Atos 16

Wakità Zəzagəla Wakità Aŋa Makəs Vok Slawda Mawga (Cameroun) (MFH) vs VC

Sair da comparação
VC Versão Católica
1 Pol abəzà Derbe ŋgaha à Lisətəra. La abatà masla madiŋal gəl à vok anik la ahəŋ, sləm aŋha Timo­tawus. Iyà aŋha kà dəg zla Yahu­diya, masla madiŋal gəl à vok. Ama baba aŋha kà tsəhay zil Gərək.
1 Chegou a Derbe e depois a Listra. Havia ali um discípulo, chamado Timóteo, filho de uma judia cristã, mas de pai grego,
2 Azla­deda uwana la Lisətəra ŋgaha la Iko­niyum gesina kà, tafà madzugway aŋatà kà à masla à afik.
2 que gozava de ótima reputação junto dos irmãos de Listra e de Icônio.
3 Pol asàl mazəɓ Timo­tawus kà magay manalay aŋha. Kà maday atà səla kà, akədə̀v à uda dadàŋ. Aɗahàŋ kiya uwaga kà, kà uwana azla Yahu­diya uwana tadzà à ahəŋ la abatà gesina kà, tasə̀l kà baba aŋa Timo­tawus kà zil Yahu­diya aw.
3 Paulo quis que ele fosse em sua companhia. Ao tomá-lo consigo, circuncidou-o, por causa dos judeus daqueles lugares, pois todos sabiam que o seu pai era grego.
4 Kəla gudəŋ uwana tagùwàh la abà kà, tapàh à azlaməna madiŋal gəl à vok, tatak uwana azlaməna matapla la slaka aŋa Yesu, la azla­ma­siga la Uru­sa­lima tapə̀h, ŋgaha tafàh à atà akur à lig kà makəs mapəhay uwatà lela.
4 Nas cidades pelas quais passavam, ensinavam que observassem as decisões que haviam sido tomadas pelos apóstolos e anciãos em Jerusalém.
5 Kiya uwaga məna madiŋal gəl à vok tadzərə̀ɗàhà ala la madiŋal gəl à vok la abà, ŋgaha matugway aŋatà azàhàla vok à gəl kəla mahənay.
5 Assim as igrejas eram confirmadas na fé, e cresciam em número dia a dia.
6 Ama Masasəɗok Zəzagəla aɗə̀ɗ à atà gay à ahəŋ kà maz gay Zəzagəla la kutso Asəya, kà uwaga à uwana taguwà à uda la Fərizi la Gala­tiya.
6 Atravessando em seguida a Frígia e a província da Galácia, foram impedidos pelo Espírito Santo de anunciar a palavra de Deus na {província da} Ásia.
7 Mok uwana tabəzà Misiya kà, asà à atà mad à kutso Biti­niya à abà, ama Masasəɗok aŋa Yesu avà à atà tetəvi gotənaŋ aw.
7 Ao chegarem aos confins da Mísia, tencionavam seguir para a Bitínia, mas o Espírito de Jesus não o permitiu.
8 Kà uwaga taguwà la Misiya, ŋgaha tadà à ahəŋ à gay dərəv la Tərowas.
8 Depois de haverem atravessado rapidamente a Mísia, desceram a Trôade.
9 La huɗ aŋa vəɗ mase­siŋay ase­sìŋla Pol. Anəŋà zil Make­du­niya atsìzlla à ahəŋ, adə̀val kuɗa: “Guwà à waŋ la Make­du­niya kà mazlak anu!”, agòɗal.
9 De noite, Paulo teve uma visão: um macedônio, em pé, diante dele, lhe rogava: Passa à Macedônia, e vem em nosso auxílio!
10 Katskats la lig aŋa mase­siŋay uwaga la ahəŋ, məyàh tetəvi kà maday à Make­du­niya. Məsə̀l kà Zəzagəla azàla anu kà maz gay marabəŋ à azladza la kutso uwatà la abà haɗay.
10 Assim que teve essa visão, procuramos partir para a Macedônia, certos de que Deus nos chamava a pregar-lhes o Evangelho.
