Romanos 1
U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs NVT
1 Ineꞌ in Pablo, in ikꞌam u Jesucristo. As kat imolo in Aak tiꞌ vok apóstolil, tan txaael veꞌt in taꞌn Aak tiꞌ ipaxsal u bꞌaꞌnla yoleꞌ tetz u Tiixheꞌ
1 Eu, Paulo, escravo de Cristo Jesus, chamado para ser apóstolo e enviado para anunciar as boas-novas de Deus, escrevo esta carta.
2 uvaꞌ taltziꞌ kan Aak naꞌytzan. As aꞌ u bꞌaꞌnla yoleꞌ uvaꞌ tzꞌibꞌamal kan taꞌn unqꞌa qꞌajsan tetz viyol Aakeꞌ
2 Deus prometeu as boas-novas muito tempo atrás nas Escrituras Sagradas, por meio de seus profetas.
3 tiꞌ u Kubꞌaal Jesucristo, viKꞌaol Aakeꞌ uvaꞌ tiaal David.
3 Elas se referem a seu Filho, que, como homem, nasceu da linhagem do rei Davi,
4 As tul kat tulsa veꞌt u Tiixheꞌ taama u Jesús tukꞌ iyakꞌil u tijleꞌmeꞌ, as kat ikꞌuch veꞌt Aak uvaꞌ iKꞌaol Tiixh u Jesús as Tiixhla aama u Jesús.
4 e, quando o poder do Espírito Santo o ressuscitou dos mortos, foi demonstrado que ele era o Filho de Deus. Ele é Jesus Cristo, nosso Senhor.
5 As kat taqꞌ veꞌt u Jesús vibꞌaꞌnileꞌ sve. As kat ikꞌujbꞌaꞌ veꞌt kan in Aak apóstolil tiꞌ unbꞌeyat te unqꞌa tenameꞌ tiꞌ uvaꞌ la ikꞌujbꞌaꞌ veꞌt ikꞌuꞌl tiꞌ Aak. As la inima veꞌt unqꞌa tenameꞌ Aak. As la toksa veꞌt unqꞌa tenameꞌ iqꞌii Aak.
5 Por meio dele recebemos a graça e a autoridade, como apóstolos, de chamar os gentios em toda parte a crer nele e lhe obedecer, em honra de seu nome.
6 As kat imolo ex u Tiixheꞌ unpajte, tiꞌ uvaꞌ ex veꞌt tetz u Jesucristo la ibꞌaneꞌ,
6 E vocês estão entre esses gentios chamados para pertencer a Jesus Cristo.
7 jankꞌal ex uvaꞌ ex niman tetz u Tiixheꞌ uvaꞌ echen ex tu u Roma. As xoꞌn veꞌt ex te u Tiixheꞌ. As ekꞌuchtaj veꞌteꞌ uvaꞌ txaael veꞌt ex taꞌn Aak. As aꞌ u Kubꞌaal Tiixheꞌ tukꞌ u Kubꞌaal Jesucristo la aqꞌon vibꞌaꞌnileꞌ setiꞌ tukꞌ uvaꞌ bꞌaꞌn veꞌt etatin sevatzaj sekajayil.
7 Escrevo a todos vocês que estão em Roma, amados por Deus e chamados para ser seu povo santo. Que Deus, nosso Pai, e o Senhor Jesus Cristo lhes deem graça e paz.
8 As ni vaqꞌ taꞌntiixh te u Tiixheꞌ setiꞌ sekajayil tukꞌ vibꞌii u Jesucristo, tan katil kuxh ni vabꞌi kat etzibꞌlal uvaꞌ kꞌujleꞌl chit veꞌt ekꞌuꞌl tiꞌ u Tiixheꞌ.
8 Antes de tudo, quero dizer que, por meio de Jesus Cristo, agradeço a meu Deus por todos vocês, pois sua fé nele é comentada em todo o mundo.
