João 6

Onanto eto kakle fɔfɔ; Sɛkpɛle (LIP) vs NVI

Sair da comparação
NVI Nova Versão Internacional
1 Nyamfo eto kamaa, Yesu áyila Galilea eto Ditumbukplɛ nǝ bensi baakpo bǝ Tiberia eto Ditumbukplɛ úsu ni lekpake nǝ nse.
1 Algum tempo depois Jesus partiu para a outra margem do mar da Galiléia ( ou seja, do mar de Tiberíades ),
2 Nya betidi kpǝ dítǝkǝko wǝ, itsyise bǝnyǝ ayanisa nnya úyifo ótsya mba nlɛ bufi eso.
2 e grande multidão continuava a segui-lo, porque vira os sinais miraculosos que ele tinha realizado nos doentes.
3 Yesu ku wǝ bakasebi ábe bésu bǝsiǝ lǝ lekpenkpe ditsyuǝ ǝsuǝ.
3 Então Jesus subiu ao monte e sentou-se com os seus discípulos.
4 Lefe nǝ Yudafɔ leedi Ukpe Ása Bo Ɔ́yila eto Diyi éboyo elo.
4 Estava próxima a festa judaica da Páscoa.
5 Se Yesu létakasǝ ǝnǝmi únyǝ sitiditu kplɛ sia nlɛ wǝ ɔflɔ bubǝǝ, ɔ́tɔ Filipo nkǝ, “Sieti buunyǝ didisa boya butǝ betidi bamfo kenke lǝ bedi?”
5 Levantando os olhos e vendo uma grande multidão que se aproximava, Jesus disse a Filipe: "Onde compraremos pão para esse povo comer? "
6 Fɛɛ Yesu átɔ nyamfo nkǝ lǝ ufi oto Filipo obe, ite bǝ uyi lesa nǝ wǝ kosate lǝǝbǝ buyifo tsya fɛ.
6 Fez essa pergunta apenas para pô-lo à prova, pois já tinha em mente o que ia fazer.
7 Filipo ǝtǝ wǝ mbuayɛ nkǝ, “Lǝ bufi betidi alofa ǝnuǝ eto diyi eto kayofofo eto atabi boya didisa kulaa tsyaa, diemboyo bǝ betidi bamfo eto utsyuǝ saa nyǝ sɛkɛ udi!”
7 Filipe lhe respondeu: "Duzentos denários não comprariam pão suficiente para que cada um recebesse um pedaço! "
8 Mfó nya Yesu eto okasebi wǝ ni Simon Petro, eto ɔyimi wǝ baakpo Andrea, lɛtɛyi wǝ nkǝ,
8 Outro discípulo, André, irmão de Simão Pedro, tomou a palavra:
9 “Okosobi utsyuǝ si mfo wǝ ntsyi abolo anɔ ku akpɛ ǝnuǝ. Fɛɛ bǝ ni nyamfo itǝ betidi ba kpenkpe mfo?”
9 "Aqui está um rapaz com cinco pães de cevada e dois peixinhos, mas o que é isto para tanta gente? "
10 Yesu átɛyi mǝ nkǝ, “Bitǝ lǝ betidi bamǝ lǝ bǝsiǝ lǝ kasɔ lǝ kaka lékpa wuee.” Nyaso betidi bamǝ kenke ǝsiǝ lǝ kasɔ. Basani mate eyifo fe akpi anɔ.
10 Disse Jesus: "Mandem o povo assentar-se". Havia muita grama naquele lugar, e todos se assentaram. Eram cerca de cinco mil homens.
11 Nya Yesu dífi abolo nyamǝ, nya ɔ́sɔ Onanto ani nya úsie nnya útǝ betidi bamǝ nsi mfó. Nko ke úyifo ku akpɛ nyamǝ tsya nɛ, nya mǝ utsyuǝ saa lɛkɛ kase óla.
