɨ cùñú‑í cuèndá nguɨ́ndǔxi‑xi.
12 Ela derramou este perfume em mim a fim de preparar meu corpo para o sepultamento.
13 Te na càchí tnúhu ndáá‑í xii‑ndo sǎ nděni ní cuu nɨhìí ñuyíú ná càháⁿ ñáyiu tnúhu‑í, te cáháⁿ‑yu tnàhá cuèndá ñadɨ̀hɨ́‑a cuèndá quiní nchaa ñáyiu nàcuáa ní quide‑aⁿ te ducaⁿ vǎ nácuànaá‑yu —càchí‑gá xǎhaⁿ‑gǎ xii‑güedé.
13 Eu lhes garanto: onde quer que as boas-novas sejam anunciadas pelo mundo, o que esta mulher fez será contado, e dela se lembrarão”.
14 Te sátá dúcáⁿ te té Jùdás Iscàrioté ní sáháⁿ‑dé ní ndatnúhu‑dé ndɨhɨ cue tée cùu dútú cúnùu. Te núú tnàhá té Jùdás‑áⁿ cúú ùxúú cue tée xìca cuu ndɨhɨ Jesús.
14 Então Judas Iscariotes, um dos Doze, foi aos principais sacerdotes
15 Te ní xáhaⁿ‑dě xii cue tée cùu dútú cúnùu‑áⁿ: —¿Ndědau cháhu ñaha‑ndo xìi‑í te taxi cuèndá‑í Jèsús xii‑ndo‑i? —càchí‑dé xǎhaⁿ‑dě xii‑güedé. Te cue dútú‑ǎⁿ nǐ xáhaⁿ‑güedě xii‑dé sá cuǎñaha‑güedě ócó úxí díhúⁿ cuìxíⁿ, te dɨu‑ni ducaⁿ nǐ sáñaha‑güedě xii‑dé.
15 e perguntou: “Quanto vocês me pagarão se eu lhes entregar Jesus?”. E eles lhe deram trinta moedas de prata.
16 Te ndéé òré ní queheⁿ cuèndá té Jùdás‑áⁿ dǐhúⁿ, te ní ngüíta‑dé ndúcú‑dě nàcuáa cada‑dé cuáha cuèndá‑dé Jèsús núú‑güedě.
16 Daquele momento em diante, Judas começou a procurar uma oportunidade para trair Jesus.
17 Te ní sáá nduu nǐ quesaha vìco xexi ñáyiu pàá sá ñà túú yɨ̀hɨ levadurá dɨu‑ni vico pàscuá, te cue tée xìca cuu ndɨhɨ Jesús ní sándehe yatni‑güedé dɨ̀ñɨ‑gá, te xǎhaⁿ‑güedě xii‑gá: —Mèstrú, véxi‑ndɨ́ xìcáⁿ tnúhú‑ndɨ̌ núú‑n nǔu ndèé cuìní‑n càda túha‑ndɨ́ cuèndá cudìni‑o sacuaa nduu vico pascuá —càchí‑güedé xǎhaⁿ‑güedě xii‑gá.
17 No primeiro dia da Festa dos Pães sem Fermento, os discípulos vieram a Jesus e perguntaram: “Onde quer que preparemos a refeição da Páscoa?”.
18 Te Jèsús ní xáhaⁿ‑gǎ xii‑güedé: —Chí cuàháⁿ xɨtɨ́ ñuú‑ǎⁿ, te yàcáⁿ naníhí‑ndó ɨ̀ɨⁿ tée cùtnuní iní‑ndó sǎ sà xiní ñáhá‑dě xii‑o, te cúñaha‑ndo xìi‑dé: “Yaá cúú Mèstrú càchí‑gá sá sà ní cuyatni nduu vǎ cúndècu‑gá ñuyíú‑a, te vehe‑n cuìní‑gá cada‑gá vico pàscuá ndɨhɨ cue tée xìca cuu ndɨhɨ‑gá”, duha cúñaha‑ndo xìi tée‑áⁿ —càchí‑gá xǎhaⁿ‑gǎ xii‑güedé.
18 Ele respondeu: “Assim que entrarem na cidade, verão determinado homem. Digam-lhe: ‘O Mestre diz: Meu tempo chegou e comerei em sua casa a refeição da Páscoa, com meus discípulos’”.
19 Te cue tée xìca cuu ndɨhɨ‑gá‑áⁿ nǐ xica‑güedé cuáháⁿ‑güedé, te ní quide‑güedé nàcuáa ní xáhaⁿ‑gǎ xii‑güedé, te ní quide túha‑güedé sá cúdìni‑güedé ndɨhɨ‑gá sacuaa nduu vìco pascuá‑áⁿ.
