Romanos 2

SISIPAC AC ɊELIA (KGF) vs ARC

Sair da comparação
ARC Almeida Revista e Corrigida 2009
1 Gi acguc haka imuhucya waŋanʒaŋ imuac niŋac ic méŋac niŋgési mima ʒézaŋ gésigési acga iminéŋ mia geŋgac képésicga ʒétecgézac. Hénia imuac niŋac ʒégési niŋgési ic gi imi geŋga képésicga musaŋgémaŋ ʒé héikeŋʒé héihaʒé wambésémaŋac séc qahac.
1 Portanto, és inescusável quando julgas, ó homem, quem quer que sejas, porque te condenas a ti mesmo naquilo em que julgas a outro; pois tu, que julgas, fazes o mesmo.
2 Haka imuhucya waŋanʒu ionac muru Anutuac gésigési ai imi ackuaʒéc héla méndacma waŋ énécmianʒac imi neŋaŋ ninʒiŋ.
2 E bem sabemos que o juízo de Deus é segundo a verdade sobre os que tais coisas fazem.
3 Ic embac tosara haka imuhucya waŋanʒu imi ʒégési énécmimaguc geŋga acguc haka imuhucya waŋanʒaŋ. O, baec ic gi, geŋ ninna Anutuac gésigési ai imuac hia qiʒiʒiŋgéma kembésémaŋac tanec wanʒac me?
3 E tu, ó homem, que julgas os que fazem tais coisas, cuidas que, fazendo-as tu, escaparás ao juízo de Deus?
4 Imi qahac wanʒaciguc, Miŋ Kewunéŋ gi ewa qeriga melembésémaŋ niŋac goi héihéi kuaya qeqeya waŋgémma qindiŋi géŋanʒac imi ménda niŋtegicma goi héihéiya ʒéma gum bénʒénʒéŋa ʒéma mambéc kekecya iminéŋ sécgégéŋu hémma ʒédesi wammizaŋ gezaŋ?
4 Ou desprezas tu as riquezas da sua benignidade, e paciência, e longanimidade, ignorando que a benignidade de Deus te leva ao arrependimento?
5 Ewa seliga ʒéma ewa qeriga ménda meleŋ meleŋa imi méndacma Anutuac gésigési ai solaŋa ʒéma qeri gericya wininimac nalé imuaru qeri gericya imi mihicŋimaŋ ʒé geŋgaocnec metocgona eŋanʒac me?
5 Mas, segundo a tua dureza e teu coração impenitente, entesouras ira para ti no dia da ira e da manifestação do juízo de Deus,
6 Anutunéŋ wawaŋ meme waŋanʒac imuac séciguc icya icya tasia meleŋ énécmimac.
6 o qual recompensará cada um segundo as suas obras,
7 Naŋselima haka hiabia wamma kekec edamuyaguc ʒéma kekec eebipiyaguc ʒéma iwawai ménda houhouyawac mihicŋiwiŋ ʒé wanʒu ionac imi kekec hehe selia énécmimac.
7 a saber: a vida eterna aos que, com perseverança em fazer bem, procuram glória, e honra, e incorrupção;
8 Néwécgeŋa eŋaŋ ewa siŋ niŋac wamma ackuaʒéc héla imi andé qema haka biria méndacma wammu ieneŋ imi qeri biric ʒéma niniŋ biric mihicŋimu.
8 mas indignação e ira aos que são contenciosos e desobedientes à verdade e obedientes à iniquidade;
9 Icya icya haka biria wammu séc qeri uŋagina imi ʒéra béra ʒéma yéwéri ginaguc wammu. Waŋu imi mia walac Yuda ic ionac muru, imuacnec baera baera ic embac ionac muru.
9 tribulação e angústia sobre toda alma do homem que faz o mal, primeiramente do judeu e também do grego;
10 Waŋu néwécgeŋa icya icya haka hiabia wammu séc imi kekec edamuyaguc ʒéma kekec eebipiyaguc ʒéma luaenéŋ he énécmimac. Waŋu imi mia walac Yuda ic ionac muru, imuacnec baera baera ic embac ionac muru.
10 glória, porém, e honra e paz a qualquer que faz o bem, primeiramente ao judeu e também ao grego;
11 Anutuac gésigési imi solaŋa imuac séwiac wamma keŋkésa hakésaya qahac.
11 porque, para com Deus, não há acepção de pessoas.
12 ic enia kecma képésic wanʒu ieneŋ héna ac qahac humucac buŋa wandacmu. Waŋu héna acginaguc képésic wanʒu ieneŋ héna ac imi méndacma ʒétecgé énécmimac.
12 Porque todos os que sem lei pecaram sem lei também perecerão; e todos os que sob a lei pecaram pela lei serão julgados.
13 Anutuac kiwaiguc imi héna ac gezacginanéŋ sac niŋanʒu imi onac qahac, néŋ héna ac tohoma waŋanʒu imi onac sac solaŋ dindiŋa ʒé énécmimia wammac.
13 Porque os que ouvem a lei não são justos diante de Deus, mas os que praticam a lei hão de ser justificados.
14 Ic enia ieneŋ Anutuac héna ac ménda nimma eŋaŋ ewa qeriginanéŋ qindiŋi énécmiyu héna acac séc wanʒuiguc imi héna acgina qahac kileŋ eŋeyaocnec eŋaŋ héna ac ésécnec wamma kecʒu.
