Romanos 3
U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs NTLH
1 Pet asoj ech nibꞌaneꞌ, as ¿kam chit veꞌt kubꞌaꞌnil qꞌi vatz u Tiixheꞌ, oꞌ uvaꞌ kat eesal unbꞌiil u kuchiꞌoleꞌ, uvaꞌ oꞌ tiaal Israel?
1 Então qual é a vantagem de ser judeu? Será que ser circuncidado tem algum valor?
2 ¡As nimal kuxheꞌ taꞌ uveꞌ ni tal u Tiixheꞌ! Tan bꞌaxel kat tal Aak isuuchil viyoleꞌ sqe.
2 Tem, sim, e de muitas maneiras! E a primeira vantagem é que Deus entregou a sua mensagem aos cuidados dos judeus.
3 ¿As kam bꞌan taꞌn qꞌi asoj yeꞌ kat inima unqꞌa qꞌesla kubꞌaaleꞌ viyol u Tiixheꞌ? As kꞌuxh yeꞌ kat inima, ¿as yeꞌ kol la ibꞌan u Tiixheꞌ qꞌa uveꞌ alel kan taꞌn Aak?
3 Mas, se alguns não foram fiéis, será que por isso Deus vai ser infiel?
4 ¡Yeꞌle taꞌ! ¡Techal kuxh koj la ibꞌan Aak! As kꞌuxh chulin yol unqꞌa uxhchileꞌ skajayil, as jik chiteꞌ la ibꞌan Aak stiꞌ skajayil echeꞌ uvaꞌ alel kan taꞌn Aak, tan ech ni tal umaꞌt u yol ileꞌ uvaꞌ tzꞌibꞌamal kan tiꞌ Aak:
4 De modo nenhum! Que Deus continue a ser verdadeiro, mesmo que todas as pessoas sejam mentirosas. Como dizem as Escrituras Sagradas a respeito dele: “Que fique provado que tu tens razão quando falas e que sejas vencedor quando fores julgado.”
5 As kamal ech la tal unqꞌa uxhchil ileꞌ uvaꞌ vatz txꞌavaꞌilla txumbꞌal kuxh vitxumbꞌaleꞌ: «As tiꞌ u kupaaveꞌ nikꞌuchpukat uvaꞌ jik chit u Tiixheꞌ, chaj la taleꞌ. ¿As moj la qaleꞌ uvaꞌ bꞌaꞌn uvaꞌ la paavin oꞌ? ¿As moj la qaleꞌ uvaꞌ vaꞌlexh nibꞌan u Tiixheꞌ tul ni taqꞌ kuꞌ tzan Aak vitxꞌiꞌtziꞌleꞌ sqiꞌ taꞌn u kupaaveꞌ?» chaj oꞌ la qaleꞌ.
5 Mas, se as injustiças que cometemos servem para mostrar que Deus age com justiça, o que é que podemos dizer? Que Deus é injusto quando nos castiga? (Eu falo aqui como as pessoas costumam falar.)
6 ¡As yeꞌ la ibꞌaneꞌ uvaꞌ ech la qaleꞌ! Tan asoj jit jik u Tiixheꞌ as kamla tulbꞌe Aak qꞌi tiꞌ ibꞌanat isuuchil unqꞌa tenameꞌ skajayil uveꞌ at vatz u txꞌavaꞌeꞌ.
6 É claro que não! Se Deus não fosse justo, como poderia julgar o mundo?
7 ¿As moj at umaj uxhchil la alon titxumbꞌal uvaꞌ ech la tal ileꞌ: «Asoj la unchuli yol as paaveꞌ, as tiꞌ vunpaaveꞌ la ilaxkat u jikla yoleꞌ uvaꞌ la chit isotzsa u Tiixheꞌ vunpaaveꞌ, as la oksal iqꞌii Aak stiꞌ, as echeꞌ la koj toksa in Aak aapaavil,» chaj u uxhchileꞌ la taleꞌ?
7 Mas digamos que a minha mentira faz com que a verdade de Deus fique mais clara, aumentando assim a glória dele. Nesse caso, por que é que devo ainda ser condenado como pecador?
