João 9
Peñoles Mixtec NT (MIL_TBL) vs NVT
1 Te núú xícá cùu Jesús ní naníhí‑gǎ ɨɨⁿ tée cuàá, te sa ducaⁿ tnàhí càa núú‑dě ní cacu‑dé.
1 Enquanto caminhava, Jesus viu um homem cego de nascença.
2 Te ní xáhaⁿ cuè tée xìca cuu ndɨhɨ‑gá xii‑gá: —Mèstrú, ¿ná cuèndá dàcáⁿ cuàá tée‑ǎⁿ ní cacu‑dé? ¿Sá cuèndá nchaa yícá cuěchi tǎtá‑dě, ǎⁿ sǎ cuèndá nchaa yícá cuěchi nǎná‑dě, ǎⁿ sá cuèndá nchaa yícá cuěchi mee‑dě dàcáⁿ cáá‑dě ní cacu‑dé? —càchí‑güedé xǎhaⁿ‑güedě xii‑gá.
2 Seus discípulos perguntaram: “Rabi, por que este homem nasceu cego? Foi por causa de seus próprios pecados ou dos pecados de seus pais?”.
3 Te ní xáhaⁿ Jèsús: —Ni ñà dɨ́ú sǎ cuèndá nchaa yícá cuěchi mee‑dě, te ni ñà dɨ́ú sǎ cuèndá nchaa yícá cuěchi tǎtá‑dě, te ni ñà dɨ́ú sǎ cuèndá nchaa yícá cuěchi nǎná‑dě, chi mee Yǎ Ndiǒxí ní cuiní‑gá sá dúcáⁿ cùnduu‑dé sáá‑dé ñuyíú‑a cuèndá sá ñùyíú‑a quiní ñáyiu nása cada ñaha Yǎ Ndiǒxí xii‑dé ndúha núú‑dě.
3 Jesus respondeu: “Nem uma coisa nem outra. Isso aconteceu para que o poder de Deus se manifestasse nele.
4 Te vitna ìó‑gá nduu cùyica sá cádà‑í nchaa chìuⁿ ní táhú Yàá ní tendaha ñàha xii‑í véxi‑í ñuyíú‑a, chi sáá nduu te vá ndácú‑gǎ‑í cada‑í chìuⁿ‑gá.
4 Devemos cumprir logo as tarefas que nos foram dadas por aquele que me enviou. A noite se aproxima, quando ninguém pode trabalhar.
5 Te nɨni ndècu‑gá‑í ñuyíú‑a te dàndixi túu‑í iní nchaa ñáyiu cuèndá cutnùní iní‑yu nàcuáa ndùu cuendá Yǎ Ndiǒxí —càchí‑gá xáhaⁿ‑gǎ xii‑güedé.
5 Mas, enquanto estou aqui no mundo, eu sou a luz do mundo”.
6 Te sátá dúcáⁿ nǐ cáháⁿ‑gá, te ní satɨ‑gá dɨɨ́‑gá núú ñúhú te ní dácá‑gǎ luha ñuhu ní cuáha ndéhyú, te ndéhyú‑ǎⁿ nǐ dácánùu‑gá ndúú xio núú těe cuàá‑áⁿ.
6 Depois de dizer isso, Jesus cuspiu no chão, misturou a terra com saliva e aplicou-a nos olhos do cego.
7 Te ní xáhaⁿ‑gǎ xii‑dé: —Quɨ́hɨ́ⁿ‑n nàquete‑n núú‑n ndùte tanquí Silòé —càchí‑gá xáhaⁿ‑gǎ xii‑dé. Te Silòé‑áⁿ quéé‑xí tnǔhu mèé‑yu: Tée xìca chiuⁿ. Te ní sáháⁿ tée cuàá‑áⁿ nǐ naquete‑dé núú‑dě, te òré ní ndexìo‑dé te sa ndèhe‑dé.
