Mateus 26
Peñoles Mixtec NT (MIL_TBL) vs NTLH
1 Te sátá nǐ yáha ducaⁿ nǐ cáháⁿ Jèsús, te ní xáhaⁿ‑gǎ xii cue tée xìca cuu ndɨhɨ‑gá:
1 Quando Jesus acabou de ensinar essas coisas, disse aos discípulos:
2 —Nchòhó sa xìní‑ndó sǎ cùmání ǔú‑gá nduu te coo vico pàscuá, te càchí tnúhu‑í xii‑ndo sǎ yǔhú Tée cùu ñaní tnáhá‑ndó nchàa‑ndo tnɨɨ ñaha‑güedé xii‑í, te cuáha cuèndá ñáhá‑güedě núú cuè tée cùu úhú iní ñáhá xìi‑í, te cata caa ñaha‑güedě núú cùrúxí te núú cùrúxí‑áⁿ cuú‑í —càchí‑gá xǎhaⁿ‑gǎ xii‑güedé.
2 — Vocês sabem que daqui a dois dias vai ser comemorada a
3 Te dɨu‑ni òré càháⁿ ndɨhɨ Jèsús cue tée xìca cuu ndɨhɨ‑gá ní natacá cue tée cùu dútú cúnùu, ndɨhɨ cue tée dàcuaha ñaha xii ñáyiu nchaa tnúhu ní chídó tnùní ndíi Moìsés, ndɨhɨ cue tée cùu sacuéhé nǔú ñǎyiu isràél. Te mei quèhé vehe núú cúú vèchiuⁿ té Caìfás tée cùu dútú ǐo‑gá cúnùu ní natacá‑güedé.
3 Os chefes dos sacerdotes e os líderes judeus se reuniram no palácio de Caifás, o Grande Sacerdote ,
4 Te xíáⁿ nǐ ndatnúhu‑güedé nàcuáa cada‑güedé dandàhú‑güedé Jèsús cuèndá tnɨɨ ñaha‑güedě xii‑gá, te cahni ñaha‑güedě.
4 e fizeram um plano para prender Jesus em segredo e matá-lo.
5 Te ní xítnàha‑güedé: —Váha‑gá sá vǎ tnɨ́ɨ́‑ó Jèsús mei ndùu vico, chi núu ducaⁿ na càda‑o te ío dusaⁿ càda ñáyiu —càchí‑güedé xǐtnàha‑güedé.
5 Eles diziam: — Não vamos fazer isso durante a festa, para não haver uma revolta no meio do povo.
6 Te ndècu Jesús ñuú Bètaniá vehe ɨɨⁿ tée nàni Xímú, tée ní tnahá cuéhé sǎ dátèhyú nihnu‑xi yɨquɨ cùñú‑ó.
6 — ausente —
7 Te xíáⁿ ndécú‑gǎ ní quexìo ɨɨⁿ ñadɨhɨ́ néhé‑áⁿ ɨ̀ɨⁿ sá nǐ cuáha yúú vǎha nàni alabastrú, te xɨtɨ́ xíǎⁿ ñúhú àcití sàháⁿ tnámí sǎ ǐo ndèyáhu. Te yɨ̀hɨ Jesús mèsá xéxí‑gǎ, te ñaha‑áⁿ nǐ sáháⁿ‑aⁿ ní sódó‑aⁿ àcití ñúhú xɨ̀tɨ́ xíǎⁿ dɨ́quɨ́‑gǎ.
7 — ausente —
8 Te òré ní xiní cue tée xìca cuu ndɨhɨ Jesús sá dúcáⁿ nǐ quide ñaha‑áⁿ te ní cudééⁿ‑güedě, te ní ngüíta‑güedé xǐtnàha‑güedé: —Ñá túú quìde váha ñaha‑ǎⁿ dàcáⁿ quídé‑áⁿ dacuǐta‑aⁿ acìtí‑ǎⁿ.
8 Ao verem aquilo, os discípulos ficaram zangados e disseram: — Que desperdício!
9 Chi váha‑gá nǔu cuyáhu acìtí‑ǎⁿ ní cùu chi ío ndèyáhu, te díhúⁿ cuyáhu acìtí‑ǎⁿ cuu cuèndá cue ñáyiu ndàhú ní cùu —cachí‑güedé xǐtnàha‑güedé.
9 Esse perfume poderia ter sido vendido por uma fortuna, e o dinheiro, dado aos pobres.
10 Te Jèsús ní cutnùní iní‑gá nàcuáa ndùu tnúhu xǐtnàha‑güedé, núu ní xáhaⁿ‑gǎ xii‑güedé: —Vá dásàtú‑ndó ìní ñadɨ̀hɨ́‑a, chi sá nǐ quide ñaha‑aⁿ xìi‑í cúú‑xí ɨ̀ɨⁿ sá vǎha.
10 Mas Jesus, sabendo o que eles diziam, disse:
11 Chi cue ñáyiu ndàhú ducaⁿ‑ni cùtnahá ñáyiu‑áⁿ tnuú‑ndó, dico yúhú chi vá ncháá ndùu cundecu ndɨhɨ ñaha‑í xii‑ndo ñùyíú‑a.
11 Pois os pobres estarão sempre com vocês, mas eu não.
12 Te sá dúhá nǐ quide ñaha ñàdɨhɨ́‑a xii‑í ní sódó‑aⁿ àcití dɨ́quɨ̀‑í, te xíǎⁿ cada iní‑ndó sǎ sà quide túha‑aⁿ yɨquɨ cùñú‑í cuèndá nguɨ́ndǔxi‑xi.
