Atos 16

Wakità Zəzagəla Wakità Aŋa Makəs Vok Slawda Mawga (Cameroun) (MFH) vs NVI

Sair da comparação
NVI Nova Versão Internacional
1 Pol abəzà Derbe ŋgaha à Lisətəra. La abatà masla madiŋal gəl à vok anik la ahəŋ, sləm aŋha Timo­tawus. Iyà aŋha kà dəg zla Yahu­diya, masla madiŋal gəl à vok. Ama baba aŋha kà tsəhay zil Gərək.
1 Chegou a Derbe e depois a Listra, onde vivia um discípulo chamado Timóteo. Sua mãe era uma judia convertida e seu pai era grego.
2 Azla­deda uwana la Lisətəra ŋgaha la Iko­niyum gesina kà, tafà madzugway aŋatà kà à masla à afik.
2 Os irmãos de Listra e Icônio davam bom testemunho dele.
3 Pol asàl mazəɓ Timo­tawus kà magay manalay aŋha. Kà maday atà səla kà, akədə̀v à uda dadàŋ. Aɗahàŋ kiya uwaga kà, kà uwana azla Yahu­diya uwana tadzà à ahəŋ la abatà gesina kà, tasə̀l kà baba aŋa Timo­tawus kà zil Yahu­diya aw.
3 Paulo, querendo levá-lo na viagem, circuncidou-o por causa dos judeus que viviam naquela região, pois todos sabiam que seu pai era grego.
4 Kəla gudəŋ uwana tagùwàh la abà kà, tapàh à azlaməna madiŋal gəl à vok, tatak uwana azlaməna matapla la slaka aŋa Yesu, la azla­ma­siga la Uru­sa­lima tapə̀h, ŋgaha tafàh à atà akur à lig kà makəs mapəhay uwatà lela.
4 Nas cidades por onde passavam, transmitiam as decisões tomadas pelos apóstolos e presbíteros em Jerusalém, para que fossem obedecidas.
5 Kiya uwaga məna madiŋal gəl à vok tadzərə̀ɗàhà ala la madiŋal gəl à vok la abà, ŋgaha matugway aŋatà azàhàla vok à gəl kəla mahənay.
5 Assim as igrejas eram fortalecidas na fé e cresciam em número cada dia.
6 Ama Masasəɗok Zəzagəla aɗə̀ɗ à atà gay à ahəŋ kà maz gay Zəzagəla la kutso Asəya, kà uwaga à uwana taguwà à uda la Fərizi la Gala­tiya.
6 Paulo e seus companheiros viajaram pela região da Frígia e da Galácia, tendo sido impedidos pelo Espírito Santo de pregar a palavra na província da Ásia.
7 Mok uwana tabəzà Misiya kà, asà à atà mad à kutso Biti­niya à abà, ama Masasəɗok aŋa Yesu avà à atà tetəvi gotənaŋ aw.
7 Quando chegaram à fronteira da Mísia, tentaram entrar na Bitínia, mas o Espírito de Jesus os impediu.
8 Kà uwaga taguwà la Misiya, ŋgaha tadà à ahəŋ à gay dərəv la Tərowas.
8 Então, contornaram a Mísia e desceram a Trôade.
9 La huɗ aŋa vəɗ mase­siŋay ase­sìŋla Pol. Anəŋà zil Make­du­niya atsìzlla à ahəŋ, adə̀val kuɗa: “Guwà à waŋ la Make­du­niya kà mazlak anu!”, agòɗal.
9 Durante a noite Paulo teve uma visão, na qual um homem da Macedônia estava em pé e lhe suplicava: "Passe à Macedônia e ajude-nos".
10 Katskats la lig aŋa mase­siŋay uwaga la ahəŋ, məyàh tetəvi kà maday à Make­du­niya. Məsə̀l kà Zəzagəla azàla anu kà maz gay marabəŋ à azladza la kutso uwatà la abà haɗay.
10 Depois que Paulo teve essa visão, preparamo-nos imediatamente para partir para a Macedônia, concluindo que Deus nos tinha chamado para lhes pregar o evangelho.
