Marcos 4

Tupana Ehay Satere Mawe Pusupuo (MAVNT) vs VC

Sair da comparação
VC Versão Católica
1 Mi'i hawyi Iesui toto i ra'yn yi Karireia hyemyi'a e'yikyt'ok upi miit'in atumu'e hamo. Mi'i hap tote typy'i rakaria te'e­ru­wa­'a­tunug howawi. Mi'i hawyi Iesui teke yara pe. Mi'i hawyi ta'apyk yara pe yowa tote­pywiat miit'in atumu'e hamo. Mi'i pytkai miit'in yi kyt upi tukup­te'en.
1 Jesus pôs-se novamente a ensinar, à beira do mar, e aglomerou-se junto dele tão grande multidão, que ele teve de entrar numa barca, no mar, e toda a multidão ficou em terra na praia.
2 Mi'i hawyi tohenoi henoi sehay iã'ãkap wuo i'atuepe.
2 E ensinava-lhes muitas coisas em parábolas. Dizia-lhes na sua doutrina:
3 — Eweiwa­nẽtup o e. Wẽtup e'at pe so hã'ỹi sytpok hat toto toko kape hã'ỹi sytpok hamo e.
3 Ouvi: Saiu o semeador a semear.
4 Put'ok­to'e ra'yn go totiat hawyi tohytpok ta'yn hã'ỹi te'yi go pe ma'ato yt yne i hã'ỹi hewo go sese tote. Irania'in so hã'ỹi hewo go pu'ap upi. Mi'i ko'i ti weitaria tu'u ne'i e.
4 Enquanto lançava a semente, uma parte caiu à beira do caminho, e vieram as aves e a comeram.
5 Ma'ato irania'in hã'ỹi ti hewo yi hit nu totiat rote.
5 Outra parte caiu no pedregulho, onde não havia muita terra; o grão germinou logo, porque a terra não era profunda;
6 Mi'i ti meremo hẽtyt ma'ato meiũran at hakup hawyi ti iku'uro ra'yn itotiat hapo yt toto kuap i yi piit kapiat pote e.
6 mas, assim que o sol despontou, queimou-se e, como não tivesse raiz, secou.
7 Mi'i hawyi so irania'in hã'ỹi hewo tuereto i'anam me e. Mi'i ko'i so hẽtyt wen ma'ato i'anam wywo to'o­'ewy ne'i. Mi'i pote meiũran i'anam tohik ne'i ra'yn hawyi yt tuwenug i ra'yn e.
7 Outra parte caiu entre os espinhos; estes cresceram, sufocaram-na e o grão não deu fruto.
8 Ma'ato irania'in hã'ỹi yi wakuat rote go sese tote hewo e. Mi'iria ti hẽtyt meremo hawyi ihãite kahato hawyi haat kahato e. Mi'i ko'i kaipyi toimo­rania haat karan karan iã'ỹi hawyi toipuẽti 30 iã'ỹi. Wẽtup sat kaipyi toipuẽti 60 ra'yn. Wẽtup kaipyi 100 ra'yn e.
8 Outra caiu em terra boa e deu fruto, cresceu e desenvolveu-se; um grão rendeu trinta, outro sessenta e outro cem.
9 Uhyt'i'in Mana'in ehewaure ka'a pote eweikuap to kat som are'e teran eimu'e hap uhehay iã'ãkap wuo hap e Iesui yẽpe upiaria pe.
9 E dizia: Quem tem ouvidos para ouvir, ouça!
10 Tuwat porap i ra'yn yne miit'in hawyi iwyria'in 12 ok takaria apo'i­'a­tu'e Iesui pe — Urumu'e hat kat ete som mesuwat hã'ỹi hã'ãkap wuo urumu'e i'atu'e.
10 Quando se acharam a sós, os que o cercavam e os Doze indagaram dele o sentido da parábola.
11 Mi'i hawyi Iesui ti'a­tu­wesat — Ta'i uiwy­ria'in ahenoi teran ehepe wuat'i mikuap yt heremo i aikotã Tupana topy­hu'at irane Miit'in Porekuat no hap etiat e. Ma'ato irania'in me pya aikawiat haria pe yt uimohey teran i haria pe ahenoi teran sehay iã'ãkap wuo e.