12 O que ela fez foi perfumar o meu corpo para o meu sepultamento.
13 Te na càchí tnúhu ndáá‑í xii‑ndo sǎ nděni ní cuu nɨhìí ñuyíú ná càháⁿ ñáyiu tnúhu‑í, te cáháⁿ‑yu tnàhá cuèndá ñadɨ̀hɨ́‑a cuèndá quiní nchaa ñáyiu nàcuáa ní quide‑aⁿ te ducaⁿ vǎ nácuànaá‑yu —càchí‑gá xǎhaⁿ‑gǎ xii‑güedé.
13 Eu afirmo a vocês que isto é verdade: em qualquer lugar do mundo onde o
14 Te sátá dúcáⁿ te té Jùdás Iscàrioté ní sáháⁿ‑dé ní ndatnúhu‑dé ndɨhɨ cue tée cùu dútú cúnùu. Te núú tnàhá té Jùdás‑áⁿ cúú ùxúú cue tée xìca cuu ndɨhɨ Jesús.
14 Então um dos doze discípulos, chamado Judas Iscariotes, foi falar com os chefes dos sacerdotes.
15 Te ní xáhaⁿ‑dě xii cue tée cùu dútú cúnùu‑áⁿ: —¿Ndědau cháhu ñaha‑ndo xìi‑í te taxi cuèndá‑í Jèsús xii‑ndo‑i? —càchí‑dé xǎhaⁿ‑dě xii‑güedé. Te cue dútú‑ǎⁿ nǐ xáhaⁿ‑güedě xii‑dé sá cuǎñaha‑güedě ócó úxí díhúⁿ cuìxíⁿ, te dɨu‑ni ducaⁿ nǐ sáñaha‑güedě xii‑dé.
15 Ele disse: — Quanto vocês me pagam para eu lhes entregar Jesus? E eles lhe pagaram trinta moedas de prata.
16 Te ndéé òré ní queheⁿ cuèndá té Jùdás‑áⁿ dǐhúⁿ, te ní ngüíta‑dé ndúcú‑dě nàcuáa cada‑dé cuáha cuèndá‑dé Jèsús núú‑güedě.
16 E daí em diante Judas ficou procurando uma oportunidade para entregar Jesus.
17 Te ní sáá nduu nǐ quesaha vìco xexi ñáyiu pàá sá ñà túú yɨ̀hɨ levadurá dɨu‑ni vico pàscuá, te cue tée xìca cuu ndɨhɨ Jesús ní sándehe yatni‑güedé dɨ̀ñɨ‑gá, te xǎhaⁿ‑güedě xii‑gá: —Mèstrú, véxi‑ndɨ́ xìcáⁿ tnúhú‑ndɨ̌ núú‑n nǔu ndèé cuìní‑n càda túha‑ndɨ́ cuèndá cudìni‑o sacuaa nduu vico pascuá —càchí‑güedé xǎhaⁿ‑güedě xii‑gá.
17 No primeiro dia da Festa dos Pães sem Fermento , os discípulos chegaram perto de Jesus e perguntaram: — Onde é que o senhor quer que a gente prepare o jantar da
18 Te Jèsús ní xáhaⁿ‑gǎ xii‑güedé: —Chí cuàháⁿ xɨtɨ́ ñuú‑ǎⁿ, te yàcáⁿ naníhí‑ndó ɨ̀ɨⁿ tée cùtnuní iní‑ndó sǎ sà xiní ñáhá‑dě xii‑o, te cúñaha‑ndo xìi‑dé: “Yaá cúú Mèstrú càchí‑gá sá sà ní cuyatni nduu vǎ cúndècu‑gá ñuyíú‑a, te vehe‑n cuìní‑gá cada‑gá vico pàscuá ndɨhɨ cue tée xìca cuu ndɨhɨ‑gá”, duha cúñaha‑ndo xìi tée‑áⁿ —càchí‑gá xǎhaⁿ‑gǎ xii‑güedé.
18 Ele respondeu:
19 Te cue tée xìca cuu ndɨhɨ‑gá‑áⁿ nǐ xica‑güedé cuáháⁿ‑güedé, te ní quide‑güedé nàcuáa ní xáhaⁿ‑gǎ xii‑güedé, te ní quide túha‑güedé sá cúdìni‑güedé ndɨhɨ‑gá sacuaa nduu vìco pascuá‑áⁿ.
19 Os discípulos fizeram como Jesus havia mandado e prepararam o jantar da Páscoa.
20 Te òré sa ní cundɨquɨⁿ te cuánguɨhu Jèsús ndɨhɨ ndɨ ùxúú cue tée xìca cuu ndɨhɨ‑gá mèsá cuèndá cudìni‑gá ndɨhɨ‑güedé.
20 Quando anoiteceu, Jesus e os doze discípulos sentaram para comer.
21 Te nɨni xèxi‑gá ndɨhɨ‑güedé ní xáhaⁿ‑gǎ xii‑güedé: —Na càchí tnúhu ndáá‑í xii‑ndo sǎ dɨ́ú ɨ̀ɨⁿ nchohó cue tée xìca cuu ndɨhɨ‑í cuáha cuèndá ñáhá‑ndó xìi‑í núú cuè tée cùu úhú iní ñáhá —càchí‑gá xǎhaⁿ‑gǎ xii‑güedé.