9 As ayaꞌl chit unkꞌuꞌl tiꞌ unnimat u Tiixheꞌ as tiꞌ unpaxsat u bꞌaꞌnla yoleꞌ tiꞌ viKꞌaol Aakeꞌ. As ootzimaleꞌ taꞌn u Tiixheꞌ uvaꞌ ni chit unnach Tiixh setiꞌ.
9 O Deus a quem sirvo em meu espírito, anunciando as boas-novas a respeito de seu Filho, sabe como nunca deixo de me lembrar de vocês
10 As chajpaj chit unnachat Tiixh setiꞌ, as nunjaj te Aak uvaꞌ la ibꞌan Aak bꞌaꞌnil sve tiꞌ uvaꞌ jatu la uchi as la bꞌen vil ex, tan echeꞌ uveꞌ ni tal vaama.
10 em minhas orações, sempre pedindo, se for da vontade de Deus, uma oportunidade de ir vê-los.
11 As aꞌ ni valeꞌ uvaꞌ la bꞌen vil ex tiꞌ uvaꞌ la iyakꞌinsa u Tiixhla Espíritu vetaanxelaleꞌ tiꞌ u bꞌaꞌnla yoleꞌ.
11 Desejo muito visitá-los, a fim de compartilhar com vocês alguma dádiva espiritual que os ajude a se fortalecerem.
12 As aꞌ ni valeꞌ uvaꞌ la iyakꞌinsa veꞌt tibꞌ qaanxelal sukuvatzaj tiꞌ uvaꞌ kꞌujleꞌl veꞌt kukꞌuꞌl tiꞌ u Jesucristo.
12 Quando nos encontrarmos, quero encorajá-los na fé, e também quero ser encorajado por sua fé.
13 As la val sete, vitzꞌin vatzik: Jatpajux kuxh val unbꞌeneꞌ tiꞌ bꞌen vilat ex. As la atin unbꞌooj in sexoꞌl uvaꞌ ni valeꞌ, aqꞌal uvaꞌ la unchus ex tiꞌ viyol u Tiixheꞌ echeꞌ uvaꞌ kat unbꞌan xoꞌl unjoltu unqꞌa tenameꞌ. As yeꞌ kat uchi uvaꞌ la bꞌen in.
13 Quero que saibam, irmãos, que muitas vezes planejei visitá-los, mas até agora fui impedido. Meu desejo é trabalhar entre vocês e ver frutos espirituais como tenho visto entre outros gentios,
14 As aꞌ ni tal vaama uvaꞌ techal la bꞌen val isuuchil u bꞌaꞌnla yoleꞌ xoꞌl unqꞌa tenameꞌ skajayil. As kꞌuxh tiaal Israel as kꞌuxh jit tiaal Israel as kꞌuxh at itxumbꞌal as kꞌuxh yeꞌl itxumbꞌal, as techal la bꞌen val u bꞌaꞌnla yoleꞌ ste.
14 pois sinto grande obrigação tanto para com os gregos como os bárbaros, tanto para com os instruídos como os não instruídos.
15 Estiꞌeꞌ uvaꞌ ayaꞌl chit unkꞌuꞌl ni val voon veꞌt sexoꞌl tiꞌ bꞌen valat u bꞌaꞌnla yoleꞌ sete tu u Roma echeꞌ uvaꞌ kat unbꞌan xoꞌl unjoltu unqꞌa tenameꞌ.
15 Por isso, aguardo com expectativa para visitá-los, a fim de anunciar as boas-novas também a vocês, em Roma.
16 As yeꞌl in nunchꞌixveꞌ tiꞌ valat u bꞌaꞌnla yoleꞌ, tan tukꞌ viyakꞌil u bꞌaꞌnla yoleꞌ niqꞌalpukat u Tiixheꞌ unqꞌa tenameꞌ vatz vipaaveꞌ, as jankꞌal uvaꞌ nikꞌujbꞌaꞌ ikꞌuꞌl tiꞌ Aak. As bꞌaxel kat alpu u bꞌaꞌnla yoleꞌ te unqꞌa tiaal Israel. As aꞌn kat alax veꞌt te unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ jit tiaal Israel.