11 Mətsìzlla ala la gudəŋ Tərowas la kəslah iyaw, tərra, məhàd à gudəŋ uwana à afik la tataka iyaw la abà, sləm aŋha Samotəras, la bebəŋ gà məzlaŋàl la Ne­ya­po­ləs.
11 Embarcados em Trôade, fomos diretamente à Samotrácia e no outro dia a Neápolis;
12 Dagay la abatà la uwana, məhàd à Fili­piya uwana gudəŋ teraŋa la makoray Make­du­niya, slaka madz à ahəŋ aŋa azla Rom. Mədzà à anu à ahəŋ la abatà.
12 e dali a Filipos, que é a cidade principal daquele distrito da Macedônia, uma colônia {romana}. Nesta cidade nos detivemos por alguns dias.
13 La vuɗ maduw ləv mədà à uda la gudəŋ la abà kà mayàh slaka madəv kuɗa aŋa azla Yahu­diya la gay mukwà. Mədzàhà madzay ŋgaha mətapla azlamis uwana tahamà gay à vok la abatà.
13 No sábado, saímos fora da porta para junto do rio, onde pensávamos haver lugar de oração. Aí nos assentamos e falávamos às mulheres que se haviam reunido.
14 Tekula la tataka aŋa azlamis uwatà la abà, sləm aŋha Lidiya, asà à waŋ la gudəŋ Tiyatir, masla matsakal azla­sana, uwana iyaw aŋha zla­zlaɗa, masla mahoy adi aŋa Zəzagəla babay. Atsə̀ɓ anu sləm, ŋgaha Sufəl Zəzagəla azàla haŋkəli kà masla aŋa maf sləm à uwana Pol apəhay.
14 Uma mulher, chamada Lídia, da cidade dos tiatirenos, vendedora de púrpura, temente a Deus, nos escutava. O Senhor abriu-lhe o coração, para atender às coisas que Paulo dizia.
15 La abatà taɗà­halla batem la azlaməna huɗ gay aŋha gesina, azàla anu à mtəga aŋha la magoɗay: “Bokuba uwana tsa kasəlaw kà gəda­diŋal gəl à Zəzagəla à vok la dziriga kà, sàw à waŋ, kadzaw à ahəŋ la mtəga gulo”, agòɗ à anu. Afà anu leri à gəl.
15 Foi batizada juntamente com a sua família e fez-nos este pedido: Se julgais que tenho fé no Senhor, entrai em minha casa e ficai comigo. E obrigou-nos a isso.
16 Vərdi anik la ahəŋ uwana mədà à slaka madəv kuɗa kà, məgagàm la dugu mayà gà, uwana la masasəɗok mawi­siga lakəl. Apàhàh tatak uwana adàpaka vok la huma la gay, la mapàh tatak uwaga kà, adaɓəz sili kà aŋa məŋga aŋha.
16 Certo dia, quando íamos à oração, eis que nos veio ao encontro uma moça escrava que tinha o espírito de Pitão, a qual com as suas adivinhações dava muito lucro a seus senhores.
17 Adzəkà manəf anu la tsəh, awiyaa agòɗ: “Azladza uwanay kà, azlaməna sləray aŋa Zəzagəla uwana kərkər la afik! Tapəha­kulla tetəvi uwana Zəzagəla adàɓəla akul!”
17 Pondo-se a seguir a Paulo e a nós, gritava: Estes homens são servos do Deus Altíssimo, que vos anunciam o caminho da salvação.
18 Apə̀hàh uwaga mavakay dəŋ. La makəɗ gəl à ahəŋ, Pol adày vok, agolà vok à slaka aŋha, agòɗ à masasəɗok mawi­siga: “Kak masasəɗok mawi­siga, la sləm aŋa Yesu: Sà à uda la masla la abà, gəgoɗ à ka!” La kirim yewdi masasəɗok asà à uda.
18 Repetiu isto por muitos dias. Por fim, Paulo enfadou-se. Voltou-se para ela e disse ao espírito: Ordeno-te em nome de Jesus Cristo que saias dela. E na mesma hora ele saiu.