11 Então Jesus tomou os pães, deu graças e os repartiu entre os que estavam assentados, tanto quanto queriam; e fez o mesmo com os peixes.
12 Se bédi bémii, Yesu átɛyi wǝ bakasebi bamǝ nkǝ, “Bɛsɛ nnya díbu, bǝ lǝ ku ni ditsyuǝ saa lǝ lɛyɛ bobia.”
12 Depois que todos receberam o suficiente para comer, disse aos seus discípulos: "Ajuntem os pedaços que sobraram. Que nada seja desperdiçado".
13 Nyaso básɛ nnya díbu bakɔ. Nya nnya díbu lǝ abolo anɔ nnya bédi ǝsuǝǝ, éyi lefosi etsyitsya ǝnuǝ.
13 Então eles os ajuntaram e encheram doze cestos com os pedaços dos cinco pães de cevada deixados por aqueles que tinham comido.
14 Se betidi bamǝ dínyǝ ayanisa nnya Yesu díyifoo, bátɛyi bǝnkǝ, “Sitinti nwǝ mfo ni Onanto eto Unyɛlǝkǝtidi wǝ luubǝ kawunsiǝ nɛ!”
14 Depois de ver o sinal miraculoso que Jesus tinha realizado, o povo começou a dizer: "Sem dúvida este é o Profeta que devia vir ao mundo".
15 Nya, Yesu áte nkǝ bǝǝbǝ wǝ bubǝ kǝmuǝ lǝ ǝsuǝale ǝsuǝ kǝtsyǝ seka. Itǝ eso úlǝkǝ ǝsuǝ lǝ mǝ nti úsu ɔkɛ lǝ akpenkpe nnya nkpe mfó nti wǝ mate.
15 Sabendo Jesus que pretendiam proclamá-lo rei à força, retirou-se novamente sozinho para o monte.
16 Se ditsyitsyo lefe léyoo, Yesu eto bakasebi áyifǝ bésu ditumbukplɛ nemǝ kɛnyɛ.
16 Ao anoitecer seus discípulos desceram para o mar,
17 Bédufǝ lǝ ɔklɔ utsyuǝ ǝsuǝ nya bétsyiko ditumbukplɛ nǝmǝ bɔyila kesu Kapernaum eti. Kale ébolo, tsya fɛɛ Yesu mǝmbǝ óyotɔ mǝ ɔflɔ.
17 entraram num barco e começaram a travessia para Cafarnaum. Já estava escuro, e Jesus ainda não tinha ido até onde eles estavam.
18 Ditumbukplɛ nǝmǝ eto ntu étsyiko bonwa ketu flɛmflɛmflɛ, itsyise ufiebi étsyiko bɔsɔ kekleke.
18 Soprava um vento forte, e as águas estavam agitadas.
19 Bakasebi bamǝ ébonwa ɔklɔ ǝmǝ báyɛ fe esunkpo ǝtsyǝ nye ana ku kama fɛ bǝnyǝ se Yesu nyɛ lǝ ntu bomǝ ǝsuǝ ɔnlɛ ɔklɔ ǝmǝ ɔflɔ bubǝ. Se bǝnyǝ wǝǝ, sikpi ko dímuǝ mǝ!
19 Depois de terem remado cerca de cinco ou seis quilômetros, viram Jesus aproximando-se do barco, andando sobre o mar, e ficaram aterrorizados.
