Mateus 26
Puka Lululi (LEX) vs NTLH
1 La'pa Yesus Nwatutga hare honona pa nhorwua noma Nakot la maka ha Nwatutu-nwaye'a re Niwra:
1 Quando Jesus acabou de ensinar essas coisas, disse aos discípulos:
2 “Hyal miy re, miatg oleka wa tre' ma'ta lera woru na'nama lerlalawna Yahudi ntutu-nte'ewa, de Paska lerni (maka Yahudi re rhoratreria tuini-wedni la' ler maka ha rlergot la Mesir). Ne hota la' ler de Rimormiori A'na A' die, ral A' pua la'pa rwairia A lia auwlakra hananni.”
2 — Vocês sabem que daqui a dois dias vai ser comemorada a
3 La' ler de imam-imam o'tani-matni ror wutga Yahudi in letni-am letni rawok la Kayafas likatni, la'a imam lawna Kayafas genni.
3 Os chefes dos sacerdotes e os líderes judeus se reuniram no palácio de Caifás, o Grande Sacerdote ,
4 E rawok pa rna'ohma Yesus pa rtorna wunwunmua totpena rwenna.
4 e fizeram um plano para prender Jesus em segredo e matá-lo.
5 Mere riwra: “Yan memmemna rhi'a la'a lera maka ha riwra ramuki-rahepur la re, yoma hota lima-rora kokokna-rariarni.”
5 Eles diziam: — Não vamos fazer isso durante a festa, para não haver uma revolta no meio do povo.
6 La'pa Yesus Nden la leta Betania, la'a Simon maka ululu de klernana nnienia ulityata genni.
6 — ausente —
7 Noma patke' ida nmai Yesus de, de nodia potla ida maka ha rhi' nana la watu-watu mak welli werta, de npenpuen lia wu'ru huwua mikmikri mak welli werwerta wali. La'pa Yesus Nana'an reri dewade pat de nwalia wu'ru della Yesus o'tani wawannu.
7 — ausente —
8 La'pa maka Yesus ha Nwatutu-nwaye'a re ramkek nana hade dewade rawenna. Riwra: “Hya' ed mak krei piede nhuri-nwal dioinia wu'ru mak kalwel wierwerat dena?!
8 Ao verem aquilo, os discípulos ficaram zangados e disseram: — Que desperdício!
9 La'pa na'olga wu'ru de ho'mana nlernan kupna harahu pa welli de hota rala la riy maka kakleha-kaplara.”
9 Esse perfume poderia ter sido vendido por uma fortuna, e o dinheiro, dado aos pobres.
10 Mere Yesus Natg oleka hya' maka irakota noma Nakot la re: “Hyal miy re, nihya'pa mikot emkade la patke' dina?! Hade nhi'a ha samomuou mai A'u. Miolin doin e' pa nhi' samomuou A lia dodo'ondi to'a
10 Mas Jesus, sabendo o que eles diziam, disse:
11 yoma A'g edon gor miy pia nodi liarni. Mere riy makakleha-kaplara re nhi'inde e ror wutga miy totpa mtiulan la' ira.
11 Pois os pobres estarão sempre com vocês, mas eu não.
12 Ha nwalia wu'ru de pa na nwahi' A' pua rtamni A'u.
12 O que ela fez foi perfumar o meu corpo para o meu sepultamento.
13 Mpiesiayo, la'pa rakot nohora Uplerlawna Kot Kalwiedni la noh di wawannu uhunu-ewatni, de irakot nohor walia patke' de hihi'ini-yapyapni totpa rira rhoratrereria e'a.”
13 Eu afirmo a vocês que isto é verdade: em qualquer lugar do mundo onde o
14 Noma la' riy id la'a riy termida wehrani woru maka Yesus ha Nwatutu-nwaye'a re de nwawa Yudas Iskariot nla imam re o'tani-matni pa
14 Então um dos doze discípulos, chamado Judas Iscariotes, foi falar com os chefes dos sacerdotes.
15 nod lir la re niwra: “Am miy re, hota hya' ed maka miala mai a'u totpena agala Yesus tiy miy?” Noma rpair nieka kupan pi'ra terampwotelu tututu pa rala la Yudas.