7 Em seguida, disse: “Vá lavar-se no tanque de Siloé” (que significa “enviado”). O homem foi, lavou-se e voltou enxergando.
8 Te nchaa ñáyiu ndècu yatni núú ndécú‑dě ndɨhɨ nchaa ñáyiu xìní ñáhá xìi‑dé núú xìcáⁿ ndàhú‑dé ní xítnàhá‑yu: —¿Náa ñá dɨ́ú těe‑ǎⁿ ní xóo cácáⁿ ndàhú‑dé? —càchí‑yu xǐtnàhá‑yu.
8 Seus vizinhos e outros que o conheciam como mendigo começaram a perguntar: “Não é este o homem que costumava ficar sentado pedindo esmolas?”.
9 Te davá‑yu càchí‑yu sá dɨ́ú‑dě, te davá‑yu càchí‑yu sá ñà dɨ́ú‑dě, dico ducaⁿ càa‑dé, càchí‑yu xǐtnàhá‑yu. Dico mee‑dě ní xáhaⁿ‑dě xií‑yu sá dɨ́ú‑dě.
9 Alguns diziam que sim, e outros diziam: “Não, apenas se parece com ele”. O mendigo, porém, insistia: “Sim, sou eu mesmo!”.
10 Te ní xícáⁿ tnúhǔ‑yu núú‑dě, te xǎhǎⁿ‑yu: —¿Nása ní cuu núu ní ndúha núú‑n ndèhe‑n vitna? —cachí‑yu xǎhǎⁿ‑yu xii‑dé.
10 “Quem curou você?”, perguntaram eles. “O que aconteceu?”
11 Te ní xáhaⁿ‑dě: —Tée nàni Jesús‑ǎⁿ ní cadúha‑dé luha ndéhyú te ní dácánùu‑dé núù‑í, te ní táúchíúⁿ‑dě ní sáháⁿ‑í tànquí Silòé ní naquete‑í núù‑í, te òré‑áⁿ nǐ cuu cundehe‑ǐ —càchí‑dé xǎhaⁿ‑dě xií‑yu.
11 Ele respondeu: “O homem chamado Jesus misturou terra com saliva, colocou-a em meus olhos e disse: ‘Vá lavar-se no tanque de Siloé’. Eu fui e me lavei, e agora posso ver!”.
12 Te ní xícáⁿ tnúhú tùcú‑yu núú‑dě, te xǎhǎⁿ‑yu: —¿Te ndèé ndécú těe‑áⁿ? —càchí‑yu xǎhǎⁿ‑yu xii‑dé. Te ní xáhaⁿ‑dě: —Ñá túú xìní‑í —càchí‑dé xǎhaⁿ‑dě xií‑yu.
12 “Onde está esse homem?”, perguntaram. “Não sei”, respondeu ele.
13 Te ndèca‑güedé tée ní ndúha núú‑xi‑áⁿ cuǎháⁿ núú cuè tée cùu fariséú.
13 Então levaram aos fariseus o homem que havia sido cego,
14 Te cuèndá sá ndùu ndetatú‑yu ní cadúha Jèsús ndéhyú nǐ dácánùu‑gá núú těe‑áⁿ te ní ndúha,
14 pois foi no sábado que Jesus misturou terra com saliva e o curou.
15 xíǎⁿ nǔu ní xícáⁿ tnúhú cuè tée cùu fariséú núú‑dě, te xǎhaⁿ‑güedě: —¿Nása ní cuu ní ndúha núú‑n? —càchí‑güedé xǎhaⁿ‑güedě xii‑dé. Te ní xáhaⁿ‑dě xii‑güedé: —Ɨɨⁿ tée ní dácánùu‑dé ndéhyú nǔù‑í te ní sáháⁿ‑í ní naquete‑í, te ní cuu ndèhe‑í vitna —càchí‑dé xǎhaⁿ‑dě xii‑güedé.