19 Mok uwana azlaməŋga aŋa dugu mayà uwaga tanəŋàŋ kà taɓəz sili aya aw kà, takàs azla Pol atà la Silas ŋgaha tabayà atà à vada­vaday kasukwa à afik tsəràh à huma aŋa azlaməŋga aŋa gudəŋ.
19 Vendo seus amos que se lhes esvaecera a esperança do lucro, pegaram Paulo e Silas e levaram-nos ao foro, à presença das autoridades.
20 Tadàla atà à slaka azla­gumna aŋa azla Rom ŋgaha tagòɗ: “Azladza uwanay kà, tatsàlla magazlay à gudəŋ gami à abà, atà kà, azla Yahu­diya.
20 Em seguida, apresentaram-nos aos magistrados, acusando: Estes homens são judeus; amotinam a nossa cidade.
21 Ŋgaha tapàhla mapəhay uwana ala wakità seriya gami avəra gay à azladza, anu uwana anu azla Rom, kà manəfay la makəsay.”
21 E pregam um modo de vida que nós, romanos, não podemos admitir nem seguir.
22 Maham à ahəŋ dza ahamà atà à gəl. Azla­gumna tahàl lukut aŋa Pol atà la Silas, ŋgaha tavà tetəvi kà mazlaɓàh atà la kurpi.
22 O povo insurgiu-se contra eles. Os magistrados mandaram arrancar-lhes as vestes para açoitá-los com varas.
23 Uwana tazlàɓàh atà la kurpi kà, tawìts atà à daŋay, ŋgaha tafàhà akur à azlaməna manəŋla à atà à lig kà, kà manəŋla atà lela.
23 Depois de lhes terem feito muitas chagas, meteram-nos na prisão, mandando ao carcereiro que os guardasse com segurança.
24 Uwana masla manəŋla atà adatsən gay uwaga kà, awìts atà à daŋay huɗ gà à agu, ŋgaha aɓə̀k atà sasala à asik.
24 Este, conforme a ordem recebida, meteu-os na prisão inferior e prendeu-lhes os pés ao cepo.
25 La huɗ aŋa tataka vəɗ azla Pol atà la Silas tadə̀v kuɗa, ŋgaha tahàb kà mazləɓ Zəzagəla; azlaməna daŋay anik tatsənà atà babay.
25 Pela meia-noite, Paulo e Silas rezavam e cantavam um hino a Deus, e os prisioneiros os escutavam.
26 Katskats kutso aɓəlàkà vok məŋga məŋga, baməraka mata­tukway aŋa gày kà aɓəlàkà vok, katskats azla­ga­magày tapàzlla vok, ŋgaha la kità bay, azla­sa­sala la azla­ma­za­kazak tapal­làhà à vok à azlaməna daŋay la vok ala kokuɗa gəl aŋatà.
26 Subitamente, sentiu-se um terremoto tão grande que se abalaram até os fundamentos do cárcere. Abriram-se logo todas as portas e soltaram-se as algemas de todos.
27 Masla manəŋla azlaməna daŋay atsənà ala. Uwana anəŋàŋ kà gamagày aŋa gày daŋay mapazl vok gà, aɓə̀ɗ katsakar aŋha kà makəɗ vok, kà uwana adzùgw kà, azlaməna daŋay tahoyay.
27 Acordou o carcereiro e, vendo abertas as portas do cárcere, supôs que os presos haviam fugido. Tirou da espada e queria matar-se.
28 Ama Pol awiyà la ndzəɗa: “Kay, kakəɗ vok aŋak aw, anu gesina gami la ahəŋ!”
28 Mas Paulo bradou em alta voz: Não te faças nenhum mal, pois estamos todos aqui.
29 Masla manəŋla uwaga anàv akàl, ahàd à gày daŋay à agu la katskats la masəkulay la abà kà guba, atə̀ɗ à makəla asik aŋa azla Pol atà la Silas.
29 Então o carcereiro pediu luz, entrou e lançou-se trêmulo aos pés de Paulo e Silas.
30 Ŋgaha asə̀lla atà à uda, anavà atà: “Azlaməŋga gulo, mana gəɗehəŋ kà gi aŋa maɓəlay ma?”
