Romanos 9
U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs NAA
1 As ootzimal taꞌn u Cristo uvaꞌ jik chit la yolon in sete. As yeꞌl yol nunchuli, tan aꞌ u Tiixhla Espíritu ni alon sve uvaꞌ jik chit nunyolon sete.
1 Digo a verdade em Cristo, não minto, e a minha consciência confirma isso por meio do Espírito Santo:
2 As at umaꞌl u mam txumuꞌm tu u vaanxelal uvaꞌ nichꞌoꞌnsan vaama sbꞌenameen,
2 sinto grande tristeza e tenho incessante dor no coração.
3 tan ni valeꞌ uvaꞌ la koj uchi as la tal u Tiixheꞌ unkameꞌ tiꞌ unqꞌa unpaaveꞌ as la teesa kan in Aak kꞌatz u Cristo tiꞌ toksat Aak unqꞌa tiaal Israel, kꞌatz u Cristo sunvaatzil. As bꞌaꞌn la ibꞌan veꞌt Aak te unqꞌa tiaal Israel,
3 Porque eu mesmo desejaria ser amaldiçoado, separado de Cristo, por amor de meus irmãos, meus compatriotas segundo a carne.
4 tan aꞌ unqꞌa tiaal Israel uvaꞌ kat ok smeꞌal ikꞌaol u Tiixheꞌ. As kat atin veꞌt u Tiixheꞌ uvaꞌ nim talcheꞌ sxoꞌl. As kat ikꞌujbꞌaꞌ kan Aak u akꞌ tzaqꞌiteꞌ. As kat tal kan Aak kam toksal iqꞌii Aak. As kat talkat kan Aak kam uvaꞌ la ibꞌan Aak te unqꞌa itenameꞌ.
4 São israelitas. A eles pertence a adoção, assim como a glória, as alianças, a promulgação da Lei, o culto e as promessas.
5 As tiaal Israel unqꞌa qꞌesla kubꞌaaleꞌ uvaꞌ nim talcheꞌ. As an chit xoꞌl unqꞌa tiaal Israel kat itzꞌebꞌkat u Cristo uvaꞌ Tiixh. As Aakeꞌ nim talcheꞌ tiꞌ unqꞌa veeꞌ skajayil. As la qoksa veꞌt iqꞌii Aak tiꞌ chit ibꞌeneꞌ. An chiteꞌ.
5 Deles são os patriarcas, e também deles descende o Cristo, segundo a carne, o qual é sobre todos, Deus bendito para sempre. Amém!
6 As jit kajayil unqꞌa tiaal Israel kat ok sitenam Tiixh. As yeꞌle uvaꞌ yeꞌ koj kat itzojpisa Aak u yoleꞌ uvaꞌ tal kan Aak te u Abraham.
6 E não pensemos que a palavra de Deus falhou. Porque nem todos os de Israel são, de fato, israelitas,
7 As jit tiꞌ uvaꞌ tiaal u Abraham unqꞌa uxhchileꞌ, as kat ok veꞌt smeꞌal ikꞌaol u Tiixheꞌ. Pet ech kat tal Aak ileꞌ te u Abraham:
7 nem por serem descendentes de Abraão são todos filhos. Pelo contrário: “Por meio de Isaque será chamada a sua descendência.”
8 As ech qootziteꞌ uvaꞌ jit kajayil unqꞌa tiaal u Abraham kat ok smeꞌal ikꞌaol Tiixh. Pet taꞌn unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ kat tal kan Aak uvaꞌ la ok veꞌt smeꞌal ikꞌaol Aak, as aꞌeꞌ uvaꞌ tiaal u Abraham vatz Aak,
8 Isto é, não são os filhos da carne que são filhos de Deus, mas os filhos da promessa é que são contados como descendência.
9 tan ech ni tal u yol ileꞌ uvaꞌ alel kan te u Abraham:
9 Porque a palavra da promessa é esta: “Por esse tempo voltarei, e Sara terá um filho.”
10 As jit taꞌneꞌ uvaꞌ kat ibꞌan Aak, tul kat tal Aak u yoleꞌ te u Sara. Pet echat kat ibꞌan Aak tiꞌ kaꞌvaꞌt unqꞌa tal u Rebecaeꞌ, uvaꞌ ikꞌaol u qꞌesla kubꞌaaleꞌ uvaꞌ Isaac.
10 E isto não aconteceu somente com ela, mas também com Rebeca, ao conceber de um só, de Isaque, nosso pai.
11 As tul uvaꞌ yeꞌxnik itzꞌebꞌ kaꞌvaꞌl unqꞌa talaj xaakeꞌ as yeꞌxhkam unbꞌooj maꞌtik ibꞌanataꞌ as kꞌuxh bꞌaꞌn as moj yeꞌ bꞌaꞌn, as kat tal u Tiixheꞌ umaꞌl u yol tiꞌ unqꞌa neꞌeꞌ, aqꞌal uvaꞌ yeꞌ la jalpu isuuchil u yoleꞌ uvaꞌ alel kan taꞌn Aak tiꞌ itxaat Aak unqꞌa uxhchileꞌ tiꞌ tok sitenam Aak. As jit tiꞌ uvaꞌ nibꞌan unqꞌa uxhchileꞌ kat itxaakat Aak. Pet Aakeꞌ kat alon abꞌil la itxaa Aak.