20 Nya Yesu lɛtɛyi, mǝ nkǝ, “Biante sikpi! Mɔ uni.”
20 Mas ele lhes disse: "Sou eu! Não tenham medo! "
21 Mfó fɛ ǝsuǝ diyuǝ mǝ nɛ! Nya bǝtǝ údufǝ lǝ ɔklɔ ǝmǝ nya ete bédufǝ kaka bántɔ tsya nɛ.
21 Então se animaram a recebê-lo no barco, e logo chegaram à praia para a qual se dirigiam.
22 Se kale dísiǝǝ, betidi ba díbu bǝńyǝ lǝ ditumbukplɛ nǝmǝ eto situma sia nsee, ǝnyǝ bǝtsyǝ lekpo bǝ diyi nǝ léfee, ɔklɔ ɔni hã díńyǝ lǝ utuflɔ mfó. Báte bǝ Yesu méndufǝ lǝ ɔklɔ ǝmǝ ǝsuǝ ku wǝ bakasebi fɛ bétsyiko ditumbukplɛ nǝmǝ bɔyila. Bakasebi bamǝ mate ete dídufǝ lǝ ɔklɔ ǝmǝ kafo.
22 No dia seguinte, a multidão que tinha ficado no outro lado do mar percebeu que apenas um barco estivera ali, e que Jesus não havia entrado nele com os seus discípulos, mas que eles tinham partido sozinhos.
23 Nya efue bamba nnya ditsyi Tiberia eto umǝ ǝbǝ ídufǝ kaka dímantsyonko kaka bédi abolo, se Bonamute lékasɔ Onanto ani ólosǝ eto kama.
23 Então alguns barcos de Tiberíades aproximaram-se do lugar onde o povo tinha comido o pão após o Senhor ter dado graças.
24 Se sitiditu nǝmǝ dínyǝ nkǝ Yesu nye wǝ bakasebi mankɛ mfó esoo, bédufǝ lǝ efue nyamǝ nya bédu bésu Kapernaum bésu banlɛ Yesu bɔbɛbɛ.
24 Quando a multidão percebeu que nem Jesus nem os discípulos estavam ali, entrou nos barcos e foi para Cafarnaum em busca de Jesus.
25 Se betidi bamǝ dínyǝ Yesu lǝ ditumbukplɛ eto lekpake nǝ nsee, bátɔ wǝ bǝnkǝ, “Oteasa, dimamfe fǝbǝ mfo?”
25 Quando o encontraram do outro lado do mar, perguntaram-lhe: "Mestre, quando chegaste aqui? "
26 Yesu ǝtǝ mǝ mbuayɛ nkǝ, “Nlɛ mi bɔtɛyi sitinti minkǝ, inni ayanisa nnya bínyǝ mínyifo bɛnɔ kasɔ eso bɛnlɛ mɛ bɔbɛbɛ, bomu lǝ didisa nǝ bɛkɛ bídi bími eso.
26 Jesus respondeu: "A verdade é que vocês estão me procurando, não porque viram os sinais miraculosos, mas porque comeram os pães e ficaram satisfeitos.
27 Biankplatsya itǝ didisa nǝ laabia, bomu bekplatsya itǝ didisa nǝ lambia, nǝ luutsyǝ itǝ nkpǝ manlo. Didisa nǝmfoo, ni ni nǝ Utidi Eto Ubi luutǝ mi nɛ, itsyise Anto Onanto ébutǝkǝ wǝ kɔni utsyǝ.”
27 Não trabalhem pela comida que se estraga, mas pela comida que permanece para a vida eterna, a qual o Filho do homem lhes dará. Deus, o Pai, nele colocou o seu selo de aprovação".
