João 9
Peñoles Mixtec NT (MIL_TBL) vs NAA
1 Te núú xícá cùu Jesús ní naníhí‑gǎ ɨɨⁿ tée cuàá, te sa ducaⁿ tnàhí càa núú‑dě ní cacu‑dé.
1 Enquanto Jesus caminhava, viu um homem cego de nascença.
2 Te ní xáhaⁿ cuè tée xìca cuu ndɨhɨ‑gá xii‑gá: —Mèstrú, ¿ná cuèndá dàcáⁿ cuàá tée‑ǎⁿ ní cacu‑dé? ¿Sá cuèndá nchaa yícá cuěchi tǎtá‑dě, ǎⁿ sǎ cuèndá nchaa yícá cuěchi nǎná‑dě, ǎⁿ sá cuèndá nchaa yícá cuěchi mee‑dě dàcáⁿ cáá‑dě ní cacu‑dé? —càchí‑güedé xǎhaⁿ‑güedě xii‑gá.
2 E os seus discípulos perguntaram: — Mestre, quem pecou para que este homem nascesse cego? Ele ou os pais dele?
3 Te ní xáhaⁿ Jèsús: —Ni ñà dɨ́ú sǎ cuèndá nchaa yícá cuěchi mee‑dě, te ni ñà dɨ́ú sǎ cuèndá nchaa yícá cuěchi tǎtá‑dě, te ni ñà dɨ́ú sǎ cuèndá nchaa yícá cuěchi nǎná‑dě, chi mee Yǎ Ndiǒxí ní cuiní‑gá sá dúcáⁿ cùnduu‑dé sáá‑dé ñuyíú‑a cuèndá sá ñùyíú‑a quiní ñáyiu nása cada ñaha Yǎ Ndiǒxí xii‑dé ndúha núú‑dě.
3 Jesus respondeu:
4 Te vitna ìó‑gá nduu cùyica sá cádà‑í nchaa chìuⁿ ní táhú Yàá ní tendaha ñàha xii‑í véxi‑í ñuyíú‑a, chi sáá nduu te vá ndácú‑gǎ‑í cada‑í chìuⁿ‑gá.
4 É necessário que façamos as obras daquele que me enviou enquanto é dia; a noite vem, quando ninguém pode trabalhar.
5 Te nɨni ndècu‑gá‑í ñuyíú‑a te dàndixi túu‑í iní nchaa ñáyiu cuèndá cutnùní iní‑yu nàcuáa ndùu cuendá Yǎ Ndiǒxí —càchí‑gá xáhaⁿ‑gǎ xii‑güedé.
5 Enquanto estou no mundo, sou a luz do mundo.
6 Te sátá dúcáⁿ nǐ cáháⁿ‑gá, te ní satɨ‑gá dɨɨ́‑gá núú ñúhú te ní dácá‑gǎ luha ñuhu ní cuáha ndéhyú, te ndéhyú‑ǎⁿ nǐ dácánùu‑gá ndúú xio núú těe cuàá‑áⁿ.
6 Depois de dizer isso, Jesus cuspiu na terra, fez lama com a saliva e com a lama untou os olhos do cego.
7 Te ní xáhaⁿ‑gǎ xii‑dé: —Quɨ́hɨ́ⁿ‑n nàquete‑n núú‑n ndùte tanquí Silòé —càchí‑gá xáhaⁿ‑gǎ xii‑dé. Te Silòé‑áⁿ quéé‑xí tnǔhu mèé‑yu: Tée xìca chiuⁿ. Te ní sáháⁿ tée cuàá‑áⁿ nǐ naquete‑dé núú‑dě, te òré ní ndexìo‑dé te sa ndèhe‑dé.
7 Então disse ao cego: Siloé quer dizer “Enviado”. O cego foi, lavou-se e voltou vendo.
8 Te nchaa ñáyiu ndècu yatni núú ndécú‑dě ndɨhɨ nchaa ñáyiu xìní ñáhá xìi‑dé núú xìcáⁿ ndàhú‑dé ní xítnàhá‑yu: —¿Náa ñá dɨ́ú těe‑ǎⁿ ní xóo cácáⁿ ndàhú‑dé? —càchí‑yu xǐtnàhá‑yu.
8 Então os vizinhos e os que antes o conheciam de vista, como mendigo, perguntavam: — Não é este o que ficava sentado pedindo esmolas?
