Mateus 9

U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs NTLH

Sair da comparação
NTLH Nova Tradução na Linguagem de Hoje 2000
1 As ok veꞌt u Jesús tu u barco unpajte. As qꞌaav veꞌt Aak tu u tenameꞌ uvaꞌ jejlikkat Aak.
1 Jesus entrou num barco, voltou para o lado oeste do lago e chegou à sua cidade .
2 As eqꞌol veꞌt tzan umaꞌl u aachꞌoꞌm viꞌ umaꞌl u chꞌachiꞌm tzeꞌ, tan tzeꞌunik tibꞌ vichiꞌoleꞌ. As oksal veꞌt u aachꞌoꞌmeꞌ vatz u Jesús. Tul til u Jesús uvaꞌ kꞌujlik chit ikꞌuꞌl chajnaj tiꞌ Aak, as ech tal veꞌt Aak ileꞌ te u aachꞌoꞌmeꞌ: —Yeꞌ txumun axh, vitzꞌin vatzik, tan kat sotzyeꞌ vapaaveꞌ,— tiꞌk Aak.
2 Então algumas pessoas trouxeram um paralítico deitado numa cama. Jesus viu que eles tinham fé e disse ao paralítico:
3 As tul tabꞌi unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ chusel tibꞌ tiꞌ unqꞌa tzaqꞌiteꞌ, as ech tal veꞌt jeꞌ chajnaj ileꞌ ste: —¡Ni teesa naj iqꞌii u Tiixheꞌ tukꞌ viyoleꞌ!— tiꞌk chajnaj.
3 Aí alguns mestres da Lei começaram a pensar: — Este homem está
4 Atik skꞌuꞌl u Jesús uvaꞌ kam nik tal jeꞌ chajnaj ste. As ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —¿Kam qꞌi uveꞌ vaꞌlen kuxh netitzꞌa tiꞌ vunyoleꞌ uvaꞌ kat vala?
4 Porém Jesus sabia o que eles estavam pensando e disse:
5 ¿As abꞌiste umaꞌtoj qꞌi uvaꞌ yeꞌ la olebꞌ in tiꞌ ibꞌancheꞌ uvaꞌ netitzꞌa? ¿Ma tiꞌ uvaꞌ: «Kat sotzyeꞌ vapaaveꞌ,» chaj in te u aachꞌoꞌmeꞌ? ¿Pet moj: «Txakpen. As kuxh veꞌteꞌ,» chaj in la val te u aachꞌoꞌmeꞌ?
5 O que é mais fácil dizer ao paralítico: “Os seus pecados estão perdoados” ou “Levante-se e ande”?
6 Pet aqꞌal uvaꞌ la etootzi u tijleꞌm VIKꞌAOL U NAJEꞌ tiꞌ ul isotzsat ipaav unqꞌa aapaaveꞌ vatz u txꞌavaꞌeꞌ, as sevatz tuk valkat te u aachꞌoꞌmeꞌ,— tiꞌk Aak. As ech tal veꞌt Aak ileꞌ te u aachꞌoꞌmeꞌ: —Txakpen. As eqꞌo vasokeꞌ. As kuxh veꞌt takabꞌal,— tiꞌk Aak.
6 Pois vou mostrar a vocês que eu, o Então disse ao paralítico:
7 As yak kuxh txakpu veꞌt u aachꞌoꞌmeꞌ uvaꞌ tzeꞌunik tibꞌ vichiꞌoleꞌ. As bꞌen veꞌt naj tikabꞌal.
7 O homem se levantou e foi para casa.
8 As tul til veꞌt unqꞌa tenameꞌ uveꞌ ibꞌan u Jesús, as teqꞌo veꞌt taama unqꞌa tenameꞌ. As toksa veꞌt unqꞌa tenameꞌ iqꞌii u Tiixheꞌ, tan tiꞌ uvaꞌ maꞌtik taqꞌat Aak tijleꞌm u Jesús tiꞌ ilochat unqꞌa uxhchileꞌ.