28 Mfó nya betidi bamǝ lɛtɔ Yesu bǝnkǝ, “Be ele bǝ buyifo lǝ ete bǝ bɔlɛ Onanto eto keyifo buyifo?”
28 Então lhe perguntaram: "O que precisamos fazer para realizar as obras que Deus requer? "
29 Yesu ǝtǝ mǝ mbuayɛ nkǝ, “Lesa nǝ Onanto lela nkǝ biyifo ni bǝ befo utidi wǝ ótsyese bɛnɔ.”
29 Jesus respondeu: "A obra de Deus é esta: crer naquele que ele enviou".
30 Bátɔ wǝ bǝnkǝ, “Nte ayanisa nnya fuuyifo ate bo, bǝ lǝ bofo fǝ bɔnɔ? Be fuuyifo?
30 Então lhe perguntaram: "Que sinal miraculoso mostrarás para que o vejamos e creiamos em ti? Que farás?
31 Bo banamǝ édi didisa nǝ baakpo mana lǝ mfiminti fe kase báwɔni bǝtsyǝ lǝ Awɔnisa Kɛnkɛ eto Kukue ǝsuǝ bǝnkǝ, ‘Útǝ mǝ didisa nǝ dítsyi kato nkǝ bedi.’ ”
31 Os nossos antepassados comeram o maná no deserto; como está escrito: ‘Ele lhes deu a comer pão do céu’".
32 Mfó nya Yesu lɛtɛyi mǝ nkǝ, “Nlɛ mi bɔtɛyi sitinti minkǝ inni Moses ni nwǝ dítǝ mi didisa nǝ dítsyi kato. Bomu mɔ Anto ni nwǝ lǝǝtǝ mi didisa tinti nǝ ditsyi kato.
32 Declarou-lhes Jesus: "Digo-lhes a verdade: Não foi Moisés quem lhes deu pão do céu, mas é meu Pai quem lhes dá o verdadeiro pão do céu.
33 Itsyise Onanto eto didisa ni nwǝ ditsyi kato úbǝ. Wǝ ni nwǝ lǝǝtǝ nkpǝ kawunsiǝ nɛ.”
33 Pois o pão de Deus é aquele que desceu do céu e dá vida ao mundo".
34 Bátɛyi wǝ bǝnkǝ, “Bonamute, tǝ bo didisa nǝmfo lefe saa.”
34 Disseram eles: "Senhor, dá-nos sempre desse pão! "
35 Mfó Yesu lɛtɛyi mǝ nkǝ, “Mɔ ni didisa nǝ lǝǝtǝ nkpǝ nɛ. Fǝǝ ke díbǝ mɔ ɔflɔɔ, kukpɛnsɛ ǝmbɔlɛ fǝ kulefe, nya nwǝ léfo mɛ ɔ́nɔɔ, utukuɛ ǝmbɔlɛ wǝ kulefe kulefe.
35 Então Jesus declarou: "Eu sou o pão da vida. Aquele que vem a mim nunca terá fome; aquele que crê em mim nunca terá sede.
36 Fɛɛ ntɛyi mi minkǝ ite bǝ bíunyǝ mɛ tsyaa, bíamfo mɛ bɛnɔ.
36 Mas, como eu lhes disse, vocês me viram, mas ainda não crêem.
37 Utsyuǝ saa ke mɔ Anto ǝmǝ dífi útǝ mɛɛ, ebubǝ mɛ ɔflɔ, nya nwǝ díbǝ mɛ ɔflɔɔ, mǝmbɔni wǝ kulefe.
37 Todo o que o Pai me der virá a mim, e quem vier a mim eu jamais rejeitarei.
38 Itsyise ntsyi kato mbǝ inni bǝ lǝ nyifo lǝ mɔ lelabi ǝsuǝ, bomu mbǝ miǝ lǝ nyifo lǝ nwǝ létsyese mɛ eto lele ǝsuǝ.
38 Pois desci do céu, não para fazer a minha vontade, mas para fazer a vontade daquele que me enviou.
39 Nya utidi wǝ létsyese mɛ eto lelabi ni nkǝ mba kenke úfi útǝ mɛ eto kutsyuǝ mannya, bomu bǝ lǝ ntakasǝ mǝ nńyǝnsǝ lǝ diyi fɛfɛ ǝsuǝ lǝ mǝmblɛ kenke lǝ bǝnyǝ nkpǝ manlo.
39 E esta é a vontade daquele que me enviou: que eu não perca nenhum dos que ele me deu, mas os ressuscite no último dia.
