Mateus 19
Puka Lululi (LEX) vs NTLH
1 La'pa Yesus Nwahaur nohor momuoga hare honona noma Nwatitin la Galilea yapatni pa Nla'awa Yudea yapatni la' gerlawna Yordan walli.
1 Depois de dizer isso, Jesus saiu da Galileia e foi para a região da Judeia que fica no lado leste do rio Jordão.
2 Riy rahu rlernohora reria Yesus pede Yesus Nhi' kalwieda ir la nnienni-nhienni.
2 Uma grande multidão o seguiu, e ali ele curou os doentes.
3 Noma riy Parisi rmai lia hande pa rtota-rwudia. Ratiana Yesus riwra: “Tuna, it agamni deullu-tatarni niwra riy rhopliala hawni patke'a de rlernohora neka ir ralma-rior wamueheni?”
3 Alguns fariseus chegaram perto dele e, querendo conseguir alguma prova contra ele, perguntaram: — Será que pela nossa
4 Noma Yesus Nakot la re Niwra: “Hoi, miy edonna mpiaik nan ma'ta la Puka ralamni de enakot nohora la' ler maka Uplerlawna Nakoki-nayapi nohkerna?! E ed maka khi'a-kyap niana rimormiori, de muanke'a nora patke'a.
4 Jesus respondeu:
5 E rhorat targa Uplerlawna lirni la' Puka ralamni de Niwra: “La hade pede hota a'na muanke'a ida naltarga inni-amni pa la nora hawni patke'a rla' wutg ida totpa rla' ihyida-ralmida.”
5 E Deus disse: “Por isso o homem deixa o seu pai e a sua mãe para se unir com a sua mulher, e os dois se tornam uma só pessoa.”
6 Nhi'nande hare de riy worg atia'a, mere riy id to'a. La hade pede la'a patke'a rora muanke'a maka Uplerlawna Nwatiehra oleka, de yan memmemna riy ida ntota pa nreiyapie'era.”
6 Assim já não são duas pessoas, mas uma só. Portanto, que ninguém separe o que Deus uniu.
7 Noma riy Parisi re ratian owa'ana riwra: “Tuna, la'pa emkade, de hya'a ed mak krei piede Musa nhopan pa tala horta yapie'era la hawa patke'a maka it tahmen doinia la?”
7 Os fariseus perguntaram: — Nesse caso, por que é que Moisés permitiu ao homem mandar a sua esposa embora se der a ela um documento de divórcio?
8 Noma Yesus Nakot la re Niwra: “Musa nhur niohora pa mihmen doinia miy patke'emi yoma miy o'ta tehrami lawan rehia. Mere Uplerlawna ralma-riorni la' ululu, mak Enakoki-nayapi nohkerna de ematia'a hade.
8 Jesus respondeu:
9 Mitlin A li'ru ri, muanke'a ida hawni edonna nalira-naliai, de muanke' de nakleha tnikilgeni pia nhopliala patke' de. Mere la'pa patke' de edon nalira-naliai, noma muanke' de nhopliala hawni pa nla nora patke'a id owa'an rmehlima, de emeknekama nalira-naliai lia Uplerlawna yamkekni.”
9 Portanto, eu afirmo a vocês o seguinte: o homem que mandar a sua esposa embora, a não ser em caso de adultério, se tornará adúltero se casar com outra mulher.
10 La' noma maka Yesus ha Nwatutu-nwaye'a re riwra: “Matroma la'pa hota emkade, yana tmehlim nek wa.”
10 Os discípulos de Jesus disseram: — Se é esta a situação entre o homem e a sua esposa, então é melhor não casar.
11 Noma Yesus Nwahla lirni re Niwra: “Hota riy liawanni nekane edonna rwayow nohora miy wniarormi-wnialaimi de. Eneknek to'ama riy maka Uplerlawna Nal ruri-lai lia de pa yan rmehlima (me la'pa edon rmehlima edon ralira-raliai wiali).
11 Jesus respondeu:
12 Yoma la' riy doma, de edonna rmehlima, yoma ha niod miemna hade la inni apannu ralamni. La' dom pal die edonna rmehlima, yoma riy doma to'a rerieini. Ne dom pal die orgahi rahmena rmehlima, totpena yana nodia yawuhi-yawe'eta la ira kniarni la Uplerlawna mak kodia riy totpena rla' Uplerlawna mutnu-rahanu mak Enodi plolli la pa emeka ir Rayni. Pede riy maka Uplerlawna Nala ruri-lai lia de pa yana rmehlima, ir er maka kreiniana-ka'nana miy wniarormi de.”
12 Pois há razões diferentes que tornam alguns homens incapazes para o casamento: uns, porque nasceram assim; outros, porque foram castrados; e outros ainda não casam por causa do
13 Riy rmai die rodia keke'enku'a la' Yesus totpena Yesus Nran limni la ir wawannu pa Nwak la Uplerlawna pa na Nhilpai-nmanatga re. Mere maka Yesus ha Nwatutu-nwaye'a re rawenan la mak kodia upa-a'na re.
13 Depois disso, algumas pessoas levaram as suas crianças para Jesus pôr as mãos sobre elas e orar, mas os discípulos repreenderam as pessoas que fizeram isso.
14 Mere Yesus Nakot la maka ha Nwatutu re Niwra: “Miolin doinia keke'enku'a re pa rmai A' die. Yana mpiayotlia re, yoma riy mak edon katulu-kapetna inonni mere plet pa rpesiay pia emeknekama keke'enku'a re er maka Uplerlawna Nwaliria pa rler teman la riy mak kmormior lia E tnioranni-riautnu ralamni.”
