Apocalipse 16

Wakità Zəzagəla Wakità Aŋa Makəs Vok Slawda Mawga (Cameroun) (MFH) vs VC

Sair da comparação
VC Versão Católica
1 La lig aŋa uwaga la ahəŋ, gətsənà kuda atsə̀n à lag la gày Zəzagəla la aku. Dza uwatà agòɗ à azla­ma­lika məɗəf uwaga: “Dàw kadà­so­kwahaw mapak ləv aŋa Zəzagəla uwana la azla­tasà la abà à vəɗah. Sòkwàhàw à vəɗah məɗəf nna!”
1 Ouvi, então, uma voz forte saindo do templo, que dizia aos sete Anjos: Ide, e derramai sobre a terra as sete taças da ira de Deus.
2 Kiya uwaga malika matera ahàd, asòkw aŋha à vəɗah. Azla­magol gorodzu uwana azay tapàhla vok ala, la vok aŋa azladza uwana masəlay aŋa tatagà uwatà aga à atà la vok, atà uwana tasləkàw mazlazlay.
2 O primeiro, portanto, pôs-se a derramar a sua taça sobre a terra. Formou-se uma úlcera atroz e maligna nos homens que tinham o sinal da Fera e que se prostravam diante de sua imagem.
3 Ŋgaha aya malika masəla ahàd, asòkw aŋha à dərəv məŋga à abà. Kiya uwaga mukwà uwaga aɓə̀ɗla vok à aŋiz, bokuba uwana atsà à mazim­nekiɗ la vok ala. Azla­tatak gesina la iyaw uwaga la abà tamə̀ts à gay, hənats.
3 O segundo derramou a sua taça sobre o mar. Este tornou-se sangue, como o de um morto, e pereceu todo ser que estava no mar.
4 Malika mamakər ahàd, asòkw aŋha à azla­mukwà uwana à tsəh takəlay, ŋgaha la azla­uwana takakiz à uda la kutso la abà; ŋgaha atà babay tapakàh kiya aŋiz.
4 O terceiro derramou a sua taça sobre os rios e as fontes das águas, e transformaram-se em sangue.
5 Kiya uwaga gətsənà malika uwana masla məŋga aŋa iyaw agòɗ: “Kak, uwana kak tsi­kasla dagay uwarà, ŋgaha kak la ahəŋ la sifa lakana aya. Kak uwana kak la ahəŋ la sifa, kak masla manats seriya ala la tetəvi aŋha,
5 Ouvi, então, o anjo das águas dizer: Tu és justo, tu que és e que eras o Santo, que assim julgas.
6 kà uwana azladza uwanay kà tatsàh aŋiz aŋa azladza aŋak à vəɗah, la aŋa azlaməna mapəh à atà gay à ahàl aŋak, lakana kavà à atà aŋiz kà atà aŋa masay, taɓəzà uwana azlayla atà aɓəzal, suwaŋ.”
6 Porque eles derramaram o sangue dos santos e dos profetas, tu lhes deste também sangue para beber. Eles o merecem.
7 Ŋgaha gətsənà kuda atsə̀n la slaka makaɗ tatak, agòɗ: “Iyay, kak la uwana kak Sufəl aŋa gudəŋ à vok gesina, kaɗah seriya à azladza kà la tetəvi aŋha, ndzer.”
7 Ouvi o altar dizer: Sim, Senhor Deus Dominador, são verdadeiros e justos os teus julgamentos.
8 Kiya uwaga malika maufaɗ asòkw aŋha à afats à adi. Afats adzəkà mavəɗay bokuba akàl, kà uwana aɓəzà tetəvi la slaka Zəzagəla kà mavəɗay, kà maslərnàh azladza ala.
8 O quarto derramou a sua taça sobre o sol, e foi-lhe dado queimar os homens com o fogo.
9 Uwana tanəŋàŋ aslərnàhatàla kà, tatsə̀k mago­ɗahay à Zəzagəla à gəl, kà uwana masla la uwana ŋgərpa uwaga la ahàl. Bà la kità bay, takweskà mapəh gay la ləv ala, tamàts à mawi­siga aŋatà à abà. Atà tazləɓà sləm aŋa Zəzagəla aw.
9 E os homens foram queimados por grande calor, e amaldiçoaram o nome de Deus, que pode desencadear esses flagelos; e não quiseram arrepender-se e dar-lhe glória.
10 Kiya uwaga aya malika mazlo asòkw aŋha à kursi aŋa tatagà uwaga à afik. Ŋgaha mələs apakà vok la makoray aŋha. Azladza tadzəkà mapaɗàh sliɗ, kà maz atà aŋha.
10 O quinto derramou a sua taça sobre o trono da Fera. Seu reino se escureceu e seus súditos mordiam a língua de dor.
11 Ama atà tapə̀h gay la ləv ala aw, tadà à huma à gay la maɗàh mawi­siga aŋatà, tatsàk mago­ɗahay à Zəzagəla à gəl, kà uwana tasa ŋgərpa məŋga la gorodzu aŋatà la abà.