21 Durante o jantar Jesus disse:
22 Te sá dúcáⁿ nǐ xáhaⁿ‑gǎ xii‑güedé te nchaa‑güedé ní ngüíta‑güedé cúndɨ̀yɨ́‑güedé, te da ɨɨⁿ da ɨɨⁿ‑güedé ní ngüíta‑güedé xǎhaⁿ‑güedě xii‑gá: —Mèstrú, ¿ñá dɨ́ú yǔhú ducaⁿ sàni iní‑n càda‑í‑u? —càchí‑güedé xǎhaⁿ‑güedě xii‑gá.
22 Eles ficaram muito tristes e, um por um, começaram a perguntar: — O senhor não está achando que sou eu; está?
23 Te ní xáhaⁿ‑gǎ xii‑güedé: —Tée nacaxi ndɨhɨ‑í ɨɨⁿ‑ni cóhó caxi‑ndɨ́, tée‑áⁿ cuǎha cuèndá ñáhá‑dě xii‑í núú cuè tée cùu úhú iní ñáhá.
23 Jesus respondeu:
24 Te yúhú Tée cùu ñaní tnáhá‑ndó nchàa‑ndo ñuhu ichi‑í cuáháⁿ‑í yáha‑í nàcuáa càháⁿ‑xi núú tùtú Yǎ Ndiǒxí, dico ndàhú ní cuu tée ducaⁿ na cuǎha cuèndá ñáhá xìi‑í núú cuè tée cùu úhú iní ñáhá, chi váha‑gá sá vǎ cácú těe‑áⁿ cundecu‑dé ní cùu, te ñá dɨ́ú sǎ nǐ cacu‑dé te ducaⁿ càda‑dé —càchí‑gá xǎhaⁿ‑gǎ xii‑güedé.
24 Pois o
25 Te sátá dúcáⁿ te ní cáháⁿ té Jùdás tée cuáha cuèndá ñáhá xìi‑gá, te xǎhaⁿ‑dě: —Mèstrú, ¿te náa sàni iní‑n sǎ yǔhú cuáha cuèndá ñáhà‑í xii‑n nǔú cuè tée cùu úhú iní ñáhá xìi‑n‑áⁿ? —càchí‑dé xǎhaⁿ‑dě xii‑gá. Te Jèsús ní xáhaⁿ‑gǎ xii‑dé: —Dɨu‑n —càchí‑gá xǎhaⁿ‑gǎ xii‑dé.
25 Então Judas, o traidor, perguntou: — Mestre, o senhor não está achando que sou eu; está? Jesus respondeu:
26 Te nɨni cùdini cue tée xìca cuu ndɨhɨ Jesús ní queheⁿ‑gá pàá, te ní ndacáⁿ táhú‑gǎ núú Yǎ Ndiǒxí, te dǎtnùní ní táhú cuèchi‑gá te ní ngüíta‑gá dácǎhñu‑gá cue tée xìca cuu ndɨhɨ‑gá‑áⁿ, te xǎhaⁿ‑gǎ xii‑güedé: —Chí quéhéⁿ pàá‑a caxi‑ndo, te cada iní‑ndó sǎ yɨ̀quɨ cuñú‑í cúú‑xí —càchí‑gá xǎhaⁿ‑gǎ xii‑güedé.
26 Enquanto estavam comendo, Jesus pegou o pão e deu graças a Deus. Depois partiu o pão e o deu aos discípulos, dizendo:
27 Te ní queheⁿ‑gá vàsú ñúhú ndùdí ndéhé yoho yàha stilé, te ní ndacáⁿ táhú‑gǎ núú Yǎ Ndiǒxí, te dǎtnùní ní ngüíta‑gá sǎñaha‑gǎ xii‑güedé cuèndá coho‑güedé luha luha sá ñúhú xɨ̀tɨ́‑xi, te xǎhaⁿ‑gǎ xii‑güedé: —Chí cóhó nchàa nchohó ndudí ndéhé yoho yàha stilé ñúhú xɨ̀tɨ́ vàsú‑a.
27 Em seguida, pegou o cálice de vinho e agradeceu a Deus. Depois passou o cálice aos discípulos, dizendo:
28 Te cada iní‑ndó sǎ cúú‑xí dàtná nɨ́ñɨ̀‑í sá cátɨ́ òré cahni ñaha‑güedě xii‑í, te sá dúcáⁿ càtɨ nɨ́ñɨ̀‑í xíǎⁿ cutnùní ndáá sá Yǎ Ndiǒxí cada‑gá ɨngá núú sǎ vǎha sá cúú‑xí vài ñáyiu dàtná ní cachí‑gá cada‑gá, te ío vài ñáyiu cada càhnu iní‑gá cuéchi‑yu.
28 porque isto é o meu sangue, que é derramado em favor de muitos para o perdão dos pecados, o sangue que garante a
29 Te na càchí tnúhu‑í xii‑ndo sǎ vítná‑nǎ duha xìhi ndɨhɨ ñaha‑í xii‑ndo ndùdí ndéhé yoho yàha stilé‑a, te vá cóhó ndɨ̀hɨ ñaha‑gá‑í xii‑ndo, dico na sàá nduu nànihí tnáhá‑ó nǔú ndécú Tǎtà‑í Dútú Ndiǒxí táxí tnùní‑gá te dàvá‑áⁿ cada iní‑ndó sǎ dàtná sá cóhó ndɨ̀hɨ ñaha tucu‑í xii‑ndo chi ío cudɨ́ɨ́ ìní‑ó —càchí‑gá xǎhaⁿ‑gǎ xii‑güedé.