11 E os gêmeos ainda não eram nascidos, nem tinham feito o bem ou o mal — para que o propósito de Deus, quanto à eleição, prevalecesse, não por obras, mas por aquele que chama —,
12 As ech tal u Tiixh ileꞌ tiꞌ unqꞌa tal u Rebeca:
12 quando foi dito a Rebeca: “O mais velho será servo do mais moço.”
13 As kat ibꞌana echeꞌ uvaꞌ tzꞌibꞌamal kan, tan ech ni tal umaꞌt u yol ileꞌ:
13 Como está escrito: “Amei Jacó, porém desprezei Esaú.”
14 ¿As kam qꞌi la qaleꞌ? ¿Ma la qaleꞌ uvaꞌ vaꞌlexh kat ibꞌan u Tiixheꞌ, tul kat itxaa Aak u itzꞌinaeꞌ? ¡Yeꞌle!
14 Que diremos, então? Que Deus é injusto? De modo nenhum!
15 As ech kat tal Aak ileꞌ te u Moisés unpajte:
15 Pois ele diz a Moisés: “Terei misericórdia de quem eu tiver misericórdia e terei compaixão de quem eu tiver compaixão.”
16 As jit uveꞌ ni tal unqꞌa uxhchileꞌ tukꞌ vitxumbꞌaleꞌ as mitaꞌn jit tiꞌ umaj kam uvaꞌ la ibꞌaneꞌ uvaꞌ kat itxaakat Aak. Pet tiꞌ uvaꞌ Aak kat alon, as estiꞌeꞌ kat itxaa Aak unqꞌa uxhchileꞌ, tan Aak ni txumun ivatz.
16 Assim, pois, isto não depende de quem quer ou de quem corre, mas de Deus, que tem misericórdia.
17 As echeꞌ umaꞌt u yol uvaꞌ tal Aak te u Faraón uvaꞌ tzꞌibꞌamal kan, tan ech ni tal ileꞌ:
17 Porque a Escritura diz a Faraó: “Foi para isto mesmo que eu o levantei, para mostrar em você o meu poder e para que o meu nome seja anunciado em toda a terra.”
18 tan la itxum Aak ivatz umaj uxhchil, abꞌil uvaꞌ la tal Aak itxumat ivatz. As la itiibꞌisa Aak taama umaj uxhchil, abꞌil uvaꞌ la tal Aak itiibꞌisal taama.
18 Logo, Deus tem misericórdia de quem quer e também endurece a quem ele quer.
19 Pet kamal at umaj ex uvaꞌ ech la etal ileꞌ: «Asoj ech ni tal Aakeꞌ, as ¿kam qꞌi uvaꞌ ni toksa Aak u kupaaveꞌ stuul? Tan techal chit la kubꞌaneꞌ, asoj Aak la alon,» chaj ex la etaleꞌ.
19 Mas você vai me dizer: “Por que Deus ainda se queixa? Pois quem pode resistir à sua vontade?”
20 As la val sete, ¿as ma at etijleꞌm uvaꞌ la ebꞌekꞌ u Tiixheꞌ? Tan echeꞌ la koj uch talat u tzꞌaj ukꞌaleꞌ te u bꞌitol tetzeꞌ uvaꞌ: «¿Kam qꞌi uvaꞌ vaꞌlen kuxh vucheꞌ kat abꞌana?» ma chaj la taleꞌ,
20 Mas quem é você, caro amigo, para discutir com Deus? Será que o objeto pode perguntar a quem o fez: “Por que você me fez assim?”
21 tan at tijleꞌm u bꞌanol ukꞌaleꞌ tiꞌ ibꞌanataꞌ kam uvaꞌ ni tal taama tiꞌ u chaxkabꞌeꞌ, tan la uch ibꞌanat bꞌaꞌnla laj uvaꞌ chꞌiꞌumal tiloneꞌ tukꞌ u chaxkabꞌeꞌ. As an chit tukꞌ u chaxkabꞌeꞌ la uch ibꞌanat kaꞌt laj uvaꞌ kam kuxh veꞌt lajil.
