Lucas 7

SISIPAC AC ɊELIA (KGF) vs NTLH

Sair da comparação
NTLH Nova Tradução na Linguagem de Hoje 2000
1 Yesunéŋ ackuaʒéc imuhuc mocʒoŋ énézéyu gezacginanéŋ niŋgic tecgéyu, Kafanaum ama areŋa yandaiguc kereŋec.
1 Quando Jesus acabou de dizer essas coisas ao povo, foi para a cidade de Cafarnaum.
2 Imuaru téŋgiŋ ic 100 ionac galeŋgina méŋac weleŋ qeqe ic héŋ soroc wammimia méŋnéŋ hafi kiyu humumaŋ ʒé waŋec.
2 Havia ali um oficial romano que tinha um empregado a quem estimava muito. O empregado estava gravemente doente, quase morto.
3 Waŋu galeŋ iminéŋ Yesuac suruc nimma Yesunéŋ hama weleŋ qeqe icya imi mehiaru mimac niŋ qesimimu niŋac Yuda ic ionac galeŋ tosara méli énécmiyec.
3 Quando o oficial ouviu falar de Jesus, enviou alguns líderes judeus para pedirem a ele que viesse curar o seu empregado.
4 Méli énécmiyu kemma Yesuaru qeriginanéŋ mocʒoŋ yomuhuc welecmigic; Galeŋ imi ara niŋmiwésémaŋac séc ic héla kecanʒac.
4 Eles foram falar com Jesus e lhe pediram com insistência: — Esse homem merece, de fato, a sua ajuda,
5 Inéŋ Yuda ic nonac ala siŋ waŋ nénécmima tocgotocgo amanina menénécmiyec.
5 pois estima muito o nosso povo e até construiu uma sinagoga para nós.
6 Imuhuc ʒégic Yesunéŋ iniguc momacnec keŋec. Kemma ama imi lakec qahac ʒézéyawac séc keŋkeru, téŋgiŋ ic 100 ionac galeŋginanéŋ alahéra Yesuaru méli énécmima ac yomuhuc haiyec; Miŋ Kewu, gi ai yanda ménda mewésémaŋ. Ni dac imuhucya nuac ama baeŋanéŋ logi gémmacac séc qahac.
6 Então Jesus foi com eles. Porém, quando já estava perto da casa, o oficial romano mandou alguns amigos dizerem a Jesus: — Senhor, não se incomode, pois eu não mereço que entre na minha casa.
7 Ni nena niŋ nimba ménda sécgéyu guaru hamaŋ ʒé osizua. Imuac niŋ gi imuaru kecma eŋ ʒéna weleŋ qeqe icna imi hiarumac.
7 E acho também que não mereço a honra de falar pessoalmente com o senhor. Dê somente uma ordem, e o meu empregado ficará bom.
8 Ni ic eŋeŋana ionac méra bacginaiguc kecanʒua. Waŋu nuac bacnaiguc imuhucyanec téŋgiŋ ic hécna kecanʒu. Waŋu neŋ méŋac kenna ʒéwa keŋu, méŋac hana ʒéwa haanʒac. Waŋu weleŋ qeqe icnawac, ai yomi mena ʒéwa meanʒac.
8 Eu também estou debaixo da autoridade de oficiais superiores e tenho soldados que obedecem às minhas ordens. Digo para um: “Vá lá”, e ele vai. Digo para outro: “Venha cá”, e ele vem. E digo também para o meu empregado: “Faça isto”, e ele faz.
9 Ara imuhuc ʒégic nimma Yesunéŋ welicgéma ic tuŋ méndacmigic ionac muru liliŋgéma yomuhuc énézéyec; Ni énézéwa niŋgic, Israel ic onarunec ninʒéŋ ninʒéŋ séha imuhucya méŋ ménda mihicŋiyi.
9 Jesus ficou muito admirado quando ouviu isso. Então virou-se e disse para a multidão que o seguia:
10 Waŋu méli énécmiyu hagic ieneŋ liliŋgéma amaiguc kemma héŋgic weleŋ qeqe ic inéŋ hiaruma séwiya hia kerec.
10 Aí os amigos do oficial voltaram para a casa dele e encontraram o empregado curado.
11 Kecma Yesunéŋ tauŋ méŋ qara Nain imuaru keŋu tohotoho ichéra ʒéma ic tuŋ yandanéŋ méndacmima keŋgic.
11 Pouco tempo depois Jesus foi para uma cidade chamada Naim. Os seus discípulos e uma grande multidão foram com ele.
12 Waŋu tauŋ imuac saŋgulaŋa hosuraiguc kereŋu qamoc méŋ huama magic. Waŋu humuyec imi embac malé méŋac naŋa. Naŋa imi momacguc sac kerec. Waŋu tauŋ imuac ic embac sasalanéŋ embac malé i guc momacnec magic.