15 Os fariseus encheram o homem de perguntas sobre o que havia acontecido, e ele respondeu: “Ele colocou terra com saliva em meus olhos e, depois que eu me lavei, passei a enxergar!”.
16 Te dava cue tée cùu fariséú ní xítnàha‑güedé: —Ñá dɨ́ú Yǎ Ndiǒxí ní tèndaha ñaha‑gá xii tée‑ǎⁿ véxi‑dé nǔu duha quìde‑dé nchaa sá vǎ yǒo tnàhí ndàcu cada, te ñá túú sàndáá iní‑dé canehe íí‑dě nduu ndètatú‑ó —càchí‑güedé xǐtnàha‑güedé. Te dava‑güedé ní xítnàha‑güedé: —¿Nása ndacu‑dé cada‑dé sá vǎ yǒo tnàhí ndàcu cada te núu cùu‑dé tée yícá cuěchi? —càchí‑güedé xǐtnàha‑güedé. Te ñá túú ní cùu ɨɨⁿnuu‑güedé tnúhu ní cáháⁿ‑güedé.
16 Alguns dos fariseus disseram: “Esse homem não é de Deus, pois trabalha no sábado”. Outros disseram: “Mas como um pecador poderia fazer sinais como esse?”. E havia entre eles uma divergência de opiniões.
17 Te ní xícáⁿ tnúhú tùcu‑güedé núú těe ní ndúha núú‑xi‑áⁿ, te xǎhaⁿ‑güedě: —Te yòhó, ¿nása càchí‑n cuèndá tée ní quide tátna núú‑n te ní ndúha? —càchí‑güedé xǎhaⁿ‑güedě xii‑dé. Te ní xáhaⁿ‑dě: —Yúhú càchí‑í sá ɨ́ɨ́ⁿ těe càháⁿ tnúhu Yá Ndiǒxí cúú‑dě —càchí‑dé xǎhaⁿ‑dě xii‑güedé.
17 Os fariseus voltaram a perguntar ao homem que havia sido cego: “O que você diz desse homem que o curou?”. “Ele deve ser profeta”, respondeu o homem.
18 Dico cue tée isràél ñá ní sàndáá iní‑güedé sá cuàá‑dé ní cùu, chi cuèndá sa ní ndúha núú‑dě ní xiní ñáhá‑güedě, te xíǎⁿ nǔu ní cana‑güedé tǎtá‑dě ndɨhɨ nǎná‑dě,
18 Os líderes judeus se recusavam a crer que ele havia sido cego e estava curado, por isso mandaram chamar os pais dele
19 te ní xícáⁿ tnúhú‑güedě núǔ‑yu, te xǎhaⁿ‑güedě: —¿Dɨu tée‑a déhe‑ndo těe càchí‑ndó cuàá‑dé ní cacu‑dé‑ǎⁿ? ¿Te nása ní cuu ní ndúha núú‑dě? —càchí‑güedé xǎhaⁿ‑güedě xií‑yu.
19 e perguntaram: “Ele é seu filho? Ele nasceu cego? Se foi, como pode ver agora?”.
20 Te ní xáhaⁿ tǎtá‑dě ndɨhɨ nǎná‑dě: —Dɨu déhe‑ndɨ́ cúú‑dě te sa cuàá ndisa‑dé ní cacu‑dé,
20 Os pais responderam: “Sabemos que ele é nosso filho e que nasceu cego,
21 dico ñá túú xìní‑ndɨ́ nása ní cuu ní ndúha núú‑dě, te ni ñà túú xìní‑ndɨ́ yoo ní quide tátna. Chí càcáⁿ tnúhú nǔú méé‑dě xíǎⁿ nǔu sa sàcuéhé‑dě, te na càháⁿ‑dé nǔu nása ní cuu ní ndúha núú‑dě —càchí‑yu xǎhǎⁿ‑yu xii‑güedé.
