Mateus 22
Puka Lululi (LEX) vs NAA
1 Yesus Nnairia yawalliohora id owa'an pa na Nwahaur la o'ta-mata re, Niwra:
1 De novo Jesus lhes falou por parábolas, dizendo:
2 “La'a Uplerlawna mutnu-rahanu, mak Enodi plolli la pa emeka Ray, de Uplerlawna hihi'ini yala'ani emeknekama yawalliohor di. De Uplerlawna emolmolan nekama ray id mak kiwra khi'a he'i-hepur nohora a'nani muanke'a mehlimni-marya'ani.
2 — O Reino dos Céus é semelhante a um rei que preparou uma festa de casamento para seu filho.
3 De ray die nhopan pa mak ktulla-kar lia e'a rla pa rpolga riy maka ray die ha npol niana-nwak nana oleka pa rma ramtatna. Mere maka rpol niana-rwak nana re rahmena rmai.
3 Enviou os seus servos a chamar os convidados para a festa, mas estes não quiseram vir.
4 Noma ray die nhopan pa mak ktulla-kar lia E'a re dom to'a rla rhu'ru-rhelam la mak ha rpol niana-rwak nana re riwra: “Mia mimtatanmi yoma nhioi-tniani la' mei wawannu namtemtemn olekwa. A pipi-du'mu mak kden la lowna-krahanu raknioki-ratnia'awa momuog olekwa me er olek la mei wawannu. Mai pia tamkek la it gaini.”
4 Enviou ainda outros servos, dizendo: “Digam aos convidados: Eis que já preparei o meu banquete; os meus bois e animais da engorda já foram abatidos, e tudo está pronto; venham para a festa.”
5 Mere mak ha rpol niana re edonna rga' niohor polpuolu-wakwak de pede rla'awa la'a kniar genni me dom de rla'awa nhyi' ralma.
5 Mas os convidados não se importaram e se foram, um para o seu campo, outro para o seu negócio.
6 Ne korni de rtoran targho'a ray die hopopanni-lili'irnu pa ralla yetni warna na'nama rliwar wenwenna re.
6 Outros, agarrando os servos, os maltrataram e mataram.
7 La'pa ray die natlin nan hare de nawenan doin la. Pa nreiniande nhopan pa ralgota limni-rorni mak ka'ara pa rwunu-rwenna riy yatyat mak kwunu-kwenna ray hopopanni re, na'nama rhoklai la ir letni.
7 — O rei ficou furioso e, enviando as suas tropas, exterminou aqueles assassinos e incendiou a cidade deles.
8 Nhor nia'nama ray die npolga mak ktulla-kar lia e'a re pa niwra: “Itwahi' oleka he'i-hepru la'a mehlima-marya' di mere maka apuolu-wuak ulu re ta'en niana ra'an wut mai a'u la mehlima-marya' di.
8 Então disse aos seus servos: “A festa está pronta, mas os convidados não eram dignos.
9 Pede mliergot pa mpiolu-mpiak he' to'a mak kden la loi liawna-talan lawna pa rma rahepur pa ra'ana-remun la handi.”
9 Vão, pois, para as encruzilhadas dos caminhos e convidem para o banquete todos os que vocês encontrarem.”
10 Dewade mak ktulla-kari re rla'awa pa rla rawoka-rale'ga riy mak kden la loi liawna-talan lawna re pa rriw niana momuoga pa rma rapenga geni-tiena maka ha rhi' targ oleka re. Riy kalwieda nor wutga riy yatyata er momuou lia hande.
10 E, saindo aqueles servos pelas estradas, reuniram todos os que encontraram, maus e bons; e a sala do banquete ficou cheia de convidados.
11 Nhor nia'nama ray die nmai pia nlina-nmata mak kmai re honona la hande. La hande de ray namkek nana riy ida edonna nnairi naniair maka riy rnairia pa rahe'i-rahepur la mehlima-marya'a.
11 — Mas, quando o rei entrou para ver os que estavam à mesa, notou ali um homem que não trazia veste nupcial
12 Noma ray nakot la riy de niwra: “Hyalia, nihya'pa Ommuai handi de o' edonna mniairia naniairia muki-hepru la'a mehlima-marya' dina?” Mere riy de edonna nwalol hadoma.
12 e perguntou-lhe: “Amigo, como você entrou aqui sem veste nupcial?” E ele emudeceu.
13 Noma ray nakot la maktulla-makar lia hande niwra: “Mpiutu-mkiohoga ha limni-lakni ne mrinnia la melmelli-kalkalamni la' lutur lawna to'orni. Hota la' hande de riy e rpolpuol inni-rwakwak amni.””
13 Então o rei ordenou aos serventes: “Amarrem os pés e as mãos dele e atirem-no para fora, nas trevas; ali haverá choro e ranger de dentes.”
14 Noma Yesus Nwatia lirni la'a yawalliohor de pa Niwra: “La'a emkade wal pia polpuolu la' riy harahu pa rler teman la Uplerlawna mutnu-rahanu, mere mak ha rwaliri, de riy doma rmeh'a.”