8 Pet asoj ech u yoleꞌ uvaꞌ ni tal u uxhchileꞌ, as ma la uchi uvaꞌ ech la qal ileꞌ: «Kubꞌaneꞌn u paaveꞌ aqꞌal uvaꞌ la ilpi uvaꞌ bꞌaꞌn u Tiixheꞌ,» chaj oꞌ la qaleꞌ. As at uxhchil ni alon sqiꞌ uvaꞌ ech kuchusuneꞌ uveꞌ ni taleꞌ. As taaleꞌ bꞌa te unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ la ul u kꞌaxkꞌoeꞌ stiꞌ, tan jitꞌeꞌch ni tal u chusbꞌaleꞌ uvaꞌ ni qaleꞌ.
8 Então por que não dizer: “Façamos o mal para que desse mal venha o bem”? Na verdade alguns têm me caluniado, dizendo que eu afirmo isso. Porém eles serão condenados como merecem.
9 ¿As kam qꞌi la qaleꞌ? ¿Ma la qaleꞌ uvaꞌ oꞌ tiaal Israel uvaꞌ nim qalcheꞌ vatz u Tiixheꞌ setiꞌ, ex uvaꞌ jit ex tiaal Israel? ¡Yeꞌle taꞌ! Tan kat valleꞌ sete uvaꞌ kꞌuxh oꞌ tiaal Israel as moj jit oꞌ tiaal Israel, as oꞌ chit aapaav vatz Aak skukajayil,
9 Então será que nós, os judeus, estamos em melhor situação do que os não judeus? De modo nenhum! Já mostrei que todos, judeus e não judeus, estão debaixo do poder do pecado.
10 echeꞌ uvaꞌ ni tal umaꞌl u yol uvaꞌ tzꞌibꞌamal kan uvaꞌ ech ni tal ileꞌ:
10 Como dizem as Escrituras Sagradas: “Não há uma só pessoa que faça o que é certo;
11 As yeꞌxhebꞌil ni tok yol tiviꞌ;
11 não há ninguém que tenha juízo; não há ninguém que adore a Deus.
12 Pet kajayil chit unqꞌa uxhchileꞌ kat teesa tibꞌ tu bꞌey vatz u Kubꞌaal Tiixheꞌ.
12 Todos se desviaram do caminho certo, todos se perderam. Não há mais ninguém que faça o bem, não há ninguém mesmo.
13 tan ech u vaꞌlexheꞌ uveꞌ ni tel chꞌuꞌl titziꞌ unqꞌa uxhchileꞌ echeꞌ ijulil umaj kamnaj uvaꞌ jajleꞌle,
13 Todos mentem e enganam sem parar. Da língua deles saem mentiras perversas, e dos seus lábios saem palavras de morte, como se fossem veneno de cobra.
14 tan aꞌ kuxh unqꞌa onkonla yoleꞌ ni tel chꞌuꞌl titziꞌ tukꞌ u chiꞌchola aamaileꞌ.
14 A boca deles está cheia de terríveis maldições.
15 As vaꞌl kuxh tojelat tibꞌ tiꞌ iyatzꞌat vimooleꞌ.
15 Eles se apressam para matar.
16 As yeꞌ nitxum ivatz vimooleꞌ. Pet katil uveꞌ ni palkat as niyansa vimooleꞌ,
16 Por onde passam, deixam a destruição e a desgraça.
17 tan yeꞌl u bꞌaꞌnla txumbꞌaleꞌ eqꞌomal taꞌn unqꞌa uxhchileꞌ tiꞌ uvaꞌ bꞌaꞌn qatineꞌ sukuvatzaj skukajayil.
17 Não conhecem o caminho da paz
18 As yeꞌ nixoꞌv unqꞌa uxhchileꞌ tiꞌ ibꞌanat u vaꞌlexheꞌ vatz u Tiixheꞌ, tiꞌk u yoleꞌ.
18 e não aprenderam a temer a Deus .”