29 Eu afirmo a vocês que nunca mais beberei deste vinho até o dia em que beber com vocês um vinho novo no
30 Te Jèsús ní xita‑gá ɨɨⁿ ndudú ndɨhɨ cue tée xìca cuu ndɨhɨ‑gá, te dǎtnùní ní xica‑gá cuáháⁿ‑gá ndɨhɨ‑güedé yucu Òlívú.
30 Então eles cantaram canções de louvor e foram para o monte das Oliveiras.
31 Te yàcáⁿ ní xáhaⁿ‑gǎ xii‑güedé: —Na càchí tnúhu‑í xii‑ndo sǎ ncháá‑ndó dàndóo ñaha‑ndo xìi‑í niú vitna, chi quee ndáá‑xi nàcuáa càháⁿ‑xi núú tùtú Yǎ Ndiǒxí núú càchí‑xi: “Yúhú cuáha‑í tnúhu cahni‑güedé tée cùu toli, te nchaa mběé‑dě ndɨhɨ‑güedɨ cuténuu”, duha càchí‑xi núú tùtú‑gá.
31 E Jesus disse aos discípulos:
32 Dico na ndòto‑í te codonùu‑í núú‑ndó quɨ̌hɨ́ⁿ distrìtú Galìleá —càchí‑gá xǎhaⁿ‑gǎ xii‑güedé.
32 Mas, depois que eu ressuscitar, irei adiante de vocês para a Galileia.
33 Te té Pèlú ní xáhaⁿ‑dě xii‑gá: —Te cuěi nchaa‑güedé ná dàndóo ñaha‑güedě xii‑n, dico yúhú chi vá dándǒo ñaha‑ǐ xii‑n —càchí‑dé xǎhaⁿ‑dě xii‑gá.
33 Então Pedro disse a Jesus: — Eu nunca abandonarei o senhor, mesmo que todos o abandonem.
34 Te Jèsús ní xáhaⁿ‑gǎ xii‑dé: —Na càchí tnúhu ndáá‑í xii‑n sǎ nìú vitna cùmání‑gǎ cana ɨɨⁿ lǐhi, te úní xito cáháⁿ‑n nǔú ñǎyiu sá ñà túú xìní ñáhá‑n xìi‑í —càchí‑gá xǎhaⁿ‑gǎ xii‑dé.
34 Mas Jesus lhe disse:
35 Te té Pèlú ní xáhaⁿ‑dě xii‑gá: —Cuěi na cùú ndɨhɨ ñaha‑ǐ xii‑n dico vá càháⁿ‑í núú ñǎyiu sá ñà túú xìní ñáhà‑í xii‑n —càchí‑dé xǎhaⁿ‑dě xii‑gá. Te nchaa dava‑gá cue tée xìca cuu ndɨhɨ‑gá dɨu‑ni ducaⁿ nǐ xáhaⁿ‑güedě xii‑gá.
35 Pedro respondeu: — Eu nunca vou dizer que não o conheço, mesmo que eu tenha de morrer com o senhor! E todos os outros discípulos disseram a mesma coisa.
36 Te Jèsús ní quexìo‑gá ndɨhɨ cue tée xìca cuu ndɨhɨ‑gá ɨɨⁿ xichi núú nání Gètsemaní, te xíáⁿ nǐ xáhaⁿ‑gǎ xii‑güedé: —Chí cúnúcǒo iha cundetu‑ndo na quɨ̀hɨ́ⁿ‑í yàcáⁿ cáháⁿ ndɨhɨ‑í Yǎ Ndiǒxí —càchí‑gá xǎhaⁿ‑gǎ xii‑güedé.
36 Jesus foi com os discípulos para um lugar chamado Getsêmani e lhes disse:
37 Te ndèca‑gá té Pèlú, ndɨhɨ ndɨ ndùú déhe té Zebèdeú cuáháⁿ, te ní ngüíta‑xi súúní ndɨ̀hú iní‑gá.
37 Então Jesus foi, levando consigo Pedro e os dois filhos de Zebedeu. Aí ele começou a sentir uma grande tristeza e aflição
38 Te ní xáhaⁿ‑gǎ xii cue tée úní‑áⁿ: —Súúní ndɨ̀hú iní‑í dàtná sá cùú‑í, te chí quéndǒo nchòhó iha te vá cùdú‑ndó chi yúhú vá cùdú‑í —càchí‑gá xǎhaⁿ‑gǎ xii‑güedé.
38 e disse a eles:
39 Te sa ñùnchií luha ní xica ndehe Jèsús núú ndécú‑güedě, te ní ngüɨ́ñɨ́ xɨ́tɨ́‑gǎ te ní nuu núú‑gǎ ndàa núú ñúhú, te ní ngüíta‑gá càháⁿ ndɨhɨ‑gá Tǎtá‑gǎ Dútú Ndiǒxí, te xǎhaⁿ‑gǎ: —Yòhó Tǎtá méè‑í, càháⁿ ndàhú‑í núú‑n nǔu vá cúndèe iní‑n tàunihnu ñaha‑n xii‑í cuèndá sá vǎ ndóhò‑í ná sàá òré, dico vá cádá‑n nàcuáa càchí iní méè‑í, chi cada‑n nàcuáa càchí iní méé‑n —càchí‑gá xǎhaⁿ‑gǎ xii Tǎtá‑gǎ Dútú Ndiǒxí.