14 Porque muitos são chamados, mas poucos são escolhidos.
15 Nhorwua noma riy Parisi rla' pa rawok pa rwahu'ria ralma-riora, totpena rna'aili Yesus.
15 Então os fariseus se retiraram e consultaram entre si como surpreenderiam Jesus em alguma palavra.
16 Noma rhopan doinia ir mutwualli doma ror wut wualia riy mak kher lia Herodes totpa rla'a Yesus de pa ratiana riwra: “Tungkurga, amatga de riy plele'er id O'a. O' e Mpuatut die, Mukot nohor plollolli la Uplerlawna ralma-rior kalwiedwedni la'a rimormiori. O' edonna Mhue'du nan etia riy ralma-riorni, yoma riy lalawna onde riy kuku'uni ho'mana O' edon Mpuadan nohora.
16 E enviaram-lhe discípulos, juntamente com os herodianos, para lhe dizer: — Mestre, sabemos que o senhor é verdadeiro e que ensina o caminho de Deus de acordo com a verdade, sem se importar com a opinião dos outros, porque não olha para a aparência das pessoas.
17 La' hade pede Mukot teka la mai ami, de la' O wniarormu de, la' it agamni deullu-tatarni de nakot am pia ampairia blastena la'a mak ktorna horta-hairi (Kaisar) onde yana?”
17 Assim sendo, diga-nos o que o senhor acha: é lícito pagar imposto a César ou não?
18 Mere yatianni re de Yesus Nat niohora ira nnia'ohma yatyatni honona. Pede Yesus Nwahla re: “Oi riy kdior miera miy! Mtiut inonmi emeka riy mak samomuou mere plollolli de riy yatyat miy. Hya'a nrei pia miwra mtiot A'u?!
18 Mas Jesus, percebendo a maldade deles, respondeu:
19 Mi'al tek la kupan maka ma mpiairia blasten la pa mtiut tieka la mai A'u.” Dewade rala kupan dinar id pa rtutga la Yesus.
19 Mostrem-me a moeda do imposto. Trouxeram-lhe um denário.
20 Noma Yesus Natiana re: “La kupan de he'a herni-gaini me he' nanni mak kden la kupan dena?”
20 E Jesus lhes perguntou:
21 Noma rwet la riwra: “Ray mak ktorna horta-hairi Romawi (Kaisar) o'tani inhat ee!”
21 Eles responderam: — De César. Então Jesus lhes disse:
22 La'pa ratlin nana lira wniahla re honona, de honona rwer rer wiawni. Noma honona rwatitin la gen diewa pa rto'or la Yesus.
22 Ouvindo isto, se admiraram e, deixando-o, foram embora.
23 La' ler de nekpa riy Saduki doma rmai pia ratian nohora Yesus la'a emkameni riy mak kmati hota rmori owa'ana, yoma Saduki re er mak edonna kpesiay riy mak kmati hota rmori owa'ana.
23 Naquele dia, alguns saduceus, que dizem não haver ressurreição, aproximaram-se de Jesus e lhe perguntaram:
24 Riwra: “Tungkurga, Musa wniatutnu-wniaye'eni la ita de emkadi: de la'pa muanke'a ida nmati me nakleh ma'ta a'na, de muanke'a mak mat die hyalli nor owa'ana yerni patyat de rmehlima, totpena rlernana hyalli mak kmati olek de duratni-waitni.
24 — Mestre, Moisés disse: “Se alguém morrer, não tendo filhos, o irmão desse homem deve casar com a viúva e gerar descendentes para o falecido.”
25 La' lera ida de muanke'a riy wo'itu rwahyal riaralma mak kdella it nohoni. Noma yanulu nmehlima mere nakleh ma't a'na dewade nmat wia. Pede hawni patke' maka ha nto'or nan de nora yerni muanke'a ida rmehlima.
25 Ora, havia entre nós sete irmãos. O primeiro, tendo casado, morreu e, não tendo descendência, deixou sua mulher para seu irmão.
26 La'pa edonna rlernan ma'ta a'na, de muanke' de nmat wia. Noma patke' de nor yerni id owa'ana. Mere emkade to' pa nodi liarni pa la ntut mueman la gari hoho'a.
26 O mesmo aconteceu com o segundo, com o terceiro, até o sétimo.
27 La'awa hohoni noma pat de nmat wia mere nakleh etia a'na ida.
27 Por fim, depois de todos, morreu também a mulher.
28 Pede la'pa la'awa lerni pa mak mati honona rmori owa'ana, de hota he' hawni patke'a dena? Yoma mak kwahyali re wo'itu meman pa rora pat de rmehlima.”
28 Portanto, na ressurreição, de qual dos sete ela será esposa? Porque todos casaram com ela.
29 Noma Yesus Nwahla yatianni re Niwra: “Oi, miy wniarormi nhala, yoma miplin niohora Puka lirni, me miplin wualia Uplerlawna plolli-mneheni.
