João 7

Puka Lululi (LEX) vs NAA

Sair da comparação
NAA Nova Almeida Atualizada 2017
1 La'pa nhor nioma Yesus Nalala'a la' Galilea. Yesus Nahmena Nla'a Yudea, yoma makla' Yahudi o'tani-matni la' hande e rna'ohma pa rwen E'a.
1 Passadas essas coisas, Jesus andava pela Galileia, porque não desejava andar pela Judeia, visto que os judeus queriam matá-lo.
2 Mere la'pa nwakrian wia la' lera yamuki-yahepru la Yahudi lerlalawanni maka nhi'inde ha rariria hoiwiali,
2 E a festa dos judeus, chamada de Festa dos Tabernáculos, estava próxima.
3 noma Yesus amni-hyalli rakot la Yesus riwra: “Yesus ee! Yana Mdiella Galilea, Mai pia itla'awa Yudea, totpena riy harahu maklernohor rer O'a re ramkek memna O hihi'imu-yapyapmu mak kamehi-kayona.
3 Então os irmãos de Jesus se dirigiram a ele e disseram: — Deixe este lugar e vá para a Judeia, para que também os seus discípulos vejam as obras que você faz.
4 Yoma hota riy mak kwahaka rimormiori ya'ulli-yawedni de hota edonna nade'a-namoin nana hihi'ini-yapyapni. Pede la'pa Muatu Mhi' nan hihi'a-yapyapi mak kamehi-kayona, de hota Mlia' totpa noheri woru-lyanti nayanni ramkek nana.”
4 Porque, se alguém quer ser conhecido, não pode realizar os seus feitos em segredo. Já que você faz essas coisas, manifeste-se ao mundo.
5 Rakot emkade yoma la' amni-hyalli re, nek de edonna rpesiay E'a.
5 Acontece que nem mesmo os irmãos de Jesus criam nele.
6 Pede Yesus Nakot la re: “Hyal miy re, edon nte' ma'ta lera-mela maka Uplerlawna Ntutga pa hota Alia'a. Mere la' pa miy die, mlia'a la lera-mela hya' to'a.
6 Então Jesus lhes disse:
7 La' nohkeran di mniotni de hota edon rwayotil miy. Mere la' A' di de nohmarna mniotni nahmena-naprai A'u, yoma nhi'inde A'g e ukot nohor mamaini ira yatni-halli.
7 O mundo não pode odiar vocês, mas a mim ele odeia, porque eu dou testemunho a respeito dele, dizendo que as suas obras são más.
8 Mere la'pa miy die, de hota mlia' pa mior wut lia riy pa mihe'i-mihepru. Mere mai A' die, A'g edonna lia' ma'ta, yoma lera-mela maka Uplerlawna Ntutga mai A'u, edon nte' ma'ta.”
8 Vão vocês para a festa. Eu não vou, porque o meu tempo ainda não se cumpriu.
9 Lirni emkade la'a hyalli re, ne edonna Nwaran la Galilea.
9 Tendo dito isso, Jesus continuou na Galileia.
10 Mere la'pa amni-hyalli re rla rler teman la muki-hepur de noma lera woru-wotelu rtaw doinia na'nama Yesus Nmeh'a Nla' he'i-hepru, mere riy id mana edonna nat niohora.
10 Depois que seus irmãos tinham ido à festa, Jesus também foi, não publicamente, mas em segredo.
11 La'a muki-hepur de plahwani, de o'ta-mata Yahudi re rwahaka E' riwra: “Riy de etla hanmeni?”
11 Ora, os judeus o procuravam na festa e perguntavam: — Onde estará ele?
12 Rirahu la mutlialawna re rapupu-raheria Yesus ha Nlolola. Dom de e riwra Hade samoga.
12 E havia grande murmuração a respeito de Jesus entre as multidões. Uns diziam: — Ele é bom. E outros afirmavam: — Não, não é! Ele engana o povo.
13 Mere rwahaur de ramta'ata rwet la Yesus nanni totpena rira yana ratlin nana, yoma ramta'at rer lia Yahudi re o'tani-matni.
13 Entretanto, ninguém falava dele abertamente, por ter medo dos judeus.
14 La'pa ertepartarlia yamuki-yahepru la'a lera wotellu-wogatni la'a lerlalawan de, dewade Yesus Nmai pia Nodi liarni la Uplerlawna roma kreini pa Nwatutu-nwaye'a.