15 Ele disse: — Quanto vocês me pagam para eu lhes entregar Jesus? E eles lhe pagaram trinta moedas de prata.
16 Noma Yudas nla nwahakhak talla emkameni pa ntorna Yesus totpena nala la Yahudi o'tani-matni re.
16 E daí em diante Judas ficou procurando uma oportunidade para entregar Jesus.
17 La'a lera yanullu la lerlalawna maka Yahudi re ha ra'ana roti mak kakleha tgo'a, noma maka Yesus ha Nwatutu-nwaye'a re rmai pia rakot la Yesus riwra: “Tuna, hota ampahi' targa ya'anlawna-yemunlawna itodi itsoratreria it tuini-wedni la' Mesir de la' hanmeni?”
17 No primeiro dia da Festa dos Pães sem Fermento , os discípulos chegaram perto de Jesus e perguntaram: — Onde é que o senhor quer que a gente prepare o jantar da
18 Noma Yesus Nakot la re Niwra: “Mlia' letlawna pa mikot la riy ida maka A'ukot targ oleka tiy miy, pa mikot la miwra: “Hyalia, it tungkurnu Niwra Ntu'tg olek la lerni pa hota Enmat wia. Pede Eniwra Nora maka ha Nwatutu-nwaye'a re rhi'a ya'anlawna-yemunlawna Paska la'a o rommu di.””
18 Ele respondeu:
19 Noma maka Yesus ha Nwatutu-nwaye'a re rhi'a hya' ed maka Yesus Nakota rella. Noma rla' pa rwahi'a-rwayod tiarga ya'ana-yemnia Paska.
19 Os discípulos fizeram como Jesus havia mandado e prepararam o jantar da Páscoa.
20 La'pa nmel wa, noma Yesus Nora maka ha Nwatutu-nwaye'a termida wehrani woru re ra'an wut lia mei wawannu.
20 Quando anoiteceu, Jesus e os doze discípulos sentaram para comer.
21 La'pa rtepartarlia ya'ana dewade Yesus Nakot la re: “Mpiesiayo! Hota la' riy id tiy miy die hota eniwra na'olga A'u.”
21 Durante o jantar Jesus disse:
22 La'pa ratlin nan hade de honona rmalui-rmaher doin la. Dewade rima-rima ratiana Yesus riwra: “Matroma, hota a'g edonno?”
22 Eles ficaram muito tristes e, um por um, começaram a perguntar: — O senhor não está achando que sou eu; está?
23 Yesus Niwra: “Riy maka kor rewre'wa A' pua mto' wutga roti la'a lari niemun geni pa emeka tema raralamni nhi'inde rhi'a, de hota e' ed mak ka'olg A'u.
23 Jesus respondeu:
24 Plola, hota Rimormiori A'na A' die hota Amuati, emeknekama e rhorat targa la Puka ralamni. Mere hota la'pa he' ed mak ka'olga Rimormior A'na de, adoh! Riy de hota nler meman la yatyatni-halalli yatlorni-yatra'ani. Samomuounu de edon ra'a'n nan walia e' la noh di wawannu.”
24 Pois o
25 Noma Yudas mak kiwra na'olga Yesus nakot la Yesus niwra: “Tungkurga, a' niek de edonno?”
25 Então Judas, o traidor, perguntou: — Mestre, o senhor não está achando que sou eu; está? Jesus respondeu:
26 La'pa rara'an reri noma Yesus Na'ala roti, na'nama Na'uli-nawedia Uplerlawna. Nhor nioma Nhawi-nhawia rot die na'nama Nhakre'era la maka ha Nwatutu-nwaye'a re na'nama Niwra: “Mia'ala pa mi'ina. Hadi de A ino'nu inhatti.”
26 Enquanto estavam comendo, Jesus pegou o pão e deu graças a Deus. Depois partiu o pão e o deu aos discípulos, dizendo:
27 Nhor nia'nama Na'ala lari maka rkeni anggur turnu na'nama Na'uli-nawedia Uplerlawna na'nama Nala maka ha Nwatutu-nwaye'a re, me Niwra: “Hononmi mnimit la (miemnu).