19 Então os discípulos fizeram como Jesus os havia instruído e ali prepararam a refeição da Páscoa.
20 Te òré sa ní cundɨquɨⁿ te cuánguɨhu Jèsús ndɨhɨ ndɨ ùxúú cue tée xìca cuu ndɨhɨ‑gá mèsá cuèndá cudìni‑gá ndɨhɨ‑güedé.
20 Ao anoitecer, Jesus estava à mesa com os doze discípulos.
21 Te nɨni xèxi‑gá ndɨhɨ‑güedé ní xáhaⁿ‑gǎ xii‑güedé: —Na càchí tnúhu ndáá‑í xii‑ndo sǎ dɨ́ú ɨ̀ɨⁿ nchohó cue tée xìca cuu ndɨhɨ‑í cuáha cuèndá ñáhá‑ndó xìi‑í núú cuè tée cùu úhú iní ñáhá —càchí‑gá xǎhaⁿ‑gǎ xii‑güedé.
21 Enquanto comiam, disse: “Eu lhes digo a verdade: um de vocês vai me trair”.
22 Te sá dúcáⁿ nǐ xáhaⁿ‑gǎ xii‑güedé te nchaa‑güedé ní ngüíta‑güedé cúndɨ̀yɨ́‑güedé, te da ɨɨⁿ da ɨɨⁿ‑güedé ní ngüíta‑güedé xǎhaⁿ‑güedě xii‑gá: —Mèstrú, ¿ñá dɨ́ú yǔhú ducaⁿ sàni iní‑n càda‑í‑u? —càchí‑güedé xǎhaⁿ‑güedě xii‑gá.
22 Muito aflitos, eles protestaram, um após o outro: “Certamente não serei eu, Senhor!”.
23 Te ní xáhaⁿ‑gǎ xii‑güedé: —Tée nacaxi ndɨhɨ‑í ɨɨⁿ‑ni cóhó caxi‑ndɨ́, tée‑áⁿ cuǎha cuèndá ñáhá‑dě xii‑í núú cuè tée cùu úhú iní ñáhá.
23 Jesus respondeu: “Um de vocês que acabou de comer da mesma tigela comigo vai me trair.
24 Te yúhú Tée cùu ñaní tnáhá‑ndó nchàa‑ndo ñuhu ichi‑í cuáháⁿ‑í yáha‑í nàcuáa càháⁿ‑xi núú tùtú Yǎ Ndiǒxí, dico ndàhú ní cuu tée ducaⁿ na cuǎha cuèndá ñáhá xìi‑í núú cuè tée cùu úhú iní ñáhá, chi váha‑gá sá vǎ cácú těe‑áⁿ cundecu‑dé ní cùu, te ñá dɨ́ú sǎ nǐ cacu‑dé te ducaⁿ càda‑dé —càchí‑gá xǎhaⁿ‑gǎ xii‑güedé.
24 O Filho do Homem deve morrer, como as Escrituras declararam há muito tempo. Mas que terrível será para aquele que o trair! Para esse homem seria melhor não ter nascido”.
25 Te sátá dúcáⁿ te ní cáháⁿ té Jùdás tée cuáha cuèndá ñáhá xìi‑gá, te xǎhaⁿ‑dě: —Mèstrú, ¿te náa sàni iní‑n sǎ yǔhú cuáha cuèndá ñáhà‑í xii‑n nǔú cuè tée cùu úhú iní ñáhá xìi‑n‑áⁿ? —càchí‑dé xǎhaⁿ‑dě xii‑gá. Te Jèsús ní xáhaⁿ‑gǎ xii‑dé: —Dɨu‑n —càchí‑gá xǎhaⁿ‑gǎ xii‑dé.
25 Judas, aquele que o trairia, também disse: “Certamente não serei eu, Rabi!”. E Jesus respondeu: “É como você diz”.
26 Te nɨni cùdini cue tée xìca cuu ndɨhɨ Jesús ní queheⁿ‑gá pàá, te ní ndacáⁿ táhú‑gǎ núú Yǎ Ndiǒxí, te dǎtnùní ní táhú cuèchi‑gá te ní ngüíta‑gá dácǎhñu‑gá cue tée xìca cuu ndɨhɨ‑gá‑áⁿ, te xǎhaⁿ‑gǎ xii‑güedé: —Chí quéhéⁿ pàá‑a caxi‑ndo, te cada iní‑ndó sǎ yɨ̀quɨ cuñú‑í cúú‑xí —càchí‑gá xǎhaⁿ‑gǎ xii‑güedé.
26 Enquanto comiam, Jesus tomou o pão e o abençoou. Em seguida, partiu-o em pedaços e deu aos discípulos, dizendo: “Tomem e comam, porque este é o meu corpo”.
27 Te ní queheⁿ‑gá vàsú ñúhú ndùdí ndéhé yoho yàha stilé, te ní ndacáⁿ táhú‑gǎ núú Yǎ Ndiǒxí, te dǎtnùní ní ngüíta‑gá sǎñaha‑gǎ xii‑güedé cuèndá coho‑güedé luha luha sá ñúhú xɨ̀tɨ́‑xi, te xǎhaⁿ‑gǎ xii‑güedé: —Chí cóhó nchàa nchohó ndudí ndéhé yoho yàha stilé ñúhú xɨ̀tɨ́ vàsú‑a.