21 Será que o oleiro não tem direito sobre a massa, para do mesmo barro fazer um vaso para honra e outro para desonra?
22 ¿As ma la uch etalat tiꞌ u Tiixheꞌ uvaꞌ vaꞌlexh uveꞌ nibꞌan Aak tul uvaꞌ nim taama Aak nibꞌan tiꞌ unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ yeꞌ ni niman Aak? Tan kꞌuxh ni tal Aak uvaꞌ la ikꞌuch Aak vitxꞌiꞌtziꞌleꞌ tiꞌ unqꞌa tenameꞌ tukꞌ viyakꞌileꞌ, as nim chit taama Aak kat ibꞌan tiꞌ unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ at veꞌt tzan vitxꞌiꞌtziꞌl Aakeꞌ stiꞌ. As yeꞌ kat isotzsa Aak u tenameꞌ taꞌn vitxꞌiꞌtziꞌleꞌ.
22 Que diremos, se Deus, querendo mostrar a sua ira e dar a conhecer o seu poder, suportou com muita paciência os vasos de ira, preparados para a destruição,
23 As kat itxum Aak kuvatz. As kat ikꞌuch Aak sqe uvaꞌ nim talchu veꞌt Aak. As aꞌeꞌ uvaꞌ kat titzꞌa Aak naꞌytzan tiꞌ uvaꞌ la qootzi uvaꞌ nim talchu veꞌt Aak.
23 a fim de que também desse a conhecer as riquezas da sua glória nos vasos de misericórdia, que de antemão preparou para glória?
24 Oꞌ uvaꞌ kat imolo veꞌt oꞌ Aak, kꞌuxh oꞌ tiaal Israel as moj jit oꞌ tiaal Israel,
24 Estes vasos somos nós, a quem também chamou, não só dentre os judeus, mas também dentre os gentios,
25 tan echeꞌ uvaꞌ tal kan u Tiixheꞌ uvaꞌ itzꞌibꞌa kan taꞌn u Oseas. As ech tal Aak ileꞌ:
25 como também diz em Oseias: “Chamarei de ‘meu povo’ ao que não era meu povo; e de ‘amada’ à que não era amada.
26 As ech kat tal Aak ileꞌ unpajte:
26 E no lugar em que lhes foi dito: ‘Vocês não são o meu povo’, ali mesmo serão chamados ‘filhos do Deus vivo’.”
27 As ech kat tal kan u Isaías ileꞌ tiꞌ unqꞌa tiaal Israel:
27 Mas Isaías clama a respeito de Israel: “Ainda que o número dos filhos de Israel seja como a areia do mar, o remanescente é que será salvo.
28 tan techal chit tuk ibꞌan u Kubꞌaal Tiixheꞌ vatz u txꞌavaꞌeꞌ kam uvaꞌ alel kan taꞌn Aak, tiꞌk u Isaías.
28 Porque o Senhor cumprirá a sua palavra sobre a terra, de forma plena e em breve.”
29 As ech tuk ibꞌaneꞌ echeꞌ uvaꞌ maꞌtik talat kan u Isaías uvaꞌ ech tal ileꞌ:
29 Como Isaías já disse: “Se o Senhor dos Exércitos não nos tivesse deixado descendência, nós nos teríamos tornado como Sodoma e semelhantes a Gomorra.”
30 As la pal veꞌt oꞌ stuul uvaꞌ kꞌuxh yeꞌ nik titzꞌa unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ jit tiaal Israel u jikla txumbꞌaleꞌ tiꞌ tok sjikla aamail vatz u Tiixheꞌ, as kat ok veꞌt jikla aamail vatz Aak. As tiꞌ kuxh u kꞌujlebꞌal ikꞌuꞌleꞌ.
30 Que diremos, então? Que os gentios, que não buscavam a justificação, vieram a alcançá-la, a saber, a justificação que decorre da fé,
31 Pet ech koj unqꞌa tiaal Israel, tan kꞌuxh nikat titzꞌa u jikla txumbꞌaleꞌ tiꞌ tok jikla aamail vatz Aak, as yeꞌ kat ok jikla aamail.
31 e que Israel, que buscava a lei de justiça, não chegou a atingir essa lei.
32 ¿As kam stiꞌ qꞌi uvaꞌ yeꞌ kat ok jikla aamail? Tan tiꞌ uvaꞌ yeꞌ kat ikꞌujbꞌaꞌ ikꞌuꞌl tiꞌ u Cristo. Pet aꞌ kat tala uvaꞌ la ok jikla aamail tiꞌ inimat u tzaqꞌiteꞌ. As yeꞌ kat bꞌex ibꞌana, tan ech kat ibꞌan unqꞌa tiaal Israel echeꞌ umaj uxhchil uvaꞌ kat itxꞌet toj tiꞌ umaj kꞌubꞌ,
32 Por quê? Porque não a buscou pela fé, mas como que por obras. Tropeçaram na pedra de tropeço,
33 echeꞌ uvaꞌ ni tal umaꞌt u yol uvaꞌ tzꞌibꞌamal kan uvaꞌ ech ni tal ileꞌ:
33 como está escrito: “Eis que ponho em Sião uma pedra de tropeço e rocha de ofensa, e aquele que nela crê não será envergonhado.”
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Romanos 9, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.