9 Te davá‑yu càchí‑yu sá dɨ́ú‑dě, te davá‑yu càchí‑yu sá ñà dɨ́ú‑dě, dico ducaⁿ càa‑dé, càchí‑yu xǐtnàhá‑yu. Dico mee‑dě ní xáhaⁿ‑dě xií‑yu sá dɨ́ú‑dě.
9 Uns diziam: — É ele. Outros: — Não, mas se parece com ele. O homem dizia: — Sou eu.
10 Te ní xícáⁿ tnúhǔ‑yu núú‑dě, te xǎhǎⁿ‑yu: —¿Nása ní cuu núu ní ndúha núú‑n ndèhe‑n vitna? —cachí‑yu xǎhǎⁿ‑yu xii‑dé.
10 Então lhe perguntaram: — Como foram abertos os seus olhos?
11 Te ní xáhaⁿ‑dě: —Tée nàni Jesús‑ǎⁿ ní cadúha‑dé luha ndéhyú te ní dácánùu‑dé núù‑í, te ní táúchíúⁿ‑dě ní sáháⁿ‑í tànquí Silòé ní naquete‑í núù‑í, te òré‑áⁿ nǐ cuu cundehe‑ǐ —càchí‑dé xǎhaⁿ‑dě xií‑yu.
11 Ele respondeu: — O homem chamado Jesus fez lama, passou nos meus olhos e disse: “Vá ao tanque de Siloé e lave-se.” Então fui, lavei-me e estou vendo.
12 Te ní xícáⁿ tnúhú tùcú‑yu núú‑dě, te xǎhǎⁿ‑yu: —¿Te ndèé ndécú těe‑áⁿ? —càchí‑yu xǎhǎⁿ‑yu xii‑dé. Te ní xáhaⁿ‑dě: —Ñá túú xìní‑í —càchí‑dé xǎhaⁿ‑dě xií‑yu.
12 Eles perguntaram: — Onde está ele? Respondeu: — Não sei.
13 Te ndèca‑güedé tée ní ndúha núú‑xi‑áⁿ cuǎháⁿ núú cuè tée cùu fariséú.
13 Levaram aos fariseus aquele que antes era cego.
14 Te cuèndá sá ndùu ndetatú‑yu ní cadúha Jèsús ndéhyú nǐ dácánùu‑gá núú těe‑áⁿ te ní ndúha,
14 E era sábado o dia em que Jesus fez a lama e lhe abriu os olhos.
15 xíǎⁿ nǔu ní xícáⁿ tnúhú cuè tée cùu fariséú núú‑dě, te xǎhaⁿ‑güedě: —¿Nása ní cuu ní ndúha núú‑n? —càchí‑güedé xǎhaⁿ‑güedě xii‑dé. Te ní xáhaⁿ‑dě xii‑güedé: —Ɨɨⁿ tée ní dácánùu‑dé ndéhyú nǔù‑í te ní sáháⁿ‑í ní naquete‑í, te ní cuu ndèhe‑í vitna —càchí‑dé xǎhaⁿ‑dě xii‑güedé.
15 Então os fariseus lhe perguntaram outra vez como podia ver. Ele respondeu: — Ele pôs lama sobre os meus olhos, lavei-me e estou vendo.
16 Te dava cue tée cùu fariséú ní xítnàha‑güedé: —Ñá dɨ́ú Yǎ Ndiǒxí ní tèndaha ñaha‑gá xii tée‑ǎⁿ véxi‑dé nǔu duha quìde‑dé nchaa sá vǎ yǒo tnàhí ndàcu cada, te ñá túú sàndáá iní‑dé canehe íí‑dě nduu ndètatú‑ó —càchí‑güedé xǐtnàha‑güedé. Te dava‑güedé ní xítnàha‑güedé: —¿Nása ndacu‑dé cada‑dé sá vǎ yǒo tnàhí ndàcu cada te núu cùu‑dé tée yícá cuěchi? —càchí‑güedé xǐtnàha‑güedé. Te ñá túú ní cùu ɨɨⁿnuu‑güedé tnúhu ní cáháⁿ‑güedé.
16 Por isso, alguns dos fariseus diziam: — Esse homem não é de Deus, porque não guarda o sábado. Mas outros diziam: — Como pode um homem pecador fazer sinais como estes? E houve divisão entre eles.
17 Te ní xícáⁿ tnúhú tùcu‑güedé núú těe ní ndúha núú‑xi‑áⁿ, te xǎhaⁿ‑güedě: —Te yòhó, ¿nása càchí‑n cuèndá tée ní quide tátna núú‑n te ní ndúha? —càchí‑güedé xǎhaⁿ‑güedě xii‑dé. Te ní xáhaⁿ‑dě: —Yúhú càchí‑í sá ɨ́ɨ́ⁿ těe càháⁿ tnúhu Yá Ndiǒxí cúú‑dě —càchí‑dé xǎhaⁿ‑dě xii‑güedé.