27 Então tomou o cálice de vinho e agradeceu a Deus. Depois, entregou-o aos discípulos e disse: “Cada um beba dele,
28 Te cada iní‑ndó sǎ cúú‑xí dàtná nɨ́ñɨ̀‑í sá cátɨ́ òré cahni ñaha‑güedě xii‑í, te sá dúcáⁿ càtɨ nɨ́ñɨ̀‑í xíǎⁿ cutnùní ndáá sá Yǎ Ndiǒxí cada‑gá ɨngá núú sǎ vǎha sá cúú‑xí vài ñáyiu dàtná ní cachí‑gá cada‑gá, te ío vài ñáyiu cada càhnu iní‑gá cuéchi‑yu.
28 porque este é o meu sangue, que confirma a aliança. Ele é derramado como sacrifício para perdoar os pecados de muitos.
29 Te na càchí tnúhu‑í xii‑ndo sǎ vítná‑nǎ duha xìhi ndɨhɨ ñaha‑í xii‑ndo ndùdí ndéhé yoho yàha stilé‑a, te vá cóhó ndɨ̀hɨ ñaha‑gá‑í xii‑ndo, dico na sàá nduu nànihí tnáhá‑ó nǔú ndécú Tǎtà‑í Dútú Ndiǒxí táxí tnùní‑gá te dàvá‑áⁿ cada iní‑ndó sǎ dàtná sá cóhó ndɨ̀hɨ ñaha tucu‑í xii‑ndo chi ío cudɨ́ɨ́ ìní‑ó —càchí‑gá xǎhaⁿ‑gǎ xii‑güedé.
29 Prestem atenção ao que eu lhes digo: não voltarei a beber vinho até aquele dia em que, com vocês, beberei vinho novo no reino de meu Pai”.
30 Te Jèsús ní xita‑gá ɨɨⁿ ndudú ndɨhɨ cue tée xìca cuu ndɨhɨ‑gá, te dǎtnùní ní xica‑gá cuáháⁿ‑gá ndɨhɨ‑güedé yucu Òlívú.
30 Então cantaram um hino e saíram para o monte das Oliveiras.
31 Te yàcáⁿ ní xáhaⁿ‑gǎ xii‑güedé: —Na càchí tnúhu‑í xii‑ndo sǎ ncháá‑ndó dàndóo ñaha‑ndo xìi‑í niú vitna, chi quee ndáá‑xi nàcuáa càháⁿ‑xi núú tùtú Yǎ Ndiǒxí núú càchí‑xi: “Yúhú cuáha‑í tnúhu cahni‑güedé tée cùu toli, te nchaa mběé‑dě ndɨhɨ‑güedɨ cuténuu”, duha càchí‑xi núú tùtú‑gá.
31 No caminho, Jesus disse: “Esta noite todos vocês me abandonarão, pois as Escrituras dizem: ‘Deus ferirá e as ovelhas do rebanho serão dispersas’.
32 Dico na ndòto‑í te codonùu‑í núú‑ndó quɨ̌hɨ́ⁿ distrìtú Galìleá —càchí‑gá xǎhaⁿ‑gǎ xii‑güedé.
32 Mas, depois de ressuscitar, irei adiante de vocês à Galileia”.
33 Te té Pèlú ní xáhaⁿ‑dě xii‑gá: —Te cuěi nchaa‑güedé ná dàndóo ñaha‑güedě xii‑n, dico yúhú chi vá dándǒo ñaha‑ǐ xii‑n —càchí‑dé xǎhaⁿ‑dě xii‑gá.
33 Pedro declarou: “Pode ser que todos os outros o abandonem, mas eu jamais o abandonarei”.
34 Te Jèsús ní xáhaⁿ‑gǎ xii‑dé: —Na càchí tnúhu ndáá‑í xii‑n sǎ nìú vitna cùmání‑gǎ cana ɨɨⁿ lǐhi, te úní xito cáháⁿ‑n nǔú ñǎyiu sá ñà túú xìní ñáhá‑n xìi‑í —càchí‑gá xǎhaⁿ‑gǎ xii‑dé.
34 Jesus respondeu: “Eu lhe digo a verdade: esta mesma noite, antes que o galo cante, você me negará três vezes”.
35 Te té Pèlú ní xáhaⁿ‑dě xii‑gá: —Cuěi na cùú ndɨhɨ ñaha‑ǐ xii‑n dico vá càháⁿ‑í núú ñǎyiu sá ñà túú xìní ñáhà‑í xii‑n —càchí‑dé xǎhaⁿ‑dě xii‑gá. Te nchaa dava‑gá cue tée xìca cuu ndɨhɨ‑gá dɨu‑ni ducaⁿ nǐ xáhaⁿ‑güedě xii‑gá.
35 Pedro, no entanto, insistiu: “Mesmo que eu tenha de morrer ao seu lado, jamais o negarei!”. E todos os outros discípulos disseram o mesmo.
36 Te Jèsús ní quexìo‑gá ndɨhɨ cue tée xìca cuu ndɨhɨ‑gá ɨɨⁿ xichi núú nání Gètsemaní, te xíáⁿ nǐ xáhaⁿ‑gǎ xii‑güedé: —Chí cúnúcǒo iha cundetu‑ndo na quɨ̀hɨ́ⁿ‑í yàcáⁿ cáháⁿ ndɨhɨ‑í Yǎ Ndiǒxí —càchí‑gá xǎhaⁿ‑gǎ xii‑güedé.