39 Ele foi um pouco mais adiante, ajoelhou-se, encostou o rosto no chão e orou:
40 Te sátá nǐ yáha ní cáháⁿ ndɨhɨ‑gá Tǎtá‑gǎ Dútú Ndiǒxí, te cuánuhú‑gá núú nǐ dándǒo‑gá cue tée úní‑áⁿ te xǐxídí‑güedé òré ní nasáá‑gá, te ní xáhaⁿ‑gǎ xii té Pèlú: —¿Náa ñá cúndèe iní‑ndó vǎ cùdú‑ni‑ndo cuědìcó ɨɨⁿ òré nɨni càháⁿ ndɨhɨ‑í Yǎ Ndiǒxí‑ǎⁿ?
40 Depois voltou e encontrou os três discípulos dormindo. Então disse a Pedro:
41 Te chí quéndǒo tucu te cuhuⁿ iní‑ndó vǎ cùdú‑ndó, te cáháⁿ ndɨhɨ‑ndo Yǎ Ndiǒxí cuèndá sá vǎ dácàháⁿ ñáhá yùcu ñávǎha xii‑ndo càda‑ndo sá ñà túú tàú‑ndó càda‑ndo. Te xìní ndáá‑í sá nchòhó cuìní‑ndó càda‑ndo nchaa nacuáa càháⁿ‑í dìcó‑ni sá ñà túú nìhí ndéé‑ndó —càchí‑gá xǎhaⁿ‑gǎ xii‑güedé.
41 Vigiem e orem para que não sejam tentados. É fácil querer resistir à tentação; o difícil mesmo é conseguir.
42 Te xito cùu uú cuáháⁿ tucu Jèsús cáháⁿ ndɨhɨ‑gá Tǎtá‑gǎ Dútú Ndiǒxí, te xǎhaⁿ‑gǎ: —Yòhó Tǎtá méè‑í, te núu vá cúndèe iní‑n tàunihnu ñaha‑n xii‑í cuèndá sá vǎ ndóhò‑í, te cada nàcuáa càchí iní méé‑n —càchí‑gá xǎhaⁿ‑gǎ xii Tǎtá‑gǎ Dútú Ndiǒxí.
42 Pela segunda vez Jesus foi e orou, dizendo:
43 Te òré ní yáha ní cáháⁿ ndɨhɨ‑gá Tǎtá‑gǎ Dútú Ndiǒxí, te cuánuhú tucu‑gá núú xǐndecu cue tée úní xícá cùu ndɨhɨ‑gá‑áⁿ, te xìdí‑ni tucu‑güedé òré ní nasáá‑gá, te ducaⁿ nǐ quide‑güedé chi súúní ñùhu saní núú‑güedě.
43 Ele voltou de novo e encontrou os discípulos dormindo. Eles estavam com sono e não conseguiam ficar com os olhos abertos.
44 Te ní dándǒo ñaha tùcu Jesús xii‑güedé xíáⁿ, te cuáháⁿ tucu‑gá xito cùu uní cáháⁿ ndɨhɨ tucu‑gá Tǎtá‑gǎ Dútú Ndiǒxí, te dɨu‑ni tnúhu sá sà ní xáhaⁿ‑gǎ xii Tǎtá‑gǎ Dútú Ndiǒxí, dɨu‑ni tnúhu‑áⁿ nǐ xáhaⁿ tùcu‑gá.
44 Jesus tornou a sair de perto deles e orou pela terceira vez, dizendo as mesmas palavras.
45 Te sátá nǐ yáha ní cáháⁿ ndɨhɨ‑gá Tǎtá‑gǎ Dútú Ndiǒxí, te cuánuhú tucu‑gá núú ndécú cuè tée xìca cuu ndɨhɨ‑gá‑áⁿ, te òré ní nasáá‑gá, te ní xáhaⁿ‑gǎ xii‑güedé: —¿Te náa xìdí‑ni tucu‑ndo? Te sa ní sáá òré cuáha cuèndá ñáhá‑güedě xii‑í núú cuè tée ndècu ichi cuehé ichi duha.
45 Então voltou até onde os discípulos estavam e perguntou:
46 Dico vitna chí ndácǒo na quɨ̀hɨ́ⁿ‑ó, chi sa véxi tée cuáha cuèndá ñáhá xìi‑í núú cuè tée cùu úhú iní ñáhá —càchí‑gá xǎhaⁿ‑gǎ xii‑güedé.
46 Levantem-se, e vamos embora. Vejam! Aí vem chegando o homem que está me traindo!
47 Te càháⁿ dúcáⁿ‑ní Jèsús ní quexìo té Jùdás. Te núú tnàhá tée‑áⁿ cúú ùxúú tnàhá cue tée xìca cuu ndɨhɨ‑gá ní cùu te ducaⁿ nǐ quide‑dé. Te ndɨhɨ‑dé vài cue tée ní quexìo te dava‑güedé xǐnehe‑güedé machìtí, te dava‑güedé xǐnehe‑güedé carrùtí. Te cue tée‑áⁿ nǐ tendaha ñàha cue dútú cúnùu, ndɨhɨ cue tée cùu sacuéhé nǔú ñǎyiu isràél.
47 Jesus ainda estava falando, quando chegou Judas, um dos doze discípulos. Vinha com ele uma grande multidão armada com espadas e porretes, que tinha sido mandada pelos chefes dos sacerdotes e pelos líderes judeus.
48 Te té Jùdás tée cuáha cuèndá ñáhá xìi‑gá‑áⁿ sa ní xítnǔhu‑dé cue tée‑áⁿ nàcuáa cada‑dé cuáha cuèndá‑dé Jèsús núú‑güedě, te duha ní xáhaⁿ‑dě xii‑güedé: —Cundehe‑ndo těe na tèyuhu‑í te tée‑áⁿ tnɨɨ‑ndo‑dě chi tée‑áⁿ cúú‑dě tée ndèé iní‑ndó —duha ní xáhaⁿ‑dě xii‑güedé.