16 Pois não me envergonho das boas-novas a respeito de Cristo, que são o poder de Deus em ação para salvar todos os que creem, primeiro os judeus, e também os gentios.
17 As aꞌ u bꞌaꞌnla yoleꞌ ni alon isuuchil tiꞌ tok unqꞌa uxhchileꞌ jikla aamail vatz Aak. As aꞌeꞌ u kꞌujlebꞌal ikꞌuꞌl unqꞌa uxhchileꞌ, echeꞌ uvaꞌ ni tal u yoleꞌ uvaꞌ tzꞌibꞌamal kan uvaꞌ ech ni tal ileꞌ:
17 As boas-novas revelam como Deus nos declara justos diante dele, o que, do começo ao fim, é algo que se dá pela fé. Como dizem as Escrituras: “O justo viverá pela fé”.
18 As ni tal u bꞌaꞌnla yoleꞌ uvaꞌ jik chit u Tiixheꞌ uvaꞌ at tu almikaꞌ, tan at tzan vitxꞌiꞌtziꞌl Aakeꞌ tiꞌ unqꞌa vaꞌlexheꞌ uvaꞌ nibꞌan unqꞌa tenameꞌ taꞌn vipaasan tziileꞌ vatz Aak, tan yeꞌ nisaꞌ unqꞌa uxhchileꞌ tabꞌit isuuchil u yoleꞌ taꞌn u vaꞌlexheꞌ uveꞌ nibꞌaneꞌ.
18 Assim, Deus mostra do céu sua ira contra todos que são pecadores e perversos, que por sua maldade impedem que a verdade seja conhecida.
19 As ni tootzi veꞌt unqꞌa tenameꞌ u tijleꞌm u Tiixheꞌ uvaꞌ kat taqꞌ Aak ootziloj ste, tan Aakeꞌ kat kꞌuchun ste.
19 Sabem a verdade a respeito de Deus, pois ele a tornou evidente.
20 As ayaꞌx tzan ixeꞌt Aakeꞌ tiꞌ ikꞌuchat u tijleꞌmeꞌ tul sichee u vatz txꞌavaꞌeꞌ, tan tukꞌ unqꞌa veeꞌ skajayil uvaꞌ icheesa kan Aak vatz u txꞌavaꞌeꞌ, nikꞌuchkat Aak uvaꞌ Tiixh Aak. As at iyakꞌil u tijleꞌm Aakeꞌ uvaꞌ yeꞌl iyaꞌtebꞌal. Estiꞌeꞌ yeꞌ la uchi uvaꞌ la tal unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ: «Yeꞌ qootzaj Aak,» chaj la taleꞌ.
20 Por meio de tudo que ele fez desde a criação do mundo, podem perceber claramente seus atributos invisíveis: seu poder eterno e sua natureza divina. Portanto, não têm desculpa alguma.
21 As kꞌuxh kat tootzi unqꞌa tenameꞌ u Tiixheꞌ, as yeꞌ kat inima unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ Tiixh Aak. As yeꞌ kat toksa unqꞌa tenameꞌ iqꞌii Aak. As yeꞌ kat taqꞌ taꞌntiixh te Aak. Pet aal kat yan itxumbꞌal, tan kat ijeꞌsa tibꞌ tukꞌ unqꞌa vaꞌlexhla txumbꞌaleꞌ uveꞌ nik titzꞌa. As kat bꞌen veꞌt u taanxelaleꞌ tu u vaꞌlexheꞌ uvaꞌ echeꞌ qꞌej tokto.
21 Sim, eles conheciam algo sobre Deus, mas não o adoraram nem lhe agradeceram. Em vez disso, começaram a inventar ideias tolas e, com isso, sua mente ficou obscurecida e confusa.