36 Então Jesus foi com eles a um lugar chamado Getsêmani e disse: “Sentem-se aqui enquanto vou ali orar”.
37 Te ndèca‑gá té Pèlú, ndɨhɨ ndɨ ndùú déhe té Zebèdeú cuáháⁿ, te ní ngüíta‑xi súúní ndɨ̀hú iní‑gá.
37 Levou consigo Pedro e os dois filhos de Zebedeu e começou a ficar triste e angustiado.
38 Te ní xáhaⁿ‑gǎ xii cue tée úní‑áⁿ: —Súúní ndɨ̀hú iní‑í dàtná sá cùú‑í, te chí quéndǒo nchòhó iha te vá cùdú‑ndó chi yúhú vá cùdú‑í —càchí‑gá xǎhaⁿ‑gǎ xii‑güedé.
38 “Minha alma está profundamente triste, a ponto de morrer”, disse ele. “Fiquem aqui e vigiem comigo.”
39 Te sa ñùnchií luha ní xica ndehe Jèsús núú ndécú‑güedě, te ní ngüɨ́ñɨ́ xɨ́tɨ́‑gǎ te ní nuu núú‑gǎ ndàa núú ñúhú, te ní ngüíta‑gá càháⁿ ndɨhɨ‑gá Tǎtá‑gǎ Dútú Ndiǒxí, te xǎhaⁿ‑gǎ: —Yòhó Tǎtá méè‑í, càháⁿ ndàhú‑í núú‑n nǔu vá cúndèe iní‑n tàunihnu ñaha‑n xii‑í cuèndá sá vǎ ndóhò‑í ná sàá òré, dico vá cádá‑n nàcuáa càchí iní méè‑í, chi cada‑n nàcuáa càchí iní méé‑n —càchí‑gá xǎhaⁿ‑gǎ xii Tǎtá‑gǎ Dútú Ndiǒxí.
39 Ele avançou um pouco, curvou-se com o rosto no chão e orou: “Meu Pai! Se for possível, afasta de mim este cálice. Contudo, que seja feita a tua vontade, e não a minha”.
40 Te sátá nǐ yáha ní cáháⁿ ndɨhɨ‑gá Tǎtá‑gǎ Dútú Ndiǒxí, te cuánuhú‑gá núú nǐ dándǒo‑gá cue tée úní‑áⁿ te xǐxídí‑güedé òré ní nasáá‑gá, te ní xáhaⁿ‑gǎ xii té Pèlú: —¿Náa ñá cúndèe iní‑ndó vǎ cùdú‑ni‑ndo cuědìcó ɨɨⁿ òré nɨni càháⁿ ndɨhɨ‑í Yǎ Ndiǒxí‑ǎⁿ?
40 Depois, voltou aos discípulos e os encontrou dormindo. “Vocês não puderam vigiar comigo nem por uma hora?”, disse ele a Pedro.
41 Te chí quéndǒo tucu te cuhuⁿ iní‑ndó vǎ cùdú‑ndó, te cáháⁿ ndɨhɨ‑ndo Yǎ Ndiǒxí cuèndá sá vǎ dácàháⁿ ñáhá yùcu ñávǎha xii‑ndo càda‑ndo sá ñà túú tàú‑ndó càda‑ndo. Te xìní ndáá‑í sá nchòhó cuìní‑ndó càda‑ndo nchaa nacuáa càháⁿ‑í dìcó‑ni sá ñà túú nìhí ndéé‑ndó —càchí‑gá xǎhaⁿ‑gǎ xii‑güedé.
41 “Vigiem e orem para que não cedam à tentação, pois o espírito está disposto, mas a carne é fraca.”
42 Te xito cùu uú cuáháⁿ tucu Jèsús cáháⁿ ndɨhɨ‑gá Tǎtá‑gǎ Dútú Ndiǒxí, te xǎhaⁿ‑gǎ: —Yòhó Tǎtá méè‑í, te núu vá cúndèe iní‑n tàunihnu ñaha‑n xii‑í cuèndá sá vǎ ndóhò‑í, te cada nàcuáa càchí iní méé‑n —càchí‑gá xǎhaⁿ‑gǎ xii Tǎtá‑gǎ Dútú Ndiǒxí.
42 Então os deixou pela segunda vez e orou: “Meu Pai! Se não for possível afastar de mim este cálice sem que eu o beba, faça-se a tua vontade”.
43 Te òré ní yáha ní cáháⁿ ndɨhɨ‑gá Tǎtá‑gǎ Dútú Ndiǒxí, te cuánuhú tucu‑gá núú xǐndecu cue tée úní xícá cùu ndɨhɨ‑gá‑áⁿ, te xìdí‑ni tucu‑güedé òré ní nasáá‑gá, te ducaⁿ nǐ quide‑güedé chi súúní ñùhu saní núú‑güedě.