12 Quando ele estava chegando perto do portão da cidade, ia saindo um enterro. O defunto era filho único de uma viúva, e muita gente da cidade ia com ela.
13 Waŋu Miŋ Kewunéŋ embac malé imi hémma ewaya biriyu ʒéyec; Ménda siacna.
13 Quando o Senhor a viu, ficou com muita pena dela e disse:
14 Imuhuc ʒéma hosuru kemma katapa osiyu ic wagicma keŋkecgic ieneŋ bénʒéŋ ʒikima naŋgic yomuhuc ʒéyec; Merac ni gézézua, yacna.
14 Então ele chegou mais perto e tocou no caixão. E os que o estavam carregando pararam. Então Jesus disse:
15 Imuhuc ézéyu humuc ic iminéŋ yacma acac hénima ʒéyec. Waŋu Yesunéŋ i neŋgocya miyec.
15 O moço sentou-se no caixão e começou a falar, e Jesus o entregou à mãe.
16 Waŋu ic eneŋ mocʒoŋ imi hémma ʒénéŋgina hiriyu Anutu mepésima yomuhuc ʒégic; Anutuac tiliŋ tiliŋ ic kuneŋ yanda méŋnéŋ sucninaiguc hicŋiyecac kecʒac. Tosara eneŋ ʒégic; Anutunéŋ ichéra niŋnénécmima hazac.
16 Todos ficaram com muito medo e louvavam a Deus, dizendo: — Que grande
17 Waŋu Yesuac surucya iminéŋ Yuda baec séc ʒéma baec néwéc néwéc saima kendarec.
17 Essas notícias a respeito de Jesus se espalharam por todo o país e pelas regiões vizinhas.
18 Yohanenéŋ hésa amaiguc tackeru iwac tohotoho ichéra eneŋ haka hicŋiyec imi mocʒoŋ ézédacgic. Waŋu ac imi nimma tohotoho ic éréhéc héihéré érécmima
18 Os discípulos de João Batista contaram tudo isso a ele. Aí João chamou dois deles
19 Miŋ Kewu yomuhuc ʒéma qesimimaoc niŋ méli érécmiyec; Ha nénécmimac niŋ ʒézéya imi gi mia me méŋac mambéc kecbiŋ?
19 e os enviou ao Senhor Jesus para perguntarem: “O senhor é aquele que ia chegar ou devemos esperar outro?”
20 Waŋu iereŋ Yesuaru kemma ʒéyoc; Doku naec haka ic Yohane yomuhuc ʒéma méli nérécmizac; Hanénécmimac niŋ ʒézéya imi gi mia me méŋac mambéc kecbiŋ?
20 Então eles foram até o lugar onde Jesus estava e disseram: — João Batista nos mandou perguntar o seguinte: o senhor é aquele que ia chegar ou devemos esperar outro?
21 Waŋu nalé idacmuaru Yesu imi ic hafi ʒepaginaguc ʒéma ic uŋa biriaguc imi sasala mehiaru énécmima kic hilic sasala imi kichihi meénécmiyec.
21 Naquele momento Jesus curou muitas pessoas das suas doenças e dos seus sofrimentos, expulsou espíritos maus e também curou muitos cegos.
22 Waŋu imuhuc qesiyic yomuhuc melemma érézéyec; Iri kemma iwawai hémma niŋanʒaoc imuac suruc Yohane wammima yomuhuc ézémaoc; Kic hilicnéŋ kicgina hima héŋanʒu, puriŋ eneŋ héna kenʒu, wizi seliginaguc imi solaŋanima kecʒu, gezacgina héhéŋgia ieneŋ gezacginanéŋ ninʒu, humuc ic eneŋ ɋelima yacʒu, waŋu maqeqeya ionac buŋa suruc hiabia imi énézézac.
22 Depois respondeu aos discípulos de João:
23 Waŋu méŋnéŋ méŋ nuac niŋ niŋ éréhécguc ménda qonʒoŋ toŋgézac imi ségiségiyaguc.
23 E felizes são as pessoas que não duvidam de mim!
24 Imuhuc ʒéyu Yohaneac kua meme ichéréra iereŋ liliŋgéma keŋoc. Keŋic Yesunéŋ Yohaneac ʒéma yomuhuc énézéyec; Ini baec kisiaiguc némac iwawai hémbiŋ ʒé keŋgic? Uŋ méŋ luhucnéŋ qeyu hirima naŋu hémmu niŋac keŋgic?
24 Quando os discípulos de João foram embora, Jesus começou a dizer ao povo o seguinte a respeito de João:
25 Imi qahac waŋu némac iwawai hémbiŋ ʒé keŋgic? Ic méŋ malekuya hiabia héima kecʒac imuac hémbiŋ ʒé keŋgic? Qahac, ic maleku hiabia héima iwawaigina hiabia sasala késa kecanʒu imi eneŋ ama kewuyaiguc kecanʒu.