21 mas não sabemos como pode ver agora nem quem o curou. Ele tem idade suficiente para falar por si mesmo. Perguntem a ele”.
22 Duha ní cáháⁿ tǎtá‑dě ndɨhɨ nǎná‑dě ní xáhǎⁿ‑yu xii‑güedé cuèndá sá yùhú‑yu cue tée cùnuu núú ñǎyiu isràél, chi cue tée‑ǎⁿ sa ní ndatnúhu‑güedé ní cuu ɨɨⁿnuu‑güedě sá nǔu ndědacàa ñáyiu na càháⁿ sá Jèsús cúú‑gǎ Crìstú Yaá ní tendaha Yǎ Ndiǒxí véxi ñuyíú‑a, te vá dáñá‑gǎ‑güedé quɨ́hu‑yu veñúhu.
22 Seus pais disseram isso por medo dos líderes judeus, pois estes haviam anunciado que, se alguém dissesse que Jesus era o Cristo, seria expulso da sinagoga.
23 Núu xíǎⁿ ní xáhaⁿ tǎtá‑dě ndɨhɨ nǎná‑dě sá ná càcáⁿ tnúhú‑güedě núú méé‑dě chi sa sacuéhé‑dě.
23 Por isso disseram: “Ele tem idade suficiente. Perguntem a ele”.
24 Te xíǎⁿ nǔu ní cana tucu‑güedé tée ní ndúha núú‑xi‑áⁿ, te ní xáhaⁿ‑güedě: —Cáháⁿ‑n ɨ̀ɨⁿ tnúhu ndáá chi Yá Ndiǒxí ndéhé ndɨ̀ɨ‑gá nàcuáa ní cuu ní ndúha núú‑n, chi nchúhú xìní‑ndɨ́ sá dìcó ɨɨⁿ tée ndècu yícá cuěchi‑xi cùu tée càchí‑n nǐ quide tátna núú‑n —càchí‑güedé xǎhaⁿ‑güedě xii‑dé.
24 Então, pela segunda vez, chamaram o homem que havia sido cego e lhe disseram: “Deus é quem deve receber glória por aquilo que aconteceu, pois sabemos que esse Jesus é pecador”.
25 Te ní xáhaⁿ‑dě: —Yúhú, ñá túú xìní‑í te núu tée ndècu yícá cuěchi‑xi cùu‑dé àdi ñáhá. Dìcó‑ni sá xìní‑í sá cuàá‑í ní cùu te vitna ní cuu cundehe‑ǐ —càchí‑dé xǎhaⁿ‑dě xii‑güedé.
25 “Não sei se ele é pecador”, respondeu o homem. “Mas uma coisa sei: eu era cego e agora vejo!”
26 Te ní xícáⁿ tnúhú tùcu‑güedé núú‑dě, te xǎhaⁿ‑güedě: —¿Nása ní quide ñaha‑dě xii‑n te ní ndúha núú‑n‑í? —càchí‑güedé xǎhaⁿ‑güedě xii‑dé.
26 “Mas o que ele fez?”, perguntaram. “Como ele o curou?”
27 Te ní xáhaⁿ‑dě: —Yúhú sa ní cáháⁿ‑í te ñá túú quìde cuendá‑ndó. ¿Te ná cuèndá cuìní‑ndó càchí tnúhu‑ni tucu‑í? ¿Á tnàhá‑ndó cuìní‑ndó quɨ̀ndáá iní‑ndó tnǔhu càháⁿ‑dé? —càchí‑dé xǎhaⁿ‑dě xii‑güedé.
27 “Eu já lhes disse!”, exclamou o homem. “Vocês não ouviram? Por que querem ouvir outra vez? Por acaso também querem se tornar discípulos dele?”
28 Te ní cudééⁿ‑güedě núú‑dě, te ní xáhaⁿ‑güedě xii‑dé: —Te núu yòhó cuìní‑n chìnchícúⁿ‑n těe‑ǎⁿ te cuàháⁿ, dico nchúhú chi canchicúⁿ nihnu nahi‑ni‑ndɨ̌ nàcuáa ní cáháⁿ ndíi Moìsés.