8 Quando o povo viu isso, ficou com medo e louvou a Deus por dar esse poder a seres humanos.
9 As tul pal veꞌt u Jesús tziꞌ u mar, as til veꞌt Aak umaꞌl u naj uvaꞌ Mateo ibꞌii uvaꞌ xonlik tu u atinbꞌal uvaꞌ nimolpukat puaj tetz u Roma. As ech tal veꞌt Aak ileꞌ te naj: —Siꞌu. Xekebꞌen sviꞌ,— tiꞌk Aak. As txakpu veꞌt u Mateo. As xekebꞌ veꞌt naj tiꞌ u Jesús.
9 Jesus saiu dali e, no caminho, viu um cobrador de impostos, chamado Mateus, sentado no lugar onde os impostos eram pagos. Jesus lhe disse: Mateus se levantou e foi com ele.
10 As bꞌex veꞌt u Jesús txꞌaꞌon tikabꞌal u Mateo. Nimal unqꞌa molol puajeꞌ tetz Roma tukꞌ unjoltu unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ yeꞌ ni niman u Tiixheꞌ, as xonebꞌ veꞌt ok chajnaj kꞌatz u Jesús tukꞌ unqꞌa ichusulibꞌ Aakeꞌ.
10 Mais tarde, enquanto Jesus estava jantando na casa de Mateus, muitos cobradores de impostos e outras pessoas de má fama chegaram e sentaram-se à mesa com Jesus e os seus discípulos.
11 Tul til veꞌt unqꞌa fariseo, as ichꞌoti veꞌt chajnaj itziꞌ unqꞌa ichusulibꞌ Aakeꞌ. —¿Kam qꞌi uvaꞌ nu kuxh itxꞌaꞌnik ok vechusuleꞌ xoꞌl unqꞌa aapaaveꞌ tukꞌ unqꞌa molol puajeꞌ tetz u Roma?— tiꞌk chajnaj.
11 Alguns fariseus viram isso e perguntaram aos discípulos: — Por que é que o mestre de vocês come com os cobradores de impostos e com outras pessoas de má fama?
12 As tul tabꞌi veꞌt u Jesús uvaꞌ ech nik tal unqꞌa fariseo, as ech tal veꞌt Aak ileꞌ te chajnaj: —Abꞌil uveꞌ yeꞌl chꞌoꞌm stiꞌ, as yeꞌl u aatzꞌakeꞌ la txakon stiꞌ. Pet aꞌ unqꞌa aachꞌoꞌmeꞌ uveꞌ nitxakon u aatzꞌakeꞌ stiꞌ.
12 Jesus ouviu a pergunta e respondeu:
13 As bꞌenoj echustaj kam isuuchil u yoleꞌ uvaꞌ ech ni tal ileꞌ:
13 Vão e procurem entender o que quer dizer este trecho das
14 As ul ichꞌoti veꞌt kaꞌl vichusulibꞌ u Xhuneꞌ te u Jesús. As ech tal veꞌt chajnaj ileꞌ: —¿Kam qꞌi, Pap? Tan oꞌ tukꞌ unqꞌa fariseo as jatpajul kuxh nu kukuy kuvaꞌy vatz u Tiixheꞌ. ¿As kam qꞌi uvaꞌ yeꞌ nikuy unqꞌa achusulibꞌeꞌ ivaꞌy?— tiꞌk chajnaj tal te Aak.
14 Então os discípulos de João Batista chegaram perto de Jesus e perguntaram: — Por que é que nós e os
15 Ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ: —As tul uvaꞌ at umaj nimla qꞌii tiꞌ teqꞌot tibꞌ umaj meꞌal ikꞌaol umaj uxhchil, ¿as lakol uch qꞌa uvaꞌ la ikuy unqꞌa ilonaaleꞌ ivaꞌy tul il u tzumela ileꞌ at tu u nimla qꞌiieꞌ? Pet lanal ilej umaꞌl u qꞌii uveꞌ la ul eesal el u tzumelaeꞌ sxoꞌl. As aꞌn la ikuy veꞌt unqꞌa ilonaaleꞌ ivaꞌy.