30 Depois os conduziu para fora e perguntou-lhes: Senhores, que devo fazer para me salvar?
31 Tawulàlla: “Dìŋ gəl à Yesu à vok, ŋgaha kaɓəlay, kak la huɗ gày aŋak gesina!”
31 Disseram-lhe: Crê no Senhor Jesus e serás salvo, tu e tua família.
32 Ŋgaha tazàla gay aŋa Sufəl Zəzagəla la azlaməna huɗ gày aŋha gesina.
32 Anunciaram-lhe a palavra de Deus, a ele e a todos os que estavam em sua casa.
33 Masla manəŋla gày daŋay uwaga, ahə̀l atà à uda la vuɗ uwatà, ŋgaha apàlàh azlaamik aŋatà. La lig la ahəŋ taɗà­halla batem la azlaməna huɗ gày aŋha gesina.
33 Então, naquela mesma hora da noite, ele cuidou deles e lavou-lhes as chagas. Imediatamente foi batizado, ele e toda a sua família.
34 Adàla azla Pol la Silas à gày aŋha à agu, ŋgaha avà à atà tatak may. Zil uwaga la azlaməna huɗ gày aŋha gesina tahə̀n ala la marabay, kà uwana tadìŋ gəl à Zəzagəla à vok.
34 Em seguida, ele os fez subir para sua casa, pôs-lhes a mesa e alegrou-se com toda a sua casa por haver crido em Deus.
35 Mok uwana məl adawula, azla­gumna aŋa azla Rom, taslə̀l dza à slaka masla manəŋla gày daŋay la magoɗal: “Sàk azladza uwaga, tahàd aŋatà”, tagòɗal.
35 Quando amanheceu, os magistrados mandaram os lictores dizer: Solta esses homens.
36 Masla manəŋla asà à waŋ, apə̀h à azla Pol, agòɗ à atà: “Azla­gumna tav tetəvi kà mawits akul à gəl. Kaslawwalla vok aŋa mas à uda, kà madiy aŋkul la lapiya.”
36 O carcereiro transmitiu essa mensagem a Paulo: Os magistrados mandaram-me dizer que vos ponha em liberdade. Saí, pois, e ide em paz.
37 Ama Pol agòɗ à azlaməna masləlla atà à waŋ: “Lakuhu tazlàɓàh anu la vada­vaday kasukwa la afik, ŋgaha kà pəra tawìts anu à gəl kokuɗa maɗàh seriya gami, tsa anu babay kà, anu azla Rom kà pəra, tawìts anu à gəl, la gəl à gəl ma kà mana mi?! Kiya uwaga aw! Say atà la gəl aŋatà tatsa à waŋ kà mapəl anu ala, kəla!”
37 Mas Paulo replicou: Sem nenhum julgamento nos açoitaram publicamente, a nós que somos cidadãos romanos, e meteram-nos no cárcere, e agora nos lançam fora ocultamente... Não há de ser assim! Mas venham e soltem-nos pessoalmente!
38 Azlaməna masləllay tawùlla à gay uwaga à azla­gumna Rom. Ama guba akə̀s atà kaykay kà uwana tatsənàŋ kà Pol la Silas kà azla Rom.
38 Os lictores deram parte dessas palavras aos magistrados. Estes temeram, ao ouvir dizer que eram romanos.
39 Kiya uwaga, atà tasà à waŋ tadə̀v atà kuɗa, ŋgaha tasə̀lla atà à lag la gày daŋay la aku, ŋgaha aya tadə̀v atà kuɗa kà mas à uda la kutso aŋatà la abà.
39 Foram e lhes falaram brandamente. Pedindo desculpas, rogavam-lhes que se retirassem da cidade.
40 Uwana Pol atà la Silas tadasa à uda la daŋay, tahàd à mtəga Lidiya dadàŋ. Uwana tanə̀ŋ azla­deda la abatà tadzərə̀ɗàhàtàla, ŋgaha tahàd aŋatà.
40 Saindo do cárcere, entraram em casa de Lídia, onde reviram e consolaram os irmãos. Depois partiram.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Atos 16, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.