19 As ootzimaleꞌ sqaꞌn uvaꞌ jankꞌal uvaꞌ ni tal u tzaqꞌiteꞌ uvaꞌ tzꞌibꞌamal kan taꞌn u Moisés, as sqiꞌ kat kꞌujbꞌaꞌlkat kan taꞌn u Tiixheꞌ, jankꞌal oꞌ uvaꞌ oꞌ tiaal Israel. As yeꞌ la chee kuyol tiꞌ qalat qibꞌ vatz Aak, kꞌuxh oꞌ tiaal Israel as moj jit oꞌ tiaal Israel. As taal chiteꞌ sqe uvaꞌ la pal oꞌ tu u kꞌaxkꞌoeꞌ skukajayil taꞌn Aak,
19 Nós sabemos que tudo o que a lei diz é dito para os que vivem debaixo da lei. Isso a fim de que todos parem de se justificar e a fim de que todas as pessoas do mundo fiquem debaixo do julgamento de Deus.
20 tan yeꞌxhebꞌil la uch toksat tibꞌ jikla aamail vatz Aak. As yeꞌxhebꞌil la olebꞌ tiꞌ inimat u tzaqꞌiteꞌ skajayil. As tul aꞌ u tzaqꞌiteꞌ ni alon uvaꞌ oꞌ aapaav skukajayil vatz Aak.
20 Pois ninguém é aceito por Deus por fazer o que a lei manda, porque a lei faz com que as pessoas saibam que são pecadoras.
21 As kat alpu veꞌt isuuchil sqe tiꞌ tok unqꞌa uxhchileꞌ jikla aamail vatz u Tiixheꞌ, echeꞌ uvaꞌ alel kan tu vitzaqꞌit u Tiixheꞌ uvaꞌ tzꞌibꞌamal kan taꞌn u Moisés as taꞌn unjoltu unqꞌa qꞌajsan tetz viyol Aakeꞌ. As jit tiꞌ inimat unqꞌa uxhchileꞌ u tzaqꞌiteꞌ la okkat jikla aamail vatz Aak.
21 Mas agora Deus já mostrou que o meio pelo qual ele aceita as pessoas não tem nada a ver com lei . A Lei de Moisés e os Profetas dão testemunho do seguinte:
22 Pet tiꞌ uvaꞌ kat inima u Jesucristo vitzaqꞌit u Tiixheꞌ skajayil as la ok veꞌt unqꞌa uxhchileꞌ jikla aamail vatz Aak, jankꞌal unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ kꞌujleꞌl ikꞌuꞌl tiꞌ u Jesucristo. As yeꞌl ixoꞌl unqꞌa uxhchileꞌ nibꞌan Aak,
22 Deus aceita as pessoas por meio da fé que elas têm em Jesus Cristo. É assim que ele trata todos os que creem, pois não existe nenhuma diferença entre as pessoas.
23 tan kajayil unqꞌa uxhchileꞌ paavinajle. As yeꞌl veꞌt tokebꞌal kꞌatz u Tiixheꞌ uvaꞌ nim talcheꞌ.
23 Todos pecaram e estão afastados da presença gloriosa de Deus.
24 As kajayil chit unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ la ok jikla aamail vatz Aak, as tukꞌ vibꞌaꞌnil Aakeꞌ uvaꞌ oyamal ste la okkat jikla aamail vatz Aak, tan aꞌ u Jesucristo kat choon u kupaaveꞌ.
24 Mas, pela sua graça e sem exigir nada, Deus aceita todos por meio de Cristo Jesus, que os salva. Deus ofereceu Cristo como sacrifício para que, pela sua morte na cruz, Cristo se tornasse o meio de as pessoas receberem o perdão dos seus pecados, pela fé nele. Deus quis mostrar com isso que ele é justo. No passado ele foi paciente e não castigou as pessoas por causa dos seus pecados; mas agora, pelo sacrifício de Cristo, Deus mostra que é justo. Assim ele é justo e aceita os que creem em Jesus.
25 As aꞌ u Tiixheꞌ kꞌujbꞌaꞌn kan u Jesucristo tiꞌ teesal el vitxꞌiꞌtziꞌl u Tiixheꞌ sqiꞌ, jankꞌal oꞌ uvaꞌ kat kukꞌujbꞌaꞌ kukꞌuꞌl tiꞌ u Jesucristo uvaꞌ kat el vikajaleꞌ sqiꞌ vatz u kuruseꞌ. As kat ikꞌujbꞌaꞌ kan u Tiixheꞌ u Jesucristo tiꞌ ikꞌuchataꞌ uvaꞌ jik chit Aak tiꞌ teesat el unqꞌa kupaaveꞌ, tan kꞌuxh nik ipaavin unqꞌa tenameꞌ uveꞌ naꞌytzan, as yeꞌ nik taqꞌ tzan Aak kꞌaxkꞌo stiꞌ, tan kuyik kuxh vipaaveꞌ taꞌn Aak.