15 Jesus respondeu:
16 As yeꞌxhebꞌil la kꞌooan umaj qꞌaꞌl oksaꞌm taꞌn umaj u akꞌ kꞌoo, tan la iqꞌix u akꞌ kꞌooeꞌ u qꞌaꞌl oksaꞌmeꞌ. As aal chit la qꞌixmu veꞌt u qꞌaꞌl oksaꞌmeꞌ taꞌn u akꞌ kꞌooeꞌ.
16 — Ninguém usa um retalho de pano novo para remendar uma roupa velha; pois o remendo novo encolhe e rasga a roupa velha, aumentando o buraco.
17 As yeꞌ la uch taqꞌax kuꞌ u akꞌ vino tu umaj qꞌaꞌl tzꞌuꞌm uvaꞌ ech tiloneꞌ xhaalo, tan la iqꞌix u akꞌ vino u qꞌaꞌl tzꞌuꞌmeꞌ, tul la qꞌuꞌili. As la peqꞌxik el u vino. As la tzꞌejxu veꞌt u tzꞌuꞌmeꞌ tukꞌ u vino. Pet tu umaj akꞌ tzꞌuꞌm la kuꞌkat u akꞌ vino, aqꞌal uvaꞌ yeꞌ la tzꞌejxi. As mitaꞌn la yan u tzꞌuꞌmeꞌ,— tiꞌk u Jesús.
17 Ninguém põe vinho novo em
18 As antelik iyolon u Jesús tul bꞌex uloj umaꞌl viqꞌesal unqꞌa tiaal Israel. As qaaebꞌ veꞌt naj vatz Aak. As ech tal naj ileꞌ: —Bꞌan bꞌaꞌnil, Pap. Kuxh il vas unmeꞌaleꞌ uveꞌ kat kamya. As bꞌan bꞌaꞌnil. Kuxh ila. As la aaqꞌ jeꞌ aqꞌabꞌ stiꞌ, aqꞌal uvaꞌ la ul taama,— tiꞌk naj tala.
18 Enquanto Jesus estava falando ao povo, um chefe religioso chegou perto dele, ajoelhou-se e disse: — A minha filha morreu agora mesmo! Venha e ponha as mãos sobre ela para que viva de novo.
19 As txakpu veꞌt u Jesús. As bꞌen veꞌt Aak tiꞌ naj tukꞌ unqꞌa ichusulibꞌeꞌ.
19 Então Jesus foi com ele, e os seus discípulos também foram.
20 As tul nik ixaan u Jesús tu bꞌey, as ul veꞌt umaꞌl u ixoj kꞌatz Aak uvaꞌ kabꞌlavaxnik yaabꞌ ixeꞌt ixoj chꞌoꞌnoj, tan aꞌ vitxꞌaao u ixojeꞌ yeꞌ nikat iyaꞌeꞌ. Pet at kuxh veꞌt sbꞌenameen. As jetzꞌen ok ixoj tiꞌ iqul Aak. As ikanoꞌk ixoj u toksaꞌm Aakeꞌ,
20 Certa mulher, que fazia doze anos que estava com uma hemorragia, veio por trás de Jesus e tocou na barra da capa dele.
21 tan ech nik tal jeꞌ ixoj ileꞌ ste: «Tul kuxh la unkanoꞌk u toksaꞌm u Jesús, as tuk bꞌaꞌnxoj ineꞌ,» tiꞌk ixoj.
21 Pois ela pensava assim: “Se eu apenas tocar na capa dele, ficarei curada.”
22 As isuchqꞌi veꞌt tibꞌ u Jesús. As isaji veꞌt bꞌen Aak ixoj. As ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —Yeꞌ txumun axh, ixoj, tan kat elyu veꞌt u chꞌoꞌmeꞌ seeꞌ, tan tiꞌ uvaꞌ kat akꞌujbꞌaꞌ akꞌuꞌl sviꞌ,— tiꞌk u Jesús. As yak kuxh el veꞌt u chꞌoꞌmeꞌ tiꞌ ixoj.