40 Itsyise mɔ Anto eto lelabi ni nkǝ, utsyuǝ saa wǝ dínyǝ mɔ Onanto eto Ubi nya ófo mɛ ɔ́nɔɔ, lǝ unyǝ nkpǝ manlo, nya mootakasǝ wǝ nńyǝnsǝ lǝ diyi fɛfɛ ǝsuǝ.”
40 Porque a vontade de meu Pai é que todo o que olhar para o Filho e nele crer tenha a vida eterna, e eu o ressuscitarei no último dia".
41 Mfó nya Yudafɔ bamǝ dítsyiko bɔwɔnɔnɔ lǝ wǝ ǝsuǝ itsyise ɔ́tɛyi nkǝ, “Mɔ ni didisa nǝ ditsyi kato díbǝ” eso.
41 Com isso os judeus começaram a criticar Jesus, porque dissera: "Eu sou o pão que desceu do céu".
42 Nyaso bátɔ mǝ ǝsuǝ bǝnkǝ, “Inni Yesu ǝmfo wǝ ni Yosef eto Ubi lee? Buyi wǝ anto ku ambe. Ntsyǝ ibǝ fɛ woatɛyi nkǝ, utsyi kato úbǝ?”
42 E diziam: "Este não é Jesus, o filho de José? Não conhecemos seu pai e sua mãe? Como ele pode dizer: ‘Desci do céu’? "
43 Yesu átɛyi mǝ nkǝ, “Bɛyɛ kǝnǝ lǝ mi nti.
43 Respondeu Jesus: "Parem de fazer-me críticas.
44 Kuutsyuǝ embofo mɛ ɔflɔ bubǝ lenni mɔ Anto ǝmǝ lékpa wǝ óboko mɔ ɔflɔ. Nya mootakasǝ wǝ mboko nkpǝ lǝ diyi fɛfɛ ǝsuǝ.
44 Ninguém pode vir a mim, se o Pai, que me enviou, não o atrair; e eu o ressuscitarei no último dia.
45 Onanto eto bǝnyɛlǝkǝtidi áwɔni bǝnkǝ, ‘Onanto ebote mǝmblɛ kenke asa.’ Nyaso utsyuǝ saa wǝ leetsyue ato nya woakase asa ketsyi lǝ Anto ǝmǝ ɔflɔɔ, ǝǝbǝ mɔ ɔflɔ.
45 Está escrito nos Profetas: ‘Todos serão ensinados por Deus’. Todos os que ouvem o Pai e dele aprendem vêm a mim.
46 Nyamfo mante bǝ utsyuǝ ébunyǝ Anto ǝmǝ unyǝ enso nwǝ ditsyi Onanto ǝmǝ ɔflɔ hã díkǝnyǝ wǝ unyǝ.
46 Ninguém viu o Pai, a não ser aquele que vem de Deus; somente ele viu ao Pai.
47 Nlɛ mi bɔtɛyi sitinti minkǝ nwǝ lefo ɔnɔɔ, nkpǝ manlo kpe wǝ.
47 Asseguro-lhes que aquele que crê tem a vida eterna.
48 Mɔ ni dídisa nǝ lǝǝtǝ nkpǝ.
48 Eu sou o pão da vida.
49 Mi banamǝ édi lesa nǝ baakpo mana lǝ mfiminti, fɛɛ bekpǝ.
49 Os seus antepassados comeram o maná no deserto, mas morreram.
50 Fɛɛ didisa nǝ ditsyi kato díbǝǝ, eyifo didisa nǝ utsyuǝ saa ke leedi nii, embukpǝ.
50 Todavia, aqui está o pão que desce do céu, para que não morra quem dele comer.
51 Mɔ ni didisa nǝ lǝǝtǝ nkpǝ, nǝ dítsyi kato díbǝ. Utsyuǝ saa wǝ leedi lesa nǝmfoo, wuusiǝ nkpǝ lefe saa. Nya didisa nǝ muufi ntǝ kawunsiɛ eto betidi bǝ lǝ bǝnyǝ nkpǝǝ, eyifo mɔ ǝsuǝ eto sinǝ sia muumfi ntǝ.”