14 Aí ele disse:
15 Noma Yesus Nran limni la keke'enku'a re o'tani wawannu pa Nhilpai-nmanatga re, nhor nia'nama Nwatitin la gen die.
15 Então Jesus pôs as mãos sobre elas e foi embora.
16 La' lera ida ne tuwari ida nmai pia natiana Yesus Niwra: “Am tungkurga, ilu-wniehwa samomuou hya' ed maka hota aghi'a totpena aliernana mormiori-dardiaria plalahwa pa nodi liarni?”
16 Certa vez um homem chegou perto de Jesus e perguntou: — Mestre, o que devo fazer de bom para conseguir a vida eterna?
17 Noma Yesus Nakot la Niwra: “Hya'a nrei piede o ma mutian nohora A' di la hya' mak samoga? Mutlina, mak plollol pa samomuou die enekneka Uplerlawna Nmemeh'a to'a. La'pa omuiwra mlier la mormiori plalahwa de mliernohora deulu-tatra maka Uplerlawna ha Nakotkota.”
17 Jesus respondeu:
18 Noma riy de natiana: “Deulu-tatra meni ed maka hota aliernohor reria?”
18 — Que mandamentos? — perguntou ele. Jesus respondeu:
19 muatu mu'unni-mumta'ata inmu-ammu, me muatu mtiulla-msiayni mura'a-mupal walia rimormior wialmu pa emekwalima mumkek rer lia inon wamuehemu.”
19 respeite o seu pai e a sua mãe e ame os outros como você ama a você mesmo.”
20 Noma tuwar die nwalolla Yesus pa niwra: “Tuna, maka Mukot taru honona de, a'g e liernohor momuog oleka re. Ne hya' owa'ana ed maka a'g edon ghi' ma'ta?”
20 — Eu tenho obedecido a todos esses mandamentos! — respondeu o moço. — O que mais me falta fazer?
21 Noma Yesus Nakot la: “La'pa omuiwra mlia' riy plollola-plele'er la Uplerlawna yamkekni, de mlia' pa mu'ol dioin momuoga re'emu-tniarmu re honona, pa muala welli kupna-kai la'a riy mak kakleha-kaplara, a'na ri'ini patyatni, ne hota omliernana re'a-tniaru la Ilyamou-Watyatoha. Mhi' hare honona nanpena ma mliernohor reri A'u.”
21 Jesus respondeu:
22 La'pa tuwar die natlin nana lira-tunu re dewade nla'awa de ralamni nmolu-nhelam doin la, yoma re'eni-tniarnu harahu rehia.
22 Quando o moço ouviu isso, foi embora triste, pois era muito rico.
23 Yesus Nhar lirni la maka ha Nwatutu-nwaye'a re Niwra: “Mhioratreria, hota riy makre'a-maktaru riwra rre' teman la Uplerlawna mutnu-rahanu, de rler la yawuhi-yawe'et lawna.
23 Jesus então disse aos discípulos:
24 Mitlina, riy maka kre'a-ktaru mak kiwa rre' teman la Uplerlawna mutnu-rahanu mak Enodi plolli la emeka Ray, de hota emeknekama hayori lawna niwra nlola nhior lawra hu'ulli, mere taken niana.”
24 E digo ainda que é mais difícil um rico entrar no Reino de Deus do que um camelo passar pelo fundo de uma agulha.
25 La'pa maka Yesus ha Nwatutu-nwaye'a re ratlin nana Yesus lirni-tunnu re dewade honona rwer rer wiawni. Noma rakot la: “La'pa makre'a-ktaru re ta'en niana rla' Uplerlawna mutnu-rahanu de hota he' ed maka klernana mormiori-dardiari plalahwa de ho'a?”
25 Quando ouviram isso, os discípulos ficaram muito admirados e perguntavam: — Então, quem é que pode se salvar?
26 Yesus Namkek la honona na'nama Nakot la Niwra: “Ta'en niana rimormiori ramori-ralewna inonni. Mere Uplerlawna Nodi plolli pa Namori-nalewna ira, yoma Uplerlawna plolli-mneheni etla pa Nhi' nana-nyap niana hare honona.”
26 Jesus olhou para eles e respondeu:
27 Noma Petrus nhar lirni pa nakot la Yesus Niwra: “Matroma, a hononam di de ami e mto'or momuou lia haneknek wawannu pa ami e mlernohor O'a. Ne hota hya' ed maka amlernana?”
27 Aí Pedro disse: — Veja! Nós deixamos tudo e seguimos o senhor. O que é que nós vamos ganhar?
28 Yesus Nwahla lirni re Niwra: “Mpiesiaya, hota la'a noh warwuar die Rimormiori A'nani A' die hota ed maka kaliwna la mtatangeni mak kamrehi-kamda'ar nohora liplipni-kamka'mani me la' ler de hota miy maklernohor reri A' muana mimtatan la ray liwangeni termida wehrani woru re hananni, totpena miodi plolli la Israel luwnu-a'nani termida wehrani woru re.
28 Jesus respondeu:
29 Ne la' pa he' ed mak kaltarga romni, nor wutga hawni-a'nani inni-amni inni-narni onde nhyi'ini, yoma la' A rerie'yu de hota riy de nlernan owa'ana rahu ida tni'illi. Ne hota nlernan walia mormiori-dardiari plalahwa pa nodi liarni.
29 E todos os que, por minha causa, deixarem casas, irmãos, irmãs, pai, mãe, filhos ou terras receberão cem vezes mais e também a vida eterna.
30 Mere hota riy mutlialawna mak kla' orkotkota-ornanana onde mak kre'a-ktaru hota rtawli'iru ne mak kakleh weli onde mak edon kre'a-ktaru hota rala' ul tiargho'a.”
30 Muitos que agora são os primeiros serão os últimos, e muitos que agora são os últimos serão os primeiros.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 19, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.