17 De novo perguntaram ao cego: — O que você diz a respeito dele, uma vez que lhe abriu os olhos? Ele respondeu: — É um profeta.
18 Dico cue tée isràél ñá ní sàndáá iní‑güedé sá cuàá‑dé ní cùu, chi cuèndá sa ní ndúha núú‑dě ní xiní ñáhá‑güedě, te xíǎⁿ nǔu ní cana‑güedé tǎtá‑dě ndɨhɨ nǎná‑dě,
18 Os judeus não acreditaram que ele tinha sido cego e que agora podia ver, enquanto não chamaram os pais dele
19 te ní xícáⁿ tnúhú‑güedě núǔ‑yu, te xǎhaⁿ‑güedě: —¿Dɨu tée‑a déhe‑ndo těe càchí‑ndó cuàá‑dé ní cacu‑dé‑ǎⁿ? ¿Te nása ní cuu ní ndúha núú‑dě? —càchí‑güedé xǎhaⁿ‑güedě xií‑yu.
19 e lhes perguntaram: — É este o filho de vocês, que vocês dizem que nasceu cego? Como é que agora ele está vendo?
20 Te ní xáhaⁿ tǎtá‑dě ndɨhɨ nǎná‑dě: —Dɨu déhe‑ndɨ́ cúú‑dě te sa cuàá ndisa‑dé ní cacu‑dé,
20 Então os pais responderam: — Sabemos que este é o nosso filho e que nasceu cego,
21 dico ñá túú xìní‑ndɨ́ nása ní cuu ní ndúha núú‑dě, te ni ñà túú xìní‑ndɨ́ yoo ní quide tátna. Chí càcáⁿ tnúhú nǔú méé‑dě xíǎⁿ nǔu sa sàcuéhé‑dě, te na càháⁿ‑dé nǔu nása ní cuu ní ndúha núú‑dě —càchí‑yu xǎhǎⁿ‑yu xii‑güedé.
21 mas não sabemos como agora está vendo. E também não sabemos quem lhe abriu os olhos. Perguntem a ele, pois já tem idade e poderá falar por si mesmo.
22 Duha ní cáháⁿ tǎtá‑dě ndɨhɨ nǎná‑dě ní xáhǎⁿ‑yu xii‑güedé cuèndá sá yùhú‑yu cue tée cùnuu núú ñǎyiu isràél, chi cue tée‑ǎⁿ sa ní ndatnúhu‑güedé ní cuu ɨɨⁿnuu‑güedě sá nǔu ndědacàa ñáyiu na càháⁿ sá Jèsús cúú‑gǎ Crìstú Yaá ní tendaha Yǎ Ndiǒxí véxi ñuyíú‑a, te vá dáñá‑gǎ‑güedé quɨ́hu‑yu veñúhu.
22 Os pais dele disseram isso porque estavam com medo dos judeus, pois estes já tinham combinado que, se alguém confessasse que Jesus era o Cristo, seria expulso da sinagoga.
23 Núu xíǎⁿ ní xáhaⁿ tǎtá‑dě ndɨhɨ nǎná‑dě sá ná càcáⁿ tnúhú‑güedě núú méé‑dě chi sa sacuéhé‑dě.
23 Foi por isso que os pais dele disseram: “Ele já tem idade e poderá falar por si mesmo.”
24 Te xíǎⁿ nǔu ní cana tucu‑güedé tée ní ndúha núú‑xi‑áⁿ, te ní xáhaⁿ‑güedě: —Cáháⁿ‑n ɨ̀ɨⁿ tnúhu ndáá chi Yá Ndiǒxí ndéhé ndɨ̀ɨ‑gá nàcuáa ní cuu ní ndúha núú‑n, chi nchúhú xìní‑ndɨ́ sá dìcó ɨɨⁿ tée ndècu yícá cuěchi‑xi cùu tée càchí‑n nǐ quide tátna núú‑n —càchí‑güedé xǎhaⁿ‑güedě xii‑dé.
24 Então chamaram, pela segunda vez, o homem que tinha sido cego e lhe disseram: — Diga a verdade diante de Deus; nós sabemos que esse homem é pecador.