27 Em seguida, pegou o cálice de vinho e agradeceu a Deus. Depois passou o cálice aos discípulos, dizendo:
28 Yoma A ra'ru inhatti maka khi'a aplola Uplerlawna nnio' warwuarnu me rar maka ha rhuria pa Namou-nawitna riy liawanni.
28 porque isto é o meu sangue, que é derramado em favor de muitos para o perdão dos pecados, o sangue que garante a
29 Mpiesiaya, hota A'g edonna gemnu owa'ana anggur turnu pa la'pa nte'ela' lerni Agor miy pia temun wutga anggur tur warwuarnu la'a A A'mu genni maka Ntorna-nrautu emeka Ray.”
29 Eu afirmo a vocês que nunca mais beberei deste vinho até o dia em que beber com vocês um vinho novo no
30 Nhorwua noma rwahniara nhiara ya'uli-yawedi id la Uplerlawna. Nhor diewade rla'awa la'a wo'ora Saitun.
30 Então eles cantaram canções de louvor e foram para o monte das Oliveiras.
31 Noma Yesus Nakot la maka ha Nwatutu-nwaye'a re Niwra: “Hota la' mel di nekpa miy hononmi miwlar dioinia A lia yoma la'a rira hihi'ini yatyatni mai A'u. Yoma Puka ralamni de e nakot nohora Uplerlawna lirni niwra:
31 E Jesus disse aos discípulos:
32 Mere la'pa ramori-ralewna A'g owa'ana de hota A'g e ula' ul miy lia Galilea.”
32 Mas, depois que eu ressuscitar, irei adiante de vocês para a Galileia.
33 Noma Petrus nakot la Yesus: “Pen neka mutu korni hota rawlar dioinia O la Tuna, mere a' di de akti id mana a'g edonna wuadur la O' onmu.”
33 Então Pedro disse a Jesus: — Eu nunca abandonarei o senhor, mesmo que todos o abandonem.
34 “Mhuoratreria Petrusa. Plola la' mel di memna de hota hiwi lallu edonna nkukule' ma'ta de, hota omueh'a nekpa mrieher doin A lia' re'eni wotelu.”
34 Mas Jesus lhe disse:
35 Mere Petrus nakot la Yesus Niwra: “La'pa it rewre'wa tler la wniunu-wnienna ho'mana hota a'g edonna ga' pua rieher doinia O'a Am ee!” Ne maka ha Nwatutu-nwaye'a re honona mana lirni emekwalima Petrus lirni.
35 Pedro respondeu: — Eu nunca vou dizer que não o conheço, mesmo que eu tenha de morrer com o senhor! E todos os outros discípulos disseram a mesma coisa.
36 Nhor nioma Yesus Nora maka ha Nwatutu-nwaye'a re pa rla'awa geni ida mak kwawa Getsemani. La'pa rden la hande noma Enakot la ira: “Mpiei pia mimtatan la handi. Pena A lia siumbaini.”
36 Jesus foi com os discípulos para um lugar chamado Getsêmani e lhes disse:
37 Noma Nakot la Petrus nora Sebedeus a'nani rora, de Yakowsi nor Yohansi pa rmemeh'a ror rewre'wa E' pa rla'a. La' mel de Yesus ralamni Nmayo'a-nmataw dioin la.
37 Então Jesus foi, levando consigo Pedro e os dois filhos de Zebedeu. Aí ele começou a sentir uma grande tristeza e aflição
38 Noma Nakot la mutwualli re Niwra: “A ralmu emeka nmolu-nhelma pa emeknekama hota Amuat mie! Mdien nek la handi pa mimatmat pa msiumbaini.”
38 e disse a eles:
39 Noma Yesus Nla oliet kuku'a la'a gen die na'nama Nler inonni pa Nwaltiora-nwaltieman la tani wawannu pa Nsumbain Niwra: “Am ee! Awuak pa Ompuayow de, Muhal doinia kropna-krieutu mak hota Atiutulu-lielew niana ri. Mere yana Mliernohor maka A ralmu ha nwaka mere plolli nek tiy O'owa Ama!”
39 Ele foi um pouco mais adiante, ajoelhou-se, encostou o rosto no chão e orou:
40 Nhor nioma Yesus Nawal pia Nla Ntomar la mutwualli re wotelu, mere Nla' de wotelu e ranin hala. Noma Yesus Nakot la Petrus Niwra: “Eneknek to'ama jama id ho' pa taken niana mimatar nohor A'u?!