48 O traidor tinha combinado com eles um sinal. Ele tinha dito: “Prendam o homem que eu beijar, pois é ele.”
49 Te sátá dúcáⁿ nǐ xáhaⁿ‑dě xii‑güedé, te ní sándehe yatni‑dé núú Jèsús, te ní xáhaⁿ‑dě xii‑gá: —¡Ràcióⁿ Mèstrú! —càchí‑dé xǎhaⁿ‑dě xii‑gá. Te ní teyuhu ñàha‑dé xii‑gá.
49 Judas foi até perto de Jesus e disse: — Mestre, que a paz esteja com o senhor! E o beijou.
50 Te Jèsús ní xáhaⁿ‑gǎ xii‑dé: —Yòhó tée ní chitnahá ñáhá xìi‑í, ¿ná cuìní‑n nǔu véxi‑n nǔù‑í? —càchí‑gá xǎhaⁿ‑gǎ xii‑dé. Te òré‑ni‑áⁿ nǐ tnɨɨ ñaha cuè tée ndɨhɨ té Jùdás‑áⁿ xii Jèsús, te ndèca ñaha‑güedé xii‑gá cuáháⁿ.
50 Jesus respondeu: Então eles chegaram, prenderam Jesus e o amarraram.
51 Te ɨɨⁿ cue tée ndɨhɨ Jèsús ní tava‑dé machìtí‑dé, te ní xehndé‑ni‑dé ɨɨⁿ xio lóho ɨɨⁿ tée xìnu cuechi núú dǔtú cúnùu te ní quendeé duuⁿ lóho‑dé.
51 Mas um dos que estavam ali com Jesus tirou a espada, atacou um empregado do Grande Sacerdote e cortou uma orelha dele.
52 Te Jèsús ní xáhaⁿ‑gǎ xii tée ducaⁿ nǐ xehndé lóho tée‑áⁿ: —Nachihi machìtí‑n ñɨ̀ɨ‑xi, chi nchaa cue tée na nàá ndɨhɨ machìtí cahni‑güedé tnàha ñáyiu‑güedé te dɨu‑ni ndɨhɨ machìtí cuú méé‑güedě tucu.
52 Aí Jesus disse:
53 Te na càchí tnúhu‑í xii‑ndo sǎ nǔu yúhú cuìní‑í cácu‑í te cáháⁿ ndɨhɨ‑í Tǎtà‑í Dútú Ndiǒxí, te tendaha‑gǎ cuéhé víhí espíritú xínú cuèchi núú‑gǎ quixi‑xi dàcácu ñaha‑xi xìi‑í.
53 Você não sabe que, se eu pedisse ajuda ao meu Pai, ele me mandaria agora mesmo doze exércitos de anjos?
54 Dico núu ducaⁿ na càda‑í te vá quéé ndǎá‑xi nàcuáa càháⁿ‑xi núú tùtú Tǎtà‑í Dútú Ndiǒxí núú ndèé tnuní sá dàcuɨtɨ́í xìni ñuhu‑xi nándɨ ndoho‑í —càchí‑gá xǎhaⁿ‑gǎ xii‑dé.
54 Mas, nesse caso, como poderia se cumprir aquilo que as
55 Te Jèsús ní xáhaⁿ‑gǎ xii cue tée ducaⁿ nǐ tnɨɨ ñaha xìi‑gá‑áⁿ: —Nchaa‑ni nduu ní xiní‑ndó nǐ xóo cunucóo‑í xɨtɨ́ veñúhu càhnu sá ǐo cùnuu ní xóo danèhé‑í ñáyiu, te ñá túú ní tnɨ̀ɨ ñaha‑ndo xii‑í, ¿te ná cuèndá vitna quìde ñaha‑ná‑ndó xìi‑í dàtná quídé‑ndó ɨ̀ɨⁿ ñadúhú, nèhe‑ná‑ndó màchití nèhe‑ná‑ndó càrrutí ní quexìo ní tnɨɨ ñaha‑ndo xìi‑í‑i?
55 Depois Jesus disse para aquela gente:
56 Dico dacuɨtɨ́í sǎ dúhá càda‑xi nacuáa quee ndáá‑xi nàcuáa ní cáháⁿ cue tée ní xóo cáháⁿ tnúhu Yá Ndiǒxí ndéé sanaha nǐ ngódó tnùní núú tùtú‑gá —càchí‑gá xǎhaⁿ‑gǎ xii‑güedé. Te nchaa cue tée xìca cuu ndɨhɨ‑gá ní xinu‑güedé ní dándǒo ñaha‑güedě xii‑gá.
56 Mas tudo isso está acontecendo para se cumprir o que os Então todos os discípulos abandonaram Jesus e fugiram.
57 Te cue tée ní tnɨɨ ñaha xìi Jesús ndécá ñàha‑güedé xii‑gá cuáháⁿ núú tě Caìfás tée cùu dútú cúnùu‑gá. Te núú ndécú dǔtú cúnùu‑gá‑áⁿ sa ní tacá cue tée dàcuaha ñaha xii ñáyiu nchaa tnúhu ní chídó tnùní ndíi Moìsés, ndɨhɨ cue tée cùu sacuéhé nǔú ñǎyiu isràél cuèndá cada‑güedé jùndá.
57 Os homens que prenderam Jesus o levaram até a casa do Grande Sacerdote Caifás, onde estavam reunidos alguns mestres da Lei e alguns líderes judeus.