29 Jesus respondeu:
30 Yoma riy mak kmati re hota rmori owa'ana, de hota edonna rmehlima, mere hota rmori-rdar lia Ilyamou-Watyatoha, emolmolan nekama Uplerlawna hopopanni (malaikat) la' Ilyamou-Watyatoha mak edon rmehlima.
30 Porque, na ressurreição, nem casam, nem se dão em casamento, mas são como os anjos no céu.
31 Nah, la'a miy wniarormi de mak miwra riy hota edon rmori owa'an la matmiatni ralamni, de emeknekama miy edonna mpiaik nan ma'ta hya' maka Uplerlawna Nakot nohora la'a mak hota kmori owa'an la matmiati ralamni.
31 Quanto à ressurreição dos mortos, vocês nunca leram o que Deus disse a vocês:
32 Yoma la' ler maka Abrahama, Isaka, me Yakopa rmati olek de Uplerlawna Niwra: “A' di, de Abraham, Isak, me Yakop Uplerlawanni ma'ta A'u.” Ha nnia'eratni de Uplerlawna mutnu-rahanu mak kmati rmori owa'ana me Uplerlawna de ir Uplerlawanni. Uplerlawan de, riy mak kmati Uplerlawanni atia'a hade. E' de de, mak kmormiori Uplerlawanni E'a.”
32 “Eu sou o Deus de Abraão, o Deus de Isaque e o Deus de Jacó”? Ele não é Deus de mortos, e sim de vivos.
33 La'pa riy mutlialawna re ratlin nana Yesus lirni-tunnu re, de honona re rwer rer wiawni.
33 Ouvindo isto, as multidões se maravilhavam da sua doutrina.
34 La'pa riy Parisi ratlin tutga Yesus Nhi' nana riy Saduki re de rakleha lira waw la temni, dewade Parisi re rawok owa'an pa rna'ohma.
34 Entretanto, os fariseus, sabendo que Jesus havia silenciado os saduceus, reuniram-se em conselho.
35 Noma tungkurga agama deullu-tatarni id la ira la nala yatiana id pa na nta'aga Yesus.
35 E um deles, intérprete da Lei, querendo pôr Jesus à prova, perguntou-lhe:
36 Niwra: “Tungkurga, lira nhiopan meni ed maka khi' ononni la'a agama deullu-tatarni?”
36 — Mestre, qual é o grande mandamento na Lei?
37 Noma Yesus Nwahla lirni Niwra: ““Miala miy rurmi-laimi, ralma-riormi, ihrami-ralammi tetema pa mhima-mrie'a Uplerlawna Matromlawanmi de.”
37 Jesus respondeu:
38 Lira nhiopna, nhiedu tniehra ononni inhatta hade.
38 Este é o grande e primeiro mandamento.
39 La' wornu mana emekwalima idni de. De niwra: “Miatu mtiulla-msiaynia, mira'a-mipal wualia rimormiori wialmi pa emekwalima mimkek rer lia inon wamuehemi.”
39 E o segundo, semelhante a este, é: “Ame o seu próximo como você ama a si mesmo.”
40 Deulu-tatra agama maka Musa nor wutga makwohorulu-ktatrulu rwatutu re, on petanni-ga'ar lawanni (ononni) nwatiawua lira nhiopna ri.”
40 Destes dois mandamentos dependem toda a Lei e os Profetas.
41 La'pa riy Parisi rden ma'ta la hande noma Yesus Natiana re:
41 Estando reunidos os fariseus, Jesus lhes perguntou:
42 “A'utian tek miy. La'a miy wniarormi de Ray maka kamori-kalewan mak Uplerlawna Nano'tar die, de he' duratni-waitni hadena?”
42 — O que vocês pensam do Cristo? De quem é filho? Eles responderam: — De Davi.
43 Noma Yesus Niwra: “Hade emkade, de hya' ed mak krei piede Uplerlawna Nhiwni Narialmua Daud pa nwet la Ray miaka kamori-kalewna de e Matromlawanni? Yoma Daud niwra:
43 E Jesus perguntou:
44 “Orgahi-Orha'a Nakot la a Matromlawnu (Yesus) Niwra: Muliwnu (Mumtatnu) la' A wa'lu malganna, la'pa A'utowra arwalmu pa ratniowar la O nayanmu.”
44 “Disse o Senhor ao meu Senhor:
45 La'pa ray Daud nwet la Ray Makamori-Kalewna, niwra e Matromlawanni, nihya'pa mikota ray Daud duratni E'a?”
45 — Portanto, se Davi o chama de Senhor, como ele pode ser filho de Davi?
46 Dewade Yesus Nwatia lirni mere riy id mana edonna naltieri eti la Yesus gaini ralamni. Ne la' ler de pa nodi liarni de riy id mana edonna nparan pia nhar lirni pa natiana Yesus.
46 E ninguém podia lhe responder uma palavra; e a partir daquele dia ninguém mais ousou fazer perguntas.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 22, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.