40 Depois voltou e encontrou os três discípulos dormindo. Então disse a Pedro:
41 Mimatmat pa msiumbaini totpena yana hegana amlawanni nreh nian miy pia mlier la do'a-hala ralamni. Yoma plolli pa miy miwra mliernohor A ralma-rio'ru mere ta'en niana mhi' nana.”
41 Vigiem e orem para que não sejam tentados. É fácil querer resistir à tentação; o difícil mesmo é conseguir.
42 Noma Yesus Nla Nsumbaini owa'ana pa Niwra: “Ame! La'pa Omiwra yawuhi-yawe'et di ntut nian A'u, de taken niana Awuaniklia-wuayotlia de, mere nden nek la O wa Ama.”
42 Pela segunda vez Jesus foi e orou, dizendo:
43 Noma Yesus Nawali owa'an pa Nla Ntomar la mutwualli re wotelu mere e rtepartar yanina yoma matni werat rehia.
43 Ele voltou de novo e encontrou os discípulos dormindo. Eles estavam com sono e não conseguiam ficar com os olhos abertos.
44 Pede Yesus Nal targ owa'ana la re'eni wotellu pa lirni la Amni de emkade wali.
44 Jesus tornou a sair de perto deles e orou pela terceira vez, dizendo as mesmas palavras.
45 Nhor nioma Nawali owa'an pa Nmai pia Nakot la mutwualli re Niwra: “Minin ma'ta miy?! Mitlina! Nte'ela lerni wa pa Rimormiori A'na A' die ra'olga A lia riy maka khi' do'a-hala.
45 Então voltou até onde os discípulos estavam e perguntou:
46 Mimata, mai pia tla' pa twatroma riy mak ka'olga A'u, nmai wia dee!”
46 Levantem-se, e vamos embora. Vejam! Aí vem chegando o homem que está me traindo!
47 La'pa Yesus Ntepartar mua'ta la yaltieri, dewade Yudas maka nhi'inde kre'ela maka Yesus ha Nwatutu-nwaye'a la riy termida wehrani woru re, enmai wia, de nor wutga riy mutlialawna woka ida, de rodia wehla plalahwa, me aukakaklu. Imam o'tani-matni re me Yahudi in letni-am letni er mak khopan pa mutu rmai pia rtorna Yesus.
47 Jesus ainda estava falando, quando chegou Judas, um dos doze discípulos. Vinha com ele uma grande multidão armada com espadas e porretes, que tinha sido mandada pelos chefes dos sacerdotes e pelos líderes judeus.
48 Me Yudas mana Nakot targ oleka la mutnu re hota hya' ed maka ha nhi'a, niwra: “Mitlina, tla' de, de la'pa hameni ed maka akinnia de E' inhatta pa mtiorna!”
48 O traidor tinha combinado com eles um sinal. Ele tinha dito: “Prendam o homem que eu beijar, pois é ele.”
49 Pa la'pa rte'ela gen die, dewade Yudas nod tiemna Yesus pa nakot la: “Kalwiedo tungkurge!” Dewade nkinnia Yesus.
49 Judas foi até perto de Jesus e disse: — Mestre, que a paz esteja com o senhor! E o beijou.
50 Noma Yesus Nakot la: “Temana, pleta-plet pa omliernohora o ralma-riormu mak kariei pia ommuai handi!”
50 Jesus respondeu: Então eles chegaram, prenderam Jesus e o amarraram.
51 Noma Yesus mutwualli ida nleh dioinia wehlani pa ndawar doinia riy ida tlinni. Riy de nhi' hopopna la imam-imam re o'ta lawanni.
51 Mas um dos que estavam ali com Jesus tirou a espada, atacou um empregado do Grande Sacerdote e cortou uma orelha dele.
52 Noma Yesus Nakot la mutwualli de Niwra: “Hoi! Mkieni owa'an wehlamu della paro'oni. Yoma riy meni mak kahe'iya wehla de hota wehla na'an owa'ana e'a.
52 Aí Jesus disse:
53 Omuat niekame ta'en niana Agharia A li'ru la A A'mu totpena Nalewan nan A'u?! Hota Nleretniekla Na'enyatga hopopna (malaikat) mak ka'ara lidna termida wehrani woru rehenu totpa hopopanni-lili'irnu re rmai pa rtulan mai A'u.