28 Então eles o insultaram e disseram: “Você é discípulo dele, mas nós somos discípulos de Moisés!
29 Te nchúhú chi nàha‑ndɨ́ sá Yǎ Ndiǒxí ní cáháⁿ ndɨhɨ‑gá ndíi Moìsés, dico tée càchí‑n‑ǎⁿ chi ni ñà túú xìní‑ndɨ́ ndèé tée cùu‑dé —càchí‑güedé xǎhaⁿ‑güedě xii‑dé.
29 Sabemos que Deus falou a Moisés, mas nem sabemos de onde vem esse homem”.
30 Te ní xáhaⁿ těe ní ndúha núú‑xi‑áⁿ: —¿Te náa ñá dɨ́ú nchòhó càchí‑ndó sǎ ǐo túha‑ndo? Te núu ducaⁿ càháⁿ‑ndó sǎ ñà túú xìní‑ndó ndèé tée cùu‑dé, te dɨu‑dé ní quide tátna‑dé núù‑í ní ndúha —càchí‑dé xǎhaⁿ‑dě xii‑güedé. Te xǎhaⁿ tùcu‑dé:
30 “Que coisa mais estranha!”, respondeu o homem. “Ele curou meus olhos e vocês não sabem de onde ele vem?
31 —Xìní‑ó sǎ Yǎ Ndiǒxí ñá túú tèdóho‑gá tnúhu càháⁿ ñáyiu quìde nchaa sá cuèhé sá dúhá, chi nchaa ñáyiu quìde cahnu ñaha xii‑gá te quìdé‑yu nchaa nàcuáa cùu iní‑gá, te ñáyiu‑áⁿ tédǒho‑gá tnúhu càháⁿ‑yu.
31 Sabemos que Deus não atende pecadores, mas está pronto a ouvir aqueles que o adoram e fazem a sua vontade.
32 Te ñá ɨ́ɨ́ⁿ ndùu cáháⁿ ñáyiu cuèndá ɨɨⁿ tée cada tátna núú ɨ̀ɨⁿ ñáyiu cuàá ndéé ní cacu‑xi te ndúha.
32 Desde o princípio do mundo, ninguém foi capaz de abrir os olhos de um cego de nascença.
33 Te núu ñá dɨ́ú mèe Yá Ndiǒxí ní tèndaha ñaha‑gá xii tée‑ǎⁿ véxi‑dé ñá, te vá ndácú‑dě cada tátna‑dé núù‑í ní cùu —cachí‑dé xǎhaⁿ‑dě xii‑güedé.
33 Se esse homem não fosse de Deus, não teria conseguido fazê-lo.”
34 Te ní xáhaⁿ‑güedě: —Dico yòhó ndèé yatni vài cuéchi sa ta quìde‑n véxi, ¿te vitna nacanu ichi ñaha‑n xìi‑ndɨ́ cáháⁿ‑n‑ǎⁿ? —càchí‑güedé xǎhaⁿ‑güedě xii‑dé. Te ní queñuhu ñaha‑güedě xii‑dé tnuú‑güedé ñá túú ní dàña‑gá‑güedé níhí tnáhá ndɨ̀hɨ ñaha‑dé xii‑güedé.
34 “Você nasceu inteiramente pecador!”, disseram eles. “E quer ensinar a nós?” Então o expulsaram da sinagoga.
35 Te ní níhí Jèsús tnúhu sá nǐ queñuhu‑güedé tée ní cuhú núú‑xi‑áⁿ tnuú‑güedé cuèndá sá vǎ tnàhá tnúhu ndɨhɨ ñaha‑gǎ‑dé xii‑güedé, te ní naníhí ñáhá‑gǎ xii‑dé te ní xáhaⁿ‑gǎ: —¿Sàndáá iní‑n Děhe Yá Ndiǒxí‑ǎⁿ? —càchí‑gá xáhaⁿ‑gǎ.