25 Te ní xáhaⁿ‑dě: —Yúhú, ñá túú xìní‑í te núu tée ndècu yícá cuěchi‑xi cùu‑dé àdi ñáhá. Dìcó‑ni sá xìní‑í sá cuàá‑í ní cùu te vitna ní cuu cundehe‑ǐ —càchí‑dé xǎhaⁿ‑dě xii‑güedé.
25 Ele respondeu: — Se é pecador, não sei. Uma coisa sei: eu era cego e agora vejo.
26 Te ní xícáⁿ tnúhú tùcu‑güedé núú‑dě, te xǎhaⁿ‑güedě: —¿Nása ní quide ñaha‑dě xii‑n te ní ndúha núú‑n‑í? —càchí‑güedé xǎhaⁿ‑güedě xii‑dé.
26 Perguntaram-lhe outra vez: — O que ele fez a você? Como lhe abriu os olhos?
27 Te ní xáhaⁿ‑dě: —Yúhú sa ní cáháⁿ‑í te ñá túú quìde cuendá‑ndó. ¿Te ná cuèndá cuìní‑ndó càchí tnúhu‑ni tucu‑í? ¿Á tnàhá‑ndó cuìní‑ndó quɨ̀ndáá iní‑ndó tnǔhu càháⁿ‑dé? —càchí‑dé xǎhaⁿ‑dě xii‑güedé.
27 Ele respondeu: — Já lhes disse, mas vocês não ouviram. Por que querem ouvir outra vez? Por acaso vocês também querem se tornar discípulos dele?
28 Te ní cudééⁿ‑güedě núú‑dě, te ní xáhaⁿ‑güedě xii‑dé: —Te núu yòhó cuìní‑n chìnchícúⁿ‑n těe‑ǎⁿ te cuàháⁿ, dico nchúhú chi canchicúⁿ nihnu nahi‑ni‑ndɨ̌ nàcuáa ní cáháⁿ ndíi Moìsés.
28 Então o insultaram e lhe disseram: — Discípulo dele é você! Nós somos discípulos de Moisés.
29 Te nchúhú chi nàha‑ndɨ́ sá Yǎ Ndiǒxí ní cáháⁿ ndɨhɨ‑gá ndíi Moìsés, dico tée càchí‑n‑ǎⁿ chi ni ñà túú xìní‑ndɨ́ ndèé tée cùu‑dé —càchí‑güedé xǎhaⁿ‑güedě xii‑dé.
29 Sabemos que Deus falou a Moisés, mas este nem sabemos de onde é.
30 Te ní xáhaⁿ těe ní ndúha núú‑xi‑áⁿ: —¿Te náa ñá dɨ́ú nchòhó càchí‑ndó sǎ ǐo túha‑ndo? Te núu ducaⁿ càháⁿ‑ndó sǎ ñà túú xìní‑ndó ndèé tée cùu‑dé, te dɨu‑dé ní quide tátna‑dé núù‑í ní ndúha —càchí‑dé xǎhaⁿ‑dě xii‑güedé. Te xǎhaⁿ tùcu‑dé:
30 O homem respondeu: — É estranho que vocês não saibam de onde ele é, mas ele me abriu os olhos.
31 —Xìní‑ó sǎ Yǎ Ndiǒxí ñá túú tèdóho‑gá tnúhu càháⁿ ñáyiu quìde nchaa sá cuèhé sá dúhá, chi nchaa ñáyiu quìde cahnu ñaha xii‑gá te quìdé‑yu nchaa nàcuáa cùu iní‑gá, te ñáyiu‑áⁿ tédǒho‑gá tnúhu càháⁿ‑yu.
31 Sabemos que Deus não atende a pecadores. Pelo contrário, se alguém teme a Deus e pratica a sua vontade, a este atende.
32 Te ñá ɨ́ɨ́ⁿ ndùu cáháⁿ ñáyiu cuèndá ɨɨⁿ tée cada tátna núú ɨ̀ɨⁿ ñáyiu cuàá ndéé ní cacu‑xi te ndúha.
32 Desde que o mundo existe, jamais se ouviu que alguém tenha aberto os olhos a um cego de nascença.
33 Te núu ñá dɨ́ú mèe Yá Ndiǒxí ní tèndaha ñaha‑gá xii tée‑ǎⁿ véxi‑dé ñá, te vá ndácú‑dě cada tátna‑dé núù‑í ní cùu —cachí‑dé xǎhaⁿ‑dě xii‑güedé.