53 Você não sabe que, se eu pedisse ajuda ao meu Pai, ele me mandaria agora mesmo doze exércitos de anjos?
54 Mere la'pa hota emkade, de hota emkameni la Puka lirni mak kakot nohora A matmia'tu mak emkadi, de hota ntutu-nte'ewa?”
54 Mas, nesse caso, como poderia se cumprir aquilo que as
55 Noma Yesus Nakot la riy mutlialawna re Niwra: “Hoi hya' nrei pia miodia wehla ara me kakaklu re ma mtiorn A'u?! Yanpa la' miy wniarormi de A' di de riy yatyata-halala id A'u?! Lera-ler de A'g e wuatutu-wuaye'ela Uplerlawna roma kreini mere miy edonna mtiorn A'u.
55 Depois Jesus disse para aquela gente:
56 Mere ha rhi' emkade totpa naplol nohor la makwohorulu-ktatrulu lirni la' Puka ralamni.” Nhor nioma maka Yesus ha Nwatutu-nwaye'a re honona rawlar dioin E' pa kni'ini-kniewarni.
56 Mas tudo isso está acontecendo para se cumprir o que os Então todos os discípulos abandonaram Jesus e fugiram.
57 Mak ktorna Yesus re rodia Yesus pa rla'a imam-imam o'ta lawanni Kayafas de. La' hande de makwatutu-kwaye'a agama ror wut nieka Yahudi in letni-am letni re rawok tar momuog olekwa.
57 Os homens que prenderam Jesus o levaram até a casa do Grande Sacerdote Caifás, onde estavam reunidos alguns mestres da Lei e alguns líderes judeus.
58 Petrus de nlernohor reria Yesus, mere edon nwakriania. Noma Petrus nwakdie'da wal pia nodi liarni la riwta ralamni la'a imam lawna romni, pa nre' pa namtatan wutga la' riy mak katiak la' hande. Petrus ralma-riorni de nlernohora, totpena nat muemna hya' maka hota ha rhi' nana la Yesus.
58 Pedro seguiu Jesus de longe até o pátio da casa do Grande Sacerdote. Entrou e sentou-se com os guardas para ver como aquilo ia terminar.
59 Imama re o'tani-matni la'pa mak ktorna agama watghudni honona, rahak riy mak kaprir niohora ira totpa ralahar pa rwaghal Yesus totpena rlernan talan pa rukum penna E'a.
59 Os chefes dos sacerdotes e todo o Conselho Superior estavam procurando alguma acusação falsa contra Jesus a fim de o condenar à morte.
60 Riy harahu rmai pia rakot nohora hya' ed maka edon kaplola, mere o'ta-mata re edonna rlernana wniatikilgeni totpena rwaghala Yesus.
60 Mas não puderam encontrar nada contra ele, embora muitos se levantassem para dizer mentiras a respeito dele. Afinal dois homens se apresentaram
61 Na'nama riwra: “Hadi de ed mak kiwra E' ed mak karuri-kalai pia kweyata-kwaniawua Uplerlawna roma kreini de, me hota E rurni-laini etla pa Nariri owa'ana krei die la'a lera wotellu.”
61 e disseram: — Este homem afirmou: “Eu posso destruir o Templo de Deus e construí-lo de novo em três dias.”
62 Noma imam lawna naprir pia nakot la Yesus Niwra: “Hoi, hota O edonna Mukot hadom pa Mpuahla nana lira mak kwatiawua etnu-liolli rena? Lira re raplola me edonna?”
62 Aí o Grande Sacerdote se levantou e perguntou a Jesus: — Você não vai se defender desta acusação?
63 Mere Yesus edon Nakot hadomdoma.
63 Mas Jesus ficou calado. Então o Grande Sacerdote tornou a perguntar: — Em nome do Deus vivo, eu exijo que você diga para nós: você é o
64 Noma Yesus Nakot la: “Emeknekama o lirmu de. Mere miy hononmi mpiesiayo! Hota la' ler id de hota mimkek memna, Rimormiori A'na A'umtatan la Uplerlawna-Mempulwatnu mak kodi plolli walli malganna ne hota Amuai die Agodia kakma la'a lyanti tutulu.”
