João 13
Onanto eto kakle fɔfɔ; Sɛkpɛle (LIP) vs NVT
1 Ibu diyi lɔni fɛ lǝ bedi Ukpǝ Ása Bo Ɔ́yila eto diyisɛɛ nǝmǝ. Yesu áte nkǝ wǝ lefe éboyo bǝ udu lǝ kawunsiǝ kamfo usu wǝ Anto ɔflɔ. Úkala mba ni wǝ bale lǝ kawunsiǝ mfo, nya óla mǝ sitinti isu ese taa kalosǝkɔ.
1 Antes da festa da Páscoa, Jesus sabia que havia chegado sua hora de deixar este mundo e voltar para o Pai. Ele tinha amado seus discípulos durante seu ministério na terra, e os amou até o fim.
2 Yesu ku wǝ bakasebi akɛ lǝ lesakedikɔ ku ditsyitsyo nǝmfó. Olo ǝmǝ ébusu údufǝ lǝ Yuda wǝ ni Simon Iskariot eto ubi eto nsusu nkǝ lǝ udi wǝ okpe lǝ udu Yesu utǝ wǝ balo.
2 Estava na hora do jantar, e o diabo já havia instigado Judas, filho de Simão Iscariotes, a trair Jesus.
3 Yesu áte nkǝ wǝ Anto éfi ǝsuǝale saa útǝ wǝ lǝ lesa saa ǝsuǝ. Uyi nkǝ útsyi Onanto ɔflɔ nya usinkli ɔntɔ lǝ Onanto ɔflɔ.
3 Jesus sabia que o Pai lhe dera autoridade sobre todas as coisas e que viera de Deus e voltaria para Deus.
4 Nyaso ótaka lǝ lesakedikɔ kamǝ nya úlǝkǝ wǝ awubunte kplɛ nnya kato útsyǝ nya úfi sebo ótsyasɛ lǝ nkɛ.
4 Assim, levantou-se da mesa, tirou a capa e enrolou uma toalha na cintura.
5 Úkuti ntu ókpo lǝ ɔkpɛ kplɛ utsyuǝ kafo nya útsyiko wǝ bakasebi bamǝ eto akpa buflǝ, ákasi nnya ku sebo sia ótsyasǝ lǝ nkɛ.
5 Depois, derramou água numa bacia e começou a lavar os pés de seus discípulos, enxugando-os com a toalha que estava em sua cintura.
6 Se éyo Simon Petro ǝsuǝǝ, ɔ́tɔ Yesu nkǝ, “Bonamute, buflǝ fǝǝbǝ mɛ akpa lee?”
6 Quando Jesus chegou a Simão Pedro, este lhe disse: “O Senhor vai lavar os meus pés?”.
7 Yesu ǝtǝ wǝ mbuayɛ nkǝ, “Amannɔ tɔ lesa nǝ minlɛ buyifo mfo eto kasɔ, fɛɛ kamaa, ǝbɔnɔ nnya kasɔ.”
7 Jesus respondeu: “Você não entende agora o que estou fazendo, mas algum dia entenderá”.
8 Simon Petro ǝtǝ mbuayɛ nkǝ, “Kulefe! Mǝmbutǝ kusu miǝ lǝ ǝflǝ mɔ akpa kulefe.”
8 “Lavar os meus pés? De jeito nenhum!”, protestou Pedro. Jesus respondeu: “Se eu não os lavar, você não terá comunhão comigo”.
9 Simon Petro átɛyi wǝ nkǝ, “Bonamute, nyalɛ mǝmflǝ mɔ akpa mate, bomu flǝ mɔ ani ku mɔ disi tsya!”
9 Simão Pedro exclamou: “Senhor, então lave também minhas mãos e minha cabeça, e não somente os pés!”.
10 Yesu ǝtǝ wǝ mbuayɛ nkǝ, “Utsyuǝ saa ke díkǝflǝ ntuu, ole. Nya weensihiã bǝ uflǝ wǝ ǝsuǝ bio, nnya lehiã ete ni bǝ uflǝ akpa. Itsyise wǝ kalebe saa ebole koko. Mi ǝsuǝ ébole, fɛɛ inni mimblɛ.”
10 Jesus respondeu: “A pessoa que tomou banho completo só precisa lavar os pés para ficar totalmente limpa. E vocês estão limpos, mas nem todos”.
11 Yesu fe úyi nwǝ lǝǝbǝ wǝ bokpe lǝ ani, nyaso ɔ́tɛyi nkǝ, “Inni mimblɛ kenke lele.”
11 Pois Jesus sabia quem o trairia. Foi a isso que se referiu quando disse: “Nem todos vocês estão limpos”.
12 Se Yesu díflǝ mǝ akpa ólosǝǝ, úsinkli úfi wǝ awu ókpe, nya úsinkli úsu úsiǝ lǝ kasɔ lǝ kedikɔ kamǝ. Mfó nya ɔ́tɔ wǝ bakasebi bamǝ nkǝ, “Bɛnɔ lesa nǝ mínyifo mi mfo eto kasɔ?