43 Quando voltou pela segunda vez, encontrou-os dormindo de novo, pois não conseguiam manter os olhos abertos.
44 Te ní dándǒo ñaha tùcu Jesús xii‑güedé xíáⁿ, te cuáháⁿ tucu‑gá xito cùu uní cáháⁿ ndɨhɨ tucu‑gá Tǎtá‑gǎ Dútú Ndiǒxí, te dɨu‑ni tnúhu sá sà ní xáhaⁿ‑gǎ xii Tǎtá‑gǎ Dútú Ndiǒxí, dɨu‑ni tnúhu‑áⁿ nǐ xáhaⁿ tùcu‑gá.
44 Foi orar pela terceira vez, dizendo novamente as mesmas coisas.
45 Te sátá nǐ yáha ní cáháⁿ ndɨhɨ‑gá Tǎtá‑gǎ Dútú Ndiǒxí, te cuánuhú tucu‑gá núú ndécú cuè tée xìca cuu ndɨhɨ‑gá‑áⁿ, te òré ní nasáá‑gá, te ní xáhaⁿ‑gǎ xii‑güedé: —¿Te náa xìdí‑ni tucu‑ndo? Te sa ní sáá òré cuáha cuèndá ñáhá‑güedě xii‑í núú cuè tée ndècu ichi cuehé ichi duha.
45 Em seguida, voltou aos discípulos e lhes disse: “Como é que vocês ainda dormem e descansam? Vejam, chegou a hora. O Filho do Homem está para ser entregue nas mãos de pecadores.
46 Dico vitna chí ndácǒo na quɨ̀hɨ́ⁿ‑ó, chi sa véxi tée cuáha cuèndá ñáhá xìi‑í núú cuè tée cùu úhú iní ñáhá —càchí‑gá xǎhaⁿ‑gǎ xii‑güedé.
46 Levantem-se e vamos. Meu traidor chegou”.
47 Te càháⁿ dúcáⁿ‑ní Jèsús ní quexìo té Jùdás. Te núú tnàhá tée‑áⁿ cúú ùxúú tnàhá cue tée xìca cuu ndɨhɨ‑gá ní cùu te ducaⁿ nǐ quide‑dé. Te ndɨhɨ‑dé vài cue tée ní quexìo te dava‑güedé xǐnehe‑güedé machìtí, te dava‑güedé xǐnehe‑güedé carrùtí. Te cue tée‑áⁿ nǐ tendaha ñàha cue dútú cúnùu, ndɨhɨ cue tée cùu sacuéhé nǔú ñǎyiu isràél.
47 Enquanto Jesus ainda falava, Judas, um dos Doze, chegou com uma grande multidão armada de espadas e pedaços de pau. Tinham sido enviados pelos principais sacerdotes e líderes do povo.
48 Te té Jùdás tée cuáha cuèndá ñáhá xìi‑gá‑áⁿ sa ní xítnǔhu‑dé cue tée‑áⁿ nàcuáa cada‑dé cuáha cuèndá‑dé Jèsús núú‑güedě, te duha ní xáhaⁿ‑dě xii‑güedé: —Cundehe‑ndo těe na tèyuhu‑í te tée‑áⁿ tnɨɨ‑ndo‑dě chi tée‑áⁿ cúú‑dě tée ndèé iní‑ndó —duha ní xáhaⁿ‑dě xii‑güedé.
48 O traidor havia combinado com eles um sinal: “Vocês saberão a quem devem prender quando eu o cumprimentar com um beijo”.
49 Te sátá dúcáⁿ nǐ xáhaⁿ‑dě xii‑güedé, te ní sándehe yatni‑dé núú Jèsús, te ní xáhaⁿ‑dě xii‑gá: —¡Ràcióⁿ Mèstrú! —càchí‑dé xǎhaⁿ‑dě xii‑gá. Te ní teyuhu ñàha‑dé xii‑gá.
49 Então Judas veio diretamente a Jesus. “Saudações, Rabi!”, exclamou ele, e o beijou.
50 Te Jèsús ní xáhaⁿ‑gǎ xii‑dé: —Yòhó tée ní chitnahá ñáhá xìi‑í, ¿ná cuìní‑n nǔu véxi‑n nǔù‑í? —càchí‑gá xǎhaⁿ‑gǎ xii‑dé. Te òré‑ni‑áⁿ nǐ tnɨɨ ñaha cuè tée ndɨhɨ té Jùdás‑áⁿ xii Jèsús, te ndèca ñaha‑güedé xii‑gá cuáháⁿ.
50 Jesus disse: “Amigo, faça de uma vez o que veio fazer”. Então os outros agarraram Jesus e o prenderam.
51 Te ɨɨⁿ cue tée ndɨhɨ Jèsús ní tava‑dé machìtí‑dé, te ní xehndé‑ni‑dé ɨɨⁿ xio lóho ɨɨⁿ tée xìnu cuechi núú dǔtú cúnùu te ní quendeé duuⁿ lóho‑dé.
51 Um dos que estavam com Jesus puxou a espada e feriu o servo do sumo sacerdote, cortando-lhe a orelha.
52 Te Jèsús ní xáhaⁿ‑gǎ xii tée ducaⁿ nǐ xehndé lóho tée‑áⁿ: —Nachihi machìtí‑n ñɨ̀ɨ‑xi, chi nchaa cue tée na nàá ndɨhɨ machìtí cahni‑güedé tnàha ñáyiu‑güedé te dɨu‑ni ndɨhɨ machìtí cuú méé‑güedě tucu.