64 Jesus respondeu:
65 Dewade imam lawan de nawenan pa nlihira-nnaiya rain plalah wamueheni yoma nwarora de Yesus de rimormior tio' E'a, na'nama niwra: “Adoh! Riy di e nalernu-naha'a Uplerlawna kotni-nanni yoma Enakot Niwra Uplerlawna A'nani E'a. Yan itwei pia riy rakot nohora E halli. Miy hononmi e mitlin walia E lirni de e Napolu-naliella Uplerlawna toh?!
65 Aí o Grande Sacerdote rasgou as suas próprias roupas e disse: — Ele
66 Pa emkameni la miy ralma-riormi. Mietlia wa.”
66 Então, o que resolvem? Eles responderam: — Ele é culpado e deve morrer!
67 Dewade krurui-kpirpir la Yesus gaini ralamni na'nama rdupla. Ne riy dom to'a rmai pia rpahara malwiru-malganna Yesus killi.
67 Em seguida cuspiram no rosto de Jesus e deram bofetadas nele. E os que batiam nele
68 Rahe'i-ramal niohor E'a pa riwra: “Hoi Ray Makamori-Kalewna nek O'a maka Uplerlawna Nano'taru demade Mpuet tek la, he' ed mak kpahara O'a dena!”
68 diziam: — Ei, Messias, adivinhe para nós quem foi que bateu em você!
69 Ne Petrus namtatan nek la'a riwta ralamni la'a imam lawna romni (totpa nat niohora hota rhi'a hya'a la Yesus). Dewade pat makhoi-ktani ida nmai pia nakot la Petrus niwra: “Nhi'inde omuor wutga riy mak kor Yesus riy Galilea de mila' wutu.”
69 Pedro estava sentado lá fora no pátio, quando uma das empregadas chegou perto dele e disse: — Você também estava com Jesus da Galileia.
70 Mere Petrus nreher la' honona re gaini ralamni niwra: “A'g e uplin niohora lirmu-tunmu de lie'erni.”
70 Mas ele negou diante de todos, dizendo: — Eu não sei do que é que você está falando.
71 Noma Petrus nwatitin la hande pa nla'awa riwta nhiarni onni. Noma pat makhoi-ktani id to'a nlol hande pa namkeka dewade nakot la riy mak kden hande niwra: “Emekneka riy di dodo'ona e nor walia Yesus mak kwatiawua Nasaret de talla.”
71 Depois foi para a entrada do pátio. Outra empregada o viu e disse às pessoas que estavam ali: — Ele estava com Jesus de Nazaré.
72 Noma Petrus nreher owa'an pa nlokra-nhautu niwra: “Itmatromni Enamkek reri me a'g edonna gat niohora riy de halolola.”
72 Pedro negou outra vez, respondendo: — Juro que não conheço esse homem!
73 Edon nalo'on wali ne riy mak kden hande rmai pia rakot la Petrus riwra: “O inhatti manoo! Yana mriehera, yoma ami e matlina o niareimu-wniahaurmu pede o'a di mak klernohora Yesus inhatti!”
73 Pouco depois, os que estavam ali chegaram perto de Pedro e disseram: — O seu modo de falar mostra que, de fato, você também é um deles.
74 Noma Petrus ntan limni la heyanan pa nlokra-nhautu niwra: “Uplerlawna Namkek reria me a'g edonna gat niohora riy de. Uplerlawna nhiakar lokarni mai a'u la'pa agat niohora riy de ha lolola.”
74 Então Pedro disse: — Juro que não conheço esse homem! Que Deus me castigue se não estou dizendo a verdade! Naquele instante o galo cantou,
75 na'nam de Petrus nhioratni nko'i nana Yesus lirni de Niwra: “Hota la hiwi lallu edon nkukule' ma'ta de hota omrieher nan olek A lia re'eni wotel wua.” Noma Petrus nlergot la gen die na'nama nahedge'du la kniakru.
75 e Pedro lembrou que Jesus lhe tinha dito: “Antes que o galo cante, você dirá três vezes que não me conhece.” Então Pedro saiu dali e chorou amargamente.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 26, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.