22 As kꞌuxh kat tal jeꞌ unqꞌa tenameꞌ ste uvaꞌ at itxumbꞌal, as yeꞌl itxumbꞌal ati,
22 Dizendo-se sábios, tornaram-se tolos.
23 tan kat iyaꞌsa unqꞌa tenameꞌ toksat iqꞌii u islich Tiixheꞌ uveꞌ cheesan tetz unqꞌa veeꞌ skajayil. Pet kat toksa veꞌt unqꞌa tenameꞌ iqꞌii vivatzibꞌal unqꞌa veeꞌ uvaꞌ la pali, echeꞌ unqꞌa vatz txꞌavaꞌilla aamaeꞌ, tukꞌ unqꞌa tzꞌikineꞌ, tukꞌ unqꞌa txokopeꞌ, as tukꞌ unqꞌa txꞌiꞌlatxooeꞌ.
23 Trocaram a grandeza do Deus imortal por imagens de seres humanos mortais, bem como de aves, animais e répteis.
24 Estiꞌeꞌ kat taqꞌ veꞌt kan u Tiixheꞌ unqꞌa tenameꞌ tiꞌ ibꞌanat unqꞌa vaꞌlexheꞌ uveꞌ ni tachva ibꞌanataꞌ. As kam kuxh unqꞌa vaꞌlexhla txumbꞌaleꞌ uvaꞌ chꞌixubꞌal chittuꞌ nibꞌan svatzaj tukꞌ vichiꞌoleꞌ.
24 Por isso, Deus os entregou aos desejos pecaminosos de seu coração. Como resultado, praticaram entre si coisas desprezíveis e degradantes com o próprio corpo.
25 As kat taqꞌ veꞌt kan unqꞌa tenameꞌ u jikla yoleꞌ tetz u Tiixheꞌ. As aꞌ veꞌt u chuli yoleꞌ ninima veꞌteꞌ, tan yeꞌ ni toksa veꞌt iqꞌii u Tiixheꞌ. Pet aꞌ veꞌt unqꞌa veeꞌ cheesamal kan taꞌn Aak ni toksa veꞌt unqꞌa tenameꞌ iqꞌii. As niqaaebꞌ veꞌt unqꞌa tenameꞌ svatz. As tul Aakeꞌ cheesan tetz unqꞌa veeꞌ skajayil. As Aakeꞌ uveꞌ la oksal iqꞌii tiꞌ chit ibꞌeneꞌ. Ech chit la ibꞌaneꞌ. An chiteꞌ.
25 Trocaram a verdade sobre Deus pela mentira. Desse modo, adoraram e serviram coisas que Deus criou, em lugar do Criador, que é digno de louvor eterno! Amém.
26 As kat taqꞌ veꞌt kan unqꞌa tenameꞌ u jikla yoleꞌ tetz u Tiixheꞌ. As estiꞌeꞌ kat taqꞌ veꞌt kan Aak unqꞌa uxhchileꞌ tiꞌ ibꞌanat unqꞌa tachaꞌv vichiꞌoleꞌ uvaꞌ chꞌixvubꞌal chittuꞌ. As at jolol unqꞌa ixoj uvaꞌ yeꞌ ni niman veꞌteꞌ kam uvaꞌ at kan taꞌn u Tiixheꞌ. Pet niyansa veꞌt tibꞌ chaꞌma svatzaj, tan ni teqꞌo veꞌt tibꞌ umaj ixoj tukꞌ umaꞌt ixoj.
26 Por isso, Deus os entregou a desejos vergonhosos. Até as mulheres trocaram sua forma natural de ter relações sexuais por práticas não naturais.
27 As echat chit nibꞌan joltu unqꞌa najeꞌ unpajte, tan yeꞌ nibꞌan chajnaj kam uvaꞌ kꞌujlu kan taꞌn u Tiixheꞌ. Pet chꞌixvubꞌal chit uveꞌ nibꞌan chajnaj svatzaj, tan ni tok veꞌt xeꞌ taama chajnaj tiꞌ teqꞌot tibꞌ tukꞌ umaꞌt naj. As nipalebꞌe veꞌt u kꞌaxkꞌoeꞌ tiꞌ u vaꞌlexheꞌ uvaꞌ nibꞌaneꞌ.