58 Te té Pèlú xica xìca‑ni nchicúⁿ ñáhá‑dě xii‑gá cuáháⁿ ní sáá‑dé ndéé quehé vehe núú ndécú těe cùu dútú cúnùu‑gá‑áⁿ, te xíáⁿ nǐ ngóo‑dé ndɨhɨ cue tée cùu poleciá cuèndá cuìní‑dé quiní‑dé nása cada ñaha‑güedě xii Jèsús.
58 Pedro seguiu Jesus de longe até o pátio da casa do Grande Sacerdote. Entrou e sentou-se com os guardas para ver como aquilo ia terminar.
59 Te cue tée cùu dútú cúnùu, ndɨhɨ cue tée cùu sacuéhé nǔú ñǎyiu isràél, ndɨhɨ nchaa dava‑gá cue tée xǐndecu jùndá ndúcú‑güedě nàcuáa cada‑güedé dacàa‑güedé ɨɨⁿ cuéchi dɨ́quɨ́ Jèsús cuěi cùu‑xi ɨɨⁿ sá ñǎ ndàá cuèndá níhí‑güedě nàcuáa cada‑güedé cahni ñaha‑güedě xii‑gá.
59 Os chefes dos sacerdotes e todo o Conselho Superior estavam procurando alguma acusação falsa contra Jesus a fim de o condenar à morte.
60 Te vài cue tée ní ngüíta‑güedé dácàa‑güedé cuéchi dɨ́quɨ́‑gǎ, dico ñá túú ní cùndee tnúhu‑güedé chi mee‑ni tnǔhu ndehnde cùu‑xi. Te sátá dúcáⁿ te ní quexìo tucu úú tnàhá cue tée dàcuandehnde‑güedé,
60 Mas não puderam encontrar nada contra ele, embora muitos se levantassem para dizer mentiras a respeito dele. Afinal dois homens se apresentaram
61 te xǎhaⁿ‑güedě xii nchaa cue tée xǐndecu jùndá: —Véxi‑ndɨ́ càchí tnúhu‑ndɨ́ xii‑ndo sǎ těe‑a càchí‑dé sá dángòyo‑dé veñúhu càhnu sá ǐo cùnuu núú chíñùhu‑o Yá Ndiǒxí, te dandàa‑dé ɨngá veñúhu saa, dɨu‑ni núú cáá tnàhí veñúhu‑ǎⁿ, te xɨtɨ́ úní‑ni nduu sa nadaxǐnu‑dé, duha càchí‑dé —càchí‑güedé xǎhaⁿ‑güedě.
61 e disseram: — Este homem afirmou: “Eu posso destruir o Templo de Deus e construí-lo de novo em três dias.”
62 Te tée cùu dútú cúnùu‑gá‑áⁿ nǐ ndacuɨ́ñɨ́‑dé, te xǎhaⁿ‑dě xii Jèsús: —¿Ná cuèndá duha ndùu tnúhu càháⁿ cue tée‑a cuèndá‑n? Te cáháⁿ nǔu nása cunduu tnúhu cáháⁿ‑n —càchí‑dé xǎhaⁿ‑dě xii‑gá.
62 Aí o Grande Sacerdote se levantou e perguntou a Jesus: — Você não vai se defender desta acusação?
63 Dico Jèsús ñá túú tnàhí ni cǎháⁿ‑gá. Te tée cùu dútú cúnùu‑gá‑áⁿ nǐ xáhaⁿ tùcu‑dé xii‑gá: —Yúhú, cácú nèhe‑í Yǎ Ndiǒxí chi cuìní‑í sá càchí tnúhu ndáá‑n xìi‑ndɨ́ nǔu sá dɨ́ú Crìstú Déhe Yá Ndiǒxí Yaá ní tendaha‑gǎ véxi ñuyíú‑a cùu‑n —cachí‑dé xǎhaⁿ‑dě xii‑gá.
63 Mas Jesus ficou calado. Então o Grande Sacerdote tornou a perguntar: — Em nome do Deus vivo, eu exijo que você diga para nós: você é o
64 Te Jèsús ní xáhaⁿ‑gǎ xii‑dé: —Dɨu Yaá‑áⁿ cúù‑í dàtná càchí‑n‑ǎⁿ, te na càchí tnúhu‑í xii‑ndo sǎ sàá nduu te quiní‑ndó yǔhú Tée cùu ñaní tnáhá‑ndó nchàa‑ndo cunucóo‑í xio cùha Dútú Ndiǒxí Yaá ndácú quìde nchaandɨ túhú sá vǎha. Te dàvá‑áⁿ quiní ñáhá‑ndó xìi‑í quee‑í andɨu quìxi‑í ichi xɨtɨ́ vícó —càchí‑gá xǎhaⁿ‑gǎ xii‑dé.
64 Jesus respondeu:
65 Te dútú cúnùu‑gá‑áⁿ nǐ ndátá‑dě dóó níhnú‑dě cuèndá sá ñà túú ní tnàhá iní‑dé nàcuáa ní cáháⁿ Jèsús, te ní xáhaⁿ‑dě xii nchaa cue tée xǐndecu jùndá: —Tée‑a càháⁿ úhú‑dé cuèndá Yǎ Ndiǒxí, te vitna ñá túú‑gǎ xíní ñùhu‑xi cue tée cáháⁿ ndáá nǔu ndáá sá ndècuéchi‑dé àdi ñá túú ndècuéchi‑dé, chi sa ní tecú dóho‑o nàcuáa ndùu tnúhu ní cáháⁿ‑dé ní cáháⁿ úhú‑dé cuèndá Yǎ Ndiǒxí.