22 Jesus virou, viu a mulher e disse: E naquele momento a mulher ficou curada.
23 As tul oon veꞌt u Jesús tu vikabꞌal u Jairo, as isaji veꞌt bꞌen Aak unqꞌa najeꞌ uveꞌ nik oqꞌsan u suꞌeꞌ kꞌatz u kamnajeꞌ. As til veꞌt Aak uvaꞌ vaꞌl chit toqꞌ unqꞌa uxhchileꞌ kꞌatz u kamnajeꞌ.
23 Depois Jesus foi para a casa do chefe religioso. Quando viu os que tocavam música fúnebre e viu a multidão numa confusão geral,
24 As ech tal veꞌt Aak ileꞌ te unqꞌa uxhchileꞌ: —¡Bꞌenoj el ex tiꞌ kabꞌal! Tan yeꞌl u xvaakeꞌ kamnal koj. Pet vatik kuxheꞌ,— tiꞌk Aak. As itzeꞌle kuxh unqꞌa tenameꞌ viyol Aakeꞌ.
24 disse: Então começaram a caçoar dele.
25 As tul el veꞌt chꞌuꞌl unqꞌa uxhchileꞌ, as ok veꞌt Aak tu kabꞌal. As itxey veꞌt Aak iqꞌabꞌ u xvaakeꞌ. As txakpu veꞌt ixoj.
25 Logo que a multidão saiu, Jesus entrou no quarto em que a menina estava, pegou-a pela mão, e ela se levantou.
26 As pax veꞌt itzibꞌlal u yoleꞌ tulaj unqꞌa tenameꞌ as tu unjoltu unqꞌa atinbꞌaleꞌ tiꞌ uveꞌ ibꞌan u Jesús.
26 E a notícia a respeito disso se espalhou por toda aquela região.
27 As tul el veꞌt chꞌuꞌl u Jesús tzitziꞌ, as xekebꞌ bꞌen kaꞌvaꞌl unqꞌa tzot tiꞌ Aak. As sikꞌin veꞌt chajnaj. Ech nikat tal chajnaj ileꞌ: —¡Pap tiaal David, txum kuvatz!— tiꞌk chajnaj.
27 Jesus saiu daquele lugar, e no caminho dois cegos começaram a segui-lo, gritando: —
28 As oon veꞌt u Jesús tu kabꞌal. As jetzꞌen veꞌt ok unqꞌa tzoteꞌ kꞌatz Aak. As ichꞌoti veꞌt Aak te chajnaj: —¿Ma nenima uvaꞌ la untxꞌol unbꞌaꞌnxisat vevatzeꞌ?— tiꞌk Aak. —Kano, Pap. Bꞌan bꞌaꞌnil sqe,— tiꞌk chajnaj.
28 Assim que Jesus entrou em casa, os cegos chegaram perto dele. Então ele perguntou: — Sim, senhor! Nós cremos! — responderam eles.
29 As ikan veꞌt u Jesús vivatz chajnajeꞌ. As ech tal veꞌt Aak ileꞌ te chajnaj: —Tan tiꞌ uvaꞌ kat ekꞌujbꞌaꞌ ekꞌuꞌl sviꞌ as tuk unbꞌaꞌnxisa vevatzeꞌ,— tiꞌk u Jesús.
29 Jesus tocou nos olhos deles e disse:
30 As yak kuxh bꞌaꞌnx veꞌt vivatz chajnajeꞌ. As ilon veꞌt chajnaj. As tal veꞌt Aak te chajnaj tiꞌ uvaꞌ yeꞌxhebꞌil la tal chajnaj ste tiꞌ uvaꞌ kat ibꞌaꞌnxisa Aak vivatz chajnajeꞌ.