25 O que foram ver? Um homem bem-vestido? Ora, os que se vestem bem e vivem no luxo moram nos palácios!
26 Waŋu imi qahac waŋu, némac iwawai hémbiŋ ʒé keŋgic? Anutuac tiliŋ tiliŋ ic méŋac me? O, imi hélacnec! Énézéwa niŋgic; Ic imi kua meme ic onogicdacma séc méŋ wanʒac.
26 Então me digam: o que foram ver? Um
27 Iwac mia ac kiwi méŋ yomuhuc oyec hezac; Héŋgic, ni kua meme icna méŋ méliwa walac kemma hénaga mindiŋimac.
27 Porque João é aquele a respeito de quem as
28 Énézéwa niŋgic; Embac igucnec hicŋihicŋiya tosara yanda ionarunec méŋnéŋ méŋ Yohane ménda ogicʒac, néŋ Anutuac héŋgaleŋ ama areŋa yanda qeriaiguc mamayagina méŋnéŋ Yohane i hia ogicʒac.
28 — Eu digo a vocês que de todos os homens que já nasceram João é o maior. Porém quem é o menor no
29 Ic momac yanda ʒéma takis meme ic ieneŋ Yohaneac doku naecgic imuac niŋac ackuaʒéc imi nimma Anutu imi solaŋa ʒéma ʒéaugic.
29 Os cobradores de impostos e todo o povo ouviram isso. Eles eram aqueles que haviam obedecido às ordens justas de Deus e tinham sido batizados por João.
30 Waŋu Farisaio ic ʒéma héna acac kiwi ic ieneŋ sac Yohaneac doku ménda naecma Anutuac ewa siŋ eŋaŋ niŋac heyec imuac héŋara megic.
30 Mas os fariseus e os mestres da Lei não quiseram ser batizados por João e assim rejeitaram o plano de Deus para eles.
31 Yesunéŋ toroqema ʒéyec; Nalé yomuac hicŋisai imi iwawai némaciguc séc héimaŋ? Ieneŋ dimuhucya ésécnec ʒémaŋ?
31 E Jesus terminou, dizendo:
32 Imi nambérac tosara nénnagémba sombeŋiguc aria meanʒu ésécnec. Nambérac ieneŋ sombeŋ imuaru tacma ac yomuhuc ʒékeŋ ʒéha waŋanʒu. Nini onac niŋac kuŋa héiénécmini ini legic ménda hirizu, nini soŋgoŋac legic héini ini ménda ʒésiac wanʒu!
32 Elas são como crianças sentadas na praça. Um grupo grita para o outro:
33 Hénia imi yomuhuc; Doku naec haka ic Yohanenéŋ hama nene ménda nema ʒéwelecma waiŋ doku ménda neyu, eneŋ hémma uŋa birianéŋ késazac ʒégic.
33 João Batista jejua e não bebe vinho, e vocês dizem: “Ele está dominado por um demônio.”
34 Waŋu Icac Naŋanéŋ hama nene nema waiŋ doku neyu, eneŋ yomuhuc ʒéanʒu; Héŋgic inéŋ hémbaoc wamma nene nema doku selia siŋa nimma nema takis meme ic ʒéma biria meme ic ionac alagina kecʒac.
34 O
35 Waŋu niŋtegic qiŋtegic imi imuac nambérac héra ieneŋ méndacma wamma hénia solaŋa mewininianʒu.
35 Mas aqueles que aceitam a sabedoria de Deus mostram que ela é verdadeira.
36 Farisaio ic méŋnéŋ eŋeyaguc nene nemac niŋac Yesu héihéré miyu Yesunéŋ iwac amaiguc emma nene nema tarec.
36 Um fariseu convidou Jesus para jantar. Jesus foi até a casa dele e sentou-se para comer.
37 Tackeru ama areŋa yanda imuaru biria meme embac méŋ kerec inéŋ Yesunéŋ Farisaio ic iwac amaiguc emma tarec imi nimma alabasita kiruŋ halécyaguc imi mema hama éréyec.
37 Naquela cidade morava uma mulher de má fama. Ela soube que Jesus estava jantando na casa do fariseu. Então pegou um frasco feito de alabastro , cheio de perfume,
38 Éréma Yesu hénaya suluma tackeru iwac qéhéréŋaiguc hénaya haiyec imuhucgeŋ namma siarec. Siacma tacma eŋeya kic masinéŋ hénaya naecmima oruc ʒucyanéŋ kereŋ meyu ʒicgéyu kuayanéŋ hénaya kiricne mima haléc héméŋa hiabia imi imuac qahaiguc qocgémiyec.