11 Amaldiçoaram o Deus do céu por causa de seus sofrimentos e das suas feridas, sem se arrependerem dos seus atos.
12 Kiya uwaga malika maməkwa asòkw aŋha à mukwà məŋga gà à abà, uwana sləm aŋha Efərat. Mukwà agòl ala, kà azla­su­fəl uwana tasà à afik la mas à afik afats aŋa maguwa à uda la abà la abatà.
12 O sexto derramou a sua taça sobre o grande rio Eufrates, e secaram-se as suas águas para que se abrisse caminho aos reis do oriente.
13 La lig aŋa uwaga la ahəŋ, gənəŋà azla­ma­sasəɗok mawi­siga makər, maftsa vok aŋatà kà bokuba azla­goftok. Tekula asà à uda la huɗ aŋa kudu, anik aya la huɗ aŋa tatagà uwatà, ŋgaha mamakər asà à uda la huɗ aŋa tatagà masla mapəhal gay à ahàl fidaga uwatà.
13 Vi {sair} da boca do Dragão, da boca da Fera e da boca do falso profeta três espíritos imundos semelhantes a rãs;
14 Gesina aŋatà azla­ma­sasəɗok mawi­siga uwaga, taguwà à uda kà la seteni la abà, masla uwana avà à atà ndzəɗa kà maɗàh nadzipo anik anik. Tadàh à slaka azla­su­fəl gudəŋ à vok gesina, kà maham à atà gay à vok, kà atà aŋa mas à waŋ aŋa map guvəl la Zəzagəla, uwana aɗuwa gesina, la vuɗ uwana adàfəta à maslay aŋha la ama ala.
14 são os espíritos de demônios que realizam prodígios, e vão ter com os reis de toda a terra, a fim de reuni-los para a batalha do Grande Dia do Deus Dominador.
15 “Tsəɓàwwal sləm”, Yesu agòɗ à atà, “Gi la uwaga gədàda à awtày bokuba masla à gəl! Mapis gay à vok agay la dza uwana adza à ahəŋ la adi, la maf sləm à lukut aŋha, kà masla maday la godega deyday la vuɗ mas à waŋ gulo, kà ziruwi aŋa makəsay la huma azladza aw.”
15 {Eis que venho como um ladrão! Feliz aquele que vigia e guarda as suas vestes para que não ande nu, ostentando a sua vergonha!}
16 Mok uwana azla­ma­sasəɗok uwaga taday, tahama gay azla­su­fəl à vok, tahamà à atà gay à vok la slaka uwana tazalalla la gay ibəra­nəŋkowen: Har­ma­ge­don.
16 Eles os reuniram num lugar chamado em hebraico Har-Magedon.
17 Ŋgaha la makəɗal gəl, malika maməɗəf asòkw aŋha à afaɗ à abà, ŋgaha kuda atsə̀n la huma kursi aŋa Zəzagəla la magol gày Zəzagəla la aku, agòɗ: “Diga, tsewwa.”
17 O sétimo derramou a sua taça pelos ares e saiu do templo uma grande voz do trono, que dizia: Está pronto!
18 Kiya uwaga azla­ma­wutsəɗay tawu­tsə̀ɗ, azla­ha­baga taslàh məlo babay. Kutso aɓəlakà vok məŋga. Didi didi, dagay uwana Zəzagəla aɗahà gudəŋ à vok kà, kutso adaɓəlaka vok kiya uwanay didi aw.
18 Houve, então, relâmpagos, vozes e trovões, assim como um terremoto tão grande como jamais houve desde que há homens na terra.
19 Kiya uwaga məŋ huɗ gudəŋ apəslakàhla makər, ŋgaha azlahuɗ gudəŋ, uwana la gudəŋ la vok gesina, tawàslla babay. Katskats awulà à Zəzagəla à gəl, à mawi­siga aŋa gudəŋ Babila. Apakà ləv məŋga lakəl aŋha, la mapak ləv aŋha la abà kà, asà à atà azla­magol ŋgərpa, la magoɗay: “Sàw à gay.”
19 A grande cidade foi dividida em três partes, e as cidades das nações caíram, e Deus lembrou-se da grande Babilônia, para lhe dar de beber o cálice do vinho de sua ira ardente.
20 Kiya uwaga dèwdèw bəza gudəŋ uwana iyaw anuɗàhà atà à gay à adi, ŋgaha la azla­gu­dəŋ gesina tazà­hàlla tuwiya.
20 Todas as ilhas fugiram, e montanha alguma foi encontrada.
21 Matsatsa iyaw asòkw à ahəŋ kà məŋga məŋga, mahanay aŋha kà bokuba nəvol. (Kilo aŋha aslay 40, asal magoɗay tasà hi 20) Atà atàɗ à azladza à gəl. Bà gotənaŋ kà, azladza tapakà ləv lakəl aŋa Zəzagəla, tatsə̀kal mago­ɗahay à gəl kà uwana tatərə̀ɓ la matsatsa iyaw uwaga la abà. Ŋgərpa uwanay kà aɗuwà azlaŋ­gərpa anik uwana adada à lig gesina la kaykay.
21 Grandes pedras de gelo, que podiam pesar um talento, caíram do céu sobre os homens. Os homens amaldiçoaram a Deus por causa do flagelo da saraiva, pois este foi terrível.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Apocalipse 16, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.