14 Quando a festa já estava na metade, Jesus foi ao templo e começou a ensinar.
15 Yahudi o'tani-matni re honona rwer rer wiawni, yoma rwaror de riy di, edon Nlernan ma'ta krei-iskola agama re wniatutnu-wniaye'eni, pede emkameni pa Natu Nwatutu-nwaye'a oleka pa emkade?
15 Então os judeus se maravilhavam e diziam: — Como é que ele pode ser letrado, se não chegou a estudar?
16 Noma Yesus Nakot la re Niwra: “Hya' mak Awuatutu-wuaye'a ri, de A wniatu'tu atia' hare, mere Mak khopn A die wniatutnu hade.
16 Jesus lhes respondeu:
17 Riy mak kiwra klernohora Uplerlawna ralma-riorni, nanpena er mak kat niohora A wniatu'tu di nwatiawua Uplerlawna onde nwatiawu tio'a A ralma-rior wamueh'u.
17 Se alguém quiser fazer a vontade de Deus, conhecerá a respeito da doutrina, se ela é de Deus ou se eu falo por mim mesmo.
18 Riy meni mak knairia wniatut wamueheni, de nwahaka e nan wamueheni. Mere riy meni mak kwahaka Uplerlawna mak khopna e'a, nan kalwiedni, de ha ndella ploloini-mneneheni. E' edon npudi-nakla rira.
18 Quem fala por si mesmo está buscando a sua própria glória; mas o que busca a glória de quem o enviou, esse é verdadeiro, e nele não há falsidade.
19 Miy e mliernan oleka Uplerlawna deullu-tatarni maka Musa nala tiy miy toh?! Mere riy id tiy miy miana edonna mitlina-mitail plollol la' deulu-tatar de, yoma la'pa plol toto' pa mliernohora deulu-tatar de, de hya'a nrei pia miwra mpien A'u?”
19 Não é fato que Moisés deu a Lei para vocês? Contudo, nenhum de vocês a cumpre. Por que estão querendo me matar?
20 Noma rirahu riwra: “Hegana-kawnu nhu'r ralm O' ee! He' ed mak kiwra kwen O'a?”
20 A multidão respondeu: — Você tem demônio. Quem é que está querendo matá-lo?
21 Noma Yesus Nakot la Niwra: “Eneknek to'ama Aghi' hihi'a-yapyapi mak kamehi-kayona id la' Sabat lerni de, de mimpier rer wapmi yoma A'g e kari la' ler de.
21 Jesus respondeu:
22 Mere hota miy mieh'a neka msiunat la'a Sabat lerni totpena yana mpiera-mdiaitia deulu-tatra sunat maka Musa nal tiy miy. Ne sunat de nek de Musa deullu-tatarni atia' walia hade, mere it upni-tgarni (Abraham, Isak, me Yakopa) deullu-tatarni.
22 Moisés lhes deu a circuncisão — se bem que ela não vem de Moisés, mas dos patriarcas —, e vocês fazem a circuncisão de um menino até mesmo no sábado.
23 La'pa miy mhiur niohor riy pa rsunat keke'enku'a la Sabat lerni totpena yana rpera-rdaitia Musa deullu-tatarni la'a sunat, nihya'pa miwenan mai A'u yoma Aghi' kalwieda riy mak kamehra de pa inonni tetema nkalwieda la'a Sabat lerni?!
23 E, se um menino pode ser circuncidado em dia de sábado, para que a Lei de Moisés não seja desrespeitada, por que vocês ficam indignados contra mim, pelo fato de eu ter curado por completo um homem num sábado?
24 Yana mniairia hya' maka mimkeka onde mitlin to'a pa mhiudi-mpiara A'u mere mhiudi-mpiar de mliola plollolli-mneneheni.”
24 Não julguem segundo a aparência, mas julguem pela reta justiça.
25 Dewade mak kden la Yerusalem dom de riwra: “Yanpa Hadi ed maka ha rahak pa riwra rwenna?
25 Alguns de Jerusalém diziam: — Não é este o homem que estão querendo matar?
26 Tamkek la Naltier die Nto'pi-ngaur to'a maka Ha Nakotkota la'a mutlialawna ralamni, ne riy id mana edonna npolliohor nan lirni. Yanpa it o'tani-matni re rat niohora oleka la' hade de Ray Makamori-Kalewna inhatte?