35 Quando Jesus soube do que havia acontecido, procurou o homem e lhe disse: “Você crê no Filho do Homem?”.
36 Te ní xáhaⁿ těe ní cuhú núú‑xi‑áⁿ: —Mèstrú, cachí tnúhu núu ndèé ndécú těe‑áⁿ cuèndá quɨ́ndáá iní‑í‑dé —càchí‑dé xǎhaⁿ‑dě xii‑gá.
36 “Quem é ele, senhor?”, perguntou o homem. “Eu quero crer nele.”
37 Te ní xáhaⁿ Jèsús: —Sa xìní‑n‑dě chi dɨu‑dé cúú yǔhú tée ndàtnúhu ndɨhɨ‑n —càchí‑gá xáhaⁿ‑gǎ xii‑dé.
37 Jesus respondeu: “Você o viu, e ele está falando com você!”.
38 Te ní ngüɨ́ñɨ́ xɨ́tɨ́‑dě núú‑gǎ, te ní xáhaⁿ‑dě: —Xítohó Jesucrìstú, sàndáá iní ñáhà‑í xii‑n —càchí‑dé xǎhaⁿ‑dě xii‑gá.
38 “Sim, Senhor, eu creio!”, declarou o homem. E adorou a Jesus.
39 Te ní xáhaⁿ tùcu Jesús: —Yúhú véxi‑í ñuyíú‑a cada ndáá‑í cuéchi ñáyiu. Te nchaa ñáyiu ñá túú quìde váha cùú‑yu dàtná ɨɨⁿ ñáyiu cuàá, dico nchaa ñáyiu cùtnuní iní‑xi sá ñà túú quìde váha, te núu na quɨ̀ndáá iní‑yu tnúhu càháⁿ‑í, te cada iní‑ndó sǎ dàtná sá nǐ nacaáⁿ núǔ‑yu chi tnɨɨ́‑yu tnúhu càháⁿ‑í. Te ñáyiu càchí sá quídé vǎha vá nǔu núu‑yu cuéchi‑yu chi quesàhá‑yu sá ǐo ndáá quídě‑yu, ñáyiu‑áⁿ cúǔ‑yu dàtná ɨɨⁿ ñáyiu cuàá, chi vá ndíxí tǔu iní‑yu sá ñà túú quìde váha‑yu ndècú‑yu, te vá tnɨ́ɨ̌‑yu tnúhu càháⁿ‑í —càchí‑gá xáhaⁿ‑gǎ xii‑dé.
39 Então Jesus disse: “Eu vim a este mundo para julgar, para dar visão aos cegos e para fazer que os que veem se tornem cegos”.
40 Te sá dúcáⁿ nǐ cáháⁿ‑gá, núu ní cáháⁿ ɨɨⁿ ǔú cue tée cùu fariséú, te xǎhaⁿ‑güedě: —¿Te náa tnàhá nchúhú cuàá‑ndɨ́ cáháⁿ‑n‑ǎⁿ? —càchí‑güedé xǎhaⁿ‑güedě xii‑gá.
40 Alguns fariseus que estavam por perto o ouviram e perguntaram: “Você está dizendo que nós somos cegos?”.
41 Te ní xáhaⁿ Jèsús: —Te núu dìcó nchòhó cuàá‑ndó ñá, te vá cúndècu cuéchi‑ndo ni cùu, dico càchí‑ndó sǎ ndéhé‑ndó ɨ̀ɨⁿ sá quídé‑ndó te ñá ndàá, núu xíǎⁿ ío ndècu cuéchi‑ndo.
41 “Se vocês fossem cegos, não seriam culpados”, respondeu Jesus. “Mas a culpa de vocês permanece, pois afirmam que podem ver.”
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 9, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.