11 Ele disse-lhes: A vós é revelado o mistério do Reino de Deus, mas aos que são de fora tudo se lhes propõe em parábolas.
12 Mi'i tupono uhehamo ma'ato yt ta'a­tukuap i kat are'e sese hap mi'iria e. Te'e­ra­'a­kasa yne ma'ato yt heremo i rakat e. Mi'i pote yt karãpe i te'e­ra­'aipok Tupana kape ta'a­tu­minug yt nakuap i pyi ta'a­tu­mo­hãpyk Tupana piat hamo e.
12 Desse modo, eles olham sem ver, escutam sem compreender, sem que se convertam e lhes seja perdoado.
13 Koitywy kat poteĩ yt eweikuap i mesuwat mikoi iã'ãkap sehay e. Aikotã aru pyno eweikuap irania'in uimienoi iã'ãkap ewywuaria e topot­mu­'eria pe.
13 E acrescentou: Não entendeis essa parábola? Como entendereis então todas as outras?
14 Pyno ahenoi ehepe eweikuap sese hamo e. Mekewat iã'ỹi sytpok hat ti Tupana ehay enoi moherep hat ewy e.
14 O semeador semeia a palavra.
15 Mi'i hawyi mekewat go pu'ap ẽpe upiat ti wẽtup ok wẽtup ok wanẽtup haria ewy e. Mi'iria tote hawyi Tupana ehay hewo mikoi hã'ỹi ewy ma'ato ta'a­tukuap sa'ag hawyi meremo ahiag tihep te'en te'en i'atu­py'a pyi Tupana ehay e.
15 Alguns se encontram à beira do caminho, onde ela é semeada; apenas a ouvem, vem Satanás tirar a palavra neles semeada.
16 I'ewyte ti mekewat iã'ỹi hin nu totiat ti wẽtup ok wẽtup ok wanẽtup hat ewy e. Ta'a­tu­wa­nẽtup hawyi meremo waku kahato ta'a­tu­puẽti e.
16 Outros recebem a semente em lugares pedregosos; quando a ouvem, recebem-na com alegria;
17 Ma'ato yt i'atu­sopo i pote yt toĩne'en mot'i e. Meiũran irania'in miat ta'a­tu­sa­ty'i saty'i Tupana ehay mohey i'atu'e piat pote mi'i hawyi meremo ta'a­tu­'atoiat Tupana ehay e. Sa'a­wy'i i'atu­wepit kahato ma'ato irania'in to'o­ky­ry'i e i hawyi meremo ta'a­tu­waure ra'yn e.
17 mas não têm raiz em si, são inconstantes, e assim que se levanta uma tribulação ou uma perseguição por causa da palavra, eles tropeçam.
18 I'ewyte ti mekewat hu ypia piat ewy toĩne'en e. Mi'iria ta'a­tu­wa­nẽtup Tupana ehay kape.
18 Outros ainda recebem a semente entre os espinhos; ouvem a palavra,
19 Ma'ato meiũran hawyi te'e­ru­wa­nẽtup ta'a­tu­potpap iwato hap kape ta'a­tue­ka­re'en iwato hap kape. Ta'a­tu­mi­ky­'esat wuat'i hap kape yn te'e­ru­wa­nẽtup.
19 mas as preocupações mundanas, a ilusão das riquezas, as múltiplas cobiças sufocam-na e a tornam infrutífera.
20 Mi'i pote Tupana ehay yt tuwenug i e. Ma'ato mekewat yi wakuat upiat ti wẽtup ok wẽtup ok wanẽtup haria ewy e. Sa'a­wy'i ta'a­tu­wa­nẽtup Tupana ehay kapiat hawyi ta'a­tu­ky­'esat kahato. Mi'iria tuwenug na'yn e. Ta'i wẽtup ok 30 hap ewy wẽtup ok 60 hap ewy hawyi wẽtup ok 100 hap ewy ra'yn Tupana ehay tuwenug kahato ra'yn i'atuieĩ­ne'en hap tote e Iesui topot­mu­'eria pe.