30 E os olhos deles ficaram curados. Aí Jesus ordenou com severidade:
31 Pet tul kuxh el chꞌuꞌl chajnaj kꞌatz u Jesús, as bꞌex ipaxsa veꞌt chajnaj itzibꞌlal Aak tulaj unqꞌa tenameꞌ as tulaj unjoltu unqꞌa atinbꞌaleꞌ.
31 Porém eles foram embora e espalharam as notícias a respeito de Jesus por toda aquela região.
32 As tul uvaꞌ nik ipaxsa veꞌt chajnaj itzibꞌlal u Jesús, as eqꞌol veꞌt ok umaꞌl u aachꞌoꞌm vatz Aak uvaꞌ mem taꞌn u subꞌuleꞌ.
32 Quando eles foram embora, algumas pessoas levaram a Jesus um homem que não podia falar porque estava dominado por um demônio.
33 As teesa veꞌt u Jesús u subꞌuleꞌ tiꞌ u najeꞌ. As yolon veꞌt naj. As teqꞌo veꞌt taama unqꞌa tenameꞌ skajayil. As ech tal veꞌt unqꞌa tenam ileꞌ svatzaj: —Yeꞌ atixoj qil ibꞌaꞌnx veꞌt umaj uxhchil tu kutenameꞌ echeꞌ uveꞌ kat qillaꞌ,— tiꞌk unqꞌa uxhchileꞌ.
33 Logo que o demônio foi expulso, o homem começou a falar. Todos ficaram admirados e afirmavam: — Nunca vimos em Israel uma coisa assim!
34 Pet ech koj unqꞌa fariseo, tan ech tal veꞌt chajnaj ileꞌ: —Aꞌ vibꞌooqꞌol unqꞌa subꞌuleꞌ aqꞌol tetz u tijleꞌm najeꞌ tiꞌ teesal el unqꞌa subꞌuleꞌ,— tiꞌk chajnaj.
34 Mas os fariseus diziam: — O chefe dos demônios é quem dá a esse homem poder para expulsar demônios.
35 As isoli veꞌt u Jesús unqꞌa tenameꞌ tukꞌ unqꞌa talaj tenameꞌ. As nik ichusun veꞌt Aak tulaj unqꞌa atinbꞌaleꞌ tetz nachbꞌal Tiixh. As nikat tal Aak isuuchil u bꞌaꞌnla yoleꞌ tiꞌ u Tiixheꞌ uvaꞌ la ul veꞌt tukꞌ u tijleꞌmeꞌ tiꞌ vitenameꞌ. As kam kuxh chꞌoꞌmil uveꞌ atik xoꞌl unqꞌa tenameꞌ as nik ibꞌaꞌnxisa veꞌt Aak unqꞌa aachꞌoꞌmeꞌ skajayil.
35 Jesus andava visitando todas as cidades e povoados. Ele ensinava nas sinagogas , anunciava a boa notícia sobre o Reino e curava todo tipo de enfermidades e doenças graves das pessoas.
36 As tul til veꞌt u Jesús u mamaꞌla tenameꞌ uvaꞌ ech tatineꞌ echeꞌ unjoloj kaneeroꞌ uvaꞌ yeꞌl xeen tetz ati, as itxum veꞌt Aak ivatz.
36 Quando Jesus viu a multidão, ficou com muita pena daquela gente porque eles estavam aflitos e abandonados, como ovelhas sem pastor.
37 Ech tal veꞌt Aak ileꞌ te unqꞌa ichusulibꞌeꞌ: —Ech veꞌt tatin unqꞌa tenameꞌ echeꞌ unqꞌa koꞌmeꞌ uvaꞌ la pitxꞌlu veꞌteꞌ. As tul kaꞌl kuxh unqꞌa aqꞌonvileꞌ ati.
37 Então disse aos discípulos:
38 Pet ejajtaj te Tiixheꞌ tiꞌ uvaꞌ la ichaj tzan Aak unqꞌa aqꞌonvileꞌ tiꞌ ipitxꞌlu veꞌt u koꞌmeꞌ,— tiꞌk u Jesús.
38 Peçam ao dono da plantação que mande mais trabalhadores para fazerem a colheita.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 9, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.