26 Eis que ele fala abertamente, e ninguém lhe diz nada. Será que as autoridades reconhecem de fato que este é o Cristo?
27 Mere la'pa Ray Makamori-Kalewan de Nmai die hota riy id mana naplinga Ha Nwatiawu meni pa Nmai. Mere riy di genni-tienni de it tatga.”
27 Mas nós sabemos de onde este homem vem. Quando, porém, o Cristo vier, ninguém saberá de onde ele é.
28 Yesus Nwatuttut rier mia'ta la'a Uplerlawna roma kreini, dewade Nhaun pa Niwra: “Miy e mikota de miy miatga he' A'u me Awuatiawua la' hanmeni pa Amuai. Mere A'g edonna godia ralma-rior wamueh'u pa Amuai, mere Uplerlawna ed mak khopan pa Amuai, de E' ed mak ha rpesiaya. Mere miy die de edonna miatg Uplerlawna.
28 Enquanto ensinava no templo, Jesus disse em voz alta:
29 Mere A' die Agatga E'a, yoma Awuatiawu E'a, ne E nekpa ed mak khopna Amuai.”
29 Eu o conheço, porque venho da parte dele e ele me enviou.
30 Yesus Nakot emkade de riy rwaror pa riwra rtorna wa mere riy id mana edonna nte'la la E'a. Yoma edonna nte' ma'ta la lerni maka Uplerlawna Ntutga oleka wa.
30 Então quiseram prendê-lo, mas ninguém lhe pôs as mãos, porque a sua hora ainda não havia chegado.
31 Ne rirahu la'a nhiopnu-pniepan de na'nama rpesiay E'a pa riwra: “Plol toto'a pa Ray Makamori-Kalewna eda di. Yoma la'pa Ray die Nmai, de hota hihi'a-yapyapi mak kamehi-kayona maka Nhi' nan de edon nareh dioin maka riy di Nhi' nan oleka re!”
31 Porém muitos dentre a multidão creram nele e diziam: — Quando o Cristo vier, será que vai fazer maiores sinais do que este homem tem feito?
32 Riy Parisi re ratlin nana rirahu e rapupu-raheria lir emkari la'a Yesus, noma rla' pa rora imam Yahudi o'tani-matni re rpolga mak katiaka Uplerlawna roma kreini me rhopan pa rla' rtorna Yesus.
32 Os fariseus, ouvindo a multidão murmurar essas coisas a respeito de Jesus, juntamente com os principais sacerdotes enviaram guardas para o prender.
33 Noma Yesus Nakot la riy mutlialawna re Niwra: “Hota la' lera ho'ke'eni di nmeh'a to' pa Agora miy, nhor diewade A'uwali owa'an la' E' maka khopan pa muai.
33 Jesus disse:
34 Hota mimihak A'u mere miy die edonna mpiatroma A'u yoma hota ta'en niana mlia' nan gen miaka Adiella.”
34 Vocês irão me procurar, mas não me acharão; vocês também não podem ir para onde eu estou.
35 Noma o'ta-mata Yahudi idma natian ida, riwra: “Hota riy di Niwra Nokur meni pede hota it edonna tlernana? Yanpa Niwra la' teman la riy Yahudi mak klaun la riy ornoha, totpena Nla Nwatutga riy Yahudi atia'a la' hande?
35 Então os judeus disseram uns aos outros: — Para onde ele irá que não o possamos achar? Será que pretende ir para a diáspora entre os gregos, a fim de ensinar os gregos?
36 Hade Niwra hota itahaka E'a, mere hota it edonna twatrom nana me hota taken niana itla'a gen miaka Endella de! Lirni re nnia'eratni hya'a de?”
36 Que significa isso que ele diz: “Vocês irão me procurar, mas não me acharão; vocês também não podem ir para onde eu estou?”
37 Noma la'pa la'awa la' ler maka rwewiei-rnarnar memna, de lera hohoni la' lerlalawan de. Noma Yesus Ntutrieri na'nama Nhaunu pa Niwra: “Riy maka tiernu kerna de nmai pia totpena Agalla nemnu.
37 No último dia, o grande dia da festa, Jesus se levantou e disse em voz alta:
38 La'pa hameni ed maka kpesiay A'u, hota enlernana hya' maka kahniorat tar la Puka ralamni de niwra: “Hota nwatiawua riy de ihranu ralamni, de emeknekama ger ormata nwahi'da pa nwau liora mak kodia mormiori plalahwa pa nodi liarni.””