11 Mətsìzlla ala la gudəŋ Tərowas la kəslah iyaw, tərra, məhàd à gudəŋ uwana à afik la tataka iyaw la abà, sləm aŋha Samotəras, la bebəŋ gà məzlaŋàl la Ne­ya­po­ləs.
11 Partindo de Trôade, navegamos diretamente para Samotrácia e, no dia seguinte, para Neápolis.
12 Dagay la abatà la uwana, məhàd à Fili­piya uwana gudəŋ teraŋa la makoray Make­du­niya, slaka madz à ahəŋ aŋa azla Rom. Mədzà à anu à ahəŋ la abatà.
12 Dali partimos para Filipos, na Macedônia, que é colônia romana e a principal cidade daquele distrito. Ali ficamos vários dias.
13 La vuɗ maduw ləv mədà à uda la gudəŋ la abà kà mayàh slaka madəv kuɗa aŋa azla Yahu­diya la gay mukwà. Mədzàhà madzay ŋgaha mətapla azlamis uwana tahamà gay à vok la abatà.
13 No sábado saímos da cidade e fomos para a beira do rio, onde esperávamos encontrar um lugar de oração. Sentamo-nos e começamos a conversar com as mulheres que se haviam reunido ali.
14 Tekula la tataka aŋa azlamis uwatà la abà, sləm aŋha Lidiya, asà à waŋ la gudəŋ Tiyatir, masla matsakal azla­sana, uwana iyaw aŋha zla­zlaɗa, masla mahoy adi aŋa Zəzagəla babay. Atsə̀ɓ anu sləm, ŋgaha Sufəl Zəzagəla azàla haŋkəli kà masla aŋa maf sləm à uwana Pol apəhay.
14 Uma das que ouviam era uma mulher temente a Deus chamada Lídia, vendedora de tecido de púrpura, da cidade de Tiatira. O Senhor abriu seu coração para atender à mensagem de Paulo.
15 La abatà taɗà­halla batem la azlaməna huɗ gay aŋha gesina, azàla anu à mtəga aŋha la magoɗay: “Bokuba uwana tsa kasəlaw kà gəda­diŋal gəl à Zəzagəla à vok la dziriga kà, sàw à waŋ, kadzaw à ahəŋ la mtəga gulo”, agòɗ à anu. Afà anu leri à gəl.
15 Tendo sido batizada, bem como os de sua casa, ela nos convidou, dizendo: "Se os senhores me consideram uma crente no Senhor, venham ficar em minha casa". E nos convenceu.
16 Vərdi anik la ahəŋ uwana mədà à slaka madəv kuɗa kà, məgagàm la dugu mayà gà, uwana la masasəɗok mawi­siga lakəl. Apàhàh tatak uwana adàpaka vok la huma la gay, la mapàh tatak uwaga kà, adaɓəz sili kà aŋa məŋga aŋha.
16 Certo dia, indo nós para o lugar de oração, encontramos uma escrava que tinha um espírito pelo qual predizia o futuro. Ela ganhava muito dinheiro para os seus senhores com adivinhações.
17 Adzəkà manəf anu la tsəh, awiyaa agòɗ: “Azladza uwanay kà, azlaməna sləray aŋa Zəzagəla uwana kərkər la afik! Tapəha­kulla tetəvi uwana Zəzagəla adàɓəla akul!”
17 Essa moça seguia a Paulo e a nós, gritando: "Estes homens são servos do Deus Altíssimo e lhes anunciam o caminho da salvação".
18 Apə̀hàh uwaga mavakay dəŋ. La makəɗ gəl à ahəŋ, Pol adày vok, agolà vok à slaka aŋha, agòɗ à masasəɗok mawi­siga: “Kak masasəɗok mawi­siga, la sləm aŋa Yesu: Sà à uda la masla la abà, gəgoɗ à ka!” La kirim yewdi masasəɗok asà à uda.
18 Ela continuou fazendo isso por muitos dias. Finalmente, Paulo ficou indignado, voltou-se e disse ao espírito: "Em nome de Jesus Cristo eu lhe ordeno que saia dela! " No mesmo instante o espírito a deixou.