20 Aqueles que recebem a semente em terra boa escutam a palavra, acolhem-na e dão fruto, trinta, sessenta e cem por um.
21 Mi'i hawyi Iesui henoi wẽtup iã'ãkap sehay teka­tu­wy­ria'in me — Wãtym mote wyti miit'in topag ariãty ywaiti heiam note ta'a­tupag hẽtyhot hamo e. Ma'ato yt uwe i ariãty ipag neran yrysakag ywyt'ok­pype e. Ta'i yt uwe i tuwe­'a­riã­typag neran yparakai ywyt'ok­pype e. Yt naku i mi'i tã. Iwat heiam me yn waku ariãty e.
21 Dizia-lhes ainda: Traz-se porventura a candeia para ser colocada debaixo do alqueire ou debaixo da cama? Não é para ser posta no candeeiro?
22 Katu­pono meiũran imierewyi tuwe­mo­herep e i'ewyte huwy piat meiũran heremo e.
22 Porque nada há oculto que não deva ser descoberto, nada secreto que não deva ser publicado.
23 Ehewaure ka'a pote eweikuap to uiwy­ria'in e Iesui tomohey haria pe.
23 Se alguém tem ouvidos para ouvir, que ouça.
24 Eweiwa­nẽtup to sehay kape e. Imõ'ẽ haria wyti aru po'og hereko e.
24 Ele prosseguiu: Atendei ao que ouvis: com a medida com que medirdes, vos medirão a vós, e ainda se vos acrescentará.
25 Meiũran po'og na'yn Tupana tum ehepe e. Ma'ato yt eweimõ'ẽ Tupana miium pote mekewat kurin kat toihep yne eipo pyi. Tupana piat einãpin hap eweimu'e irania'in me pote po'og tehay tutum ehepe e. Ma'ato yt eweimu'e irania'in me i Tupana piat einãpin hap ko'i pote ti aru toihep yne i ra'yn to'e hap eipy'a pyi eimikuap hit e. Mi'i hawyi po'og yt kat i sa'a­wy­'iwuat kai topy­hu'at eiwa­nẽtup hawe e Iesui.
25 Pois, ao que tem, se lhe dará; e ao que não tem, se lhe tirará até o que tem.
26 — Ta'i mi'i tã ti Tupana topy­hu'at irane Miit'in Porekuat no aikotã hã'ỹi koi hat ewy ti aru e.
26 Dizia também: O Reino de Deus é como um homem que lança a semente à terra.
27 Sa'a­wy'i toikoi hawyi tuwewi hẽtyt ra'yn ma'ato ikoi hat toĩne'en to'yat pe mi'i turan hẽtyt e. Mi'i hawyi itag na'yn mi'i hawyi haat ra'yn ma'ato ikoi hat yt uwe i itote pytkai i'ewyte yt ta'a­kasa hin i aikotã itag hap kape pytkai e.
27 Dorme, levanta-se, de noite e de dia, e a semente brota e cresce, sem ele o perceber.
28 Ta'i mekewat at esaika hap upi mekewat iã'ỹi tuwe­moe­hãite tuwepyi e. Mekewat go koi hat toket turan hewyry turan hẽtyt ra'yn tuwe­motag na'yn haat ra'yn. Mi'i hawyi iko nug hat toto ra'yn ta'a­kasa hamo hawyi — Waku kahato e uimi'u ra'yn e yt uipotpap i pytkai tuwenug pãi e tuwepe e.
28 Pois a terra por si mesma produz, primeiro a planta, depois a espiga e, por último, o grão abundante na espiga.
29 Waku yne hawyi toiterek kyse'yp wo e. Mi'i uhehay iã'ãkap ewy kahato Tupana tuwenug Morekuat no mesuwat yi tote e Iesui topot­mu­'eria pe apo'i­'a­tu'e hap wesat hamo.
29 Quando o fruto amadurece, ele mete-lhe a foice, porque é chegada a colheita.
30 Mi'i hawyi Iesui henoi po'og na'yn wẽtup iã'ãkap sehay towy­ria'in me — Are pãi aikotã Tupana topy­hu'at Miit'in Porekuat no. Mi'i hap ete ahenoi teran ehepe sehay iã'ãkap wuo e.
30 Dizia ele: A quem compararemos o Reino de Deus? Ou com que parábola o representaremos?
31 Ta'i aimikoi iã'ỹi kurin kat Mutata iã'ỹi ewy ti. Eweikoi yi pe hawyi hẽtyt hawyi meremo topy­hu'at itag i'yp e. Ywaiti ra'yn hawyi weitaria te'e­ru­we­soknug na'yn haga tote i'yhop og me.