38 e ficou aos pés de Jesus, por trás. Ela chorava e as suas lágrimas molhavam os pés dele. Então ela os enxugou com os seus próprios cabelos. Ela beijava os pés de Jesus e derramava o perfume neles.
39 Qocgéyu Farisaio ic Yesu héihéré miyec inéŋ hémma qerianéŋ yomuhuc niŋec; Ic yominéŋ Anutuac tiliŋ tiliŋ ic kecbacnec eŋeya hénia osizac embac imi biria meme embac imuac niŋ embac imi mérénéŋ me dimuhucya imi niŋ tegicbacnec.
39 Quando o fariseu viu isso, pensou assim: “Se este homem fosse, de fato, um profeta , saberia quem é esta mulher que está tocando nele e a vida de pecado que ela leva.”
40 Imuhuc niŋu, Yesunéŋ imi niŋtegicma yomuhuc melemma ʒéyec; Simon, neŋ ac méŋ ʒémaŋac ninʒua. Ʒéyu ʒéyec; Kiwi ic, hia ʒéna nimba.
40 Jesus então disse ao fariseu: — Fale, Mestre! — respondeu Simão.
41 Ʒéyu Yesunéŋ yomuhuc ʒéyec; Ic éréhécnéŋ soukiwa ic méŋac murunec soukiwa meyic méŋac muru tasia yawuŋ momacguc ʒéma maso éréhéc imuac ai boŋa séc hemiyu, méŋac muru tasia maso éréhéc imuac ai boŋa séc hemiyec.
41 Jesus disse:
42 Waŋu ic éréhéc ekaoc taségira meleŋ mimaocac séc qahac waŋu soukiwa ic iminéŋ tasé iorac muru hezac imi mocʒoŋ auérécmiyec. Waŋu sucgiraiguc mérénéŋ iwac siŋ kuneŋnec ogicma nimmimac?
42 mas nenhum dos dois podia pagar ao homem que havia emprestado. Então ele perdoou a dívida de cada um. Qual deles vai estimá-lo mais?
43 Imuhuc qesiyu Simonnéŋ melemma yomuhuc ʒéyec; Neŋ nimba taséya kuneŋnec aumimia waŋec inéŋ mia siŋ kuneŋnec nimmimac. Ʒéyu ʒéyec; Gi dindiŋanec niŋgésizaŋ.
43 — Eu acho que é aquele que foi mais perdoado! — respondeu Simão.
44 Imuhuc ʒéma embacac muru liliŋgéma Simon yomuhuc ézéyec; Embac yomi hénʒaŋ? Neŋ amagaiguc éréwa geŋ hénana ʒuacmaŋac doku méŋ ménda nénʒaŋ. Néŋ embac yominéŋ eŋeya kic masinéŋ hénana naecnémma oruc ʒucyanéŋ kereŋ menénʒac.
44 Então virou-se para a mulher e disse a Simão:
45 Geŋ ménda kiricne menénʒaŋ, néŋ embac yominéŋ éréwa imuarunec hénima hénana kiric nemanec kecʒac.
45 Você não me beijou quando cheguei; ela, porém, não para de beijar os meus pés desde que entrei.
46 Geŋ orucnaiguc oliwa halécdac méŋ ménda naecnénʒaŋ, néŋ embac yominéŋ haléc héméŋaguc alabasitanéŋ hénanaiguc naecnénʒac.
46 Você não pôs azeite perfumado na minha cabeça , porém ela derramou perfume nos meus pés.
47 Hénia imuac niŋ neŋ gézéwa ninna; Embac yominéŋ siŋ kuneŋ yanda hemizac imuac niŋ képésicya kuneŋ yanda aumimia wanʒac, néŋ képésic komodia dac aumimia wanʒac inéŋ siŋ komodia hemizac.
47 Eu afirmo a você, então, que o grande amor que ela mostrou prova que os seus muitos pecados já foram perdoados. Mas onde pouco é perdoado, pouco amor é mostrado.
48 Imuhuc ʒéma embac imi yomuhuc ézéyec; Embac, képésicga waigéŋgéŋa wanʒac.
48 Então Jesus disse à mulher:
49 Imuhuc ʒéyu ic momacnec nene nema tacgic eneŋ qeriginaiguc yomuhuc niŋgic; Yomi némac icnéŋ képésicya waizac?
49 Os que estavam sentados à mesa começaram a perguntar: — Que homem é esse que até perdoa pecados?
50 Waŋu Yesunéŋ embac yomuhuc ézéyec; Ninʒéŋ ninʒéŋ guac muru hezac iminéŋ gi aŋgéŋga tigénʒac imuac luaeiguc kembésémaŋ.
50 Mas Jesus disse à mulher:

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 7, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.