19 Mok uwana azlaməŋga aŋa dugu mayà uwaga tanəŋàŋ kà taɓəz sili aya aw kà, takàs azla Pol atà la Silas ŋgaha tabayà atà à vada­vaday kasukwa à afik tsəràh à huma aŋa azlaməŋga aŋa gudəŋ.
19 Percebendo que a sua esperança de lucro tinha se acabado, os donos da escrava agarraram Paulo e Silas e os arrastaram para a praça principal, diante das autoridades.
20 Tadàla atà à slaka azla­gumna aŋa azla Rom ŋgaha tagòɗ: “Azladza uwanay kà, tatsàlla magazlay à gudəŋ gami à abà, atà kà, azla Yahu­diya.
20 E, levando-os aos magistrados, disseram: "Estes homens são judeus e estão perturbando a nossa cidade,
21 Ŋgaha tapàhla mapəhay uwana ala wakità seriya gami avəra gay à azladza, anu uwana anu azla Rom, kà manəfay la makəsay.”
21 propagando costumes que a nós, romanos, não é permitido aceitar nem praticar".
22 Maham à ahəŋ dza ahamà atà à gəl. Azla­gumna tahàl lukut aŋa Pol atà la Silas, ŋgaha tavà tetəvi kà mazlaɓàh atà la kurpi.
22 A multidão ajuntou-se contra Paulo e Silas, e os magistrados ordenaram que se lhes tirassem as roupas e fossem açoitados.
23 Uwana tazlàɓàh atà la kurpi kà, tawìts atà à daŋay, ŋgaha tafàhà akur à azlaməna manəŋla à atà à lig kà, kà manəŋla atà lela.
23 Depois de serem severamente açoitados, foram lançados na prisão. O carcereiro recebeu instrução para vigiá-los com cuidado.
24 Uwana masla manəŋla atà adatsən gay uwaga kà, awìts atà à daŋay huɗ gà à agu, ŋgaha aɓə̀k atà sasala à asik.
24 Tendo recebido tais ordens, ele os lançou no cárcere interior e lhes prendeu os pés no tronco.
25 La huɗ aŋa tataka vəɗ azla Pol atà la Silas tadə̀v kuɗa, ŋgaha tahàb kà mazləɓ Zəzagəla; azlaməna daŋay anik tatsənà atà babay.
25 Por volta da meia-noite, Paulo e Silas estavam orando e cantando hinos a Deus; os outros presos os ouviam.
26 Katskats kutso aɓəlàkà vok məŋga məŋga, baməraka mata­tukway aŋa gày kà aɓəlàkà vok, katskats azla­ga­magày tapàzlla vok, ŋgaha la kità bay, azla­sa­sala la azla­ma­za­kazak tapal­làhà à vok à azlaməna daŋay la vok ala kokuɗa gəl aŋatà.
26 De repente, houve um terremoto tão violento que os alicerces da prisão foram abalados. Imediatamente todas as portas se abriram, e as correntes de todos se soltaram.
27 Masla manəŋla azlaməna daŋay atsənà ala. Uwana anəŋàŋ kà gamagày aŋa gày daŋay mapazl vok gà, aɓə̀ɗ katsakar aŋha kà makəɗ vok, kà uwana adzùgw kà, azlaməna daŋay tahoyay.
27 O carcereiro acordou e, vendo abertas as portas da prisão, desembainhou sua espada para se matar, porque pensava que os presos tivessem fugido.
28 Ama Pol awiyà la ndzəɗa: “Kay, kakəɗ vok aŋak aw, anu gesina gami la ahəŋ!”
28 Mas Paulo gritou: "Não faça isso! Estamos todos aqui! "
29 Masla manəŋla uwaga anàv akàl, ahàd à gày daŋay à agu la katskats la masəkulay la abà kà guba, atə̀ɗ à makəla asik aŋa azla Pol atà la Silas.
29 O carcereiro pediu luz, entrou correndo e, trêmulo, prostrou-se diante de Paulo e Silas.
30 Ŋgaha asə̀lla atà à uda, anavà atà: “Azlaməŋga gulo, mana gəɗehəŋ kà gi aŋa maɓəlay ma?”