14 Porque, quando os gentios, que não têm lei, fazem naturalmente as coisas que são da lei, não tendo eles lei, para si mesmos são lei,
15 Ic imuhucya ieneŋ eŋaŋ ewa qeriginaiguc baecac héna ac ooyawac hezac imi tohoma waŋgic kekecginaiguc wininianʒac. Waŋu eŋaŋ ewa qeriginanéŋ aciguc opoc amugic imuhucyanec ac bakia melemma ʒésolaŋani amuanʒu.
15 os quais mostram a obra da lei escrita no seu coração, testificando juntamente a sua consciência e os seus pensamentos, quer acusando-os, quer defendendo-os,
16 Imi mia, buŋa suruc hiabia ʒéau énécmianʒua imuaru hezac séc, Anutunéŋ Yesu Kristo ézéyu ic embac ionac ewa qeriginaiguc niniŋ saŋa imi gési énécmimac nalé imuaru mia, imuhuc hicŋimac.
16 no dia em que Deus há de julgar os segredos dos homens, por Jesus Cristo, segundo o meu evangelho.
17 Gi qacga Yuda ic ʒéamuma héna ac imuaru héima namma Anutuac qeriaiguc séwi eŋeŋ wamma
17 Eis que tu, que tens por sobrenome judeu, e repousas na lei, e te glorias em Deus;
18 héna acnéŋ pakeŋ ac ku énécmiyu Anutuac ewa siŋ niŋtegicma imuac niŋgic, séc méŋ eŋeŋa waŋanʒac.
18 e sabes a sua vontade, e aprovas as coisas excelentes, sendo instruído por lei;
19 Waŋu imuhuc wamma geŋga niŋac yomuhuc efima ʒéanʒaŋ; Ni kic hilic onac galeŋgina, siŋiiguc kecʒu ionac kifagina,
19 e confias que és guia dos cegos, luz dos que estão em trevas,
20 ewa soho ic ionac mindi qindiŋi ic, nambérac ionac kiwi ic wanʒua. Niniŋ ʒéma ackuaʒéc héla héna aciguc hezac imi tanecgira hénia hénia nuaru hedacʒac.
20 instruidor dos néscios, mestre de crianças, que tens a forma da ciência e da verdade na lei;
21 Imuhuc ʒéma tosara ku énécmima kileŋ geŋga imi ménda kuamuanʒaŋ me? Kowu nene ménda wammu ʒéma ʒéau énécmima geŋgaoc kowu neanʒaŋ me?
21 tu, pois, que ensinas a outro, não te ensinas a ti mesmo? Tu, que pregas que não se deve furtar, furtas?
22 Kaisero ménda wammu ʒéma geŋga kaisero waŋanʒaŋ me? Nemu irecya surema imuac ocmuŋiguc iwawai haigic heyu kowu meanʒaŋ me?
22 Tu, que dizes que não se deve adulterar, adulteras? Tu, que abominas os ídolos, cometes sacrilégio?
23 Héna acac séwi eŋeŋ wamma geŋgaoc mia héna ac imi logima Anutu gamu qeqe wammianʒaŋ me?
23 Tu, que te glorias na lei, desonras a Deus pela transgressão da lei?
24 Kiwi ooya hezac séc onac haka biria niŋac Anutuac qara imi ic enia ionac sucginaiguc ʒébiri qébiriyaguc waŋanʒac.
24 Porque, como está escrito, o nome de Deus é blasfemado entre os gentios por causa de vós.
25 Gi héna ac tohoanʒaŋiguc séwiiguc séwi tasé hericheric hakaya imi méra gémmac, néŋ héna ac imi logianʒaŋiguc guac séwiiguc séwi tasé hericheric haka imi eŋomia wanʒac.
25 Porque a circuncisão é, na verdade, proveitosa, se tu guardares a lei; mas, se tu és transgressor da lei, a tua circuncisão se torna em incircuncisão.
26 Hénia imuac niŋac imuhucyanec ic méŋ séwiiguc séwi tasé hericheric ménda waŋec inéŋ héna ac tohoanʒaciguc séwiiguc séwi tasé heric herira qahac néŋ iwac niŋgic séwi tasé heric heriraguc éséc ménda wammac me?
26 Se, pois, a incircuncisão guardar os preceitos da lei, porventura, a incircuncisão não será reputada como circuncisão?
27 Séwiiguc séwi tasé heric herira qahac méŋnéŋ héna ac imi solaŋanec tohomaciguc inéŋ héna ac ooyaginaguc ʒéma séwiiguc séwi tasé heric hericginaguc wamma héna ac logianʒu ini ménda ʒégési énécmimac me?
27 E a incircuncisão que por natureza o é, se cumpre a lei, não te julgará, porventura, a ti, que pela letra e circuncisão és transgressor da lei?
28 Hénia imuac niŋac séwiiguc Yuda ic imi Yuda ic héla qahac, waŋu imuhucyanec séwiiguc séwi tasé hericheric imi séwi tasé hericheric héla qahac.
28 Porque não é judeu o que o é exteriormente, nem é circuncisão a que o é exteriormente na carne.
29 Imuac niŋac ewa qeriiguc Yuda ic kekera iminéŋ mia Yuda ic héla wanʒac. Waŋu séwi tasé hericheric imi qeri uŋaiguc heheya, néŋ kiwi kicninanéŋ hémbiŋac séc imuaru ménda heheya. Waŋu mepé qepési imi baec ic onarunec qahac, néŋ Anutu arunec. Imuac niŋac séwi tasé herichericgina imi ewa qeriginaiguc memu.
29 Mas é judeu o que o é no interior, e circuncisão, a que é do coração, no espírito, não na letra, cujo louvor não provém dos homens, mas de Deus.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Romanos 2, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.