27 E os homens, em vez de ter relações sexuais normais com mulheres, arderam de desejo uns pelos outros. Homens praticaram atos indecentes com outros homens e, em decorrência desse pecado, sofreram em si mesmos o castigo que mereciam.
28 Estiꞌeꞌ uvaꞌ kat taqꞌ veꞌt kan u Tiixheꞌ unqꞌa tenameꞌ tiꞌ uvaꞌ aꞌ u vaꞌlexheꞌ la titzꞌa veꞌteꞌ tiꞌ ibꞌanat unqꞌa veeꞌ uvaꞌ yeꞌ la uch ibꞌanchu vatz Aak, tan tiꞌ uvaꞌ nik tal veꞌt unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ jit kuxh tzꞌajinal la oksal veꞌt Aak stuul.
28 Uma vez que consideraram que conhecer a Deus era algo inútil, o próprio Deus os entregou a um inútil modo de pensar, deixando que fizessem coisas que jamais deveriam ser feitas.
29 As pal chit veꞌt iviꞌ ibꞌan unqꞌa tenameꞌ tiꞌ ibꞌanat u vaꞌlexheꞌ taꞌn u tachaꞌveꞌ, tan aꞌ kuxh u vaꞌlexheꞌ ni titzꞌa. As nichiꞌan veꞌt taama tiꞌ vimooleꞌ. As atoꞌk chit taama tiꞌ iyatzꞌat imool. As chukul chꞌaꞌo chittuꞌ. As nimaxtibꞌe vimooleꞌ. As kam unbꞌooj la alpu ste, as aꞌ kuxh u vaꞌlexheꞌ ni titzꞌa stiꞌ.
29 A vida deles se encheu de toda espécie de perversidade, pecado, ganância, ódio, inveja, homicídio, discórdia, engano, malícia e fofocas.
30 As aꞌ kuxh u vaꞌlexheꞌ ni tal tiꞌ vimooleꞌ. As ni tixva u Tiixheꞌ. As ni paasa tzii tiꞌ ijeꞌsat tibꞌ. As ni toksa jeꞌ iqꞌii. As nu kuxh ichuk txumbꞌal tiꞌ ibꞌanat unqꞌa vaꞌlexheꞌ. As yeꞌ ninima itxutx; as yeꞌ ninima ibꞌaal.
30 Espalham calúnias, odeiam a Deus, são insolentes, orgulhosos e arrogantes. Inventam novas maneiras de pecar e desobedecem a seus pais.
31 As yeꞌ nisaꞌ tabꞌit umaj bꞌaꞌnla yol. As yeꞌ nibꞌaneꞌ kam uveꞌ ni taleꞌ. Pet vaꞌlen nibꞌaneꞌ. As yeꞌ nitxum ivatz imool tiꞌ ilochataꞌ.
31 Não têm entendimento, quebram suas promessas, não mostram afeição nem misericórdia.
32 As ootzimal taꞌn unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ ni tal u Tiixheꞌ uvaꞌ abꞌil uvaꞌ aꞌ kuxh u vaꞌlexheꞌ nibꞌaneꞌ, as tetz chiteꞌ uvaꞌ la kami tiꞌ u vaꞌlexheꞌ uveꞌ nibꞌaneꞌ. As yeꞌ niyaꞌsa ibꞌanat u vaꞌlexheꞌ. As achaꞌv chit ste tul nibꞌan vimooleꞌ u vaꞌlexheꞌ unpajte.
32 Sabem que, de acordo com a justiça de Deus, quem pratica essas coisas merece morrer, mas ainda assim continuam a praticá-las. E, o que é pior, incentivam outros a também fazê-lo.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Romanos 1, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.