52 “Guarde sua espada”, disse Jesus. “Os que usam a espada morrerão pela espada.
53 Te na càchí tnúhu‑í xii‑ndo sǎ nǔu yúhú cuìní‑í cácu‑í te cáháⁿ ndɨhɨ‑í Tǎtà‑í Dútú Ndiǒxí, te tendaha‑gǎ cuéhé víhí espíritú xínú cuèchi núú‑gǎ quixi‑xi dàcácu ñaha‑xi xìi‑í.
53 Você não percebe que eu poderia pedir a meu Pai milhares de anjos para me proteger, e ele os enviaria no mesmo instante?
54 Dico núu ducaⁿ na càda‑í te vá quéé ndǎá‑xi nàcuáa càháⁿ‑xi núú tùtú Tǎtà‑í Dútú Ndiǒxí núú ndèé tnuní sá dàcuɨtɨ́í xìni ñuhu‑xi nándɨ ndoho‑í —càchí‑gá xǎhaⁿ‑gǎ xii‑dé.
54 Se eu o fizesse, porém, como se cumpririam as Escrituras, que descrevem o que é necessário que agora aconteça?”
55 Te Jèsús ní xáhaⁿ‑gǎ xii cue tée ducaⁿ nǐ tnɨɨ ñaha xìi‑gá‑áⁿ: —Nchaa‑ni nduu ní xiní‑ndó nǐ xóo cunucóo‑í xɨtɨ́ veñúhu càhnu sá ǐo cùnuu ní xóo danèhé‑í ñáyiu, te ñá túú ní tnɨ̀ɨ ñaha‑ndo xii‑í, ¿te ná cuèndá vitna quìde ñaha‑ná‑ndó xìi‑í dàtná quídé‑ndó ɨ̀ɨⁿ ñadúhú, nèhe‑ná‑ndó màchití nèhe‑ná‑ndó càrrutí ní quexìo ní tnɨɨ ñaha‑ndo xìi‑í‑i?
55 Em seguida, Jesus disse à multidão: “Por acaso sou um revolucionário perigoso para que venham me prender com espadas e pedaços de pau? Por que não me prenderam no templo? Ali estive todos os dias, ensinando.
56 Dico dacuɨtɨ́í sǎ dúhá càda‑xi nacuáa quee ndáá‑xi nàcuáa ní cáháⁿ cue tée ní xóo cáháⁿ tnúhu Yá Ndiǒxí ndéé sanaha nǐ ngódó tnùní núú tùtú‑gá —càchí‑gá xǎhaⁿ‑gǎ xii‑güedé. Te nchaa cue tée xìca cuu ndɨhɨ‑gá ní xinu‑güedé ní dándǒo ñaha‑güedě xii‑gá.
56 Mas tudo isto está acontecendo para que se cumpram as palavras dos profetas registradas nas Escrituras”. Nesse momento, todos os discípulos o abandonaram e fugiram.
57 Te cue tée ní tnɨɨ ñaha xìi Jesús ndécá ñàha‑güedé xii‑gá cuáháⁿ núú tě Caìfás tée cùu dútú cúnùu‑gá. Te núú ndécú dǔtú cúnùu‑gá‑áⁿ sa ní tacá cue tée dàcuaha ñaha xii ñáyiu nchaa tnúhu ní chídó tnùní ndíi Moìsés, ndɨhɨ cue tée cùu sacuéhé nǔú ñǎyiu isràél cuèndá cada‑güedé jùndá.
57 Então os que haviam prendido Jesus o levaram para a casa de Caifás, o sumo sacerdote, onde estavam reunidos os mestres da lei e os líderes do povo.
58 Te té Pèlú xica xìca‑ni nchicúⁿ ñáhá‑dě xii‑gá cuáháⁿ ní sáá‑dé ndéé quehé vehe núú ndécú těe cùu dútú cúnùu‑gá‑áⁿ, te xíáⁿ nǐ ngóo‑dé ndɨhɨ cue tée cùu poleciá cuèndá cuìní‑dé quiní‑dé nása cada ñaha‑güedě xii Jèsús.
58 Enquanto isso, Pedro seguia Jesus de longe, até chegar ao pátio do sumo sacerdote. Entrou ali, sentou-se com os guardas e esperou para ver o que aconteceria.
59 Te cue tée cùu dútú cúnùu, ndɨhɨ cue tée cùu sacuéhé nǔú ñǎyiu isràél, ndɨhɨ nchaa dava‑gá cue tée xǐndecu jùndá ndúcú‑güedě nàcuáa cada‑güedé dacàa‑güedé ɨɨⁿ cuéchi dɨ́quɨ́ Jèsús cuěi cùu‑xi ɨɨⁿ sá ñǎ ndàá cuèndá níhí‑güedě nàcuáa cada‑güedé cahni ñaha‑güedě xii‑gá.
59 Lá dentro, os principais sacerdotes e todo o conselho dos líderes do povo tentavam encontrar testemunhas que mentissem a respeito de Jesus, para que pudessem condená-lo à morte.