30 Então levou-os para fora e perguntou: "Senhores, que devo fazer para ser salvo? "
31 Tawulàlla: “Dìŋ gəl à Yesu à vok, ŋgaha kaɓəlay, kak la huɗ gày aŋak gesina!”
31 Eles responderam: "Creia no Senhor Jesus, e serão salvos, você e os de sua casa".
32 Ŋgaha tazàla gay aŋa Sufəl Zəzagəla la azlaməna huɗ gày aŋha gesina.
32 E pregaram a palavra de Deus, a ele e a todos os de sua casa.
33 Masla manəŋla gày daŋay uwaga, ahə̀l atà à uda la vuɗ uwatà, ŋgaha apàlàh azlaamik aŋatà. La lig la ahəŋ taɗà­halla batem la azlaməna huɗ gày aŋha gesina.
33 Naquela mesma hora da noite o carcereiro lavou as feridas deles; em seguida, ele e todos os seus foram batizados.
34 Adàla azla Pol la Silas à gày aŋha à agu, ŋgaha avà à atà tatak may. Zil uwaga la azlaməna huɗ gày aŋha gesina tahə̀n ala la marabay, kà uwana tadìŋ gəl à Zəzagəla à vok.
34 Então os levou para a sua casa, serviu-lhes uma refeição e com todos os de sua casa alegrou-se muito por haver crido em Deus.
35 Mok uwana məl adawula, azla­gumna aŋa azla Rom, taslə̀l dza à slaka masla manəŋla gày daŋay la magoɗal: “Sàk azladza uwaga, tahàd aŋatà”, tagòɗal.
35 Quando amanheceu, os magistrados mandaram os seus soldados ao carcereiro com esta ordem: "Solte estes homens".
36 Masla manəŋla asà à waŋ, apə̀h à azla Pol, agòɗ à atà: “Azla­gumna tav tetəvi kà mawits akul à gəl. Kaslawwalla vok aŋa mas à uda, kà madiy aŋkul la lapiya.”
36 O carcereiro disse a Paulo: "Os magistrados deram ordens para que você e Silas sejam libertados. Agora podem sair. Vão em paz".
37 Ama Pol agòɗ à azlaməna masləlla atà à waŋ: “Lakuhu tazlàɓàh anu la vada­vaday kasukwa la afik, ŋgaha kà pəra tawìts anu à gəl kokuɗa maɗàh seriya gami, tsa anu babay kà, anu azla Rom kà pəra, tawìts anu à gəl, la gəl à gəl ma kà mana mi?! Kiya uwaga aw! Say atà la gəl aŋatà tatsa à waŋ kà mapəl anu ala, kəla!”
37 Mas Paulo disse aos soldados: "Sendo nós cidadãos romanos, eles nos açoitaram publicamente sem processo formal e nos lançaram na prisão. E agora querem livrar-se de nós secretamente? Não! Venham eles mesmos e nos libertem".
38 Azlaməna masləllay tawùlla à gay uwaga à azla­gumna Rom. Ama guba akə̀s atà kaykay kà uwana tatsənàŋ kà Pol la Silas kà azla Rom.
38 Os soldados relataram isso aos magistrados, os quais, ouvindo que Paulo e Silas eram romanos, ficaram atemorizados.
39 Kiya uwaga, atà tasà à waŋ tadə̀v atà kuɗa, ŋgaha tasə̀lla atà à lag la gày daŋay la aku, ŋgaha aya tadə̀v atà kuɗa kà mas à uda la kutso aŋatà la abà.
39 Vieram para se desculpar diante deles e, conduzindo-os para fora da prisão, pediram-lhes que saíssem da cidade.
40 Uwana Pol atà la Silas tadasa à uda la daŋay, tahàd à mtəga Lidiya dadàŋ. Uwana tanə̀ŋ azla­deda la abatà tadzərə̀ɗàhàtàla, ŋgaha tahàd aŋatà.
40 Depois de saírem da prisão, Paulo e Silas foram à casa de Lídia, onde se encontraram com os irmãos e os encorajaram. E então partiram.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Atos 16, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.