51 Eu sou o pão vivo que desceu do céu. Se alguém comer deste pão, viverá para sempre. Este pão é a minha carne, que eu darei pela vida do mundo".
52 Nyamfo áboko kǝnǝ kekleke lǝ Yudafɔ bamǝ nti nya bátɔ bǝ, “Ntsyǝ utidi ǝmfo loofo wǝ ǝsuǝ eto sinǝ bufi kǝtǝ bo nkǝ budi?”
52 Então os judeus começaram a discutir exaltadamente entre si: "Como pode este homem nos oferecer a sua carne para comermos? "
53 Mfó nya Yesu lɛtɛyi mǝ nkǝ, “Nlɛ mi bɔtɛyi sitinti minkǝ, lǝ biendi mɔ Utidi Eto Ubi eto ǝsuǝ eto sinǝ, binǝ mɔ kɔtɔɔ, biembunyǝ nkpǝ lǝ mi ǝsuǝ.
53 Jesus lhes disse: "Eu lhes digo a verdade: Se vocês não comerem a carne do Filho do homem e não beberem o seu sangue, não terão vida em si mesmos.
54 Utsyuǝ saa ke leedi mɔ ǝsuǝ eto sinǝ nya wǝǝnǝ mɔ kɔtɔɔ, ebunyǝ nkpǝ manlo, nya mootakasǝ wǝ mboko nkpǝ, lǝ diyi fɛfɛ ǝsuǝ.
54 Todo o que come a minha carne e bebe o meu sangue tem a vida eterna, e eu o ressuscitarei no último dia.
55 Itsyise mɔ ǝsuǝ eto sinǝ ni didisa tinti nya mɔ kɔtɔ ni ǝnǝsa tinti.
55 Pois a minha carne é verdadeira comida e o meu sangue é verdadeira bebida.
56 Utsyuǝ saa ke leedi mɔ ǝsuǝ eto sinǝ nya wǝǝnǝ mɔ kɔtɔɔ, okpe lǝ mɛ, nya mintsya nsi nkpǝ lǝ wǝ.
56 Todo o que come a minha carne e bebe o meu sangue permanece em mim e eu nele.
57 Fe kase Anto wǝ nsi nkpǝ lǝ mɛ nya minsi nkpǝ lǝ wǝǝ, nko ke utidi wǝ leedi mɔ ǝsuǝ eto sinǝǝ, luusiǝ nkpǝ ɛyɛ lǝ mɛ eso nɛ.
57 Da mesma forma como o Pai que vive me enviou e eu vivo por causa do Pai, assim aquele que se alimenta de mim viverá por minha causa.
58 Nyamfo ni didisa nǝ ditsyi kato díbǝ. Dinte fe didisa nǝ eto okle mi banamǝ dídi nya bǝkpǝ. Utsyuǝ saa kee leedi didisa nǝ maatɛyi mfoo, ebusiǝ nkpǝ itǝ lefe nǝmǝ kenke.”
58 Este é o pão que desceu do céu. Os antepassados de vocês comeram o maná e morreram, mas aquele que se alimenta deste pão viverá para sempre".
59 Asa nyamfo Yesu léte mǝ lǝ Yudafɔ eto katsyakɔ lǝ Kapernaum nɛ.
59 Ele disse isso quando ensinava na sinagoga de Cafarnaum.
60 Se Yesu eto bakasebi kpǝ lɛnɔ etiki nyamfoo, bátɛyi bǝnkǝ, “Ditiki nǝmfo eto kasɔnɔnɔ kpe ale tinti! Owoe loofo ni bofo?”