33 Se este homem não fosse de Deus, não poderia ter feito nada.
34 Te ní xáhaⁿ‑güedě: —Dico yòhó ndèé yatni vài cuéchi sa ta quìde‑n véxi, ¿te vitna nacanu ichi ñaha‑n xìi‑ndɨ́ cáháⁿ‑n‑ǎⁿ? —càchí‑güedé xǎhaⁿ‑güedě xii‑dé. Te ní queñuhu ñaha‑güedě xii‑dé tnuú‑güedé ñá túú ní dàña‑gá‑güedé níhí tnáhá ndɨ̀hɨ ñaha‑dé xii‑güedé.
34 Mas eles disseram: — Você nasceu cheio de pecado e quer nos ensinar? E o expulsaram.
35 Te ní níhí Jèsús tnúhu sá nǐ queñuhu‑güedé tée ní cuhú núú‑xi‑áⁿ tnuú‑güedé cuèndá sá vǎ tnàhá tnúhu ndɨhɨ ñaha‑gǎ‑dé xii‑güedé, te ní naníhí ñáhá‑gǎ xii‑dé te ní xáhaⁿ‑gǎ: —¿Sàndáá iní‑n Děhe Yá Ndiǒxí‑ǎⁿ? —càchí‑gá xáhaⁿ‑gǎ.
35 Jesus ouviu que eles tinham expulsado o homem. Ao encontrá-lo, perguntou:
36 Te ní xáhaⁿ těe ní cuhú núú‑xi‑áⁿ: —Mèstrú, cachí tnúhu núu ndèé ndécú těe‑áⁿ cuèndá quɨ́ndáá iní‑í‑dé —càchí‑dé xǎhaⁿ‑dě xii‑gá.
36 Ele respondeu: — Quem é, Senhor, para que eu creia nele?
37 Te ní xáhaⁿ Jèsús: —Sa xìní‑n‑dě chi dɨu‑dé cúú yǔhú tée ndàtnúhu ndɨhɨ‑n —càchí‑gá xáhaⁿ‑gǎ xii‑dé.
37 E Jesus lhe disse:
38 Te ní ngüɨ́ñɨ́ xɨ́tɨ́‑dě núú‑gǎ, te ní xáhaⁿ‑dě: —Xítohó Jesucrìstú, sàndáá iní ñáhà‑í xii‑n —càchí‑dé xǎhaⁿ‑dě xii‑gá.
38 Então ele afirmou: — Eu creio, Senhor! E o adorou.
39 Te ní xáhaⁿ tùcu Jesús: —Yúhú véxi‑í ñuyíú‑a cada ndáá‑í cuéchi ñáyiu. Te nchaa ñáyiu ñá túú quìde váha cùú‑yu dàtná ɨɨⁿ ñáyiu cuàá, dico nchaa ñáyiu cùtnuní iní‑xi sá ñà túú quìde váha, te núu na quɨ̀ndáá iní‑yu tnúhu càháⁿ‑í, te cada iní‑ndó sǎ dàtná sá nǐ nacaáⁿ núǔ‑yu chi tnɨɨ́‑yu tnúhu càháⁿ‑í. Te ñáyiu càchí sá quídé vǎha vá nǔu núu‑yu cuéchi‑yu chi quesàhá‑yu sá ǐo ndáá quídě‑yu, ñáyiu‑áⁿ cúǔ‑yu dàtná ɨɨⁿ ñáyiu cuàá, chi vá ndíxí tǔu iní‑yu sá ñà túú quìde váha‑yu ndècú‑yu, te vá tnɨ́ɨ̌‑yu tnúhu càháⁿ‑í —càchí‑gá xáhaⁿ‑gǎ xii‑dé.
39 Jesus continuou: —
40 Te sá dúcáⁿ nǐ cáháⁿ‑gá, núu ní cáháⁿ ɨɨⁿ ǔú cue tée cùu fariséú, te xǎhaⁿ‑güedě: —¿Te náa tnàhá nchúhú cuàá‑ndɨ́ cáháⁿ‑n‑ǎⁿ? —càchí‑güedé xǎhaⁿ‑güedě xii‑gá.
40 Alguns dos fariseus que estavam perto dele perguntaram-lhe: — Por acaso também nós somos cegos?
41 Te ní xáhaⁿ Jèsús: —Te núu dìcó nchòhó cuàá‑ndó ñá, te vá cúndècu cuéchi‑ndo ni cùu, dico càchí‑ndó sǎ ndéhé‑ndó ɨ̀ɨⁿ sá quídé‑ndó te ñá ndàá, núu xíǎⁿ ío ndècu cuéchi‑ndo.
41 Jesus respondeu:
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 9, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.