60 Te vài cue tée ní ngüíta‑güedé dácàa‑güedé cuéchi dɨ́quɨ́‑gǎ, dico ñá túú ní cùndee tnúhu‑güedé chi mee‑ni tnǔhu ndehnde cùu‑xi. Te sátá dúcáⁿ te ní quexìo tucu úú tnàhá cue tée dàcuandehnde‑güedé,
60 Embora muitos estivessem dispostos a dar falso testemunho, não puderam usar o depoimento de ninguém. Por fim, apresentaram-se dois homens,
61 te xǎhaⁿ‑güedě xii nchaa cue tée xǐndecu jùndá: —Véxi‑ndɨ́ càchí tnúhu‑ndɨ́ xii‑ndo sǎ těe‑a càchí‑dé sá dángòyo‑dé veñúhu càhnu sá ǐo cùnuu núú chíñùhu‑o Yá Ndiǒxí, te dandàa‑dé ɨngá veñúhu saa, dɨu‑ni núú cáá tnàhí veñúhu‑ǎⁿ, te xɨtɨ́ úní‑ni nduu sa nadaxǐnu‑dé, duha càchí‑dé —càchí‑güedé xǎhaⁿ‑güedě.
61 que declararam: “Este homem disse: ‘Sou capaz de destruir o templo de Deus e reconstruí-lo em três dias’”.
62 Te tée cùu dútú cúnùu‑gá‑áⁿ nǐ ndacuɨ́ñɨ́‑dé, te xǎhaⁿ‑dě xii Jèsús: —¿Ná cuèndá duha ndùu tnúhu càháⁿ cue tée‑a cuèndá‑n? Te cáháⁿ nǔu nása cunduu tnúhu cáháⁿ‑n —càchí‑dé xǎhaⁿ‑dě xii‑gá.
62 Então o sumo sacerdote se levantou e disse a Jesus: “Você não vai responder a essas acusações? O que tem a dizer em sua defesa?”.
63 Dico Jèsús ñá túú tnàhí ni cǎháⁿ‑gá. Te tée cùu dútú cúnùu‑gá‑áⁿ nǐ xáhaⁿ tùcu‑dé xii‑gá: —Yúhú, cácú nèhe‑í Yǎ Ndiǒxí chi cuìní‑í sá càchí tnúhu ndáá‑n xìi‑ndɨ́ nǔu sá dɨ́ú Crìstú Déhe Yá Ndiǒxí Yaá ní tendaha‑gǎ véxi ñuyíú‑a cùu‑n —cachí‑dé xǎhaⁿ‑dě xii‑gá.
63 Jesus, porém, permaneceu calado. O sumo sacerdote lhe disse: “Exijo em nome do Deus vivo que nos diga se é o Cristo, o Filho de Deus”.
64 Te Jèsús ní xáhaⁿ‑gǎ xii‑dé: —Dɨu Yaá‑áⁿ cúù‑í dàtná càchí‑n‑ǎⁿ, te na càchí tnúhu‑í xii‑ndo sǎ sàá nduu te quiní‑ndó yǔhú Tée cùu ñaní tnáhá‑ndó nchàa‑ndo cunucóo‑í xio cùha Dútú Ndiǒxí Yaá ndácú quìde nchaandɨ túhú sá vǎha. Te dàvá‑áⁿ quiní ñáhá‑ndó xìi‑í quee‑í andɨu quìxi‑í ichi xɨtɨ́ vícó —càchí‑gá xǎhaⁿ‑gǎ xii‑dé.
64 Jesus respondeu: “É como você diz. Eu lhes digo que, no futuro, verão o Filho do Homem sentado à direita do Deus Poderoso e vindo sobre as nuvens do céu”.
65 Te dútú cúnùu‑gá‑áⁿ nǐ ndátá‑dě dóó níhnú‑dě cuèndá sá ñà túú ní tnàhá iní‑dé nàcuáa ní cáháⁿ Jèsús, te ní xáhaⁿ‑dě xii nchaa cue tée xǐndecu jùndá: —Tée‑a càháⁿ úhú‑dé cuèndá Yǎ Ndiǒxí, te vitna ñá túú‑gǎ xíní ñùhu‑xi cue tée cáháⁿ ndáá nǔu ndáá sá ndècuéchi‑dé àdi ñá túú ndècuéchi‑dé, chi sa ní tecú dóho‑o nàcuáa ndùu tnúhu ní cáháⁿ‑dé ní cáháⁿ úhú‑dé cuèndá Yǎ Ndiǒxí.
65 Então o sumo sacerdote rasgou as vestes e disse: “Blasfêmia! Que necessidade temos de outras testemunhas? Todos ouviram a blasfêmia.
66 Te nchaa‑ndo chǐ càháⁿ vitna núu nása sàni iní‑ndó cùnduu cuendá tée‑a —càchí‑dé xǎhaⁿ‑dě xii nchaa cue tée‑áⁿ. Te cue tée‑áⁿ nǐ xáhaⁿ‑güedě: —Nchúhú càchí‑ndɨ́ sá tàú‑xi cuú‑dé chi ndècuéchi‑dé —càchí‑güedé xǎhaⁿ‑güedě.