65 Aí o Grande Sacerdote rasgou as suas próprias roupas e disse: — Ele
66 Te nchaa‑ndo chǐ càháⁿ vitna núu nása sàni iní‑ndó cùnduu cuendá tée‑a —càchí‑dé xǎhaⁿ‑dě xii nchaa cue tée‑áⁿ. Te cue tée‑áⁿ nǐ xáhaⁿ‑güedě: —Nchúhú càchí‑ndɨ́ sá tàú‑xi cuú‑dé chi ndècuéchi‑dé —càchí‑güedé xǎhaⁿ‑güedě.
66 Então, o que resolvem? Eles responderam: — Ele é culpado e deve morrer!
67 Te ní ngüíta‑güedé ní tɨú dɨɨ́ ñáhá‑güedě xii‑gá te ní caniha‑güedě, te tnàhá núú‑gǎ ní cani‑güedé.
67 Em seguida cuspiram no rosto de Jesus e deram bofetadas nele. E os que batiam nele
68 Te ní cudɨ́quɨ́ ndeé ñáhá‑güedě xii‑gá, te xǎhaⁿ‑güedě: —Yòhó Tée càchí sá cúú Crìstú Yaá ní tendaha Yǎ Ndiǒxí véxi ñuyíú‑a, cáháⁿ ná còto yoo ní caniha xìi‑n —cachí‑güedé xǎhaⁿ‑güedě xii‑gá.
68 diziam: — Ei, Messias, adivinhe para nós quem foi que bateu em você!
69 Te nɨni nùcóo té Pèlú quehé, te ní sáháⁿ ɨɨⁿ xíchí xínú cuèchi vehe‑áⁿ nǔú‑dě, te xǎhaⁿ‑xi xìi‑dé: —Yòhó tnàhá‑n cùu‑n tée xìca cuu ndɨhɨ Jesús tée distrìtú Galìleá —càchí‑xi xǎhaⁿ‑xi xìi‑dé.
69 Pedro estava sentado lá fora no pátio, quando uma das empregadas chegou perto dele e disse: — Você também estava com Jesus da Galileia.
70 Te té Pèlú ñá túú ní nǔnuu‑dé, te ndèdóho nchaa ñáyiu xǐndecu‑áⁿ nǐ xáhaⁿ‑dě xii xíchí‑ǎⁿ: —Yúhú, ñá túú cùtnuní iní‑í nása ndùu tnúhu càháⁿ‑n —càchí‑dé xǎhaⁿ‑dě xii‑xi.
70 Mas ele negou diante de todos, dizendo: — Eu não sei do que é que você está falando.
71 Te ní xica té Pèlú cuáháⁿ‑dé ndàa nacuáa nchìí yuyèhe vehe‑áⁿ, te ní xiní ñáhá tùcu ɨngá xíchí xínú cuèchi vehe‑áⁿ, te xǎhaⁿ‑xi xìi nchaa ñáyiu xǐndecu‑áⁿ: —Tée‑a tnàhá‑dé xícá cùu‑dé ndɨhɨ Jèsús tée ñuú Nazàrét —càchí‑xi xǎhaⁿ‑xi xìí‑yu.
71 Depois foi para a entrada do pátio. Outra empregada o viu e disse às pessoas que estavam ali: — Ele estava com Jesus de Nazaré.
72 Te té Pèlú ní xáhaⁿ‑dě: —Nchàcuɨtɨ Yá Ndiǒxí sá ñà túú xìní‑í tée càcunehe‑ndo‑áⁿ —càchí‑dé xǎhaⁿ‑dě xií‑yu.
72 Pedro negou outra vez, respondendo: — Juro que não conheço esse homem!
73 Te tna tnaa‑ni ní cuu, te dava ñáyiu xǐndecu xíáⁿ nǐ xáhaⁿ tùcú‑yu xii té Pèlú: —Ndáá sá tnàhá‑n xìca cuu‑n ndɨhɨ tée ndèca‑güedé cuánguɨhu‑ǎⁿ, chi ñáyúhú càháⁿ‑n —càchí‑yu xǎhǎⁿ‑yu xii‑dé.
73 Pouco depois, os que estavam ali chegaram perto de Pedro e disseram: — O seu modo de falar mostra que, de fato, você também é um deles.
74 Te té Pèlú ní xáhaⁿ‑dě xií‑yu: —Nchàcuɨtɨ Yá Ndiǒxí sá yǔhú càháⁿ ndáá‑í sá ñà túú xìní‑í tée càcunehe‑ndo‑áⁿ —càchí‑dé xǎhaⁿ‑dě xií‑yu. Te òré‑ni‑áⁿ nǐ cana ɨɨⁿ lǐhi.
74 Então Pedro disse: — Juro que não conheço esse homem! Que Deus me castigue se não estou dizendo a verdade! Naquele instante o galo cantou,
75 Te ní ndacu iní té Pèlú nàcuáa ní xáhaⁿ Jèsús xii‑dé sá cùmání‑gǎ cana ɨɨⁿ lǐhi te úní xito cáháⁿ‑dé sá ñà túú xìní ñáhá‑dě xii‑gá. Te ní quee‑dé tnuú ñáyiu‑áⁿ cuǎháⁿ‑dé ɨɨⁿ xio ní ndáhyú víhí‑dě ní ndixi cuéchi iní‑dé.
75 e Pedro lembrou que Jesus lhe tinha dito: “Antes que o galo cante, você dirá três vezes que não me conhece.” Então Pedro saiu dali e chorou amargamente.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 26, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.