60 Ao ouvirem isso, muitos dos seus discípulos disseram: "Dura é essa palavra. Quem consegue ouvi-la? "
61 Ite bǝ mǝ kuutsyuǝ mémfe kɛnyɛ ɔ́tɛyi kulesa tsyaa, Yesu áte nkǝ íkǝlǝ mǝ lǝ akɔɛsi nya ɔ́tɔ mǝ nkǝ, “Nyamfo ǝlǝ mi?
61 Sabendo em seu íntimo que os seus discípulos estavam se queixando do que ouviram, Jesus lhes disse: "Isso os escandaliza?
62 Nyalɛ, lǝ ibǝ bǝ binyǝ Utidi eto Ubi ǝmǝ ɔntɔ kato kaka usiǝ kɔɔ, ntsyǝ biuyifo?
62 Que acontecerá se vocês virem o Filho do homem subir para onde estava antes!
63 Onanto eto Lɛwɔnɔ Kɛnkɛ lǝǝtǝ nkpǝ. Utidi eto ǝsuǝ eto sinǝ ǝmbǝ kutǝkǝ saa. Etiki nnya kenke míntɛyi eyifo Onanto eto Lɛwɔnɔ eto etiki nnya lǝǝtǝ nkpǝ.
63 O Espírito dá vida; a carne não produz nada que se aproveite. As palavras que eu lhes disse são espírito e vida.
64 Fɛɛ bǝtsyuǝ kpe lǝ mi nti ba dímamfo bánɔ.” Yesu áte taa kasɔ ketsyikokɔ mba dímamfo wǝ bánɔ ku nwǝ luufi wǝ okpe kɔni.
64 Contudo, há alguns de vocês que não crêem". Pois Jesus sabia desde o princípio quais deles não criam e quem o iria trair.
65 Ɔ́tɛyi úsukosǝ nkǝ, “Nyamfo eso míntɛyi mi miǝ kuutsyuǝ saa embofo mɛ ɔflɔ bubǝ lenni Anto ǝmǝ dítǝ wǝ kusu.”
65 E prosseguiu: "É por isso que eu lhes disse que ninguém pode vir a mim, a não ser que isto lhe seja dado pelo Pai".
66 Lǝ nyamfo eto kamaa, mba dítǝkǝko wǝ kpǝ ésinkli lǝ wǝ kama nya bǝkǝtǝkǝko wǝ kama bio.
66 Daquela hora em diante, muitos dos seus discípulos voltaram atrás e deixaram de segui-lo.
67 Mfó nya Yesu lɛtɔ wǝ bakasebi lefosi inuǝ bamǝ nkǝ, “Mi tsyaa, biusinkli mɛ kama?”
67 Jesus perguntou aos Doze: "Vocês também não querem ir? "
68 Simon Petro ǝtǝ wǝ mbuayɛ nkǝ, “Bonamute, owoe ɔflɔ buudu busu? Fǝ nkpe nkpǝ manlo eto etiki nyamǝ!
68 Simão Pedro lhe respondeu: "Senhor, para quem iremos? Tu tens as palavras de vida eterna.
69 Nya mɔmɔɔ, bófo bɔ́nɔ nya bunyi boǝ fǝ ni Onanto eto Ubi, wǝ ni Ɔkɛnkɛnyǝ ǝmǝ.”
69 Nós cremos e sabemos que és o Santo de Deus".
70 Mfó nya Yesu dítǝ mbuayɛ nkǝ, “Mɔ ni nwǝ dílǝkǝ mi lefosi inuǝ bamǝ tsyaa, ɔni eyifo oboatidi lǝ mi nti!”
70 Então Jesus respondeu: "Não fui eu que os escolhi, os Doze? Todavia, um de vocês é um diabo! "
71 Yesu átɛyi nyamfo itsyi lǝ Yuda wǝ ni Simon Iskariot eto ubi ǝsuǝ. Itsyise uyifo bakasebi lefosi inuǝ bamǝ eto ɔni wǝ luufi wǝ okpe kɔni.
71 ( Ele se referia a Judas, filho de Simão Iscariotes, que, embora fosse um dos Doze, mais tarde haveria de traí-lo. )

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 6, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.