38 Quem crer em mim, como diz a Escritura, do seu interior fluirão rios de água viva.
39 Yesus Nakot hade de Enakot nohora Uplerlawna Nhiwni mak hota riy maka kpesiay E'a rlernana. Yoma la lera re de Uplerlawna Nhiwni edonna Nerun ma'ta yoma Yesus edon Narian ma'ta la heyanna pa Nlernana ya'uli-yawedi.
39 Isso ele disse a respeito do Espírito que os que nele cressem haviam de receber; pois o Espírito até aquele momento não tinha sido dado, porque Jesus ainda não havia sido glorificado.
40 Rirahu ratlina-ratailia Yesus lirni-tunnu pa doma riwra: “Matialo'onama Makwohorulu-ktatrulu maka Uplerlawna Nano'taru pa nmai e inhatti!”
40 Quando ouviram essas palavras, alguns do meio do povo diziam: — Este é verdadeiramente o profeta.
41 Dom de riwra: “Ray Makamori-Kalewna maka Uplerlawna Nano'taru inhatti.”
41 Outros diziam: — Ele é o Cristo. Outros, porém, perguntavam: — Por acaso o Cristo virá da Galileia?
42 La'a Puka ralamni de niwra hota Ray Makamori-Kalewan de edon nwatiawua Galilea mere Daud duratni-waitni hade, pa hota Enwatiawua Betlehem pa nmai, yoma Daud nohoni-raini etla hande.”
42 Não diz a Escritura que o Cristo vem da descendência de Davi e da aldeia de Belém, de onde era Davi?
43 La'awa hohoni dewade rirahu rawo'or nohora Yesus.
43 Assim, houve divisão entre o povo por causa dele.
44 Dom de riwra rtorna, mere limni edonna rlok la inonni.
44 Alguns queriam prendê-lo, mas ninguém lhe pôs as mãos.
45 La' hohoni dewade mak katiaka Uplerlawna roma kreini, maka rhopan pa rla rtorna Yesus, rawal wia. Noma imam-imam re o'tani-matni ror riy Parisi re ratiana re riwra: “Nihya'pa miy edonna miodi Hade pa mmiai?”
45 Os guardas voltaram à presença dos principais sacerdotes e fariseus, e estes lhes perguntaram: — Por que vocês não o trouxeram?
46 Noma maka ha rhopna re rwalolla riwra: “Ami edonna matlin ma'ta riy raltier die emek E'a!”
46 Eles responderam: — Jamais alguém falou como este homem.
47 Noma Parisi re rakot la: “Hoi! Yanpa Enwotar nan olek miy wiali pa miy miana mlier la klieratni?
47 Os fariseus disseram aos guardas: — Será que também vocês foram enganados?
48 Mimkek teka, la'a o'ta-mata mak kodi plolli la mai ita me riy Parisi re, e rpesiaya riy de?
48 Por acaso alguma das autoridades ou algum dos fariseus creu nele?
49 Edonna toh?! Mere riy mutlialawna ri podaknu pa edonna rat niohora Musa deullu-tatarni. Ir rmeh'a neka er mak kpesiaya. Ne hota ir nekane rlernana Uplerlawna niukamnu!”
49 Mas esse povo que nada sabe da lei é maldito.
50 La'pa riy Parisi id mak kden la hande nwawa Nikodemus, maka kmai olek la Yesus la' ler dello! Noma nakot la Parisi re korni niwra:
50 Nicodemos, um deles, que antes tinha ido conversar com Jesus, perguntou-lhes:
51 “Ama-hyali miy re! La'a niukmu yala'ani plollolli de miala pa riy rwalol nohor pleini hihi'ini-yapyapni de nanpena mietlia niukamnu.”
51 — Será que a nossa lei condena um homem sem primeiro ouvi-lo e saber o que ele fez?
52 Noma Parisi re rwohora-rtatra Nikodemus riwra: “Hoi! Yanpa riy podku-padku mak kwatiawua Galile' id o'a pa hota emekwali Yesus de. Hota mlia' pa mpuahaka la' Puka ralamni. Puka ralamni de edon riwra mak kden la Galilea hota rla'a makwohorulu-ktatrulu!”
52 Eles responderam: — Por acaso também você é da Galileia? Examine e verá que da Galileia não se levanta profeta.
53 [La'pa rwahaur pa nhorwua noma honona rla'awa romni.
53 E cada um foi para a sua casa.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 7, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.