66 Qual é o veredicto?”. “Culpado!”, responderam. “Ele merece morrer!”
67 Te ní ngüíta‑güedé ní tɨú dɨɨ́ ñáhá‑güedě xii‑gá te ní caniha‑güedě, te tnàhá núú‑gǎ ní cani‑güedé.
67 Então começaram a cuspir no rosto de Jesus e a dar-lhe socos. Alguns lhe davam tapas
68 Te ní cudɨ́quɨ́ ndeé ñáhá‑güedě xii‑gá, te xǎhaⁿ‑güedě: —Yòhó Tée càchí sá cúú Crìstú Yaá ní tendaha Yǎ Ndiǒxí véxi ñuyíú‑a, cáháⁿ ná còto yoo ní caniha xìi‑n —cachí‑güedé xǎhaⁿ‑güedě xii‑gá.
68 e zombavam: “Profetize para nós, Cristo! Quem foi que lhe bateu desta vez?”.
69 Te nɨni nùcóo té Pèlú quehé, te ní sáháⁿ ɨɨⁿ xíchí xínú cuèchi vehe‑áⁿ nǔú‑dě, te xǎhaⁿ‑xi xìi‑dé: —Yòhó tnàhá‑n cùu‑n tée xìca cuu ndɨhɨ Jesús tée distrìtú Galìleá —càchí‑xi xǎhaⁿ‑xi xìi‑dé.
69 Enquanto isso, Pedro estava sentado do lado de fora, no pátio. Uma criada foi até ele e disse: “Você é um dos que estavam com Jesus, o galileu”.
70 Te té Pèlú ñá túú ní nǔnuu‑dé, te ndèdóho nchaa ñáyiu xǐndecu‑áⁿ nǐ xáhaⁿ‑dě xii xíchí‑ǎⁿ: —Yúhú, ñá túú cùtnuní iní‑í nása ndùu tnúhu càháⁿ‑n —càchí‑dé xǎhaⁿ‑dě xii‑xi.
70 Mas Pedro o negou diante de todos. “Não sei do que você está falando”, disse.
71 Te ní xica té Pèlú cuáháⁿ‑dé ndàa nacuáa nchìí yuyèhe vehe‑áⁿ, te ní xiní ñáhá tùcu ɨngá xíchí xínú cuèchi vehe‑áⁿ, te xǎhaⁿ‑xi xìi nchaa ñáyiu xǐndecu‑áⁿ: —Tée‑a tnàhá‑dé xícá cùu‑dé ndɨhɨ Jèsús tée ñuú Nazàrét —càchí‑xi xǎhaⁿ‑xi xìí‑yu.
71 Mais tarde, junto ao portão, outra criada o viu e disse aos que estavam ali: “Este homem estava com Jesus de Nazaré”.
72 Te té Pèlú ní xáhaⁿ‑dě: —Nchàcuɨtɨ Yá Ndiǒxí sá ñà túú xìní‑í tée càcunehe‑ndo‑áⁿ —càchí‑dé xǎhaⁿ‑dě xií‑yu.
72 Novamente, Pedro o negou, dessa vez com juramento. “Nem mesmo conheço esse homem!”, disse ele.
73 Te tna tnaa‑ni ní cuu, te dava ñáyiu xǐndecu xíáⁿ nǐ xáhaⁿ tùcú‑yu xii té Pèlú: —Ndáá sá tnàhá‑n xìca cuu‑n ndɨhɨ tée ndèca‑güedé cuánguɨhu‑ǎⁿ, chi ñáyúhú càháⁿ‑n —càchí‑yu xǎhǎⁿ‑yu xii‑dé.
73 Pouco depois, alguns dos outros ali presentes vieram a Pedro e disseram: “Você deve ser um deles; percebemos pelo seu sotaque galileu”.
74 Te té Pèlú ní xáhaⁿ‑dě xií‑yu: —Nchàcuɨtɨ Yá Ndiǒxí sá yǔhú càháⁿ ndáá‑í sá ñà túú xìní‑í tée càcunehe‑ndo‑áⁿ —càchí‑dé xǎhaⁿ‑dě xií‑yu. Te òré‑ni‑áⁿ nǐ cana ɨɨⁿ lǐhi.
74 Pedro jurou: “Que eu seja amaldiçoado se estiver mentindo. Não conheço esse homem!”. Imediatamente, o galo cantou.
75 Te ní ndacu iní té Pèlú nàcuáa ní xáhaⁿ Jèsús xii‑dé sá cùmání‑gǎ cana ɨɨⁿ lǐhi te úní xito cáháⁿ‑dé sá ñà túú xìní ñáhá‑dě xii‑gá. Te ní quee‑dé tnuú ñáyiu‑áⁿ cuǎháⁿ‑dé ɨɨⁿ xio ní ndáhyú víhí‑dě ní ndixi cuéchi iní‑dé.
75 Então Pedro se lembrou das palavras de Jesus: “Antes que o galo cante, você me negará três vezes”. E saiu dali, chorando amargamente.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 26, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.