25 — ausente —
26 As tul kat kam veꞌt u Jesucristo, as kat ikꞌuch veꞌt u Tiixheꞌ tu unqꞌa qꞌiieꞌ uvaꞌ jik chit nibꞌan Aak. Ech qootziteꞌ uvaꞌ jik chit u Tiixheꞌ. As Aakeꞌ ni oksan oꞌ jikla aamail, jankꞌal oꞌ uvaꞌ kꞌujleꞌl kukꞌuꞌl tiꞌ u Jesús.
26 — ausente —
27 ¿As kam ni tokkat qꞌi uvaꞌ la kujeꞌsa qibꞌ tiꞌ qok jikla aamail vatz u Tiixheꞌ? ¡Yeꞌ la uchi uvaꞌ la kujeꞌsa qibꞌ! ¿As ma la kujeꞌsa qibꞌ tiꞌ kunimat u tzaqꞌiteꞌ uvaꞌ alel kan taꞌn Aak? ¡Yeꞌle taꞌ! Tan kat ok veꞌt oꞌ jikla aamail vatz Aak tiꞌ u kꞌujlebꞌal kukꞌuꞌleꞌ, uvaꞌ kꞌujlu veꞌt kan taꞌn Aak sqiꞌ.
27 Será que temos motivo para ficarmos orgulhosos? De modo nenhum! E por que não? Será que é porque obedecemos à lei? Não; não é. É porque cremos em Cristo.
28 As ech qootziteꞌ uvaꞌ ni toksa veꞌt Aak unqꞌa uxhchileꞌ sjikla aamail tiꞌ uvaꞌ kꞌujleꞌl veꞌt ikꞌuꞌl unqꞌa uxhchileꞌ tiꞌ u Jesús. As jit tiꞌ inimat u tzaqꞌiteꞌ uvaꞌ tzꞌibꞌamal kan taꞌn u Moisés.
28 Assim percebemos que a pessoa é aceita por Deus pela fé e não por fazer o que a lei manda.
29 As tuk unchꞌoti sete, ¿ma taꞌn unqꞌa tiaal Israel bꞌa la ootzin u Tiixheꞌ? ¿As ma yeꞌ la uch tootzit unqꞌa jit tiaal Israel bꞌa u Tiixheꞌ unpajte? Pet anteꞌ unqꞌa jit tiaal Israel la ootzin u Tiixheꞌ,
29 Ou será que Deus é somente Deus dos judeus? Será que não é também Deus dos não judeus? Claro que é!
30 tan umaꞌl kuxheꞌ u kuTiixheꞌ. As ni toksa oꞌ Aak jikla aamail tiꞌ uvaꞌ kꞌujleꞌl kukꞌuꞌl tiꞌ u Jesús, oꞌ uvaꞌ oꞌ tiaal Israel uvaꞌ eesamal unbꞌiil u kuchiꞌoleꞌ. As echat nibꞌan Aak te unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ jit tiaal Israel uvaꞌ yeꞌl unbꞌiil vichiꞌoleꞌ eesamal, tan tiꞌ uvaꞌ kꞌujleꞌl veꞌt ikꞌuꞌl tiꞌ u Jesús as ni toksa Aak unqꞌa uxhchileꞌ jikla aamail.
30 Deus é um só e aceitará os judeus na base da sua fé e também aceitará os não judeus por meio da fé que eles têm.
31 Asoj kat ok oꞌ jikla aamail vatz u Tiixheꞌ tiꞌ u kꞌujlebꞌal kukꞌuꞌleꞌ, ¿as ma eesamal iqꞌii u tzaqꞌiteꞌ bꞌa nu kubꞌaneꞌ? ¡Yeꞌ la ucheꞌ taꞌ! Tan ni qaleꞌ uvaꞌ bꞌaꞌn u tzaqꞌiteꞌ.
31 Será que isso quer dizer que, por causa da fé, nós tratamos a lei como se ela não valesse nada? Não; de modo nenhum! Pelo contrário, afirmamos que a lei tem valor.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Romanos 3, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.