12 Depois de lavar os pés deles, Jesus vestiu a capa novamente, retornou a seu lugar e perguntou: “Vocês entendem o que fiz?
13 Biakpadi mɛ biǝ Oteasa ku Onamute, nya ɛflɔ bǝ bekpadi mɛ nko. Itsyise wǝ mini nɛ.
13 Vocês me chamam ‘Mestre’ e ‘Senhor’, e têm razão, porque eu sou.
14 Mɔ, nwǝ ni mi Onamute ku Oteasa ébuflǝ mi akpa. Lǝ nko inii, ele bǝ mi tsya flǝ mi bǝtsyuǝ eto akpa.
14 E uma vez que eu, seu Senhor e Mestre, lavei seus pés, vocês devem lavar os pés uns dos outros.
15 Ditsyǝbi dini mínyifo mínte mi, bǝ mi tsya lǝ biyifo fe kase mínyifo mínte mi.
15 Eu lhes dei um exemplo a ser seguido. Façam como eu fiz a vocês.
16 Nlɛ mi bɔtɛyi sitinti miǝ uyifoyifo mamɔ oso wǝ Onamute. Nko ke ini bǝ ɔtɔyɛ mamɔ onso nwǝ lékpe wǝ kɔtɔ.
16 Eu lhes digo a verdade: o escravo não é maior que o seu senhor, nem o mensageiro é mais importante que aquele que o envia.
17 Se binyi sitinti siamfo esoo, Onanto ebokpo mi atsyɔ lǝ bɛyɛ lǝ sitintisu ǝsuǝ biyifo asa!
17 Agora que vocês sabem estas coisas, serão felizes se as praticarem.”
18 “Inni mimblɛ eto etiki minlɛ bɔtɛyi mfo. Nyi mba mínlǝkǝ lǝ mi nti. Fɛɛ ele bǝ Awɔnisa Kɛnkɛ eto Kukue eto etiki bǝ itǝ fe kase báwɔni nnya bǝtsyǝ, ‘Utidi wǝ lékpe kɔni lǝ ɔkpɛ ɔni ku mɛ búdi lesaa, wǝ ni nwǝ létaka úńyǝ lǝ mɛ ǝsuǝ nɛ.’
18 “Não digo estas coisas a todos vocês; conheço os que escolhi. Mas isto cumpre as Escrituras que dizem: ‘Aquele que come do meu alimento voltou-se contra mim’.
19 “Nlɛ mi nyamfo bɔtɛyi katɔnsǝ fɛ lǝ ibǝ ibǝ, bǝ lǝ ibǝ ibǝ nko sitintii, biofo bɛnɔ biǝ Mɔ ni Nwǝ Mini.
19 Eu lhes digo isso de antemão, para que, quando acontecer, vocês creiam que eu sou aquele de quem falam as Escrituras.
20 Sitinti ini minlɛ mi bɔtɛyi minkǝ, utsyuǝ saa ke lefo utidi wǝ míntsyesee, mɔ ófo. Nya utsyuǝ saa ke léfo mɛɛ, nwǝ létsyese mɛ uni ófo.”
20 Eu lhes digo a verdade: quem recebe aquele que envio recebe a mim, e quem recebe a mim recebe o Pai, que me enviou”.
21 Se Yesu lɛtɛyi etiki nyamfo ólosǝǝ, ílǝ wǝ tinti lǝ lɛkɔɛsi. Nya ɔ́tɛyi ókpasǝ nkǝ, “Sitinti minlɛ mi bɔtɛyi mi nkǝ, mi nti eto ɔni ebudu mɛ utǝ.”
21 Então Jesus sentiu profunda angústia e exclamou: “Eu lhes digo a verdade: um de vocês vai me trair!”.
22 Mfó nya Yesu eto bakasebi bamǝ dítsyi bawuninsǝ bábe mǝ bǝtsyuǝ eto ǝnǝmi itsyise íyifo mǝ yaa, nya bánte mǝ nti eto nwǝ Yesu nlɛ.
22 Os discípulos olharam uns para os outros, sem saber a quem ele se referia.
23 Bakasebi bamǝ eto ɔni wǝ Yesu laala tintii, ǝsiǝ ɔfi Yesu.
23 O discípulo a quem Jesus amava ocupava o lugar ao lado dele à mesa.
24 Lǝ nyaso Simon Petro áma ǝnǝmi ókpe okasebi ǝmǝ, ɔ́tɛyi wǝ nkǝ, “Tɔ wǝ futsyǝ ɔnlɛ.”
24 Simão Pedro lhe fez um sinal para que perguntasse a quem Jesus se referia.
25 Nyaso wuntsya étsyue kɛnyɛ lǝ Yesu ɔflɔ nya ɔ́tɔ wǝ buɛ nkǝ, “Bonamute, owoe ni futsyǝ?”
25 Então o discípulo se inclinou para Jesus e perguntou: “Senhor, quem é?”.
26 Mfó nya Yesu dítǝ mbuayɛ nkǝ, “Utidi wǝ muubudi lesa nto kutu ntǝǝ, wǝ uni nɛ.” Lǝ nyaso Yesu ébudi lesa sɛkɛ úfi óto kutu nya úfi útǝ Yuda wǝ ni Simon Iskariot eto ubi.