31 É como o grão de mostarda que, quando é semeado, é a menor de todas as sementes.
32 Aikotã aimikoi yt kat iã'ỹi ok tã rakat i po'og kurin kat wen ma'ato meremo i'yp uato ra'yn e. Mi'i hap ewy ti Tupana topy­hu'at irane Miit'in Porekuat no e Iesui i'atuepe.
32 Mas, depois de semeado, cresce, torna-se maior que todas as hortaliças e estende de tal modo os seus ramos, que as aves do céu podem abrigar-se à sua sombra.
33 Miit'in me Iesui henoi henoi kahato sehay hã'ãkap wuo yn tohenoi yt i'atu­mikuap wuo i.
33 Era por meio de numerosas parábolas desse gênero que ele lhes anunciava a palavra, conforme eram capazes de compreender.
34 Ma'ato tuweran hawyi topot­mu­'eria sese pe tohenoi sese kat e kat e tohenoi hã'ãkap wuo hap.
34 E não lhes falava, a não ser em parábolas; a sós, porém, explicava tudo a seus discípulos.
35 At min'e turan Iesui to'e — To'iro ysakpo uhyt'i'in mesuwat yara puo e.
35 À tarde daquele dia, disse-lhes: Passemos para o outro lado.
36 Mi'i hawyi ta'a­tu­hok­'iwat ra'yn yẽpeke typy'i rakaria. Mi'i hawyi ma'ato ipat'ok irania'in tuwat hupi hewat­'ymo yara ko'i puo.
36 Deixando o povo, levaram-no consigo na barca, assim como ele estava. Outras embarcações o escoltavam.
37 Mi'i turan Iesui toket ne'i yara etu'a pe to'akag pysop tote. Iket kai ti ihyemyi'a wato py'a­setpiat turan ywytu kahato ra'yn ywytu uato kahato ra'yn. Mi'i hawyi y'y teke teke ra'yn i'atue­'yara pe.
37 Nisto surgiu uma grande tormenta e lançava as ondas dentro da barca, de modo que ela já se enchia de água.
38 Mi'i hawyi hemiit'in to'o­kak'i te'e­ra­'a­py'at irane ihy wato ta'a­tue­'yara piat pote. Mi'i hawyi meremo te'e­ru­wẽ­powat ta'a­tuehay pirik wo Iesui kape — Urumu'e hat erehymut ro i'atu'e. Yt uruky'e i apo En i'atu'e. Urutopap hamuat ra'yn wyti i'atu'e minwa­to'e Uhyt i'atu'e Iesui pe.
38 Jesus achava-se na popa, dormindo sobre um travesseiro. Eles acordaram-no e disseram-lhe: Mestre, não te importa que pereçamos?
39 Mi'i hawyi Iesui ipoĩ'ãm na'yn hawyi to'e ywytu uato pe ihy esaika rakat pe — Epo'inik to y'y e epohep to wasere wato e. Mi'i hawyi meremo wasere ipohep hawyi y'y i'ewyte ipo'inik ta'yn. Mi'i hawyi ihy nik kahato ra'yn.
39 E ele, despertando, repreendeu o vento e disse ao mar: Silêncio! Cala-te! E cessou o vento e seguiu-se grande bonança.
40 Mi'i hawyi to'e towy­ria'in me — Uhyt'i'in e kat poteĩ eweiken'ẽ uimohey haria eipe pytkai e.
40 Ele disse-lhes: Como sois medrosos! Ainda não tendes fé?
41 Mi'i hawyi te'e­ro­ken'ẽ po'og ne'i hawyi apo'i­'a­tu'e to'ope — Yt uwe i mesuwat yi tote Mi'i Miit Iesui ewywuat i'atu'e. Ta'i ywytu y'y tunug kahato Aimu'e hat Iesui mipo­'oro ewy i'atu'e. Uwe pyno Iesui i'atu'e to'ope.
41 Eles ficaram penetrados de grande temor e cochichavam entre si: Quem é este, a quem até o vento e o mar obedecem?

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Marcos 4, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.