26 Jesus respondeu: “É aquele a quem eu der o pedaço de pão que molhei na tigela”. E, depois de molhar o pedaço de pão, deu-o a Judas, filho de Simão Iscariotes.
27 Kase Yuda lefo lesa nǝmǝ koo, Obonsam ko dídufǝ wǝ lǝ ǝsuǝ.
27 Quando Judas comeu o pão, Satanás entrou nele. Então Jesus lhe disse: “O que você vai fazer, faça logo”.
28 Fɛɛ bafɛfɛ ba nsi lǝ lesakedikɔ mfó mánnɔ kasɔ lesa nǝ eso Yesu lɛtɛyi Yuda nko.
28 Nenhum dos outros à mesa entendeu o que Jesus quis dizer.
29 Mǝ bǝtsyuǝ ébu bǝ se ini Yuda díkalɛ mǝ otabitobe esoo, bɔtɛyi Yesu nlɛ wǝ nkǝ usu oya bikǝ bia boohiã itǝ mǝ diyisɛɛ nǝmǝ eto budi oboko lee usu utǝ bakombo lesatsyuǝ.
29 Como Judas era o tesoureiro, alguns imaginaram que Jesus tinha mandado que ele comprasse o necessário para a festa ou desse algum dinheiro aos pobres.
30 Nya se Yuda léfo lesa nǝmǝ koo, ete ɔ́bɔ údu. Kǝtsyǝ tsya idi lefe nǝmfó.
30 Judas saiu depressa, e era noite.
31 Se Yuda dídu eto kamaa, Yesu átɛyi nkǝ, “Mɔmɔɔ, bábesǝ Utidi Eto Ubi ǝmǝ eto diye kato. Nya ɛyɛ lǝ wǝ ǝsuǝǝ, bábesǝ Onanto eto diye kato.
31 Assim que Judas saiu, Jesus disse: “Chegou a hora de o Filho do Homem ser glorificado e, por causa dele, Deus será glorificado.
32 Lǝ bábesǝ Onanto eto diye kato ɛyɛ lǝ Utidi Eto Ubi ǝmǝ ǝsuǝǝ, nyalɛ Onanto ebulǝkǝ Utidi Eto Ubi eto diyǝnde nǝ ǝsuǝ onkpe ote. Nya wuuyifo nkomǝ mɔmɔ mfoti.
32 Uma vez que Deus recebe glória por causa do Filho, ele dará ao Filho sua glória, de uma vez por todas.
33 “Mɔ bebi, mensiembusiǝ lǝ mi ɔflɔ ɛklɛ bio. Biɔbɛbɛ mɛ, fɛɛ nlɛ mi bɔtɛyi mɔmɔ fe kase míntɛyi Yudafɔ eto beninǝ léfee miǝ, ‘Kaka mintɔɔ, biembofo mfó bubǝ.’
33 Meus filhos, estarei com vocês apenas mais um pouco. E, como eu disse aos líderes judeus, vocês me procurarão, mas não poderão ir para onde eu vou.
34 “Nya mɔmɔɔ, nlɛ mi kɔfi fɔfɔ butǝ. Bela mi bǝtsyuǝ! Kase minla mii, mi tsya la mi bǝtsyuǝ nko ke.
34 Por isso, agora eu lhes dou um novo mandamento: Amem uns aos outros. Assim como eu os amei, vocês devem amar uns aos outros.
35 Lǝ bela bǝtsyuǝǝ, betidi ba tã ebɔyɛ lǝ nnya ǝsuǝ bate bǝ mɔ bakasebi bini.”
35 Seu amor uns pelos outros provará ao mundo que são meus discípulos”.
36 Simon Petro átɔ wǝ nkǝ, “Bonamute, se fantɔ?”
36 Simão Pedro perguntou: “Para onde o Senhor vai?”. Jesus respondeu: “Para onde vou vocês não podem ir agora, mas me seguirão mais tarde”.
37 Petro átɔ wǝ nkǝ, “Bonamute, beso mǝmbofo fǝ butǝkǝko mɔmɔ kesu? Muukpǝ lǝ fǝ disi faa!”
37 “Senhor, por que não posso ir agora?”, perguntou ele. “Estou disposto a morrer pelo senhor.”
38 Mfó Yesu ǝtǝ wǝ mbuayɛ nkǝ, “Ebofo bukpǝ sitinti lǝ mɔ disi fɛ? Sitinti, nlɛ fǝ bɔtɛyi miǝ, fɛ ukusɛ luutǝ kɛnyɛɛ, ǝbɔni mɛ sitsyǝ, fǝ enyi mɛ kon.”
38 “Morrer por mim?”, disse Jesus. “Eu lhe digo a verdade, Pedro: antes que o galo cante, você me negará três vezes.”
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 13, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.